Sa acabat, el “II Open summer circuit
training” de Dorsal 19 com quasi tot en esta vida s'acaba i ho ha fet en “El
camí de Al-Azraq” i amb un esmorzar on hem agraït als organitzadors de cada una
de les etapes el seu esforç perquè tot isquera ben així com als corredors que
han participat en totes les etapes del circuit.
Com ha de succeir en estos casos este final
serà el principi d'una altra aventura dins de Dorsal 19, hem passat un estiu
divertit organitzant i corrent en llocs pels quals no solem entrenar.
Enguany s'ha aconseguit involucrar a molts
corredors en l'elaboració de tot el circuit el que assegura una continuació en
els pròxims anys, si, hem sigut molts els que hem participat en la seua
preparació i posada en marxa però molts més els que han corregut i eixe era
l'objectiu, córrer.
Han sigut tres mesos, vam començar a Orba a
principis de juliol i acabem a finals de setembre, tres mesos on teníem una
cita cada 15 dies amb Dorsal 19 i un circuit diferent cada vegada.
Han sigut també al voltant de cent
quilòmetres els que hem corregut, amb tot el treball de planificació que això
comporta, molts també els controls d'avituallament que hem posat i incomptables
litres d'aigua els repartits i com oblidar-nos dels quilòmetres amb cotxe que
hem hagut de recórrer per a arribar a l'eixida de cada etapa.
No podíem acabar
sense recordar els entrepans i les cerveses que ens hem pres després de cada
etapa i les sucoses conversacions que hem tingut a l'hora dels cafés i és que
ha sigut un bon estiu el que ens ha proposat el “II Open summer circuit training”
de Dorsal 19.
Però tot açò és ja aigua passada, i “aigua
passada no mou molí” així que guardem en la nostra memòria els bons moments que
hem passat este estiu i comencem amb el que ens espera esta tardor.
La primera cosa que tenim per davant és el VI
Trofeu Dorsal 19, que com tots ja deveu saber perquè porta des de febrer
anunciat en el blog, l'anem hi ha celebrar en Mora de Rubielos i corrent el
seua mitja marató el dissabte 24 d'octubre. Encara que és cert que una cita
també molt important serà el diumenge 18 d'octubre on a València molts dels
nostres corredors van hi ha intentar millorar la seua marca en mitja marató.
En fi comencem ja amb el VI Trofeu de Dorsal
19, cal reservar seients per a l'autobús, cadires per al sopar i dorsals per a
la carrera, per la qual cosa qualsevol mitjà serà bo per a comunicar-nos les
reserves.
Els preus són els següents:
Socis: 10€ en els que estarà inclòs,
l'autobús, el sopar i el dorsal per a la carrera.
No socis: 25€ en els que estarà inclòs,
l'autobús i el sopar.
En les pròximes entrades anirem donant més
informació.
Ens toca ja donar els últims tocs al que serà
la ultima etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, pareix que
ho tenim tot controlat i ja només ens queda esperar el pas dels dies per a
reunir-nos el diumenge 27 a
les 06,30 hores en el Bar Caçadors.
Ja sabem on posarem els avituallaments; el la
Font del Pauet i en la unió amb la carretera que unix Tollos amb Beniaya. Els
mateixos llocs d'altres anys.
Ja ens sabem al didet d'on començarem a
córrer i per on; des de l'aparcament del Càmping de la Vall d'Alcala.
Coneixem també on ens dutxarem; en les dutxes
del Càmping la la Vall d'Alcalà.
Estem al corrent d'on esmorzarem; en Vicent
de la Tona, carrer de Sant Josep, 24, Alcalá de la Jovada.
Ho sabem tot, o pensem que ho sabem tot i és
que encara ens queda triar que circuit correrem.
