La calor, l'estiu i la marató.

Un any més ens trobem amb la calor, i un any més anem hi ha haver de recordar els problemes que ens pot causar al nostre entrenament l'augment de la temperatura i de la humitat, i que patirem durant tot l'estiu.

          Realment encara no hem patit els rigors de la calor però és segur que ens anem d'enfrontar amb ell, i llavors, sobretot les primeres setmanes veurem com els nostres ritmes disminuiran i el nostre cansament va hi ha augmentar sense saber molt bé el perquè, no cal preocupar-se, el nostre rendiment esta condicionat pel fet que el nostre cos i en modo particular l'aparell cardio-circulatori deu fer front al procés de termoregulació.

És fàcil que alguns dels nostres corredors ja el patiren el Pedreguer perquè ja comença per a alguns corredors l'adaptació a les altes temperatures, ja que no tots reaccionem igual davant de la calor ni ens adaptem igual. El bàsic és que les altes temperatures de l'aire fan augmentar la temperatura del nostre cos així com el treball del nostre cos per a eliminar quan abans la màxima calor possible, per tant comencem a suar i el nostre cos comença a enviar sang a la superfície de la pell.

Com ens afecta? A l'utilitzar part de la sang per a refrigerar-nos fa que disminuïsca la quantitat que va als nostres músculs amb què perdem eficiència en la carrera.

És este procés fisiològic el que fa que la nostra eficiència es resistisca,  pel que es pot arribar a córrer a igualtat d'empenyorament, d'uns 10 – 15 segons per quilòmetre més lentament. No cal posar-se nerviós i pensar que hem perdut la forma de colp, ja que és normal i tot tornarà a la normalitat en quan el nostre cos assimile el canvi de temperatura.

Tot açò ve al cas ja que en els pròxims dies les temperatures pujaran i encara no estem aclimatats, tenim iencara algunes setmanes per al II Relleu 24x1 hores de Pego, i llavors ja cal estar aclimatats, almenys els que hagen de córrer a les hores centrals del dia.

A Pedreguer ja vam començar a patir la calor, encara que inclús no amb la intensitat que anem hi ha tindre durant l'estiu a Pego, perquè la temperatura ambient sol superar els 28é durant mesos. 

És llavors quan el contingut calòric del cos tendix a augmentar, i els vasos sanguinis de la pell es dilaten (vasodilatació) augmentant el fluix sanguini i elevant la temperatura dèrmica. Si la temperatura exterior és menor que la de la pell, es facilita la pèrdua de calor, si la càrrega de calor és prou gran (entrene, temperatura exterior alta), s'activen les glàndules sudorípares i a l'evaporar-se la suor produïda, la pell es refreda. L'activació de les glàndules sudorípares provoca que l'evaporació de la suor extraga calor del cos i origina una pèrdua de calor per evaporació.

Es calcula que tenim almenys 2 milions de glàndules sudorípares en la pell. La diferència individual de capacitat per a suar és molt gran, algunes persones tenen molt poques glàndules sudorípares, per sort a mesura que una persona s'acostuma a la calor, augmenta la quantitat de suor que es produïx en resposta a una situació normal de tensió calòrica. 

Però bo, hi ha molta informació sobre com ens pot afectar la calor, com estes 10 regles per acórrer a l'estiu, encara que els pegolins ja hauríem d'estar acostumats a entrenar a l'estiu amb calor. Però cal anar amb atenció sobretot els maratonians que correran la marató de València perquè este estiu caldrà entrenar i haurem de tornar hi ha utilitzar el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 per a posar-nos en forma.

Enguany la marató de València es presenta per a Dorsal 19 com un nou repte, amb molts dels nostres corredors que ja estan comptant els dies per a començar a entrenar, i eixe compte ha acabat, perquè divendres passat va començar eixe llarg camí cap a València, ja se que és llarg però això és el que el fa segur, un camí que haurà de creuar tot el calorós estiu, però que comptara amb l'ajuda inestimable del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, que ens ajudara a anar acumulant quilòmetres.

Enguany tenim a molts corredors que ja han comprat la farina, si la farina, perquè com hem dit més d'alguna vegada la marató és com el pa. Ara cal afegir l'aigua i començar a pastar bé la massa durant tot l'estiu amb eixos llargs entrenaments, ja vindrà l'hora d'afegir les sèries que seran el rent que ens farà fermentar la resistència i ens augmentara la velocitat i si som capaços de reposar bé la nostra massa amb unes bones recuperacions i un descans adequat ja només ens quedara d'encertar amb el ritme, calfar el forn a la temperatura adequada i esperar per a saber si hem seguit ben tots passos.

A pesar que puga paréixer un esforç molt llarg i cansat per als que disfrutem corrent reunir tots eixos ingredients serà un treball fàcil i sobretot divertit.

I això no serà només una altra història, seran moltes aventures les que haurem de córrer per a completar la història de la marató de València 2016.

El 20è Circuit a peu Marina Alta ha tornat.

