Maratonià, Que fas?

Tot passa, i la marató de València 2016 també passara, per a tots els maratonians haurà sigut un dia especial amb un millor o pitjor recorde depenent del resultat final, però un dia difícil d'oblidar.

El maratonià té una qualitat molt pareguda a la de moltes persones i és que no li agrada el present o almenys no viu en el present. Inclús no ha començat esta marató i està pensant en com ha realitzat  este entrenament i que puc fer per millorar-lo o està pensant en com ha d'entrenar per a l'altra marató, no se sent tranquil en el present.

Esta inquiet, no para d'analitzar el passat per a millorar en el futur, és un ser impacient sempre en la busca d'alguna cosa, sempre buscant un poc més. El maratonià és un misteri, sempre buscant una eixida per a continuar amb la carrera a peu perquè no li basta haver corregut ja cada un dels 42195 metres.

Ja sap que tindrà dies alegres i tristos, senzills i complicats, plens de triomfs i fracassos. Que difícil és entendre'l? Volguérem que fóra diferent, però sempre el veiem donant moltes voltes i més voltes al mateix tema. No deixe de preguntar-me, què seria del maratonià si no coneguera la tristesa de les lesions?, no eu se, paradoxalment vaig donant-me respostes a açò amb més preguntes.

Dins del camí en què es desenrotlla la vida del maratonià va trobant-se amb la companyia o la presència d'algunes persones especials que li ajuden en els entrenaments i en la consecució dels seus objectius, però també sentirà moments d'una terrible soledat i observara els records que han quedat impregnats dins la seua vida esportiva i es donarà compte del que en realitat necessitava.

Dins d'este camí hi ha espines que mai eixiran del seu interior, les portara sense poder-les compartir, hi haurà estreles que li assenyalaran el camí, però potser mai arribe a palpar la seua calor; hi haurà moments que sobrepassaren la seua felicitat i moments d'una gran agonia. La vida del maratonià és un pujar i baixar d'emocions, és una via perillosa però al mateix temps sol ser bella.

I és que el maratonià no és més gran per la seua marca si no per la força que es troba en el seu interior: Què passaria amb les seues il·lusions i amb els seus èxits si entre ells no hi ha un esforç? Què passaria al caure i no alçar-se? No podria conéixer l'èxit, i mai sentiria en el seu interior la tranquil·litat i l'assossec; els maratonians lluiten i aconseguixen arribar a la meta sense limitar-se en ella, la seua mirada sempre és cap avant.

De tant en tant tindrà la necessitat mirar cap arrere, però no cal retrocedir, és necessari escoltar el que ja li va succeir, tal vegada escolte un poc més profund del que troba en el seu problema, tracta d'observar al teu voltant; cada un té un univers diferent, tal vegada inexplorat o sense descobrir, tal vegada només estiga buscant i estes paraules no siguen més que una llum fugaç en la seua vida.

La marató és un procés que hem de fer germinar. Portar dins les llavors de la Il·lusió, la Confiança i la Superació. Mai exterminem eixes llavors, pel simple fet que no entenguem els moments crítics en què ens trobem.

Demà molts dorsaleros es convertiran en maratonians i fins d'ací a varios dies no seran conscients del món al què acaben d'entrar.

Ultimes recomanacions per a la marató

Bo, anem amb l'última entrada per a la marató, bo per a esta marató de València, donarem els últimes consells per al diumenge que ve.

Quan un corredor s'enfronta davant de la seua gran carrera o a un objectiu que porta perseguint durant molt de temps sempre somia amb una carrera perfecta, una gran marca, un bon resultat o una bona classificació, però per a aconseguir-ho sabem que és necessari tindre un bon entrenament, la qual cosa implica haver pres bones decisions, en especial pel que fa a la tàctica de carrera i no cometre errors d'ultima hora.

Però la realitat és que moltes vegades quan s'acosta el dia de la carrera ens trobem que tenim un muntó de coneixements que no sabem be com aplicar, i comencem a tindre dubtes i comencem a deixar coses a l'atzar. 

La improvisació no serà mai el factor principal en una marató, molts corredors pensen que concloure amb èxit una marató ha de veure més amb el destí i la sort que amb una estratègia ben dissenyada. Però no hi ha res més lluny de la realitat. La sort no és suficient per a aconseguir córrer ben una marató.

Cal tindre la coses molt clares per a eixe dia, els maratonians amb més experiència ja sabran de memòria tots els consells que donarem però sempre és bo recordar un poc.

