Nomes 30 dies.

          Comentava fa uns dies, que a penes sense donar-nos compte i encara ressonant en les nostres orelles els aplaudiments i els crits de la gent en la marató de València del passat any, ens arribava un any més la Marató, en el que, en ultim mes acabem d'entrar; temps d'entrenaments durs; temps d'il·lusió, d'ansietat i d'esperit esportiu.

Estic convençut que este últim mes és un camí fonamental cap a la Marató. Però…que lluny estic de la meta i quant em costa alçar-me i començar a entrenar, encara que entenga que la meta és acabar una Marató i el meu llarg camí per recórrer és continuar corrent fins a completar els 42195 metres.

Des de sempre, estos 30 dies són essencialment el temps de preparació per a l'elaboració de la tàctica de carrera i, per la mateixa raó, el temps de l'elecció del nostre ritme de marató.

Este mes esta, per tant, considerat com un temps durant el qual els corredors entrenen més intensament, per a preparar-se plenament per a la Marató. Perquè ens recordem dels tres mesos que portem preparant-nos i en els que hem patit i disfrutat de la carrera a peu. És, per tant, només, a l'espera de la marató on podem comprendre este “sense viure” que ens espera durant estos trenta dies.

Estem invitats a entrar en este últim mes amb tot l'empenyorament que es posa en la preparació d'un esdeveniment decisiu. Abans que res cal donar-nos temps, perquè no correm als mateixos ritmes que fa uns mesos, i el temps que ens queda no està estructurat de la mateixa manera per a tots.

Per tant, siga quina siga la manera, busquem comprendre el que volem que siga la nostra marató. Donar-nos temps de recordar, de preparar-nos, d'escoltar-nos a nosaltres mateixos i als nostres companys.

Hem de reflexionar, per tant, cada un ha de trobar la seua motivació. Res ens té ja que detindre en estes quatre setmanes: ni el treball, ni les preocupacions, ni les relacions socials.

I és que els entrenaments ja ens estan començant a resultar esgotadors i els caps de setmana se'ns fan molt curts perquè passen molt ràpids i ens agradaria que este mes fóra molt curt però tot té el seu ritme i ara ens toca triar amb tranquil·litat qual va ha ser el nostre ritme de marató i per a això encara tenim dos caps de setmana fonamentals en especial el de la Mitja de Gandia i hem d'estar preparats per a acceptar-lo encara que siga més lent del que ens haguera agradat ja que sobretot haurem d'acabar la marató, cansats però no rebentats.

Soltem llast i agafem paciència.

En estes dates quan la marató esta prop la majoria de comentaris i entrades solen dirigir-se en la mateixa direcció, la marató, tots els temes que tractem segur que l'haurem utilitzat en algun altre moment o per a ser més exacte en una altra marató.

Però saludem primer a tots els corredors que esperen amb entusiasme les maratons de València i Castelló.

Segur que en alguna ocasió haurem comparat l'entrenament de la marató amb un viatge en què anem acumulant vivències junt amb els quilòmetres que anem realitzant i en el nostre equipatge portem coneixements i sensacions que junt amb els dolors de cames i alguns records agradables ens acompanyaran ja per a tota la vida. Com les relacions personals que hem adquirit durant este temps i que han ajudat a canviar la qualitat del nostre caràcter ajudant-nos a créixer i guanyar experiència, que ja formen part de la nostra identitat estant ja sempre amb nosaltres.

No obstant això, moltes altres coses només són útils per a cobrir un tram del trajecte, i amb l'acumulació de quilòmetres es convertixen en una càrrega que anem arrossegant i que impedix donar passos avant. Per això, és important soltar llast, és a dir, desprendre's sense por del que ja no ens aporta res: igual que les coses que guardem per inèrcia i no utilitzem mai així també les sèries curtes i ràpides que van perdent validesa segons ens anem acostant a la marató, la roba que ja no portem mai junt amb eixos entrenaments que tantes vegades convertim en verdaderes competicions, i els hàbits que minen la nostra salut i que hauríem de transformar en altres més saludables, soltarem tot este llast per a arribar a la marató el més descansats i en el millor estat de forma que puguem.

Soltarem tot el llast innecessari este últim mes i dedicarem alguns moments a preparar la carrera. Per molt ben entrenats que ens trobem planificar la carrera sempre és bo, sol dir-se que tindre un pla sempre és bo encara que hi ha plans que ixen bé i altres que ixen malament.

Molts maratonians llancen a perdre molts esforços realitzats en els entrenaments adoptant una tàctica de carrera poc encertada.

El fracàs en marató sol nàixer d'un repartiment inadequat de l'esforç i, vist que en una carrera llarga el factor que ens va a limitar és la falta de glucogen, regular bé el seu consum és la clau de la carrera.