El cap de setmana passat que el 20è Circuit a peu Marina Alta ens va donar descans, vam aprofitar per a acudir a altres carreres i començar a posar en marxa el II Relleu 24 x 1 hora de Pego i per a ultimar la secció de muntanya de Dorsal 19. Certament mai es descansa del tot en Dorsal 19. 

Hi ha un treball fosc, silenciós que es realitza en un club, que realitzem sense donar-nos compta i que no apareix en les classificacions de les carreres. Entre bastidors, en entrenaments solitaris, en xicotets grups, en qualsevol lloc on es reunisquen alguns dorsaleros allí s'estarà fent club. 

No solem adonar-nos de la importància que tenen les nostres xicotetes reunions per a la consistència d'un club, és la millor forma d'anar afegint xicotetes peces que ens van fent créixer i tindre més activitats, més apartats i més seccions. 

De totes maneres no vam estar descansats, vam estar en diverses carreres, com podeu comprovar en la informació de Ràdio Pego, i d'on jo destacaria les nostres eixides fora de les nostres fronteres, a La Mitja de Mora de Rubielos i sobretot a Vitòria a córrer la seua marató.

Tots ja sabeu el que representa una marató, molts mesos de preparació i molts quilòmetres d'entrenament amb el sacrifici que això comporta, encara que Alberto i Vicent Sendra són dels que no els molesta passar-se hores damunt de les sabatilles.

Va ser un cap de setmana dedicat a establir les pautes que mouran les nostres activitats durant tot l'estiu, perquè res més acabar el II Relleu 24 x 1 hora de Pego haurem de començar amb el  “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i acudir al Burgo d'Osma.  Sense oblidar-nos que tenim abans dos Gales d'entrega de premis a què hem d'assistir.

Tenim la sort en Dorsal 19 de tindre a molts corredors que reconeixen la diferència entre col·laborar i implicar-se, el que ens permet tindre tanta activitat. Com passa amb el famós exemple del plat d'ous fregits amb beicon: on la gallina col·labora i el porc s'implica.

En fi, anem a preparar-nos per a esta vesprada anar-nos-en a córrer, el 20è Circuit a peu Marina Alta ha tornat, així que a córrer.

II Relleu 24 x 1 hora de Pego.

  Comencem esta nova edició de les 24x1 hora de Pego amb tota la il·lusió que ens deixa la passada edició, anem hi ha intentar a poc a poc i dia a dia anar donant informació de com s'estan component els equips i els horaris de cada un d'ells.

     Servisca esta primera entrada per a donar el tir d'eixida al II Relleu 24x1 hora de Pego.

NORMATIVA DEL II RELLEU 24 X 1 HORA DE PEGO

ARTICULE 01.

            L'associació Cultural Dorsal 19 amb la col·laboració del M.I. Ajuntament de Pego organitza el dia 17 i 18 de juny del 2016  el II Relleu 24x1 hora de Pego, en les pistes del Pujol.

            Donant començament el divendres 17 de juny a les 21 hores i acabant el dissabte 18 de juny a les 21 hores.

ARTICULE 02.

            2.1. Participaran dos equips cada un d'ells format per 24 corredors de Dorsal 19 a relleus d'una hora cada u. 

            2.3. L'objectiu serà l'aconseguir que els dos equips aconseguisquen arribar als 300 quilòmetres.

ARTICULE 03.

            3.1. Cada corredor prenguera l'eixida a l'hora que tinga assignada amb el seu dorsal i el seu xip, en la línia oficial de meta.

            3.2. Una vegada passats els 60 minuts el corredor haurà de completar la volta en què es trobe, inclús després que el temps expire.

            3.3. El quilometratge exacte de cada un es determina per interpolació en l'última volta.

            3.4. El quilometratge final de cada equip serà el resultat de la suma de les distàncias de cada un dels seus corredors.

ARTICULE 04.

            4.1 Cada corredor podrà portar una llebre que haurà de prendre l'eixida junt amb el seu company.

            4.2. No estaran autoritzades les llebres que s'incorporen una vegada començada l'hora de cada corredor.

ARTICULE 05.

            5.1. Seguint el criteri de l'organització, existirà un lloc d'avituallament líquid, un d'esponges i dos punts d'aspersors cada volta.

ARTICULE 06.

            6.1. La totalitat de la pista estarà restringida a totes les persones excepte els corredors. 

             

ARTICULE 07.

            Les pistes comptaren amb un servici de bar i menjars durant les 24 hores que durara la competició.

ARTICULE 08.

                   Es realitzaren les modificacions d'este reglament que l'organització crega oportunes i que se n'aniran afegint si fan falta.

Jesus Gomar i Maxine Mckinnon ja estan en la història de la Volta a peu a Pego

Hi ha moltes coses que dir, així com moltes altres que callar i és que la nostra carrera és ja una gran carrera, on caben tots els problemes però també totes les alegries, han sigut moltes les satisfaccions que hem tingut, al cap i a la fi han sigut 1178 els corredors que han triat la nostra carrera per a passar una divertida vesprada.

