Principiant
i triatló són dos coses que no solen combinar molt bé i sembla que s'ha
demostrat que en Dorsal 19 se sol perdre la facultat d'contar.
No
obstant açò no hi ha res en les definicions d'aquestes paraules que ens puga
portar a tal conclusió. És possible que puga portar a un error l'element
compost “tri” que significa 'tres'. És possible. Encara que resulta difícil
d'entendre que ens porte a confondre el quatre amb el cinc.
Encara
que ens falte l'experiència en esta mescla d'esports que és el triatló, i
mentre que no la tinguem, serem uns "novençans", la qual cosa ens pot
portar a oblits tan estranys com a no adonar-nos que ens falta una volta en la
part del ciclisme. Com li va succeir al nostre dorsalero Javier Simo en el
triatló del Grau de Gandia.
Tota
experiència en un esport com el triatló comença amb algo inesperat i
desconcertant. Aquest esport especial és com un panell indicador que remiteix
al corredor més enllà del seu univers habitual i el dirigeix cap a un altre
nivell d'existència. És com un signe d'interrogació que deixa pressentir un món
desconegut, on les regles no són les mateixes que les que governen la carrera a
peu.
Una
paraula que s'utilitza a voltes per a caracteritzar aquest fenomen que és
provar altres esports com la triatló és; misteri. El misteri és com una porta
d'entrada a un univers infinit, en el qual, com més es descobreix, més queda
encara per aprofundir.
En
el misteri hi ha alguna cosa que atrau, que fascina. L'experiència de provar
alguna cosa nova és propera a la bellesa: el corredor es dirigeix
espontàniament cap a una realitat que li sembla agradable i plena de sentit.
Una
civilització tècnica i científica com la nostra redueix el misteri a un simple
problema que cal resoldre. Però enfrontar-se amb un triatló és una mica més
complicat, és cert que ningú estima el que no coneix; però també és cert que,
en certa manera, ningú coneix el que no estima.
Decidir-se
per una activitat nova sempre és una aventura que no sol fonamentar-se en cap
classe de dades, Blaise Pascal va escriure que "el cor té les seues raons
que la raó no coneix".
La
primera i més bàsica de conèixer és l'experiència, que dóna lloc a l'anomenat
coneixement pràctic, perquè a ella pertanyen totes aquelles coses que coneixem
a través dels sentits i les sensacions. Aixina sé què he de fer per a nadar
millor, què fer per a millorar en la bicicleta i quina és la millor forma
d'afrontar la carrera a peu.
A
aquesta categoria pertanyen també les nostres emocions i sensacions, com
l'amor, i que podem tenir per certes i indubtables, encara que siguen difícils
de demostrar als altres.
La
força del coneixement pràctic radica que està a la disposició de tots, i no
requereix més que comptar amb els sentits adequats, per a triatló després de
triatló anar preparant-la millor i competint-la millor.
No
obstant açò, no tot podia ser tan fàcil, ja que aquesta forma de conèixer el
triatló també té serioses limitacions.
En
primer lloc, sabem que els nostres sentits no són totalment confiables doncs
poden lliurar-nos informació alterada, per exemple a causa d'una deficiència
tècnica en la natació que no ens permetrà progressar adequadament, després el
cervell pot distorsionar la informació que rebem, i finalment la memòria de la
nostra experiències a voltes es veu alterada, fins i tot per factors tan comuns
com el mer pas del temps, però també per les nostres emocions o altres records.
En
segon terme, no hem d'oblidar que les experiències sempre són particulars i
personals, de manera que no es poden moltes vegades extrapolar.
En
fi, confiem que Javier no es desanime i que vaja agafant experiència en unes
altres triatlons, on segur ja amb més tranquil·litat serà capaç de completar-la íntegrament.
