Esta nit han passat per les nostres
cases els Reis Mags, ens han deixat els seus regals i encara que molts puguen
pensar que és una festivitat per a xiquets, jo no puc estar d'acord.
A molts de nosaltres ja no ens porten
res els Reis Mags i no per que ens hàgem portat malament sinó per que ara som
nosaltres els que exercim de Reis Mags, ajudant-los.
A res que fem un xicotet esforç per
recordar-nos de quan érem xiquets, recordarem la sort que teníem quan
casualment molts dels nostres desitjos es convertien en realitat sense saber el
motiu, o el misteri pel qual sempre se'ns sèrbia la millor part del menjar o la
sort que teníem que als nostres pares els agradara el que nosaltres
despreciàvem i com en el matí del dia de Reis apareixien els regals que moltes
vegades havíem demanat.
Només que fóssem un poc observadors i
que tinguérem un mínim de sensibilitat, acabàvem per descobrir que allí hi hi
havia truc, i que tanta sort no podia ser casual. Clar que, sempre hi haurà
alguns que, a pesar la seua majoria d'edat, continuen anomenant “sort” i considerant
com “un dret”, tot allò que els oferien els seus pares i que no és sinó
producte d'un amor gratuït i immerescut cap a ells.
Estos últims solen pensar que els
seus pares els van mentir amb la màgia dels Reis Mags. La seua insensibilitat
els impedix entendre que ELS REIS SÓN VERITAT.
 |
| Els "Polvorons" |
Estan lluny de comprendre que la
bondat autèntica no es publicita, sinó que agrada de romandre oculta.
En contra del que sol afirmar-se, la
màgia del dia de Reis està més en els pares que en els xiquets. El miracle de
l'amor, que cada 6 de gener visualitzem de forma molt particular, consistix a
fer el regal romanent en l'ombra. Eixa és exactament la clau i la raó de ser
dels Reis Mags, dita siga de pas.
Romanent en l'ombra, ací esta la
clau, no és un regal d'aniversari o per qualsevol aniversari, és un obsequi de
què no esperem que ens donen les gràcies.
Cal recordar que el sentit de regalar
alguna cosa no és un altre que el de dir-li a l'altra persona “Vaig deixar de
pensar en mi per a pensar en tu”. Així que si no deixem de costat este principi
fonamental llavors podrem estar segurs que allò que regalem estarà ple de
sentit i significat.
 |
| El avituallament del "polvoro" |
Afortunadament els corredors sabem
comunicar als nostres més acostats quals són les nostres necessitats, i sabem
que tenim necessitats per a tots els pressupostos, des d'uns humils calcetins
fins al més sofisticat GPS, per la qual cosa facilitem molt les coses.
Regalar és un art, però deixar-se
regalar també ho és i no menys difícil. Si quan rebem un regal ben triat, som
incapaços d'imaginar les llargues hores de reflexions i moltes vegades de
pacients gestions, no sabrem agrair-ho com mereix.
Als no corredors els costa molt triar el
material esportiu que més s'adapte a les nostres característiques i als nostres
gustos i és que regalar és un art, l'art d'oblidar-nos del que ens agrada, és
desposseir-nos de criteris propis i atorgar valor a criteris que poden ser molt
vàlids per a altres persones però que nosaltres no entenem de cap manera.
Els regals es fan i es reben en
moltes èpoques de l'any, però els regals de la Nit de Reis es fan des de
l'ombra i sense posar remitent.
 |
| L'esmorzar del "polvoro" |
Un altre dels principis que no hem
d'oblidar és que regalem per gust, no pels mèrits que ha fet el que rep.
Jo, ja tinc els meus regals de Reis i
durant tot l'any aniré comprovant si es convertixen en realitat però fins
llavors disfrutaré de la carrera a peu, així que dins d'uns moments em dirigiré
cap a Xeraco per a compartir amb tots els corredors els obsequis que hem rebut.
És un clàssic acudir el dia de Reis a córrer el Gran Fons de Xeraco i compartir
els nostres regals.
Haurem rebut objectes útils per a
córrer i poder aconseguir les metes proposades, llibres que ens faran pensar,
música que ens permetrà alegrar-nos la vida i molts de nosaltres ens sentirem
feliços perquè haurem fet feliços als altres.
 |
| L'esmorzar del "polvoro" |
Perquè ser feliç passa per trobar la
felicitat en els altres i no en un mateix, i a prescindir de tants egoismes i
orgulls, que resulten banals, inútils i panolis. Feliços Reis per a tots.
Sí, és cert, no ho dubtes…, els Reis
Mags existixen!
