VII Trofeu Dorsal 19

Ho vam dir la setmana passada, diumenge que ve es concentren a Gandia dos esdeveniments molt importants, ja se que molts pensen, encara que és molt probable que s'equivoquen, que el dia més important per a Dorsal 19 és la Volta a Peu a Pego o les 24 X 1 hora, que sent dos dates significatives no poden aconseguir el nivell del Trofeu de Dorsal 19.

              La Volta a Peu té una forta càrrega de difusió de la carrera a peu, el seu principal objectiu és el de promocionar, divulgar, popularitzar i transmetre la carrera a peu. El mateix que els 24 X 1 hora que conta a més amb l'al·licient de ser una competició entre dorsaleros agrupats en equips en busca d'un repte o aconseguir un objectiu, són esdeveniments que li donen l'oportunitat a Dorsal 19 de mostrar la carrera a peu a tota la gent.

El VII Trofeu Dorsal 19 és molt diferent, ací ens toca córrer, ací ens toca competir individualment tots contra tots amb l'ajuda de les compensacions per edat i sexe, ací no ens mostrem a la resta de la societat ni es pretén divulgar la carrera a peu, simplement busquem promocionar la carrera i la competició en l'interior del club.

En el VII Trofeu Dorsal 19 no cal organitzar cap zona de meta, ni omplir bosses del corredor ni repartir-les, no cal entregar dorsals, ni muntar cap avituallament, ni tancar cap circuit, ni pintar cap línia blau, ni mesurar i col·locar els punts quilomètrics, ací només cal córrer.

Tindre una afició o qualsevol tipus d'entreteniment, i la carrera a peu sens dubte ho és, és un dels millors mitjans per a eixir d'un dels fenòmens més generalitzats que patim hui en dia com és el tedi. Participar de forma activa en el VII Trofeu Dorsal 19 també ho és.

El diumenge que ve se'ns presenta una bona ocasió per a divertir-nos i passar-ho bé corrent, estant rodejats de gent que té els nostres mateixos interessos i il·lusions, és també una bona ocasió per a augmentar la nostra passió per la carrera a peu, que no consistix tant a trobar-se amb gent interessant i exposar-se a projectes i metes suggestives sinó més aïna consistix a aconseguir un interés més profund per la carrera a peu. 

El VII Trofeu Dorsal 19 com tots els anteriors és molt més, és competició. Una competició que recompensara als millors segons les seues marques i els seus coeficients per edat i sexe. Per tant és també diversió i rivalitat que són la part fonamental del nostre Trofeu Dorsal 19 i que encara que molts no ho noten són qualitats que no s'han separat mai dels nostres Trofeus Dorsal 19. Sense rivalitat ni diversió no es disfruta de la competició.

Trobar interessant una competició no depén d'on estàs tu ni amb qui ens enfrontem sinó més aïna de la teua pròpia capacitat per a estar profundament dins d'ella. La competició en tots llocs és prou rica per a ser interessant; però nosaltres, per la nostra part, hem d'estar realment interessats i dins d'ella.  

El diumenge que ve podem estar ficats dins d'una verdadera competició, només hem de desplaçar-nos a Gandia i córrer, la nostra marca no sols representara un lloc en una classificació sinó que ens col·locara com protagonistes ja que entrarem en joc i no cal acontentar-se amb un “empat mediocre” sinó que cal donar el millor de nosaltres mateixos.

Molta atenció d'estar sempre a la defensiva: cal córrer. I sense fer protestes inútils, no cal recórrer a eixa llarga llista d'excuses que tenim tots els corredors quan volem justificar una mala carrera.

Es corre cap a la meta!, perquè tota la nostra activitat tendix cap a una meta; i esta recerca, la recerca de la meta, és treballosa, requerix entrenament i compromís, però l'important és no córrer sols! Per a arribar, cal córrer junts, i s'avança junts, fins que s'arriba a la meta. I llavors es festeja!”. I que millor celebració que festejar-la no sols amb els nostres companys sinó també amb els nostres rivals, que en el VII Trofeu Dorsal 19 són els mateixos.

Com sempre la nostra carrera serà compensada, enguany també el 10K i com sempre els veterans i les dones veuran equilibrades les seues forces, ja que la marca en segons dividida pel coeficient de cada edat ens donarà com a guanyador a qui posseïsca el numere més baix.

Vegem un exemple, una dona de 35 anys o menys que realitze 50' en el 10K i un home de 48 anys que també realitze tambe 50' en el 10K, si realitzem un xicotet càlcul: 

Dona 35 anys coeficient: 1838.

