Comença la Marató

El cap de setmana passat que ens pensàvem que seria un més, se'ns va convertir en el principi de la temporada de marató, la Marató de Múrcia va ser l'encarregada de començar quan tots estàvem esperant a Castelló per a començar, però bo com més sucre més dolç.

Máximo Folques col·loca la seua marca com a candidata a convertir-se en la millor de la temporada, de moment ja tenim la llista de la mitja marató i la marató en marxa, ens falta el 10K que si no hi ha cap sorpresa començara en el 10K de Castelló el 19 de febrer.

El tercer lloc de Máximo a Múrcia no va ser l'únic, Tania es va pujar també en l'Ocaive i Carmen ho va fer en Palmera, també vam estar en Sueca participant en la seua mitja marató. Com es pot observar no ens estem quiets en Dorsal 19 i és que el sedentarisme no és una opció per a Dorsal 19.

Si ens detenim un poc a pensar nos en adonarem que el sedentarisme és una novetat en el nostre resultat evolutiu. Mai, en tota la seua història, l'home s'ha passat tant de temps sense moure's. La nostra espècie ha portat milions d'anys evolucionant fins a l'homo sapiens en un enfrontament constant amb un mitjà advers en què sempre calia estar movent-se per a sobreviure.

El genoma humà ha sigut programat, a través de l'evolució, per a l'activitat física, per tant, la inactivitat no afecta un òrgan o sistema en particular, sinó a tot el nostre organisme.

Les cèl·lules humanes estan evolutivament inadaptades a una manera de vida sedentari. Pareixeria que l'evolució ha programat el conjunt dels gens per a una vida físicament activa. En estes condicions, la vida actual, sedentària i amb una alimentació constant i rica en greixos suposa un desavantatge en el que concernix a malalties cròniques degeneratives, amb un impacte negatiu sobre els èxits genètics de la descendència.

Irònicament, els gens que han permés sobreviure a la nostra espècie en condicions extremes de fam i abundància, disminuïxen l'esperança de vida en les poblacions sedentàries amb accés continuat al menjar.

Cordain va publicar en 1998 que el gasto energètic va caure de 49 kcal/kg/dia en els homínids fa centenars de milers d'anys, a 32 kcal/kg/dia de l'home contemporani. Esta diferència equival a realitzar de 20 a 30 km al dia per a un subjecte de 70 kg, tal és l'impacte de la deficiència d'activitat física en el present.

Els canvis en els gens associats a la inactivitat física inclouen: menys força i grandària muscular, menor capacitat del múscul esquelètic per a oxidar carbohidratos i greixos, augment de la resistència a la insulina, menor capacitat per a mantindre la condició d'equilibri cel·lular per a una càrrega de treball determinada, menor vasodilatació perifèrica i menor rendiment cardíac i en la perduda de massa muscular en la vellesa en major grau del normal. No és estrany lligar eixos condicionaments fisio-patológics al naixement de malalties anomenades “de la civilització”.

En este context, estem abocats a l'activitat física com una arma terapèutica si es realitza de forma adequada. Ja no val només la resposta de “vaja a la piscina a nadar” si tenim problemes de dolor d'esquena. Hi ha tota una bateria de malalties que milloraran si s'apliquen programes concrets d'activitat física.

Malalties tan dispars com la depressió, milloren si s'apliquen programes d'activitat física units a les teràpies convencionals.

Com veieu no sols ens agrada córrer sinó que necessitem córrer, i així ho anem a continuar fent, i esta setmana que ve ens repartirem per tots els llocs on es córrega perquè on es trobe una línia d'eixida és fàcil que en ella es trobe un dorsalero.

Fred o calor?

Entrem en uns mesos, encara que per a ser sincers sempre ens trobem en eixos mesos, on entrenarem i competirem quasi totes les setmanes i el risc de lesionar-nos augmentara, per això és interessant que tinguem algunes idees clares del que hem de fer en cada moment quan pensem que ens estiguem lesionant.

Ens podem lesionar de moltes maneres encara que les produïdes per colps no les solem tindre els corredors i és poc probable que tampoc les produïdes per girs bruscos o moviments violents.