Sempre ha sigut una decisió complicada, el
“Camí d'al-azraq” amb les seues pujades i baixades, amb els seus canvis de
ferm; primer asfalt després pista forestal i per a acabar una altra vegada
asfalt, ens ha portat diverses vegades a equivocar-nos, encara que els 15
quilòmetres és l'opció més curta no esta exempta de complicacions.
La carrera en pujada com tots ja sabem
presenta unes diferències substancials, per exemple el peu troba el sòl abans
que quan correm en el pla el que ens obliga hi ha tindre els músculs més temps
encollits que relaxats i estirats pel que se solen cansar abans i si afegim que
hem d'alçar el nostre pes més alt és clar que necessitarem més força, així que
ens esgotarem més.
Per això cal ser prudents.
No ens precipitem a l'hora de triar el grup,
reflexionem sense presses i sense aclaparaments, observem els que estan en cada
grup i unix-te a quin es trobe més prop de les teues possibilitats.
Controlem per tant el nostre estat d'ànim
abans d'eixir i no ens deixem portar per l'entusiasme del moment.
A estes hores no sabem amb exactitud quants
estarem en Alcalá de la Jovada i no ens importa molt excepte per a dutxar-se o
esmorzar ja que per a córrer cabem tots perquè el “Camí d'Al-Azraq” és prou
ample i llarg pa què puguem arribar a dir que som massa.
I és que, en Dorsal 19 no ens agrada dir que
som massa perquè implicaria dir que alguns corredors “sobren”. Dir que alguns
corredors poden arribar a “sobrar” és una gran injustícia i una gran
discriminació, perquè significa que uns (els que no sobren) són més importants
que altres (els que sí que sobren).
I tots els corredors són importants.
En fi, se'ns acaba el “II Open summer circuit
training” de Dorsal 19, i encara que no ha sigut, i la veritat mai ha volgut
ser, un circuit de carreres com els que tots coneixem i en els que participem, si
que ha volgut ser un xicotet punt d'unió per a tots a què els agrada córrer per
córrer, sense dorsals ni classificacions.
Hem volgut ser dins d'este gran món de les
carreres populars com una xicoteta lluerna.
Este xicotet insecte, com el nostre club, és
insignificant, i no obstant això se la pot veure clarament, destacant-se a la
distància. En realitat, el seu mèrit no és tant la llum que emana del seu
xicotet cos de tant en tant, sinó el d'atrevir-se a brillar a pesar d'estar
envoltada en la foscor de la nit. Així, l'atenció de totes les mirades es
dirigix a ella sense dubtar, perquè enmig de la nit, no hi ha una altra cosa
que atraga la nostra atenció com el seu bella resplendor.
Dorsal 19 realitza i organitza actes que són
insignificants dins d'este gran món de la carrera a peu però si eixa xicoteta
llum que emetem servix perquè algú s'acoste a la carrera a peu ens sentirem
satisfets.
Molt poques vegades els corredors de Dorsal
19 ens parem a pensar en la sort que tenim a poder córrer pels circuits que
tenim a molt pocs minuts de la nostra casa. Una de les missions del “II Open
summer circuit training” és la d'anar recordar-nos-ho cada any.
Com tots els anys les nostres excursions
d'estiu acaben en Alcalá de la Jovada, en un circuit que recorrem des de fa
molts anys i que tots coneixem molt bé però del que cal parlar sempre perquè
ens oblidem molt fàcilment de com pot de complicat ser.
El que també coneixem com el “Camí de Al Azraq”, per recórrer els llocs per on este cabdill musulmà habitava, el podem
realitzar amb tres distàncies; 20, 15 o 13 quilòmetres. Segons siga el nostre
estat de forma i sobretot segons siga el ritme a què podem córrer.
Ara repetiré l'explicació de l'any passat
sobre els dos circuits que segurament realitzarem.