Marca en 10K: 50' = 3000”.

3000/1838 = 1'632.

Home 48 anys coeficient: 1813.

Marca en 10K: 50' = 3000”.

3000/1813 = 1'654.

Com veieu per un xicotet marge el guanyador seria la dona.

Si volem veure quiness són les nostres opcions basta consultar les tables en: http://www.rfea.es/veteranos/tablas.asp .

 Després de competir es festeja, s'observa el que hem fet i es descansa, en el dinar del Rafel descansarem, ens prendrem un temps per a cada cosa i feram cada cosa al seu temps.

Sent l'acte de menjar, com el de dormir, un dels més reparadors per al nostre organisme, tendim a despreocupar-nos de com el fem. Cal acudir al dinar del VII Trofeu Dorsal 19 disposats a degustar el menjar en un ambient agradable, amb temps per a assaborir i no deglutir ràpidament el que se'ns oferix com si fóra un tràmit més que cal acabar com més prompte millor. Hem de dinar tranquils parlant del que ens va passar en la carrera.

Procurem el diumenge deixar de costat l'actitud de pressa i tràfec a què ens té acostumats esta societat i disposem-nos a passar un agradable dia.

L'hora ha arribat.

En algun moment del nostre llarg entrenament per a la marató ens a d'arribar l'hora d'esbrinar com ens trobem, eixa hora en què el nostre entrenament ha de ser provat en carrera, és eixa tan temuda i dolorosa hora en què anem a llevar-nos totes les pors que puguem tindre per a afrontar els 42195 metres com nosaltres desitjaríem.

I eixa hora ha arribat, hem de fer l'últim gran entrenament el 5 i 6 de novembre per a saber si en veritat el ritme de marató que tant hem entrenat el tenim tan assimilat perquè ens porte fins a la meta el 20 de novembre a València.

I què és això que hem de fer? Córrer La Mitja Marató de Gandia. Córrer-la a ritme de marató. És eixe el nostre entrenament. Ja se que molts de vosaltres estareu pensant que és un entrenament massa fàcil, i que per tant deu existir alguna trampa. Per tant si, alguna cosa hi ha.

Anem per parts, el que anem realitzar en La Mitja de Gandia és intentar simular al segona part de la marató,  pel que hem de començar-la amb les cames ja cansades d'ací la importància de l'entrenament del dissabte a la vesprada.

L'ideal és córrer el dissabte a la vesprada una mitja marató a un ritme del 10% més lent que el nostre ritme de marató, per a estar cansats el diumenge al matí. I encara que des del punt de vista energètic podem estar prou recuperats, l'esgotament muscular amb un interval de 12 a 15 hores entre les dos carreres no consent una adequada recuperació.

És molt important eixa nit dormir de set a huit hores, perquè els efectes causats en les nostres cames es noten millor després d'un bon descans dormint. Eixa sensació de cansament no s'advertix per exemple 12 hores després del mateix entrenament si el fem el mateix dia i no deixem que el nostre cos es relaxe per complet, per exemple dissabte al matí i dissabte a la vesprada.

Si el diumenge en la mitja de Gandia la correm tota a ritme de marató i acabem bé i si el dilluns quan ens alcem les nostres cames no presenten cap senyal d'adoloriments o qualsevol tipus de molèsties, el nostre ritme de marató és l'encertat.

Si succeïx que no podem córrer amb prou comoditat La Mitja de Gandia o ens trobem més cansats del normal durant el dinar del VII Trofeu Dorsal 19, no ens quedara més remei que revisar el nostre ritme de marató i sobretot acoblar el pla d'entrenament fins a la marató a fi de descansar més del normal per a poder arribar a la marató molt més descansat.

Podríem el dissabte realitzar un altre tipus d'entrenament que ens cansara igual, com fer menys quilòmetres però més ràpids o qualsevol altre sistema, però realitzar una mitja marató ens ajuda molt psicològicament perquè la distància total és la marató.  Així és més fàcil que trobem diverses solucions als possibles problemes que ens puguen sorgir, ja que podem arribar a la conclusió que la marca que realitzem amb la suma de les dos mitges es pot acostar molt a la nostra marca en el cas que tinguem algun problema. És també més fàcil convéncer-nos que els ritmes de carrera els tenim assimilats o en cas contrari establir amb més seguretat un ritme més conservador en la primera mitja de la marató, en definitiva, com un percentatge molt gran de les nostres possibilitats que la marató ens isca bé esta en la nostra ment amb este test és més fàcil que ens trobem més segurs amb els nostres ritmes el dia de la marató.