Generalment les nostres lesions es produïxen per sobreús i generalment anem notant els seus símptomes a poc a poc, unes vegades un temps després d'haver començat a córrer, altres ens solen anar augmentant les molèsties gradualment i a vegades també podrem notar una unflor en la zona afectada o també podem tindre un dolor lleu quan no correm.

No obstant això, açò no és una regla que s'aplique a la totalitat de lesions, per això, el que ens sol succeir és que de vegades al ser molèsties i dolors que no pareixen una lesió greu no ens decidim a anar al metge, és ací on busquem un “auto tractament” i sorgixen els dubtes sobre si he d'usar fred o calor.

Encara que la millor recomanació sempre serà que acudim al metge o fisioterapeuta, generalment els corredors recorrem a un d'estos dos sistemes per a tractar-nos les nostres lesions, i encara que els dos sistemes servixen ho fan de manera distinta perquè servixen per a coses distintes.

Vegem, el fred ens produïx una disminució del diàmetre dels vasos sanguinis amb el que disminuirà la inflamació pel que és molt recomanable aplicar-ho en les primeres hores d'haver notat les molèsties o després de l'entrenament si volem recuperar-nos millor, encara que la utilització del fred després dels entrenaments durs és una altra història que ja parlarem d'ella.

Vegem que succeïx amb el calor, el contrari que amb el fred, augmenta el diàmetre dels vasos sanguinis amb el que afavorix la circulació i té un efecte relaxant,  pel que no l'hauríem d'usar si tenim els músculs inflamats.  Pel que se sol usar en lesions cròniques per a reduir el dolor.

Estes són molt per damunt les característiques de cada sistema; la teràpia amb fred funciona ben després d'una lesió sobtada, mentres que la calor ajuda a mitigar els dolors i molèsties musculars en curs. El gel és eficaç en les lesions pel fet que reduïx els vasos sanguinis, el que prevé que la sang s'acumule en l'àrea i ajuda a alleujar la unflor i la inflamació. Per als dolors i malestars musculars, aplicar una bossa calenta ens ajudarà a atraure el flux sanguini a l'àrea, el que promou la sanació i alleuja el dolor.

En fi, ens n'anem a Palmera i a la seua Volta a Peu mentres que els dorsaleros estarem també en Sueca per a córrer en el seu mitja marató i a Pedreguer per a participar en l'OCAIVE.

Sort i a passar-ho bé.

Mitja Marato de Santa Pola.

Ja tenim la primera mitja marató homologada del calendari, per la qual ja tenim la primera millor marca de la temporada 2017 i per tant també la marca més lenta, i en un escenari que ha servit perquè dos dorsaleres s'estrenaren en mitja marató, la Mitja Marató de Santa Pola.

Entre els 7200 corredors que finalment han corregut la carrera, 6 han sigut de Dorsal 19 i entre ells Aurora Cardona i María Bondía feien la seua primera participació, Máximo Folques, Carlos Siscar, Amedeo Maturo, Javi Simo i Juanjo Arbona han sigut els que han acompanyat a les nostres noves aprenents de marató.

Moltes vegades en este blog hem parlat de la primera marató i tot el que significa córrer per primera vegada eixos 42195 metres, i córrer per primera vegada una mitja marató no significa la mitat. Els 21097,5 metres no és la mitat d'una marató, ho és matemàticament, però res més perquè és una carrera totalment distinta i que es corre i s'entrena diferent d'una marató pel que els sentiments de sacrifici i afany de superació estan en el mateix nivell.

La distància de la mitja marató és prou llarga per a crear satisfacció i ens dóna la motivació suficient per a entrenar encara que la primera vegada ens puga paréixer molt dura ja siga mental com físicament perquè estem molt acostumats a les voltes a peu, però les mitjes no ho són tant dures si ens entrenem.

Un dels més interessants reptes que se'ns presenta als corredors és el de trobar-li sentit a córrer. Per si mateixa, la carrera a peu té sentit, però ens correspon a cada un de nosaltres trobar-li el sentit individual que ens permeta aprofitar al màxim les nostres ganes d'eixir a córrer, i preparar una mitja marató és una bona motivació.

