2. Per salut.
Fins a les malalties cardíaques d'una certa levitat es combaten amb l'exercici i, per descomptat que és la millor prevenció contra elles. En un llibre que va caure en les meues mans vaig llegir que la preparació d'una marató equival a un segur de 7 anys contra qualsevol afecció coronària. Podrà ser o no una exageració, però del que no hi hi ha dubte és que el cor dels corredors és una màquina que ho pot tot.Corrent, a més s'aconseguix un pes estabilitzat, que és una altra font de salut, i també que la part mecànica del cos funcione a la perfecció gràcies a la flexibilitat i l'elasticitat.
3. Per a aprimar-se.
El correr per si sol no garantix una espectacular pèrdua de pes (hauria d'anar acompanyat de dieta), però si de volum . La combustió extra de calories crema els greixos i manté la persona en un pes idoni. Seguir un pla de preparació equival a la pèrdua segura d'un parell de quilos. La major reducció de pes es produirà amb un esforç gran basat en una hora de carrera diària a una intensitat relativament forta, que és una cosa que es pot afrontar quan un es troba prou entrenat.
Una persona pot tindre equilibrada el seu compte de calories diàries amb 2500 que ingressa a través dels aliments. A poc exercici que realitze es produïx una descompensació a favor del gasto que influïx directament i ràpidament en la reducció de volum, encara que no es reflectix tant en la bàscula com es volguera, perquè el múscul guanya en massa i pesa més que abans.
4. Per fomentar l'amistat.
En una època en què hi ha un clar deteriorament de les relacions, perquè no hi hi ha temps per a res, el córrer amb una persona al costat permet recuperar l'esperit de l'amistat.
Cal compartir una hora, o mitja, al costat d'una persona que perseguix els mateixos fins que tu, superar l'entrenament.
Durant tot eixe entrenament es parla, i molt, sobretot si la preparació es fa a ritme lent.Sempre s'ha dit que la major velocitat d'entrenament és aquella que permet parlar amb el company, perquè garantix anar prou lentament per a no arribar a l'esgotament. Per tant ací tenim la clau. La conversació ens permetrà la velocitat ideal de creuer. Si veiem que al parlar pantaixuem, rebaixem més el ritme. L'important és conversar així se'ns passarà el temps més ràpid i recuperarem el costum perdut del parlar per parlar.
Hi ha una cosa segura: si afrontem amb una altra persona tot un pla de preparació de la marató, haurem guanyat un germà. Les sensacions i experiències compartides, els patiments superats conjuntament i l'alegria d'haver aconseguit un objectiu comú ens hauran agermanat per a tota la vida amb un company.
5.Per a combatre els vicis.
El corredor aficionat no ha de portar una vida monàstica, en absolut. Però si assumim l'hàbit de córrer, segur que ens és més fàcil combatre el que no és saludable.
Per exemple, si es fuma, es fumarà menys o res, si es beu, el mateix; si es vetla, igual.
Resulta una contradicció cuidar l'organisme una hora al dia i maltractar-lo la següent. Per això, si realitzem una activitat física diària, inconscientment anirem apartant costums anteriors no acords amb la nova vida que portem. I si prenem una cervesa, som capaços de neutralitzar l'ingrés extra de calories que provocaria en una persona sedentària el consegüent i gradual augment de volum. El mateix que si ens passem un dia en el menjar. Amb la carrera tenim a la nostra disposició un mitjà per a combatre els xicotets excessos.
L'hàbit de córrer ens ajuda, a més, a estructurar el dia perquè els organitzem entorn de l'hora diària d'exercicis. Si ho fem al matí res més alçar-nos, ens obligarà a gitar-nos més enjorn; si l'hora triada és al migdia, això ens impedirà un dinar copios, entre altres coses perquè li haurem restat temps per a guanyar-lo al córrer; si és a la nit ens haurem cuidat un mínim durant el dia per a afrontar l'esforç amb garanties de disfrutar-lo, no de suportar-lo.
.jpg)
