Doctor Jekyll i míster Hayde.

     Tornem a l'altre fet destacable, després de l'Entrenament del Polvoró que tenim més a prop, la V Gala de Dorsal 19 que celebrarem el 7 de gener de 2023.

No és una carrera i malgrat això és interessant, serà el moment en què haurem de recordar pràcticament tot l'any i a més és només durant aqueixa nit en què ens trobem tots els corredors sense el nostre uniforme de carrera, abandonem el xandall, i amb vestits de carrer ja no semblem corredors i encara que les converses seran les mateixes no tindran el mateix sabor.

Ens hem vist tantes vegades durant tot l'any amb el vestit de “faena” que ens resulta estrany parlar d'atletisme amb homes i dones als qui ens costa identificar, no per les seues cares sinó pels seus vestits, és difícil recordar carreres quan el corredor ha deixat pass a un senyor, quan la corredora ha deixat pass a una senyora, quan els que pugen a rebre un premi no van amb sabatilles, sinó que ells pateixen amb unes dures sabates i elles fan equilibris damunt d'uns tacons.

 Que difícil se'ns fa imaginar a tots els presents amb pantalons curts i amb un dorsal i és que vistos així són persones normals però tots sabem que estan "tots bojos", tots sabem que demà a primera hora molts estaran ja corrent per camins i carreteres i que només d'ací a unes hores els tornarem a veure una altra vegada amb la seua equipació de carreres i així ens els trobarem durant tot l'any fins que una altra vegada el mes de gener ens tornem a transformar i deixem de ser el doctor Jekyll per a convertir-nos en míster Hayde, o tal vegada és al revés no eu se.

La veritat és que en la V Gala de Dorsal 19 es tornarà a produir com tots els anys la típica transformació, deixarem de per unes hores homes llops devoradors de quilòmetres per a ser homes i dones normals i és que "l'hàbit no fa al monjo".

En fi, toca ara, en la part final donar el preu del menú i la manera de fer-lo efectiu.

Socis: 31€.

No Socis: 36€

Ingrés o transferència bancària al compte: ES92 0081 1028 8700 0117 4527

Per cert, recordar-vos de posar el nom o els noms.

Un Polvoró no tan tremend.

 Acabe de repassar una entrada ja escrita fa anys i veig amb sorpresa que amb el pas dels anys es fa més dramàtica la situació, perquè cada vegada s'estén més, com una epidèmia que quasi està arribant a pandèmia en Dorsal 19.

I és que hi ha molts dorsaleros que són “tremends”.

Tremend-a.

(del lat. tremendus, part. fut. Pas. De tremere, témer, tindre por).

1. Adj. Terrible, digne de ser temut.

2. Adj. Digne de respecte i reverència.

3. Adj. Dit d'un xiquet: Molt roín. 

4. Adj. coloq. Molt gran i excessiu en la seua línia.

Com veieu són quatre els significats que ens dona el diccionari, encara que jo trobaria alguna més, però em n'hi ha prou amb aqueixos.

Si ens centrem en el primer, ens adonarem ràpidament del “perill”, del terrible que és eixir a córrer a les 07.00 hores en ple hivern un diumenge al matí per a entrenar, pel simple motiu de poder estar a les 09.30 hores esmorzant, la qual cosa ens porta directament al segon adjectiu del diccionari perquè moltes vegades cal llevar-se el barret davant tanta força de voluntat, encara que el tercer significat també té molta raó perquè aquests dorsaleros “són com a xiquets” i que aquesta és només una xicoteta diableria, encara que torna a ser veritat, com també ens diu el quart significat que en moltes ocasions es passen, massa vegades em sembla a mi.

Per això, per a no ser tan “tremends” en l'entrenament del Polvoró començarem a córrer a les 09.00 hores i el café al Alicantino a las 08:30 hores. 

Polvoró - San Silvestre

     Ja hem passat el Nadal i com tots els anys ho hem passat  i ho hem celebrad junt amb les nostres famílies, celebrant el Naixement de Jesús, les formes hauran sigut diferents segons amb qui estiguerem, sopars d'empresa, menjades amb la família, amb els amics… però nosaltres també som corredors i consegüentment també ens reunim per a menjar i el més important per a córrer.

Enguany el 31 de desembre correrem el entrenament del Polvoró a on Dorsal 19 tindrà un detall amb els dorsaleros en forma de “pallorfa” i aprofitarem per a complir una tradició com és córrer la Sant Silvestre.

A la nostra regió i comarca tenim moltes d'aquestes carreres en què poder participar, són carreres en què la competició queda una mica de costat i on les distàncies són curtes, el que ens permet veure a molta més gent corrent.

Però que és una Sant Silvestre? Qui és Sant Silvestre? Per què es corre?

