Tot a punt pa la I Marjal de Gandia.

Ho vam dir la setmana passada la I Marjal de Gandia és una etapa “supercúster”, ja que és l'agrupació de totes les experiències acumulades durant tot el “III Open summer circuit training”, és on hem intentant unir totes les coses bones que ens hem trobat durant tot l'estiu i així aconseguir una gran etapa, on caben tots els entrenaments que tenim previst fer, ja que les seues possibilitats quant a quilometratge són innumerables perquè resulta facilíssim i res complicat augmentar o disminuir els circuits.

Enguany per ser la primera edició només apreciarem una xicoteta part del seu potencial, que sens dubte es mostrara en els següents edicions.  

Tots ja sabem que és el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, quins són els seus objectius, i que un d'ells té com a finalitat poder entrenar tots junts perquè sabem que realitzar els entrenaments en companyia és evidentment un avantatge, encara que puga representar un risc. Sens dubte quan s'efectuen les sessions de carrera lenta, resulta plaent poder córrer junt amb altres corredors, però cal prestar atenció a alguns aspectes.

Vénen estes advertències ara, quan entrem al setembre, perquè els que estan preparant la marató ja estan ficats de ple en el seu entrenament i hi ha alguns detalls que cal recordar. De fet, considerant que estes sessions cal córrer-les a un ritme prop d'un minut més lent respecte al nostre ritme de marató, i en la seua part final a ritme de marató, i com en teoria com cada corredor hauria d'anar al seu propi ritme, el que representaria un obstacle per a la carrera en grup que si bé podem mostrar una certa elasticitat desviar-se molt és un error.

És necessari conéixer el nostre programa d'entrenament per a saber com tenim situat este “llarg”. Per exemple si el diumenge anem a la I Marjal de Gandia i el dissabte hem anat a córrer a Orba on hem corregut ràpid, no hi ha cap problema perquè nostre ritme siga un poc més lent d'allò que s'ha previst, però clar que llavors ja estaríem parlant d'un ritme que podríem denominar de regeneració o de recuperació. En general cada sessió té una missió dins d'un pla d'entrenament i per això tenen un ritme i una distància diferent. No són importants només l'entrenament de qualitat o les sessions amb molts quilòmetres ja que les sessions de recuperació també ho són. I realitzar un llarg quan s'hauria de realitzar una sessió de recuperació és deixar coix el pla. I al revés, fent sessions de recuperació a un ritme massa ràpid i amb molts quilòmetres.

Per això és important que en el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 es formen grups per a poder aprofitar millor l'entrenament.

Coneixent els ritmes de cada un i les distàncies es poden formar grups de diverses maneres ja que les combinacions són innumerables, és possible que el ritme de marató d'uns coincidisca amb el ritme de rodatge d'un altre o que el ritme de marató coincidisca amb algun ritme ràpid, tot és qüestió d'estudiar un poc els entrenaments.

Cal assenyalar que generalment els corredors que obtenen un major benefici dels entrenaments en grup són els que tenen un nivell més baix. Ja que generalment s'esforcen per a tractar d'aconseguir el ritme dels seus companys d'entrenament, una cosa que no sol existir en el grup més fort. De fet, els corredors més forts dins del grup, tendixen a disfrutar del fet que tenen un poc de superioritat i, el seu subconscient els porta hi ha anar més còmodes. En un sentit pràctic, podem dir que si el seu entrenament els deuria exigir un gran esforç, es tendix a tirar un poc de fre i evitar les sensacions desagradables de patiment. 

Encara que he dit abans que els d'un nivell més baix tenen un major benefici, tenen també el major risc,  pel que han d'anar amb molta atenció perquè el seu major risc el tenen en els dies de recuperació, durant els quals es troben sovint corrent a ritme excessiu, i no acaben de recuperar-se del tot. Este error posa en perill la següent sessió d'entrenament ja que s'arriba cansat a ella i si es repetix moltes vegades esta circumstància es va adquirint una fatiga progressiva, la qual cosa ha de ser evitada a tota costa per a no submergir-se en una crisi de sobreentrenament.

Atenció, als emprenyaments que en compte de millorar ens poden portar a este efecte contrari. Moltes vegades ens trobem competint en l'entrenament i aconseguim arribar amb les piles descarregades o males preparats al dia de la carrera.

Esta bé que en el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 es convertisca en una sala d'estar, on xarrem, ens riguem i passem un estona agradable, i un entrenament divertit però ens tenim de preocupar del ritme a què estem corrent, la I Marjal de Gandia és una etapa perfecta per a córrer i passar-ho bé però sería panoli no buscar el màxim benefici d'este entrenament.

