Hem progressat o hem retrocedit?

      Acaba de començar a Moncada el Circuit de Carreres de la Diputació de València i el diumenge que ve comença la nostra Volta a la Marina, i ja comença un any més la competició.

     Enguany, com l'anterior, Dorsal 19 premiara al seu primer classificat en la Volta en la Marina per a així donar un poc més d'emoció a esta emocionant competició.

     Abans de començar la Volta a la Marina és interessant que vegem qual és el nostre procés de creixement des de l'any anterior. I la pregunta és, si estem progressant o retrocedint.

     Seria fàcil contestar si només ens quedàrem amb la comprovació de les nostres marques, però un corredor popular pot córrer més lentament que l'any anterior i estar disfrutant més, amb la qual cosa estaria progressant ja que continuaria un any més divertint-se amb la carrera a peu, però les seues marques curiosament ens dirien el contrari.

      En este punt podríem donar per acabada l'entrada i desitjar bona Volta a la Marina a tots i que guanye el millor, però com ens agrada conversar continuarem, encara que no sabeu la sort que teniu a l'estar llegint açò en un blog i poder acabar la conversació amb un xicotet clic, esmorzant i després d'un carajillo no seria tan fàcil.

     Hi ha algunes formes de saber si continuem disfrutant i si estem progressant amb la carrera a peu: per exemple si estem descontents amb els nostres carreres i tenim el valor de començar cada dia amb il·lusió.

     Si volem millorar en les nostres carreres normalment estarem insatisfets amb nosaltres mateixos, però no d'un descontentament trist o paralitzador, sinó d'un enuig que siga un impuls per a continuar batallant i un estimule per a entrenar més. Significa que tenim encara davant de nosaltres unes metes més altes. Significa que encara no hem aconseguit la nostra meta i que encara hi ha una distància entre els nostres objectius i la nostra realitat.

     I llavors queda una inquietud permanent en el nostre interior que no ens deixa tranquils. I això, des del punt de vista psicològic, vol dir que viu un anhel molt profund en nosaltres. I si som corredors amb anhel, serem en la mateixa mesura corredors que estem en progressió.

     Si tenim eixe anhel també tenim el valor de començar cada dia de nou. No és fàcil alçar-se, amb ànim renovat, després de cada entrenament que ens haja eixit malament. I tampoc és fàcil passar per alt les derrotes i decepcions.

     Exigix deixar per arrere tot el que passa i mirar cap al futur. Exigix orientar-se de nou en els nostres objectius.

     Al contrari si som indiferents o ens acostumem a una rutina en l'entrenament, a continus fracassos en les nostres carreres, si eixim a córrer sense cap motivació estarem retrocedint.

     No es tracta de no cometre algun error o de no tindre algun problema, sinó la forma de “engolir” habitualment amb la nostra falta de motivació, sense lluitar ni preocupar-se d'això.

     Retrocedir és quedar-se quiet i no buscar motivacions.

     I quines poden ser les causes d'esta situació? És fàcil que siga la falta de relació amb els altres corredors, del descuit a l'hora de cuidar-nos físicament, pot ser també que no li donem suficient importància al nostre club de corredors, on tenim un lloc on trobar nous reptes que s'adapten a les nostres necessitats. I això a pesar que sabem molt bé que tots estos elements formen part del nostre camí diari cap a la diversió i el gaudir de la carrera a peu.

     Mireu, hui Carlos Siscar Bay ha corregut la Marató de Paris i ha realitzat de moment la millor marca de la temporada, i encara que no l'haguera aconseguida qual seria la nostra reposada ha progressat o ha retrocedit? Hui Carmen Sala ha corregut la Mitja de Moncada ha progressat o ha retrocedit? Hui Vicent Sala també a participat en la Mitja de Moncada ha progressat o ha retrocedit? Perquè mirant els molts anys que porten corrent i veient la il·lusió que posen en cada carrera, pense que han progressat.

     Tots els corredors de Dorsal 19 que el diumenge que ve en Xàbia començaran la Volta a la Marina han progressat o han retrocedit? Només amb la il·lusió de participar un any més han avançat, han progressat.

Marató de Paris.

CARLOS SISCAR BAY.-         02:55:39.

Mitja de Moncada.

       

SALA FERRER, CARMEN.-    1.25.13.

SALA GONZALEZ, VICENT.- 1.38.17.

Tot és segons el color / del cristall amb què es mira

     Analitzar un circuit pa que servisca de guia als corredors sempre és i serà complicat, ja que cada corredor té unes preferències i una forma de córrer. No és el mateix plantejar-se una carrera per a ocupar una bona posició en la classificació final, voler realitzar una marca o guanyar a un company.

     En un mateix circuit els plantejaments de carrera canviaran segons les nostres pretensions, per això és molt complicat donar consells en general.

     Cada un hauria de saber qual és la seua forma física i adaptar-la al circuit, si a més volem guanyar al nostre company llavors deuríem pensar al mateix temps quals són els seus punts més forts i les seues debilitats, llavors l'estratègia es complica molt més.

     Repassarem hui un poc més el circuit de la nostra ja volguda Volta a Peu, perquè és necessari amar-la després de trenta edicions. Coincidix esta part del recorregut completament amb la realitzada l'any passat.