Per si algú no ho sap Sant Silvestre no va ser corredor, sinó papa, per a més senyals Sant Silvestre I, va ser el primer papa que no morirà màrtir, per la qual cosa tampoc degué córrer ni davant dels lleons ni dels romans, i llavors, Per què Sant Silvestre? Perquè per la data de la seua mort, va morir el 31 de desembre de l'any 335.

Només alguns ens continuarem preguntant, I què?, perquè resulta que en el segle XIX a França existia la tradició de l'última nit de l'any celebrar carreres en què els corredors portaven torxes, i recollint aquesta tradició un periodista brasiler allà per l'any 1924 organitza una carrera en Sao Paulo, donant-li el nom de Sant Silvestre per celebrar-se en el 31 de desembre dia de Sant Silvestre, i des de llavors a tot el món totes les carreres en què els corredors celebren el final d'any es denominen Sant Silvestres.

Amb les Sant Silvestres està succeint com amb les Maratons, abans totes les carreres es denominaven Maratons, la carrera de Pego va ser molts anys la Marató de Pego, no importava la seua distància, si hi havia carrera aquesta era una Marató, i amb la Sant Silvestre està succeint el mateix, però amb la data, si hi ha una carrera en les festes Nadalenques és una Sant Silvestre.

Com totes les coses amb el temps s'aniran posant en el seu lloc, ja hi ha carreres de Nadal, però si volem córrer una autentica Sant Silvestre cal esperar al 31 de desembre i si és a Pego cal acudir a l'entrenament del Polvoró.

Errare humanun est.

     Ja ens estem preparant per a dir adeu al 2022 i els bons propòsits omplin els nostres pensaments per al 2023, fins i tot ja estem inscrits a les carreres més importants de l'any que ve. Estem, també, recordant els nostres “grans” èxits d'enguany i anem repassant les carreres que ens han eixit bé, les bones marques que hem realitzat, no obstant això, poques vegades ens recordem dels errors que hem comés, uns errors que ens haurien d'ajudar a ser millors.

Hem de tindre en compte allò que hem fet malament i traure els seus aspectes positius. Se suposa que a mesura que passa el temps un aprofita l'experiència per a sumar coneixement, aprendre dels errors, perfeccionar-se. Tots pensem que no ens passarà, però fatalment ocorre que un dia sense adonar-nos ens equivoquem en aqueixos detalls als quals ja no donem importància, que teníem oblidats i que ens porten a no aconseguir l'objectiu que ens havíem marcat o per a escometre entrenaments equivocats que ens porten a una lesió. El difícil és adonar-se.

Hi ha una teoria que ens ve a dir que quan comença el nostre declivi es quan un té la tendència a no acceptar errors. Estan condemnats a no millorar els corredors que no accepten els errors i busquen sense parar excuses per a desviar la realitat.

Davant qualsevol fracàs cal intentar analitzar, amb la major objectivitat possible, les causes per les quals els nostres projectes no han donat el fruit esperat. A vegades, no està de més demanar ajuda a una altra persona a qui la distància li permeta ser més objectiu.

Arriba el moment de fer autocrítica, però aquesta ha de ser sempre constructiva. No es tracta d'assumir tota la culpa, però sí d'acceptar la nostra part de la responsabilitat. L'autocrítica ha de ser tan sols una eina per a analitzar els aspectes de nosaltres mateixos que podem millorar. No es pot negar que cadascun de nosaltres tenim les nostres limitacions, però per a millorar ha de sorgir el desig de canviar.

Molts de nosaltres coneixem la frase “el gat escaldat amb aigua temperada té suficient” però no cal ser com els gats perquè l'aigua temperada té molts beneficis i els hem de saber aprofitar, aprenguem dels nostres errors, però no oblidem que els podem tornar a cometre.

Com que “l'home és l'únic animal que entropessa dues vegades en la mateixa pedra”. Cada fracàs en realitat el que ens està dient és que, per les raons que siguen, no estàvem prenent el camí adequat. El camí cap a qualsevol èxit generalment està marcat per successius errors.

Una solució és la d'obrir-se a noves oportunitats, buscar altres objectius, canviar la distància, oblidar les velles marques personals i començar de nou: Sobretot no deixes que el fracàs et paralitze. Obri't a noves maneres d'abordar la situació en què creus que no has obtingut el que esperaves. Experimentar forma part del nostre aprenentatge.

S'ha dit que “no hi ha errors, excepte un: L'omissió de no aprendre d'un error.”

Si a més dels nostres errors fórem capaços de veure i comprendre els errors dels altres tindríem un avantatge afegit i és que ja ho diu la cèlebre frase "Aprendre dels errors propis és de grans, aprendre dels errors dels altres és de savis"