Quan parlem amb maratonians que no han acabat satisfets de la seua carrera, veiem que un aspecte en què han errat és el tàctic. Es pot ser víctima de la famosa crisi del maratonià – l'infame mur- per haver arriscat molt: errar el ritme de carrera és un error molt gran i greu, com pensar que encertarem dient que hem adoptat l'estratègia “ o faig marca o rebente”.

Un altre error que cometem és una falta d'autocontrol. Veiem a maratonians que coneixent-se bé i sabent on estan els seus limites continuen cometent el mateix error d'excedir-se en l'esforç. Açò els sol succeir per una falta d'autocontrol durant la carrera, perquè sabent que estan en forma i que no s'esgotaran amb el seu ritme de carrera, decidixen d'improvís augmentar-lo. El punt dèbil en este cas és la impaciència perquè el corredor, sabent que esta en forma i que correrà bé la marató, pres de l'entusiasme no s'aguanta i accelera. En una carrera que durarà diverses hores, en els primers quilòmetres és normal sentir-se amb forces i amb moltes energies, però hem de resistir la temptació d'accelerar.

Si volem córrer ben una marató és necessari entrenar també este aspecte, l'autocontrol, i no és una cosa fàcil. Així que no sols hem d'entrenar l'aspecte físic sinó que ens haurem de preparar mentalment.

Hem escrit algunes entrades en este blog quasi amb el mateix tema que és interessant recordar:

http://dorsal-19.blogspot.com.es/2011/11/negative-split.html

http://dorsal-19.blogspot.com.es/2009/02/negative-split.html

http://dorsal-19.blogspot.com.es/2011/11/una-mala-tactica.html

La tela d'aranya.

             Una altra vegada repetirem la coincidència entre la tela d'aranya i el nostre entrenament per a la marató; “Observa una aranya que construïx la seua tela. Moviments cap amunt i cap avall, per un costat i per un altre. A poc a poc, fils que pareixien absurds i desordenats comencen a ocupar un lloc precís. Al final, tens davant de tu un espectacle meravellós. Però basta tallar algun dels fils mestres perquè tot quede destruït”.

Igual que la tela d'aranya el nostre entrenament a vegades pareix que tinga lògica i ens sentim amb forces i altres vegades no veiem cap millora i ens sentim cansats i desmotivats.

El tornem a repetir per a recordar que tot el que hem estat preparant durant mesos se'ns pot anar al trast per qualsevol bestiesa.

Este diumenge tornarem a realitzar els 30 quilòmetres i haurem d'esforçar-nos a complir amb els ritmes i no convertir un entrenament en una competició, hi ha un temps i un lloc per a tot, ja vam competir el passat cap de setmana i ara ens toca esperar, la marató és l'art de saber esperar.

Molts de nosaltres en una ostentació de generositat esportiva hem participat en diverses carreres el cap de setmana i és possible que diversos de nosaltres ja notem que alguna cosa no funciona del tot bé.

La primera pista per a ajudar-nos a entendre si estem massa cansats, és la falta de motivació per a fer front a un entrenament dur o acudir a alguna carrera.

Però no sols açò, sovint es pot perdre inclús les ganes de córrer en sessions de poc esforç i ritme lent. Este rebuig de la carrera indica un baix nivell d'energia disponible, i inconscientment assumim una actitud passiva i només pensem en descansar. Estos senyals que alguns ja sentim es basen en interpretacions individuals del nivell d'esforç, i poden variar en cada un de nosaltres depenent del nivell de fatiga percebuda. 

Però també hi ha altres situacions que poden indicar un estat de sobreentrenament:

Pèrdua de pes, inclús amb pèrdua de gana.

Desenrotllament de malalties de poca importància com els refredats, reaccions al·lèrgiques, infeccions virals per herpes, inflamació dels ganglis limfàtics.

Una sensació d'apatia, depressió, dificultats de concentració, inestabilitat emocional.

Augment de la freqüència cardíaca en repòs, disminució de la freqüència cardíaca d'entrenament (en la mateixa proporció) i el màxim, i l'augment de la pressió en repòs. Insomni o son irregular.

Si tenim algun d'estos símptomes no pensem en consumir cap producte miracle, que no existix, ni busquem solucions especials ens bastara amb una setmana de recuperació realitzant pocs quilòmetres a un ritme lent i tot tornarà al seu lloc, però la marató ja esta ací, i no ens podem permetre sobreentrenar-nos més.

L'aranya de Dorsal 19 no es rendix quan la seua tela s'afona entre les branques. Tots ens estem trobant amb els dubtes normals durant un entrenament tan llarg i que ens porta a moments de gran eufòria i a moments d'enormes dubtes. Moltes vegades la por al fracàs ens paralitza i si ens quedem quiets llavors la tela quedarà trencada i sense sentit igual que si en un excés d'entusiasme realitzem moviments tan bruscos que puguen arribar a trencar eixa tela que tant ens ha costat construir.