Es podria pensar que molts dels corredors que han corregut a Pego per primera vegada són corredors ocasionals i que només preparen el Circuit de la Marina Alta però no seria del tot encertat perquè si triem el ritme de 5 minuts el qm. per a delimitar als que entrenen regularment i els que només ho fan els caps de setmana ens trobem que han corregut a menys de 5 minuts el qm. 639, i entre 5 minuts i 6 han sigut 449, mentres que només 90 han corregut per damunt de 10 qm/h, per la qual cosa podem dir que el nivell mitjà és prou alt.

Estos corredors són corredors habituals, corredors que ixen a córrer com a mínim 3 o 4 vegades a la setmana, són persones que en l'activitat diària ja han incorporat l'habit de córrer, i com sabem que este esport s'agafa molt a les nostres vides, podríem dir que són corredors fixos, corredors que no fallaran en els pròxims anys, són un gran planter.

I els nostres guanyadors, si els nostres guanyadors, perquè els guanyadors no sols s'emporten el trofeu que els acredita com els millors sinó que es deixen una part de la seua història esportiva a Pego, quan es parle i es recorde la XXXIV Volta a peu a Pego sempre es recordara Jesús Gomar i a Maxine Mckinnon perquè ells són ja els encarregats de posar nom i cognoms a tots els corredors i corredores que van córrer la 34 edició, els seus noms representaren a cada un dels 1178 corredors que ens van visitar el 30 d'abril del 2016.

Ja se que esta molt de moda parlar i lloar l'esforç dels què ocupen les últimes posicions, elogiant el seu esforç i dedicació i oblidant moltes vegades als guanyadors, sense reconéixer-los realment el seu esforç, sacrifici i entrega.

Jesus Gomar i Maxine Mckinnon no es van posar unes sabatilles de córrer fa uns mesos i amb uns pocs entrenaments van guanyar la XXXIV Volta a peu a Pego. Jesús i Maxine fa anys que no es perden ni perdonen un entrenament, fa anys que se sacrifiquen i és esforcen fins a l'extenuació dos o tres vegades a la setmana, fa anys que seguixen un règim de vida prou estricte per a poder mantindre el seu nivell d'entrenament, són grans corredors en molts aspectes.

Moltes vegades ens n'anem d'una carrera sense saber ni interessar-nos pels guanyadors, no ens preocupem per esbrinar les seues marques i només ens interessem per les posicions de què ens són més pròxims, però cada carrera té els seus guanyadors i mereixen la nostra atenció i admiració.

No és suficient veure la carrera que ens interessa, és necessari mirar-la bé i observar els guanyadors per a descobrir això de nou que sempre porten amb si i que ens sorprenen de continu. És vital aprendre a admirar-nos de Jesús i Maxine. No es tracta de confondre l'admiració amb la ingenuïtat, ni de tindre una visió badoca de la vida. Es tracta de veure amb bons ulls a la gent. Si aconseguim fixar-nos un poc més en els aspectes positius de cada persona, tindrem oportunitat d'admirar-los, i amb això, els farem i ens farem molt de bé.

Altres noms que també quedaran per a la història de la XXXIV Volta a peu a Pego seran els dels guanyadors locals; Máximo Folques i Laura Pascual, perquè són els que es troben més pròxims a nosaltres, als que veiem quasi tots els dies i que són la nostra referència més pròxima.

Ens pot succeir que com a corredors més modestos arribem a pensar que no som iguals; que tots els corredors no som iguals, però sinó ens oblidem dels freds números de les marques ens adonem que no som tan diferents. Jesús, Màxim, Maxine i Laura disfruten corrent igual com ho fem nosaltres, ells a vegades patixen dures lesions que els impedixen córrer durant algunes setmanes, exactament com ens succeïx a nosaltres.

Igual que nosaltres s'alegren quan realitzen un bon entrenament o una bona marca així com patixen el fred i la calor quan entrenen i encara que puga paréixer estrany celebren amb la mateixa intensitat que nosaltres els seus èxits, encara que és possible que els seues celebracions continguen menys calories que les nostres o que la seua cervesa siga sense alcohol i el seu café sense sucre.

Nosaltres, només observar-los un poc quan calfen o quan competixen, sabrem admirar-los per que sabem el que significa l'esforç que han de realitzar per a aconseguir eixes marques així com ells i nosaltres sabem el merit que tenen els altres 1174 corredors que van acabar la XXXIV Volta a peu a Pego i que igual que ells, esperem, van aconseguir anar-se'n de Pego amb eixa satisfacció que se'ns queda quan hem participat i ens hem divertit en una carrera a peu.

Acabem de moment, és hora de repassar els triomfs dels dorsaleros de les dos ultimes setmanes i donar constància d'ells, han sigut molts, ens estem acostumant a veure als nostres corredors en els podios, és una costum que és ja un vici de què no ens volem separar.