Com en el futbol, en la carrera a peu també succeïx que hi ha molts sistemes de joc i d'entrenament, ja que tipus de proves per a esbrinar el ritme de marató hi ha molts com les sèries de 6000 o el tan conegut com el test de Yasso, que només ens serviran si l'entrenament que hem realitzat per a la marató reunix les condicions adequades per a cada tipus de test.

Una altra cosa important que hem d'entrenar en La Mitja de Gandia és realitzar una simulació del dia 20 de novembre a València. Començarem pel sopar del dissabte que hauria de ser el mateix quel del dissabte de la marató, gitar-nos a la mateixa hora i posar el despertador a la mateixa hora i desdejunar-se el mateix que tenim pensat per al dia de la marató, repetir la mateixa rutina i ja en carrera utilitzar la mateixa roba i les mateixes sabatilles així com els mateixos gels, és un assaig general.

Si hi ha alguna cosa que no ens funciona bé a Gandia tenim temps suficient per a buscar una solució i rectificar, estem a temps de solucionar molts problemes.

Un capritx del calendari.

El cap de setmana del 5 i el 6 de novembre reunix tots els ingredients per a considerar-se un dels caps de setmana amb més intensitat corredora dins de la història de Dorsal 19. Un cap de setmana que reunix dos esdeveniments que des d'anys són fonamentals per al nostre club i per als maratonians de Dorsal 19.

El capritx del calendari ha volgut que el nostre VII Trofeu Dorsal 19 i el nostre cap de setmana Especial Marató coincidisquen i la suma dels dos no sols sumara sinó que multiplicara l'ímpetu corredor del nostre club.

Els dorsaleros sabem, que el Trofeu Dorsal 19 és la “competició” per excel·lència en Dorsal 19, on si en una carrera tenim l'oportunitat de competir en igualtat de condicions amb els nostres companys molt més enllà de la marca és ací, en el Trofeu Dorsal 19, on la nostra edat i sexe no representen un obstacle, és en la carrera del club.

Els dorsaleros també sabem, que per a un maratonià el cap de setmana Especial Marató és el cap de setmana “definitiu”, on triarem després de quatre mesos d'entrenament qual hauria de ser el nostre ritme de marató, també sabem l'important que és que complim amb els ritmes que tenim establits per a acabar bé el nostre entrenament.

I enguany els maratonians van a haver de prendre una dura decisió, complir amb el seu pla d'entrenament o competir amb totes les seues forces en el VII Trofeu Dorsal 19. Difícil elecció.

Davant del maratonià, justament enguany es posa en relleu que la llibertat d'elecció no és només l'elecció per esta o aquella acció particular, sinó que és també, dins d'eixa elecció, decidir sobre com entén la carrera a peu i la seua disposició a favor de la marató, o a favor o en contra de tindre una bona classificació en el VII Trofeu Dorsal 19, en ultima instància, a favor o en contra de competir quan es pot guanyar o tindre una bona classificació.

Molt poques vegades als corredors ens arriba un moment tan decisiu pa prendre una decisió, és un moment que es dóna naturalment en el desenrotllament d'un llarg entrenament i que es podria haver evitat. És hora per tant d'escrutar en les nostres preferències que va davant una bona classificació en el VII Trofeu Dorsal 19 o aclarir el ritme de marató, és el moment de contrastar-los per a poder fer una elecció.

Per a triar amb llibertat, el corredor ha de conéixer bé les dos opcions i saber les conseqüències que cada elecció comporta. Ha de mirar qual és el seu coeficient en el VII Trofeu Dorsal 19 i valorar les seues possibilitats i ha de mirar si ja esta prou segur del seu ritme de marató.

La serenitat també serà necessària per a traure a la llum, totes les motivacions, pensaments, sentiments, raonaments que ens han mogut a preparar la marató i compaginar-ho amb el nostre instint competitiu. És en este punt on s'han de confrontar les dos voluntats. D'esta manera podrà fer-se una verdadera elecció: coneixent cada una de les volicions, la seua procedència i el seu valor en relació amb la nostra forma d'entendre la carrera a peu.

Les dos candidatures que s'enfronten en la nostra elecció no han de tindre por de "traure a la llum del sol" tot el que tenen internament i confrontar-ho. S'ha de ser valent per a no amagar res. Per més panoli, ingenu o inic que poguera paréixer un desig, per més afecte que li poguera tindre a una volició, haurà de traure-la fora i posar-la en la balança.