Si observem el mapa del circuit de 20
quilòmetres i sobretot el seu perfil nos en adonarem que el més dur esta al
principi, una vegada passat el segon quilòmetre i sobretot quan abandonem la
carretera d'Ebo i ens encaminem per la pista forestal fins a la pista
d'aterratge, seran cinc quilòmetres de lenta i constant pujada fins al
quilòmetre set tres-cents, a partir d'ací començarem a baixar cap a la font del
Pauet, just en el lloc en què girem a l'esquerra per una pista forestal i quan
el nostre GPS ens marque 8,8
Km.
20 qm.
A
partir d'ací el circuit és el mateix, i encara que lo més dur ja ha passat no
ens devem oblidar d'eixa pujada de 4 quilòmetres que començarem després
d'haver-nos hidratat en la font del Pauet, que curiosament esta al terme
municipal de Tollos. És
on coincidixen els dos circuits i per als que estiguen realitzant el circuit de
15 Km.
el seu GPS els marcara 3,8 Km.,
així que quan arribem a la Font del Pauet uns tindran 10 Km. I els altres 5 Km.
Si
els que han triat el circuit de 15 quilòmetres pensen que no van a haver de
pujar caminen equivocats, perquè van ha haver de pujar des dels 634 metres fins als 799 metres en 3,5
quilòmetres, ja des de la mateixa eixida en el càmping mentres que els altres
tindran dos quilòmetres de calfament i deuran realitzar una pujada des dels 612 metres fins als 818 en
5 quilòmetres, el debat esta servit, Quina pujada és més dura?
Primera part del circuit de 15 qm.. Fins la unio amb al de 20 qm.
Anem hi ha parlar un poc d'este tipus de circuits i de com ens podem
aprofitar d'ells. El circuit del "Camí de Al Azraq" no pot denominar-se de
muntanya sinó més aïna de tossals ja que no sobrepassen els 200 metres de desnivell
i tenen una longitud de diversos quilòmetres.
Este tipus d'entrenament com és de carrera contínua l'haurem d'afrontar
realitzant un esforç controlat i mai massa intens, ja que és un entrenament
aeròbic i la duració del qual potser arribe a les dos hores en alguns casos i
com tindrem també baixades caldrà cuidar-se molt en elles i baixar tranquils
per a no destrossar les nostres cames.
No
necessitarem tindre molta potència ja que la forma de córrer només varia un poc
de la què utilitzem en el pla, per la qual cosa la majoria no necessitara
caminar per a pujar, només en comptats llocs la pendent augmenta però són pocs
els metres, així que amb un poc de resistència que tinguem i un discret to
muscular tindrem suficient.
Barranc del Paet
A
partir de setembre molts dels nostres camins se'n van ha separar, uns buscaran
córrer una bona mitja i altres aniran cap a la marató. L'entusiasme i l'ambient
de festa que se solen crear quan es planegen estes carreres junt amb els
entrenaments que realitzem són contagiosos. L'entusiasme és contagiós.
L'entusiasme, quan és sa, indica que un té dins de si alguna cosa i
l'expressa alegrement. I veure els nostres companys amb tanta il·lusió ens pot
confondre a l'hora de triar el nostre objectiu, per exemple el diumenge en un
moment de goig podem triar el circuit gran quan sabem que seria millor el curt.
Comencem un mes en què haurem de triar, ens espera una emocionant tardor
i un llarg hivern en els quals haurem triat o bé la marató o una mitja marató o
tal vegada no pensem en res en concret.
Però, és interessant triar, és bo prendre una decisió. Que significa
açò? Es pot eixir a córrer o a entrenar tots els dies i no obstant això no
millorar i estar sempre igual.
Cal
tindre un objectiu cap al qual dirigir-se, perquè un pot moure's i no ser un
caminant sinó que es transforma en un corredor errant que pega voltes, que dóna
voltes en el mateix lloc. Un dels al·licients de la carrera a peu és anar
passant metes, és caminar, però cap a algun indret, i este és el nostre
desafiament.
Perfil dels 20 qm,.