En canvi, amb el I Trail i Caminada a l'Orxa es pot triar la caminada i dedicar eixe cap de setmana a una recuperació activa, però això com dic tantes vegades serà una altra història.

I Marjal de Gandia, la etapa "superclúster".

Vam acabar la ultima entrada sobre el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 amb la frase següent: “L'esperit esportiu es va adquirint durant la pràctica, i la qüestió al final de la competició no és donar la mà o no a l'adversari, és per què fer-ho”, i amb ella anem hi ha començar amb la segona part de la I Marjal de Gandia.

Començarem per tant per mostrar la primera part del circuit per a detindre'ns, i continuar després, en el que els jugadors de rugbi anglesos anomenen el “third half”.

La 5a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 té el seu començament des de l'aparcament de la piscina municipal de Grau de Gandia que podem trobar en el carrer de la Goleta, s/n, i en este enllaç: Piscina del Grau, i a una distància de Pego de 21 quilòmetres, i en 30 minuts podem arribar.

El principi d'esta etapa és la part en què cal prestar un poc d'atenció, ja que els primers 800 metres ens van hi ha portar fins al Camí de l'Alqueria del Duc i anem hi ha haver de creuar part del Grau,  pel que és interessant mantindre el grup unit, després tot serà camp i marjal.

Estos primers metres pel Grau ens han de servir per a anar confeccionat els grups i anar calfant un poc, passarem per l'Alqueria del Duc al voltant del quilòmetre 1,8. Que és una construcció fortificada del segle XVI i que serà el nostre lloc d'entrada a la marjal de Gandia ja que allí es troba l'Ullal de l'Estany, un dels brolladors de la Marjal de Gandia, que vorejarem. 

Molts dels què acudirem a la I Marjal de Gandia estarem entrenant la marató o la mitja marató de València o estarem immersos en l'entrenament d'alguna altra carrera i tots estarem buscant la carrera perfecta. Si, tots la busquem. Tots nosaltres anhelem una carrera ideal, utòpica. Però això mai es dóna. No hi ha la carrera ideal, és una utopia. 

Ja se, que ara la societat en què vivim ens porta a què tinguem la impressió que tenim davant de nosaltres un món sense limites, que tot es pot aconseguir. Però si ho pensem bé són les limitacions el que ens dóna la vida.

Disfrutarem més de la carrera a peu quan ens acomodem al nostre cos, a la nostra capacitat física i minimitzem les demandes que posem en ell. Disfrutarem més de la carrera a peu només quan trobem els límits realistes del nostre cos i ens ajustem a ell.

Este principi de la I Marjal de Gandia ens ha de portar a situar-nos en el grup més paregut al nostre estat de forma i així disfrutem més.

En el quilòmetre 5,200 ens trobarem amb el primer avituallament i amb l'encreuament en què els que trien l'opció curta es desviaren i així poder creuar la marjal de Gandia a través de les llacunes interiors i realitzar 12 quilòmetres.

Com veieu, en blau, esta el desviació que creuara la marjal per a arribar al Grau, al principi de la platja Nord.

El segon avituallament ho trobarem a Xeraco, al voltant del quilòmetre 9,500 en una font que hi ha entre l'encreuament del carrer Sénia de Ferrer i carrer Sant Roc.

Mentres que el tercer avituallament estarà en la platja Nord a principi del passeig Marítim aproximadament en el quilòmetre 15, 200.

Passem ara al que en el rugbi angless s'anomena el “third half”, o siga el “tercer temps”. És una tradició del rugbi en què una vegada que han acabat el partit els jugadors d'ambdós equips es reunixen per a prendre's unes cerveses i comentar el partit, es diu que el tercer temps és tan o més important que el joc mateix, perquè en gran manera és allí on els "rugbiers" aprenen a controlar les seues passions i els sentiments egoistes derivats de la confrontació física, per a valorar ea contrincant i concretar les relacions d'amistat i camaraderia que permeten el fet de practicar un esport en comú. El tercer temps és part del codi de conducta que regula el “fair play”.

I on tindrà lloc el “third half” de la I Marjal de Gandia? On ens reunirem per a comentar l'etapa? Pos en el carrer principal del Grau, el carrer la Mare de Déu del Carme, bo ara carrer La Verge, i en el número 4 on es troba el restaurant el Charro, que millor lloc que este per a canviar impressions¡¡¡.

Ja ho veieu la 5a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 esta preparada, ara només ens falta acudir per a disfrutar d'un bell circuit i de l'amistat i camaraderia de tots els corredors de Dorsal 19, el “tercer temps” com per als jugadors de rugbi anglesos és la part més important de tota l'etapa on aprenem no hi ha córrer més ràpid sinó a valorar l'ESPORTIVITAT i el JOC NET que són la base d'este esport anomenat carrera a peu.