En estos moments resulta difícil per a algunes corredors que se'n van a enfrontar per primera vegada amb la marató decidir-se. O és tant el seu temor, que no aconseguixen fer-ho. Serà per tant oportú la presència dels corredors veterans per a ajudar-los a materialitzar, a traure fora tots eixos desitjos, volicions, sentiments, raonaments que porten dins i que d'alguna manera els turmenten i no els deixen prendre lliurement una decisió. Es donen casos que al "materialitzar" eixos desitjos el corredor es dóna compte que no són desitjos, sinó simples vel·leïtats o capritxos que es dissolen conformen van eixint a la llum, com a bambolles de sabó quan es toquen amb el dit. El "verbalitzar-los" o "materialitzar-los" té, entre molts altres avantatges, fer-nos veure la fragilitat dels fonaments en què es basaven moltes de les nostres il·lusions en este món de la carrera a peu.

En fi, prepararé dos entrades on intentare explicar en que consistix el VII Trofeu Dorsal 19 i el cap de setmana Especial Marató, amb la intenció d'embolicar-ho tot un poc més.

Podem beure de fonts noves

Una foto de carnet i ingressar la quota és tot el que es necessita per a començar el tramite per a traure's la llicència de la Federació d'Atletisme, això, i el desig de conéixer noves experiències en este món de la carrera a peu. 

Una foto en què aparegues somrient pot ajudar-te cada vegada que utilitzes la llicència per a sentir-te més feliç i segur de tu mateix i per tant perquè pugues realitzar una bona carrera.

Tots els que han llegit el que hem escrit sobre federar-se o no federar-se i ja estiguen decidits a no fer-ho, és fàcil que es troben cansats que tornem una vegada i una altra al mateix tema, però no quedarà més remei que continuar parlant de tot el que este relacionat amb la Federació almenys fins a la primera setmana de novembre que serà quan es tancara la primera possibilitat de federar-se, després ja només parlarem de l'atletisme federat per a anar comentant com es van desenrotllant les carreres, perquè el palmito de competicions s'àmplia de manera considerable i caldrà donar un poc d'informació extra.

Si algú a tingut la curiositat de mirar el projecte de calendari de competicions que hi ha per a la temporada que ve en la FACV ja s'haurà adonat de lo ple que esta, i que no tindrem més remei que començar a seleccionar on volem competir.

Podem aprofitar esta oportunitat per a donar un canvi, per a netejar per dins la nostra forma de practicar la carrera a peu. A vegades ens anem contaminant sense donar-nos compte. Lentament ens omplim d'hàbits, de costums que ens van fent repetitiu i monòton este món de la carrera a peu. És una bona ocasió per a explorar nous horitzons. 

Tots els corredors ens equivoquem i prenem decisions equivocades, la qual cosa no significa que estiguem fent malament les coses, potser és que estem ubicats en un lloc que no s'adapta completament a la nostra forma de ser, potser l'ambient que ens rodeja esta dedicat a una forma d'entendre la carrera a peu que ja tenim prou explorada i no ho sabem, és el que hi ha i ho acceptem.

Però no per això ens hem equivocat d'esport, pot succeir que les fonts de què estem bevent estiguen contaminades per ser massa repetitives. Podem beure de fonts noves, d'una aigua pura que ens canvie. Podem triar no tancar-nos en les fonts de sempre i no limitar-nos a les que ja coneixem. Podem buscar en la federació d'atletisme eixa font nova i tastar-la i veure si ens calma la set. Tot açò sense perdre de vista i sense deixar de beure en les fonts que ja coneixem.

Per que no beure de les carreres en pista? Tenim una pista en què poder entrenar i experimentar el que significa un 1500 o un 5K donant-li voltes a la pista o simplement competir amb una sola volta el 400, o dos el 800 Perquè no?

Perquè no beure del cross?  Molt hem parlat sobre l'atletisme dels Jocs Olímpics però només coneixem en primera persona la marató i el 10K, tota la resta ens és desconegut pel que ens ho perdem.

Actualment tenim tota la informació que volem, hem vist la majoria de les competicions importants per televisió i sabem els noms dels protagonistes de la majoria de les medalles i les seues marques, ens hem emocionat amb els seus rècords, i estes són les fonts de què bevíem fins ara per a calmar la nostra set d'atletisme, i sempre hem tingut la sensació que eren com a ràfegues fragmentades i que mai podien suplir a una bona Volta a Peu en la que nosaltres érem els protagonistes, no teníem altres opcions on acudir.

Nosaltres individualment, igual que Dorsal 19 com a club no serem millors per que ens federem o no, sinó que haurem crescut en molts aspectes, tindrem més oportunitats per a practicar l'atletisme.