Es tracta moltes vegades de trobar respostes eficaces a les nostres preguntes sobre el significat de perquè eixim a córrer. El que és útil per a un pot no tindre significat per a un altre i, el que és significatiu per a este últim, pot no tindre valor per al primer.

Tal vegada el plantejar-nos els nostres propis reptes per a donar-li significat a la nostra afició ens podria paréixer com una cosa molt complicada, però pensem que esta és una tasca individual que a ningú més afecta; estem buscant sentit a les nostres ganes de córrer.

Per a això hem de recordar la famosa frase dels savis de l'antiga Grècia, que encara es troba gravada en la fatxada del temple de Delfos, i que diu “coneix-te a tu mateix”, amb la qual cosa, lluny de pretendre buscar el que busquen la majoria dels corredors, cada corredor ha d'incentivar-se per a trobar el seu propi objectiu.

Aurora i María han trobat en la mitja marató un objectiu per a mantindre la seua afició a la carrera a peu, confiem  que les seues ganes de córrer hagen augmentat després de l'experiència de Santa Pola.

Comença la temporada

El primer dia de la temporada i ja estem en el podi, es veu que es tènia pressa per començar, Tania i Máximo es van pujar al caixó res més acabar amb la I Gala de Dorsal 19, en Benirredrà i el El Verger.

No hi ha repòs en Dorsal 19, així que encara que puga paréixer que encara falta temps per al 21é Circuit a peu de la Marina Alta, que es presenta ahir, i en el que vam estar molt ben representats, hem de començar a pensar en ell i en com afrontar-lo.

La majoria de nosaltres ja estem introduïts en el món de la carrera a peu, que no se perquè molts s'encaboten a denominar “running” encara que açò seria una altra història, tal vegada encara no ens hàgem proposat el repte de córrer totes les carreres del circuit perquè són 12, i el que a primera vista poguera paréixer un inconvenient es pot convertir en un repte interessant.

Cada dia és més usual veure a més corredors que es dediquen a complir reptes cada vegada més difícils i originals, buscant saber on tenen el seu límit o aprofitar alguna carrera per a conéixer món.

Un Circuit de carreres és una excel·lent opció per a conéixer una zona i pot servir-nos com un repte el prou complicat perquè ens parega interessant. Tal vegada siga per això que molta gent se “tira a l'arena” sense tindre molta experiència en la carrera a peu, sense el material esportiu necessari i sense realitzar una cosa tan important com fer-se una revisió medica o una prova d'esforç.
El motiu pel qual ens anem a presentar en el 21é Circuit a peu de la Marina Alta pot ser d'allò més variat però la motivació i la nostra actitud són de les coses més importants per a aconseguir completar-lo.

Com són tantes carreres una bona opció és dividir-les en tres apartats, un primer apartat seria buscar aquelles carreres a què més importància els donem ja siga pel seu circuit per a aconseguir marca o bé perquè es desenrotlla en una localitat en què ens agrade córrer ràpid. Un segon apartat seria les carreres que tenen un bon circuit i que ens agradaria aprofitar per a córrer ràpid però sense perdre l'objectiu de l'apartat primer i per ultim les carreres que ens serviran com a preparació i d'entrenament.

Per tant mirarem el calendari de carreres del 21é Circuit a peu de la Marina Alta i fem una primera selecció, centrem-nos en la carrera que considerarem com l'objectiu principal.

Una vegada la tinguem seleccionada haurem de col·locar la carrera de la setmana anterior, si l'haguera, en el tercer grup o siga en el grup de les carreres per a entrenar i el mateix farem amb la de la setmana següent, si l'haguera i el mateix farem amb les carreres del segon grup encara que en estes no és tan important controlar les carreres de cap de setmana anterior ni posterior.

Quan tinguem este esquema realitzat només ens quedara adaptar el nostre entrenament, com veieu no és molt complicat encara que cal assentar-se un moment i estudiar les carreres amb els seus circuits i les dates.

Com el circuit es presenta ahir ja podem dir que tot esta en marxa i que ja podem omplir la nostra agenda. 

En la pagina web de Somesport podrem trobar tota la informació, calendari, inscripcions i qualsevol informació que ens faça falta.