Ja s'han acabat els principals compromisos de
Dorsal 19, hem finalitzat les nostres activitats encaminades a la promoció de
la carrera a peu a Pego i a tota la comarca, hem aconseguit que els nostres
companys de tota la Comunitat Valenciana puguen gaudir de la carrera a peu a
Pego, ens hem encarregat que els corredors puguen córrer, que es puga córrer el
Trail i la Volta a Peu, també hem posat el nostre gra d'arena perquè els
Minijocs foren una realitat a Pego i, ara ens toca dedicar-nos al que volem fer
i sobretot més ens agrada fer, córrer.
Deixarem aparcada fins a cap d'any la nostra labor
com a organitzadors i ens concentrarem en el que en realitat ens agrada, en el
que millor sabem fer, correrem.
Quasi sense adonar-nos ens hem plantat al juny i ja
tenim l'estiu ací, i com des de fa anys començarem l'estiu amb la nostra
carrera de relleus en la Pista d'Atletisme, ens falta la data, el VIII Relleu
12 o 24 X 1 hora de Dorsal 19, i amb aqueixos entrenaments llargs, els
anomenats “llargs” dels caps de setmana que realitzem per tota la comarca de la
Marina Alta i la Safor, que ens serveixen com a excusa per a reunir-nos a
córrer i després, al voltant d'una taula, parlar de carreres i de córrer.
Enguany ens trobem amb la decima edició, el “X Open
summer training circuit” de Dorsal 19 que ens portarà a abandonar les nostres rutes
habituals i recórrer els pobles del nostre voltant.
I com cada any es posarà sobre el tapet la
discussió sobre si és massa prompte per a realitzar aquests entrenaments amb
tants quilòmetres quan la marató de València está tan lluny.
Però hem de
recordar que la sessió llarga representa un entrenament fonamental per al
maratonià perquè ajuda al nostre cos a adaptar-se per a estar molt de temps
corrent i ensenya al nostre cos a consumir greixos al mateix temps que capilarizem
els nostres músculs.
I els que no som maratonians o ens agrada la
muntanya, pues tindrem de tot, distàncies més curtes, així com rutes de
muntanya.
El que
isquem de Pego a realitzar aquests entrenaments a l'estiu és per a deixar els
nostres circuits tranquils, perquè quan estiguem a la tardor i hivern puguem
tornar als nostres circuits de sempre i no trobar-los tan repetitius.
Desplaçar-nos és, fonamentalment, per a buscar
circuits diferents, circuits on és més important l'entorn que els ritmes que
s'han de seguir i on la sensació d'estar entrenant es veu eclipsada per la
sensació d'estar d'excursió.
Una altra
raó i no menys important, és que, és més fàcil córrer en grup a aquesta altura
de la temporada on els ritmes quasi no importen, que quan estem ficats de ple
en un pla d'entrenament.
Hi ha un
problema en l'entrenament per a una marató que intentem anar solucionant durant
l'estiu amb aquests entrenaments, resulta que molts de nosaltres no tenim la
força mental per a suportar aqueixos entrenaments tan llargs, no per la
velocitat si no per la duració, per això córrer en companyia aquestes
distàncies llargues ens prepara mentalment per als llargs que algunes vegades
ens veurem obligats a realitzar sols.
Córrer
aquests entrenaments en companyia, per circuits nous ens fa l'efecte que el
temps i els quilòmetres passen més ràpidament, córrer i parlar al mateix temps
ens relaxa i no estem tan pendents del nostre cos pel qual la sensació de
fatiga és menor.
Córrer en
companyia és bo per a anar agafant fons i anar adaptant-nos mentalment, però no
ho és tant quan estem realitzant els “llargs” per a la marató, m'explicare:
Succeeix que, quan realitzem els “llargs” de 30 km normalment els realitzem amb
ritmes més lents sobretot en la part final, la qual cosa ens obliga a canviar
la mecànica de carrera, quan correm més lent del normal resulta que el temps de
duració de la fase de suport del peu és més llarga, i això determina que la
força d'impacte del peu en el sòl estiga més temps repartint-se entre els
músculs que s'encarreguen d'esmorteir els colps, com això succeeix en la part
final on els músculs i tendons estan més rígids el risc de lesió augmenta
considerablement.
Això ens porta a la conclusió que els “llargs” és
millor córrer-los en la part final sols, perquè corrent sols percebrem millor
qualsevol anomalia que puguem tindre i com a conseqüència el nostre cos
reaccionarà adequadament i intentarà resoldre el problema, i a més, també
importa molt el que no caurem en aqueixos “piques” que ens obliguen moltes
vegades a canvis de ritme que no ens beneficien en res.
El dia de la
marató, és fàcil que ens trobem sols en els últims quilòmetres i és bo que ens
anem acostumant a les doloroses sensacions físiques i psíquiques que sentirem,
el dia de la marató ja hauríem de saber controlar-les i superar-les.
És hora, per
tant, d'aprofitar aquests entrenaments per a anar acostumant el cos als ritmes
lents i anar acostumant, en bona companyia, a la nostra ment en les llargues
hores d'entrenaments que ens esperen.
Dels
beneficis del “cremaet”, del “carajillo” i del gintònic en finalitzar
l'esmorzar no parlaré hui, em guardaré el secret durant algunes setmanes més.
Ara, ens toca anar col·locant les dates per als diferents “Summers”, això el podrem anar aclarint en el WhatsApp.