El diumenge ens ha de sonar el despertador amb el temps més que suficient per a desdejunar-se tranquil·lament, cal fer-ho sense presses, sense nervis i prenent lo que tenim ja provat i que sabem que no ens sentara malament, es poden prendre un poc més de carbohidratos dels normals (galletes, torrades o pa amb melmelada o mel) però sense passar-se. No hem de prendre cap aliment que no tinguem provat anteriorment.

No estaria mal pensat desdejunar un poc abans del que teníem previst si estem molt nerviosos el dia de la marató ja que els nervis ens poden dificultar la digestió, allargant-la i fent-la més pesada.

Abans d'eixir de casa cal comprovar que en la nostra bossa esta la camiseta amb el dorsal ja posat. Posem-nos ja els eslips, si els usem, i els calcetins que anem a gastar en la carrera, però no els pantalons o els malles que devem comprovar que estan en la bossa. Els sabatilles per a la marató si no ens els posem per a eixir de casa cal assegurar que estan en la bossa. Assegurar-nos que tenim els gels i memoritzar que els deurem prendre un poc abans dels avituallaments del 15, 25 i 35.

Cal comprovar també que portem una bossa gran de fem per a usar-la com a ventisquero per si fa molt de fred. Comprovar que portem una camiseta de mànega llarga per a tirar-la en l'últim moment o en els primers quilòmetres cuant veiem que entrem en calor.

Hem d'arribar a la zona d'eixida amb prou de temps per a evitar els imprevistos que pogueren sorgir a l'haver-hi tants corredors que aniran als mateixos llocs que nosaltres i que realitzaran els mateixes coses que pensem realitzar nosaltres.

Per això cal estar prop de l'entrada de la nostra eixida el mes prompte possible i esperar tranquils el moment de l'eixida.

Com estarem nerviosos segur que haurem d'anar al bany així que els deurem tindre controlats perquè no augmente el nostre nerviosisme.

Abans de deixar el cotxe o de deixar la bossa en la consigna cal posar-se la vaselina, els que tinguen problemes amb els fregades en els mugrons deuran tindre ja posats els esparadraps.

Recordar també que una hora abans de l'eixida ens deurem prendre el café, els que estiguen acostumats, i comprovar que portem els gels per a la carrera.

Si fera fred, que pareix que no en va a fer, i anem a estar corrent mes de tres hores i trenta minuts és una bona idea córrer amb una camiseta davall de la de competicio ja que després del quilòmetre 30 se'ns va a refredar la suor ja que el nostre organisme no serà capaç de calfar-nos prou a causa de la falta d'energia pel cansament.

No ens deurem preocupar massa per la falta de calfament ja que serà suficient que isquem a un ritme lleugerament mes lent els primers quilòmetres, tenim quilòmetres de sobra per a recuperar tot el temps perdut. Ens bastara amb la crema per a calfar.

Com estarem ben hidratats perquè el dissabte també haurem augmentat un poc la ingesta d'aigua no ens deurem obsessionar de beure molt abans, ja que si bevem molta aigua el diumenge abans de córrer podem tindre problemes amb el desdejuni i amb la necessitat d’orinar, però si que ho deurem fer en cada un dels avituallaments, ja que un dels errors que se sol cometre quan fa fred és el pensar que no ens n'anem a deshidratar, però anem a suar el mateix i és possible que mes perquè la humitat com és molt alta suposarà un impediment pa que el nostre cos és refrigere.

És, molt important estar sempre tranquil mentres esperem que donen l'eixida, son els minuts en què hem de repassar mentalment la tàctica de carrera que pensem realitzar. Cal tindre sempre present que la marató és una carrera que s'ha d'afrontar amb extrema prudència. Perquè encara que estiguem ben entrenats els imprevistos poden sorgir en qualsevol moment, però si posem atenció al nostre ritme de carrera és pot evitar el temut “mur de la marató”.

Cal entrar prompte en el box d'eixida i siguem els primers del nostre box d'eixida, tenim temps per a col·locar-nos bé i ser els primers del nostre box, i portar una botella buida per a poder orinar dins en el cas que la nostra necessitat sigua molt gran.

Donaran l'eixida, en eixe moment hem de posar en practica tot el que hem realitzat tantes vegades en els entrenaments, córrer al nostre ritme de marató, amb l'avantatge que anem a córrer en companyia de 18000 companys, estimulats per ells i pel public. 

Cal posar el crono en marxa al passar davall l'arc d'eixida i ràpidament buscar el vèrtex de la pròxima revolta, recordeu que a València cal eixir pegats a la dreta, en quant isquem d'una revolta cal buscar amb la vista el vèrtex la revolta següent i anar a buscar-ho, sempre en línia recta, que és la distància més curta entre dos punts.

