IN MEMORIAM

dimarts, 10 de novembre del 2009

MES ENTRENAMENTS PA LES MITGES.

El diumenge passat a Xirivella vam assistir a un entrenament dels nostres corredors que van triar realitzar en la Mitja les seues sèries de 3000 metres, crec que és interessant que aprofitem esta ocasió per a canviar algunes impressions sobre esta forma d'entrenar.


Podem dir que les sèries de 3 km. són les que utilitzarem per a aconseguir que els nostres músculs siguen capaços d'utilitzar millor l'oxigene que els arribe, per a això, com vos imagineu ja, haurem de triar molt bé la velocitat a què cal fer-les i una cosa molt important en este tipus d'entrenament serà la recuperació.
Voreu, la velocitat a què deuríem córrer, com estem pensant en marató, convindria que estiguera entre els 20 i els 15 segons més ràpid per quilòmetre que el nostre ritme de marató, perque? pues a esta velocitat estarem acumulant un poc d'acide làctic en els nostres músculs i és açò el que ens indica com deuria ser ja la recuperació, la clau d'este entrenament, per descomptat deu fer-se corrent i segons anem agafant la forma o van avançant els mesos cada vegada deuria ser més ràpida fins a arribar al nostre ritme de marató ja en la fase final del nostre pla d'entrenament.
Si ho fem així, estarem habituant als nostres músculs a anar “menjant-se” el lactat que hem produït en la sèrie anterior. I és esta una característica molt important per al maratonià, des del moment que és capaç de tindre una velocitat en la marató en què pot eliminar un poc del lactat que va produint.




Fins ací tot pareix normal, però este entrenament perquè ens servisca per a la marató té els seus “secrets”.
Primer “secret”, la recuperació deu ser de 1000 metres.
Segon “secret”, no deurem augmentar la velocitat de les sèries, totes deuen fer-se al mateix ritme.
Tercer “secret”, la velocitat de la recuperació deu estar pròxima a la de la marató.
Quart “secret”, després del calfament sempre començarem amb un 1000 a ritme de marató.
Quint “secret” no fer més de 15 quilòmetres de sèries.
És un entrenament un poc diferent dels que estem acostumats, però en la marató quasi tot és diferent, sol busquem millorar una classe de velocitat, la que utilitzarem el dia de la marató, les altres les deixarem per a altres carreres.
Com veieu és una classe d'entrenament que ve bé en les Mitges, perquè si comptem els quilòmetres que necessitem, al final de l'entrenament estarem ja molt prop de la meta. 
Una altra forma d'entrenar en les Mitges.

dilluns, 9 de novembre del 2009

L'AUTOBUS ESTA QUASI COMPLET.


          Una setmana mes, estem observant com hi ha mes moviment en els “sevillans” perquè els “valencians” no es mouen molt per les carreres, este cap de setmana una altra vegada han sigut els maratonians  els que mes han participat en les carreres.
   Tot pareix indicar que els altres corredors s'estan reservant per a La Mitja de Gandia ja que la participació dels pegolinos serà de les que faran història.
   Però centrant-nos en el diumenge passat podem observar amb alegria com han tornat les carreres de muntanya al nostre club, esta vegada a sigut a Ondara i hem comptat ja amb quatre corredors, la muntanya comença ja hi ha demanar pas en el nostre club i una secció de muntanya pareix que no ha de faltar.
   L'asfalt ens deixa tres mitges, a Xirivella bon nivell el que ens van presentar els nostres corredors i és que a Sevilla pot haver-hi un autobús molt gran ja que hi ha molts corredors amb un nivell molt paregut. En el Pinos més del mateix, al voltant del ritme de marató i és que els seients de davant d'eixe autobús van hi ha estar molt sol·licitats. A Castelló va haver-hi una vegada mes una altra exhibició i és que Carlos esta que s'ix.

Estos són els seus resultats:
XIRIVELLA:
Vicent Sendra:   01:33:
Alberto Pons:    01:33.
Pascual Sendra. 01: 34.
Tony Woodall:   01:35.
CASTELLO.
Carlos Siscar:   01:21:49.
SEGARIA - ONDARA.        
PALACIOS COSTA, JOSEP
1:31:29
SISCAR MENGUAL, FERRAN
1:44:40
CAMPS SENDRA, DAVID
1:54:07
PASCUAL ESCRIVÁ, JUAN ANTONIO
2:01:42
PINOS.
Carmen Sala:  01:28.
Vicent Sala: 01:35.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Mitja de Castello.

XXVI Mitja Marató "Ciutat de Castelló" 2009.



Abdelilah El Mania s’adjudica la victòria de la XXVI Mitja Marató "Ciutat de Castelló", amb un temps de 1:09:42, per davant del seu company del Evasion Running, Ait Ben Chatoui Abderrahim, amb 1:09:43 i el tercer atleta ha sigut l’atleta del Piensos Vigoran Juan Javier Medall en 1:10:19.
En categoria femenina, la primera classificada ha sigut Mckinnon Maxine, amb un registre de 1:23:34.
Mitja Marató Homologada i segons el meu GPS Garmin ha marcat una distància de 21km 260m, conforme diu Vicent Sala les mitges maratons homologades marquen més distància. El temps hem tingut un vent molt fort.
Lloc 59 de la general amb un temps: 1h 21m 49sg.
Total d’atletes acabats 895. 



Escrit per Carles Siscar Bay.

Mes, qui demanarà informació sense conéixer?


Quan ens plantegem acostar-nos a este món de la carrera a peu no sabem si primer hem de sol·licitar informació i després practicar la carrera a peu, o abans l'hem de conéixer per a després sol·licitar informació.
Mes, qui demanarà informació sense conéixer?, perquè es pot exposar a demanar consell sobre una manera d'entendre la carrera a peu que no li interessa o no li és convenient.
Mes, Com han d'eixir a córrer, si no han tingut qui els mostre i els done noció de la carrera a peu? Però també és cert que practicaran la carrera a peu els que busquen informació: perquè els que busquen, la trobaran, i després que la troben, la practicaran.



I amb el propòsit de crear un grup de corredors als què ens puguem acostar, demanar informació i amb els que puguem eixir a córrer és per al que va nàixer Dorsal 19, de moment este divendres 13 de novembre ens reunirem per a triar a eixos corredors que s'encarregaran de gestionar durant la present temporada a tots els que pertanyen a esta ja nombrós grup de corredors.
Així que ja sabeu la pròxima reunió serà:
DIVENDRES 13 DE NOVEMBRE.
A LES 21 HORES.
PISTES D'ATLETISME.
MOTIU: ASSEMBLEA GENERAL.
Per cert segur que no serà avorrida, perquè l'avorriment no pot existir on vullga que hi haja una reunió de bons amics, açò o alguna cosa pareguda és el que deia, Chateaubriand.