Una setmana més a prop de la marató, és veritat que el tema, marató de València, esta sent molt repetit però és que som maratonians i quan la marató s'acosta respirem marató. Però saludem primer a tots els que suportaran una altra entrada dedicada a la marató.
Algú pot pensar que el 27 de novembre esta lluny però un maratonià no pensa de la mateixa manera, cal que amb 8 setmanes ja té suficient entrenament encara que lo normal solen ser 12 però nosaltres com a principiants hem de ser cauts i agafar un poc més de carrerilla i procurar anar entrenant amb més tranquil·litat.
Nosaltres que portem una tradició mediterrània som esportistes com ja ho va ser Grècia, mare i mestra d'Europa, i per això sabem que correr no es nomes un esport ja que no hi ha educació sense esport.
Prova d'això són la quantitat de carreres que es realitzen totes les setmanes i que ens fa impossible seguir a tots els nostres corredors, a la qual cosa hem d'afegir el nostre costum d'anar ens hi ha estiuejar i passar-nos dos mesos repartits per tota la comarca.
Però hem de recordar-nos que la mesura també és una virtut, potser el criteri de totes elles. I els corredors sempre ens trobem amenaçats per l'excés. Més l'excés, inclús del bo, sempre és un mal. I de fet hi ha una vida esportiva frenètica i excessiva. A ella sol sucumbir el professionalisme però els populars moltes vegades ens exigim més que els professionals. I sorgixen llavors els mals modes, l'obscenitat en la victòria i el ressentiment amarg en la derrota, l'engany de les drogues i l'inevitable infantilisme dels que es passen mitja vida corrent.
És evident que en la carrera a peu, per tosca que puga paréixer, sempre li cap un lloc destacat a la intel·ligència. No basta un cos en forma i flexible per a guanyar la final dels 1.500 metres. Intel·ligència en la carrera però també en l'entrenament així que tinguem atenció quan entrenem i siguem intel·ligents.
Doncs bé, amen a entendre o comprendre que ens fa falta per a córrer ben una marató, per a començar un cor fort i gran, uns grans depòsits de glucogen, adaptar el nostre cos al consum de greixos i triar molt bé el ritme de marató.
El problema del cor ja el comente en dies anteriors i encara que s'hauria d'entrenar lluny de la marató nosaltres no ens oblidarem d'ell.
L'entrenament principal de la nostra marató se centrara a solucionar el millor possible els tres problemes següents, encara que deuria aclarir que esbrinar el ritme de carrera no és un problema sinó més aïna la solució a tot l'entrenament i només serà en la part final quan sabrem qual és, almenys un mes abans.
Així que sol ens queden dos problemes, però resulta que per a cada problema hi ha moltes solucions i hem de triar les que més ens interessen i és a partir d'ací quan podem complicar més o menys un entrenament, nosaltres el complicarem perquè ens interessa que siga variat així serà menys avorrit, per la qual cosa utilitzarem moltes solucions perquè tenim molt de temps per davant.
Ja que tenim temps, començarem per dividir-lo en tres parts:
Període introductiu.
Període fonamental.
Període especifiqua
PERÍODE INTRODUCTIU.
Este període pràcticament ens l'hem botat ja que seria en el que ens prepararíem per a començar a entrenar, però ja que tots venim de la Volta a la Marina i pràcticament no hem parat de córrer estem preparats per a començar.
PERÍODE FONAMENTAL.
Este és el període més delicat de la preparació, que és en el que ens trobem ja que suportarem el màxim entrenament, augmentarem la quantitat de quilòmetres i la intensitat de les sèries serà més forta, serà normal que durant este període no estiguem frescos, ens sentirem cansats i ho notarem en les carreres, però és una condició que serà normal i no el deurem confondre amb una perduda de forma.
Però anem al gra, recordem, ens falta, grans depòsits de glucogen, utilitzar bé els greixos, acostumar-nos a suportar l'àcid làctic i fons.
Com veiem seran quatre tipus d'entrenament que els realitzarem alternant-los durant les setmanes.
Comencem pel més fàcil, el fons, serà sobre una distància entre 20 i 30 quilòmetres que anirem augmentant a poc a poc fins als 30 Km. I que realitzarem a velocitat lenta, més o menys al 75 %, ja es que açò del 75 % és nou però ho explicare al final, no passa res, tranquils.
Continuarem amb el cor i l'àcid làctic, per a augmentar el seu volum i suportar millor l'àcid làctic recorrerem a les famoses sèries de 3 repeticions de 400 fins a arribar a la quantitat de 12 repeticions , que realitzarem prou ràpids al 110 %.
Comencem ara amb una cosa un poc més complicada, buscarem un sistema d'entrenament que ens ajude a consumir greixos, fins ara el sistema que havíem utilitzat era el de la carrera lenta i llarga, que continuarem utilitzant i que ens donarà també el fons, però enguany provarem un mètode nou que afegirem a l'anterior.
Resulta que si correm a ritme de marató en teoria consumirem glucogen fins que s'esgote, però si correm un poc més lent el nostre organisme ho detectara i reservara el glucogen i utilitzara els greixos, perquè açò succeïsca deuen passar algunes coses, primer haurem d'ensenyar al nostre organisme a què ritme deu consumir glucogen, per al que utilitzarem tres sistemes:
El fons veloç una sèrie de 10.000 m al 103%
La variació llarga en progressió o siga 3 repeticions de 5000 m al 97 %, 100 % i 103 % . 1000 m de recuperació.
La variació mitjana en progressió o siga 4 repeticions de 3000 m'al 95 %, 97 %, 100 % i 103 % amb 1000 m de recuperació.
Com veiem a la velocitat més lenta que correrem qualsevol d'estes repeticions és al 95 % que significa açò, per tant quan el nostre cos reconega estos ritmes consumirà glucogen i quan ho fem més lent consumirà greixos per tant si la velocitat de marató és el 100 % la nostra velocitat crema greixos estarà sobre el 92 % .
Tot açò són alguns exemples de sistemes d'entrenament, hi ha molts més, que els inclourem en les carreres que realitzarem els caps de setmana, la qual cosa ens pot complicar un poc les carreres però és més divertit realitzar les sèries de 5 km. en una carrera que en la pista o en la carretera.
Només ens queda la fase especifica, però ja sera un altre dia.