Màximo Folques guanya les arenes Alacantines.

Si fóra la primera vegada que un corredor de Dorsal 19 guanya algun trofeu o fóra la primera vegada que un corredor de Dorsal 19 guanya un circuit de carreres seria més fàcil escriure una entrada per a elogiar eixe èxit.

Si el guanyador d'eixe premi no fóra Máximo seria també més fàcil lloar eixe triomf, però és que el guanyador absolut del Circuit Arenes Alacantines és Máximo Folques, i jo, ja no se si podré trobar paraules que no haja escrit ja en este blog lloant-lo i mostrant els seus atributs i qualitats.

Hi ha un proverbi àrab que diu;”Quan hages de parlar, fes-ho de tal manera que les teues paraules siguen millors que el teu silenci”. I clar, estic per callar i deixar que cada un de nosaltres valore eixe premi, estic per guardar silenci i quedar-me només a feros participes de la notícia. Però clar, el desig de compartir amb vosaltres algunes reflexions és un desig que vaig hi ha intentar equilibrar.

Si guarde un poc de silenci vos done l'oportunitat pa què busqueu en els vostres records totes les vegades que heu vist pujar a Máximo a arreplegar un premi, així cada un podrà triar eixe trofeu que considere més important. D'estos instants de silenci, per tant, poden brollar les paraules que cada un crega que millor simbolitzen no sols este premi sinó tots els aconseguits per Máximo, i si continueu un poc més en silenci haureu tingut temps per a reflexionar, per a valorar i analitzar el que representa ser el guanyador del Circuit de les Arenes Alacantines.

Si heu estat en silenci i heu trobat respostes m'haureu llevat un gran pes de damunt i molt de treball perquè ja no farà falta que busque quin és el millor triomf de Máximo, ni que busque eixes paraules d'exaltació per a esta gesta tan gran de Máximo, i de rebot també per a Dorsal 19.

D'altra banda, sens dubte que esta llengua nostra no ha de quedar paralitzada quan hi ha molt a dir i testificar sobre Màximo Folques i Dorsal 19. Hem de parlar molt, sense cansar-nos, de tot el que es fa, de tot el que se sap i de tot el que se sent al voltant de la nostra carrera a peu.

Per tant, continuarem buscant eixes paraules, paraules que també ens han de fer pensar i reflexionar, ens han de fer pensar i reflexionar que allò que ha aconseguit Máximo no és fàcil, no és fàcil tindre una qualitat innata i tampoc és fàcil l'entrenament que cal realitzar, per això cal anar amb atenció i pensar-s'ho un poc abans d'intentar imitar els entrenaments que sens dubte ha hagut de realitzar per a aconseguir tots els seus objectius.

No tots som Máximo, cada persona esta capacitada per a aconseguir uns nivells físics i sobrepassar-los és posar en joc la nostra salut. Quan estem sans entrenem i entrenem, i moltes vegades pensem poc en la nostra salut. Creiem que el normal és entrenar i anar pujant cada vegada més les nostres exigències fins que ens lesionem i perdem una part de la nostra salut.

Ja se que és difícil, conformar-se en no guanyar, a saber que ja has arribat a la cima i que esta es troba molt més avall que lo que ens agradaria, que ja no ascendiràs més, però és una decisió nostra. Una decisió que hem de prendre, la decisió d'apoderar-nos de la nostra vida. L'elecció de connectar-te amb la certesa que, en última instància, el teu destí depén de tu. Cal cuidar primer la nostra salut.

Esta clar que el nostre futur no el deuen determinar les circumstàncies. Sinó la nostra resposta davant de les circumstàncies, l'actitud que assumim, les decisions que prenem, les accions que emprenguem és el que conformara el nostre futur.

Que la majoria de nosaltres no puga aconseguir mai els nivells del nostre company, que comprovem que les nostres marques ja no baixaran més o que una lesió ens impedisca millorar no és que no puga afectar-nos. Clar que sí. Tots som humans. Hi hi ha coses que ens dolen, que ens roben energia, que ens fan plorar i fins a pensar que hem d'abandonar això que tant ens agrada.

Però després d'eixa mala notícia, de la lesió, de plorar per a descarregar la ràbia, la tristesa o la por què decidim fer? Quines actituds triem assumir? A què ens comprometem? Les nostres actituds, decisions i accions són el que al final marcaran la direcció de la nostra vida. La teua vida, el teu èxit, el teu progrés, la teua superació, el teu pròxim nivell de qualitat de vida, depén de tu. Està en tu. Està en la teua capacitat per a triar una millor resposta. Una resposta diferent de la del passat, una resposta que et permeta sentir que t'apoderes del teu destí. 