És
cert tambe que és molt còmode eixir a córrer sense cap pressió, relaxat i sense
preocupar-se de distàncies ni cronòmetres només córrer i disfrutar de la
sensació de llibertat que ens dóna la carrera a peu.
Encara que cal recordar,
que els barcos estan molt segurs en els ports però no han sigut fabricats per a
romandre en ells, es van fer per a navegar pels mars i patir els durs vents i
les fortes tempestats.
Pot succeir, que posseïm por al fracàs, és veritat que si ens posem
algun objectiu que complir podem fracassar. En la vida, la por d'involucrar-se
massa en les coses ens obliga a deixar sempre oberta una xicoteta via de fuga,
que per si de cas puga sempre obrir-nos noves possibilitats. Però en la carrera
a peu i tal vegada també en la vida no és una bona tàctica.
Jo
em propose córrer la marató, trie eixe objectiu, però deixe oberta la
possibilitat que si no m'agrada o no em trobe còmode em busque una eixida amb
una mitja. Esta precarietat no fa bé, no ens beneficia, perquè ens fa ser
dèbils mentalment i davant del mínim problema abandonarem.
Segurament així serà molt difícil aconseguir els nostres objectius,
sempre ens van a sorgir contrarietats, una xicoteta lesió, una desil·lusió
perquè no podem amb l'entrenament etc.
Hui trie açò, demà trie allò, així com va el vent, així vaig jo; o quan
acaba el meu entusiasme, les meues ganes, inici un altre objectiu… i així
sempre estem donant voltes, com en un laberint. I la carrera a peu no ha de ser
un laberint.
Se'ns va el segon cap de setmana de setembre,
uns dies viscuts intensament i on la carrera a peu a sigut l'eix central de
tots els esdeveniments.
Vam començar el divendres amb test VAMEVAL,
vam seguir el dissabte a les 01:30 amb la gesta esportiva més important del cap
de setmana, continua amb l'entrega de premis del Circuit Arenes d'Alacant, un
poc més tard en la carrera d'Orba molts trofeus per a Dorsal 19, despres sopars
de recuperació a Orba i Murla i vam acabar este diumenge amb un altre trofeu en
Canals, amb un bon entrenament dels maratonians i un bonic assaig del circuit
del “Cami de Al Alzarq”.
Però anem per parts com sol dir-se, el test
VAMEVAL ens ajuda a tots a saber quals van hi ha ser els ritmes a què anem ha
entrenar durant estos dos mesos, va ser una bona festa atlètica que acabe amb
un sopar de “sobaquillo”, com ha de ser.
Després, amb la nit ja avançada Rafa ens
obsequia amb una sèrie de 1000
metres en 3' 2'', tota una classe de com córrer un
quilòmetre en la foscor de la pista d'atletisme. Una exhibició.
El dissabte continua a l'arreplegada del
tercer trofeu de la ctercer trofeu de la classificació absoluta i amb el primer
de la seua categoria de Màxim en el Circuit Arenes d'Alacant, en la platja de
Sant Joan.
Una hora més tard a Orba, en la seua volta a
peu, premis en les seues categories per a Carmen amb el primer, per a Bay amb
el segon i Rafa amb el tercer.
Després dos fins de festa, vam dividir el
club per a poder acudir a tots els sopars que es van celebrar en la contornada,
uns a Murla i altres a Orba.
Quasi sense parar el diumenge al matí una
altra vegada a córrer, els maratonians a realitzar el seu llarg, Rafa a
aconseguir la seua tercera gesta en este cap de setmana, esta vegada en Canals
on va tornar a repetir el tercer lloc d'Orba i els encarregats del “Cami de
l'Alzarq” a Alcala de la Jovada a comprovar com estan les pistes forestals.
Cap de setmana dels què ens agraden en Dorsal
19, amb molt de tot, amb molts quilòmetres correguts i molts sopars disfrutats.