Oblidar-vos del GPS, cal córrer mirant el cronometre, no estem entrenant pel que no necessitem saber qual és la mitjana i la distància que ens marca el GPS perquè ens enganyara ja que hi haurà moltes zones en què el senyal es perdrà i provocara un error en el GPS no sols en distància sinó en el ritme.

És una marató amb els quilòmetres homologats, l'organització ha realitzat eixe treball perquè nosaltres estiguem tranquils i puguem estar segurs del nostre ritme.

És una bona tàctica de relaxació en carrera, anar observant al public que ens anira animant pels carrers i entrant en contacte amb ells, somrient i agraint els seus aplaudiments. És molt divertit i els quilòmetres passen mes ràpidament, proveu-ho i al creuar la meta estigueu satisfets d'haver complit el vostre objectiu que no haurà sigut un altre que: donar el màxim de cada u, independentment de la vostra marca.

Una ultima recomanació, ESPERAR, la marató és el “art de saber esperar”, agafa el teu ritme i espera, deixa passar els quilòmetres fent el que saps fer, si alguna cosa no funciona com pensaves o funciona millor del que pensaves no canvies la teua tàctica i espera. Contínua controlant el teu ritme, controla els avituallaments, la presa de gels, busca la línia recta i espera. Espera i espera un poc més del que tenies previst i corre com ho fas quan entrenes i quan sàpies que tens controlats els 42195 metres espera inclús un poc més, agafa tot l'aire que pugues i llavors vés a per ell.

Bona MARATÓ a tots.

Açó tambe passará¡

Quan preparem una marató i ho fem en grup i eixe grup és nombrós, és fàcil que ens trobem amb algú que no aconseguix arribar al final de l'entrenament i per tant no correrà la marató.

       Ens ha passat abans, ens passa ara i ens continuarà passant, perquè són molts entrenaments, molts quilòmetres i les possibilitats d'una lesió també són moltes. És en eixos moments en què ens quedem a mitat del camí, quan veiem que el nostre objectiu en què vam posar tantes il·lusions se'ns escapa, és quan hem de recordar aquell vell relat que ens deia que sempre deuríem tindre un xicotet paper amb només tres paraules. Una simple frase a què sempre deuríem recórrer quan ens està succeint alguna cosa que pensem no te solucio, “AÇÒ TAMBE PASSARÀ”.

I és veritat, este problema que ens impedix córrer el diumenge que ve la marató de València “passarà”, tot passa, res és permanent. Per als que no podran córrer la marató este diumenge són moments d'abatiment, de tristesa, on el nostre cap està ocupat per lo negatiu i probablement ens falte objectivitat per a veure les coses amb equanimitat.

 Per això, cal traure el paperet amb eixa xicoteta frase, “AÇÒ TAMBE PASSARÀ” perquè és una crida i una invitació a pensar amb equanimitat, a alçar la mirada més enllà del fracàs d'ara, per a pensar en el llarg camí que encara ens queda com maratonians, en què esperem de la carrera a peu i en què és el que li dóna sentit a córrer una marató.

Els grans èxits han de saber assumir-se i mantindre's. Moltes vegades costa més mantindre's que crear. Il·lusionar-se a córrer una marató és fàcil però mantindre eixa il·lusió durant mesos i enfrontar-se a xicotets desenganys és molt més complicat.

L'èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se, deia el conegut estadista i historiador britànic Winston Churchill.

Sería una completa ingenuïtat deixar que la nostra afició per córrer es diluïra en una desesperada busca de algo tan utòpic com és el desig de romandre en un estat de forma permanent, o de continus èxits en les nostres carreres. El corredor que pensara així estaria quasi sempre trist, se sentiria desgraciat. Ja que es impossible triumfar sempre.

Fa pena veure a corredors vindre's baix i abandonar la carrera a peu al primer contratemps. Cal comprendre que tot passa, que cap èxit o fracàs són permanents. Com el dia i la nit, hi ha moments d'alegria i moments de tristesa, i cal acceptar-los com a part de dualitat de totes les coses.

I eixe paperet amb eixes tres paraules no sols cal llegir-ho quan les coses ens funcionen malament sinó que és també molt important llegir-lo en els moments en què estiguem disfrutant dels nostres èxits, de les nostres marques i dels nostres objectius complits perquè “AÇÒ TAMBE PASSARÀ”, i demostrarem intel·ligència quan aprenguem dels nostres errors i no ens envanim estúpidament amb els triomfs. Per això sol dir-se que un corredor intel·ligent es recupera de seguida d'un fracàs, però un corredor mediocre mai es recupera d'un triomf.