     Amb una distància de quasi quatre quilòmetres recorrerem la primera volta afegint-li la baixada i la pujada al passeig de les Verdalas i una xicoteta desviació pels carrers Ausias March, Sant Bartomeu i Reguero.

     Tenim el punt més baix d'este tram en l'eixida del passeig de les Verdalas i el més alt pràcticament un quilòmetre després, dalt en el passeig del Calvari, un quilòmetre este que sense tindre cap rampa és d'una dolça i suau pujada i que enllaça amb un altre quilòmetre d'amable i fàcil baixada on poder recuperar.

     Entrem a continuació en els carrers intricats de Pego, les coneixem de la primera volta, a la majoria no ens agrada anar girant cantons que ens obliguen a canviar el nostre ritme però esta part dels circuits són perfectes per a la competició “cos a cos” per a la lluita entre companys. 

     És angoixós veure com cada vegada ens costa més recuperar el nostre ritme després de cada revolta, però és meravellós comprovar com al nostre rival li costa un poc més recuperar-se i tornar al nostre costat i és que tot corredor ha d'aplicar la famosa Llei de Campoamor, «En este món traïdor / res és veritat ni mentida / tot és segons el color / del cristall amb què es mira».

     En esta part del circuit res sabrem del resultat final de la nostra carrera però hi ha els suficients canvis de ritme per a poder endevinar com ens trobem i com es troben els nostres companys per a afrontar amb intel·ligència els últims quatre quilòmetres que tindrà la ultima volta.

El catet menor de Alcala de la Jovada

     Hui, segon dia de Pasqua tocava excursió i com ens faltava un circuit que buscar i provar en la Vall d'Alcala perquè necessitàvem un inclús més curt per a tindre per fi tres possibilitats per a tres estats de forma, per tant cap allí ens hem dirigit.

     Recordàreu fa dos anys l'entrada “Només valents”, on repassàvem el circuit de 20 Km. i aquella altra “Al-Azraq ens espera” on féiem el mateix amb un circuit de 15,200 metres, mes ens faltava un, un poc més curt, ens faltava eixe catet menor d'eixe imaginari triangle rectangle escalé que ens tancara totes les possibilitats on tinguen cabuda ja tots els corredors de Dorsal 19.

     Per tant hui per fi ja podem dir que amb una distància de quasi 13 quilòmetres, on els tres circuits coincidixen en els seus últims 7 quilòmetres, tenim obertes totes les opcions per a qualsevol estat de forma que tinguen els corredors de Dorsal 19.

     Si veiem el circuit veurem que el nostre “catet menor” ens porta a un dels llocs emblemàtics de tota esta zona, els Masos de Capaimona, però abans els que trien esta poció no tindran més remei que creuar i disfrutar d'un dels pocs boscos de carrasques que hi ha en la zona, si poguérem detindre'ns podríem veure alguns exemplars de carrasques realment grans baste dir que este bosc esta integrat en el pla Natura 2000 i que es considera un lloc LIC, o siga Lloc d'Importància Comunitària que són aquells ecosistemes protegits amb l'objecte de contribuir a garantir la biodiversitat.

     Quan isquem de l'ombra de les seues carrasques ens trobarem amb els Masos de Capaimona, ja estarem en el terme municipal de Tollos.

     De l'antic assentament morisc on habitaven 13 famílies en 1602 hui només queden les ruïnes, encara que majestuoses, de dos masos amb aljub, un molí i restes d'una antiga Hermita. Cal dir que van estar habitats fins a principis del segle XX.

     Després d'1 quilòmetre arribarem a l'encreuament on ens unim als altres dos circuits ja per tots coneguts, on ens tocara si fóra necessari esperar als que hagen triat qualsevol dels altres recorreguts.

     Com veieu un circuit nou en part que ens ha de servir perquè cada vegada siguem més el que vinguen ha realitzar la nostra excursió als territoris d'Al-Azraq.

Circuit de la Volta a Peu (1ª part)

     Ja hem acabat de confeccionar el circuit de la XXXI Volta a Peu a Pego, i només hem modificat el quilòmetre 6 que ens obliga també a rectificar el 7.

     Hem afegit dos carrers en el 6, molt prop de la meta per a així no haver de baixar tant en el quilòmetre 7.

Estos han sigut els únics canvis que hem volgut realitzar pel que el circuit és pràcticament el mateix que l'any anterior.

     Hui veurem la primera volta que és la mateixa de l'any anterior, 2260 metres aproximadament. Si recordem l'any passat nos en adonarem que els problemes ens vindran quan entrem en el centre de Pego pràcticament en els 1500 metres de carrera que per 500 metres ens obliguen a recórrer els estrets carrers del centre amb els seus girs bruscos i els seus famosos bol·lards que ens van ha obligar a frenar i accelerar diverses vegades, amb lo dur i selectiu que açò és.

     És per tant molt important realitzar eixos 1500 metres inicials amb la intenció de col·locar-se bé en carrera.

     Este primer pas pel centre, 500 m, pensem que és el més complicat d'esta primera volta, una vegada passem el quilòmetre 2 tenim un llarg i recte carrer que ens deixara en el Pla de la Font i el passeig Cervantes passant per la zona de meta.

     Sabem que és la part del circuit que més problemes ens donarà, als corredors i als organitzadors però l'important és conéixer amb anterioritat els problemes que ens va a donar i estar preparats per a això.