Cal comprendre que l'optimisme desmesurat i el dubte exagerat no són bons consellers i que haurem d'esperar i reflexionar.

Vos deixe amb l'ultime paràgraf de la novel·la “On el cor et porte” de Susan Tamaro; I després, quan davant de tu s'òbriguen molts camins i no sàpies quin recórrer, no et fiques en un qualsevol a l'atzar: assenta't i espera. Respira amb la confiada profunditat amb què vas respirar el dia que vas vindre al món, sense permetre que res et distraga: espera i espera més encara. Queda't quieta, en silenci, i escolta al teu cor. I quan et parle, alça't i vés on ell et porte…”

MITJA DE ALAQUAS.

CARMELO  VIDAL BAÑULS.-         01:37:20.  

VICENT     SALA GONZALEZ.-       01:39:55.

PASCUAL  SENDRA .-                    01:40:24.

BAUTISTA PIERA FERRER.-           01:42:51.

JUAN   BOLTA NAYA.-                  02:00:18.

FEDE SERVER.- s.e.u.o.                  0

JUANJO ARBONA.- s.e.u.o.            0

BAIX MONTGO.

VOLTA A PEU A CARCAIXENT.

SALA FERRER, CARMEN              0:39:03.

SALA GONZALEZ, VICENT            0:50:26.

MITJA DE ALACANT.

Vicens Pastor, Fernando.-  1.38.29.

VOLTA A PEU A LA OLLERIA

Comença octubre.

Després d'alguns dies en què no hem donat cap informació sobre les nostres carreres ni els nostres entrenaments, tornem.

Tornem a este blog ja que del món de la carrera a peu mai ens hem separat perquè fa quasi quinze dies vam realitzar el nostre primer 30, fa també dos setmanes que vam realitzar la nostra primera assemblea general de la temporada i ara que ja ens trobem a l'octubre estem davant d'un dels entrenaments més característics de tot maratonià; la mitja marató un poc més ràpida que el nostre ritme de marató. 

Ens trobem en el mes decisiu per a la preparació de la marató de València en el que ja comencem a sentir l'esgotament dels quilòmetres que estem realitzant i els que estan preparant la marató de Castelló ho començaran a notar d'ací a uns dies, dies importants en què cal estar pendents dels nostres ritmes i descansar el màxim que puguem.

Els 30 quilòmetres els vam realitzar en general bé i ens vam demostrar que ja siga en la marató de València o en la de Castelló finalitzarem els 42.195 metres, el ritme esta iencara per decidir pero pareix que no existiran variacions sobre el pla original.

L'assemblea general de Dorsal 19 va transcórrer sense cap problema; continuarem amb la mateixa quota que l'any passat, amb la mateixa directiva, canviarem la data de celebració de la III Mitja Marató que se celebrara per ara l'any que ve, continuarem amb la Volta a Peu el primer dissabte de maig, la Yecla – Pego seguix la seua preparació per a celebrar-se per Setmana Santa, la loteria l'esta repartint com l'any passat Picayna, també com l'any passat Pascual Sendra s'encarregara de cobrar les quotes i les equipacions que hem demanat, la carrera del Trofeu Dorsal 19 no esta clara del tot però s'esta estudiant, el menjar de Nadal el celebrarem el dia 23 de desembre, la marató de València la correrem el 18 de novembre i la de Castelló el 9 de desembre i sobretot continuarem mesclant carrera a peu amb alegria, competició amb camaraderia, entrenaments amb diversió i a tot li afegirem un poc de marató.

I ara tenim per davant el pròxim cap de setmana on la Mitja Marató d'Alaquas i la d'Alacant que completarem amb el Baix Montgó, ens donaran l'oportunitat de córrer una Mitja a un ritme un poc més ràpid que el nostre ritme de marató, amb 10'' seran suficients perquè completem amb èxit el nostre entrenament i encara que ens puga paréixer que són pocs i a molts ens resulte còmode, el mes important serà l'aspecte psicològic ja que obtindrem seguretat en les nostres forces i el desgast muscular no serà molt important perquè ens estem acostant a les setmanes més importants de l'entrenament i no ens interessa estar esgotats físicament.

Com podeu donar-vos compte tenim per davant un mes fantàstic per a córrer, amb l'absència de la calor i del fred, amb Mitges Maratons importants com a Mora de Rubielos, Alacant i València, carreres divertides com el Baix Montgó i Cullera i les carreres de la Vall d'Albaida amb el particular encant del nostre interior i les seues muntanyes, en fi molt on triar i possibilitats perquè tots puguem practicar este bonic esport.

GRAN FONDO DE ALBAIDA.

VOLTA A PEU A SUECA.

FERNANDO VICENS PASTOR.- 0:43:37.