Identificar el meu destí amb el del meu cos, amb els entrenaments, i amb la consecució de marques o premis és manifestament insà, perquè este cos mortal és fràgil i es lesionara, no som només el nostre cos i les nostres marques, som molt més del que el nostre cos és capaç de donar-nos.

En fi, no correguem riscos innecessaris, la nostra salut és molt important. Admirem els triomfs dels nostres companys, lloem les seues gestes, disfrutem de posseir en el nostre club a un corredor com Màximo i disfrutem amb la carrera a peu, però sense excessos.

I Marjal de Gandia

No se si algú haurà fet l'experiment d'allunyar-se per a tindre un altre punt de vista de si mateix o si haurà pogut veure's com algú imparcial per a conéixer-se millor, no eu se, tal vegada siga un experiència que requerisca molt d'esforç i un estat d'anim en el que s'haja d'estar preparat per a les sorpreses. Tampoc se si algú haurà triat un exercici molt més senzill i haurà intentat esbrinar com es veu Dorsal 19 des de fora o com es percep el nostre “III Open summer circuit training”. Com fa el pintor de tant en tant per a observar com va quedant la seua obra.

En fi, nosaltres ara ens dedicarem a algo un poc més senzill i anirem mostrant com és la I Marjal de Gandia del “III Open summer circuit training, alguna cosa ja sabem però necessitem més. Ho diu molt bé Raquel Blasco en el logo del seu blog, https://raquelblascor.wordpress.com/ , “Ex notitia victòria- Saber per a véncer” i és veritat saber per a véncer per cert un blog que pense hauria de ser d'obligada lectura i seguiment per a tots aquells que els apassiona l'esport i com no la carrera a peu, i que no els moleste llegir.

“Ex notitia victòria-Saber per a véncer”, esta frase ha representat l'esperit de molts hòmens. Lema, que estaria bé aplicar a la nostra vida i també a este món de la carrera a peu, però no ens desviem del nostre tema i sabrem un poc més de la 5a etapa del “III Open summer circuit training”.  

Anem hi ha començar per exemple per la denominació: I Marjal de Gandia nom que perfectament podríem canviar per I Marjal de la Safor, ja que la Marjal de Gandia és una part de la Marjal de la Safor que es repartix entre els termes municipals de Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Xeresa amb els seus respectives marjals.

També haguérem pogut utilitzar el nom de I Gran Fons del Grau perquè és per tot el Grau per on es desenrotlla tot el circuit, encara que clar amb els seus més de 7000 habitants és un dels uns barris marítims amb què compta Gandia, tampoc haguera estat malament encara que no haguera sigut molt original denominar-lo Gran Fons de la platja de Gandia per similitud amb el 10K, però bo ens hem decidit I Marjal de Gandia, encara que qualsevol de les denominacions anteriors ens haguera servit.

Però anem un poc al circuit, si hem vist i hem observat el circuit nos en adonarem que ens n'anem hi ha recórrer la platja Nord en la seua totalitat, anem hi ha creuar el port pesquer i el comercial, passarem junt l'església de Sant Nicolas i acabarem en la piscina municipal del Grau.

Tot açò en els últims 5 quilòmetres que són els quilòmetres podríem anomenar-los els més urbans de tot el “III Open summer circuit training”.

La platja Nord és eixa llarga recta de 3 quilòmetres amb què acaba el 10K de la platja de Gandia i que tan llargs se'ns han fet en competició però segura que esta vegada disfrutarem més, sobretot per ser de dia i poder admirar el mar. Per cert, única etapa tambe en què disfrutarem del nostre Mediterrani.

Passarem en esta part final per l'església de Sant Nicolas amb la seua estructura tan particular i que va ser una de les primeres estructures que van utilitzar el formigó com a part principal de la seua estructura, i per estos escenaris és per on transcorre la part final de la 5a etapa del “III Open summer circuit training”.

Només una xicoteta reflexió per a acabar, encara que podria utilitzar-la per a començar la pròxima entrada, tal vegada ho faça; hi ha uns principis bàsics dins de l'atletisme que hem d'intentar mantindre i que estos entrenaments ens permeten practicar i comprendre, a saber; el respecte, l'esportivitat i el reconeixement a l'esforç i a les capacitats dels nostres rivals.

L'esperit esportiu es va adquirint durant la pràctica, i la qüestió al final de la competició no és donar la mà o no a l'adversari, és per què fer-ho. Practiquem en la I Marjal de Gandia.