I, és en este moment de l'entrada quan no tinc més remei que tornar, com tantes vegades, a eixa cançó de Lluis Llach denominada –Viatge a Ítaca-, i és que és veritat la marató és la nostra Ítaca i tot el camí que hem recorregut, com ho hem recorregut, perquè l'hem recorregut és el nostre “Viatge a Ítaca”.

Ja sé que hi ha moltes més cançons que ens motiven per a córrer però la meua preferida des de sempre per a la marató és el “Viatge a Ítaca”, i és que el més important per al maratonià resulta que no ha de ser la marató sinó el llarg camí que ens portara a acabar-lo.

Itaca.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

És dur, ho sé, no córrer la marató despres d'haver-la entrenat tant però ha sigut un viatge “ple d'aventures, ple de coneixences”  i on hem experimentat sensacions que mai pensàvem que pogueren existir en la carrera a peu, i és que l'entrenament per a la marató ens ha donad eixa oportunitat, “Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit”.

Paraules, paraules, paraules… Que estan molt bé però ara, jo, vull córrer la marató, no em consola tan sols el recordar els entrenaments tan divertits que hem realitzat,  “No em doneu consol, no em sabré consolar” com diu també Lluis Llach en la cançó –Si arribeu- , efectivament no hi ha consol possible ara, d'ací a unes setmanes quan els nervis es calmen tal vegada vegem les coses millor, però ara no.

Si arribeu.

No em doneu consol,

no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltres

anireu més lluny que jo,

estic gelós i content,

molt gelós i content

de la sort que heu tingut,

de la sort que tindreu,

que tanmateix sé que mai

no he estat fornit atleta,

ni tan sols digne amant,

només un vianant.

No puc acabar una entrada la setmana de la marató així, no puc, és necessari donar un poc de llum i d'esperança i per a això recorreré una altra vegada a Lluis Llach, però esta vegada en la segona part del “Vitage a Ítaca” i que ens diu així:

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.  I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.  Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. 

Dorsal 19 a tope

Si l'estat de forma d'un club s'haguera de mesurar per la quantitat de trofeus obtinguts en un dia podríem dir que Dorsal 19 es troba en perfecta forma, a una setmana de la marató els nostres corredors es troben pletòrics.

Diumenge passat vam pujar cinc vegades al podi en tres carreres distintes, pel que les nostres expectatives per la Marató de València i el seu 10K són immillorables, si estos podis són un reflex de l'estat de forma de la majoria dels nostres corredors el diumenge que ve promet ser espectacular.

La nostra pujada al podi a Petrer, en Rótova i a Ondara ens dóna confiança en l'estat de forma de tots els nostres corredors no sols dels cinc que es van emportar els trofeus, eixos podis transmeten confiança i seguretat al mateix temps que genera una motivació especial per a tots els altres que han estat entrenant per a la marató.

La imatge que cada corredor té de si mateix és moltes vegades part de un reflex del que veu en els seus companys d'entrenament. Per això les expectatives que veiem en el grup poden arribar a canviar molt a eixe corredor que té dubtes.

Els tercers llocs en les seues categories de Bay en el Gran Fons d'Ondara i de Tino en Rótova, units als segons llocs en la seua categories de Tania en el Gran Fons d'Ondara i de Màximo en Rótova, junt amb el primer lloc de Carmen en la general absoluta de la Mitja de Petrer són l'espill que millor reflexa l'estat de forma de tots els altres que es presentaran a València el diumenge que ve.

Encara que és veritat que per molt bé que vegem els nostres companys i per la tranquil·litat que ens dóna el saber que hem entrenat bé la marató, és normal que sempre tinguem algun dubte.

La setmana anterior a la marató és fàcil que visquem rodejats pels dubtes, són molts quilòmetres i moltes les hores que estarem corrent per a pensar que tot esta controlat.

 Als corredors no ens agraden els dubtes, perquè provoquen falta de claredat. Ens preocupa no prendre la decisió encertada si ens veiem en la necessitat realitzar algun canvi sobre la marxa, per això, enmig de les confusions i dubtes que se'ns poden presentar durant la marató anhelem saber-ho tot sobre la marató, tindre ajudes i paraules que descarten l'error, que superen eixe xicotet problema que ens pot sorgir i que ens acosten cap a una bona solució.

Però la seguretat total no existix en una marató, hi ha experiència i sobretot ha d'existir sentit comú, un sentit comú que ens diu que hem de buscar el suport en els corredors més experimentats. Per això és tan important comptar amb corredors del club que ens donen el seu suport durant tota la carrera.

No sols volem ajudes, sinó que també estem disposats a donar una mà a altres si fera falta. Podrem fer-ho en la mesura que vegem les coses clares i evitem opcions precipitades.