IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dijous, 28 d’agost de 2014

Fins a l'any que ve, tren "xixarra"

     La 5a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 esta ja complida, hem acabat una de les etapes reines d'este circuit, sens dubte és la més allunyada de Pego pel que és complicada de realitzar però per sort tot ha funcionat bé i s'ha desenrotllat sense cap contratemps.

     La Reprimala-Lorcha- Reprimala la tenim associada a la ruta que seguia el tren “xixarra” o dels anglesos, també la tenim associada al riu Serpis perquè tota es desenrotlla al seu costat i ens oblidem del Castell de Perputxent que ens vigila des del seu monticle i és este castell el que ens servirà de nexe d'unió de la 5a etapa amb la 6a. 
     Abans de buscar eixe nexe d'unió entre les dos etapes anem hi ha recordar com s'ha desenrotllat esta. Dir que ràpidament s'han format els diferents grups i que s'han mantingut durant tot el recorregut i que només s'han vist en els avituallaments i en l'esmorzar, és resumir no sols esta etapa sinó la majoria de les etapes. 

     I a molts els pot paréixer estrany que en una eixida per a entrenar en un club existisquen tants grups distints, si l'objectiu és mateix.
     En efecte, a tots ens agrada córrer i ens reunim per a córrer junts.
     Per tant, si hi ha eixos grups i l'objectiu de cada un d'ells és el mateix, la conclusió lògica pareix, en efecte, que no serien necessaris, més encara, podria pensar-se que és una cosa que sobra i, en la practica, així pot pensar molta gent, que sent desconfiança davant d'estes eixides d'entrenament amb un grup gran.

    Llavors no seria millor la creació de xicotets clubs de corredors?
     En canvi, veiem que en tots els clubs existixen de fet multitud de grups. No sols això, sinó que els propis clubs els aproven i promouen.
     Si examinem la formació i el funcionament de Dorsal 19 nos en adonarem que sempre a buscat crear grups xicotets de corredors amb interessos diferents però que estan units pel mateix gust per la carrera a peu.

     Què és el que tara, llavors, en el raonament de la pregunta? Al meu parer, el problema està en la forma de plantejar-la. No és una qüestió de què li falte alguna cosa a un club de corredors i calga buscar-ho en eixos grups més xicotets. Succeïx exactament el contrari. És una qüestió de la sobreabundància del món de la carrera a peu i de les immenses riqueses que ens oferix i ens regala amb la seua infinitat de possibilitats.
     El món de la carrera a peu no és agarra amb els seus corredors. Començant des de l'increïble esdeveniment que representa per a tots el simple acte de córrer, mai s'ha limitat a l'estrictament necessari, sinó que sempre malgasta infinitat de possibilitats. Tots els calendaris de carreres estan plens d'exemples d'eixa sobreabundància d'especialitats. Tenim per exemple quatre especialitats que vénen directament de l'atletisme. És que alguna d'elles ens diu coses distintes que les altres tres? No bastaria amb una sola? No obstant això, a ningú se li ocorreria dir que existint el 10 K que ens sobren els 5000 metres, la mitja i la marató.

     Per a fer que encara fóra més fàcil començar en este món de la carrera a peu tenim la senzillesa dels 5000 metres en moltes de les Voltes a Peu, per a veure complits els nostres desitjos de veure'ns com a verdaders corredors tenim els 10 K, per a meravellar-nos amb la nostra capacitat per a entrenar tenim les mitges i per a sentir-nos com a verdaders aventurers tenim la marató.
     Per no parlar de les carreres de muntanya amb totes les seues variants i és que la carrera a peu no és única, uniforme, amb una única manera de córrer. Si no que és una cosa viva, sempre canviant per tant hui estic entrenant un 10 K i d'ací a uns mesos una marató, així doncs un club deu suscitar constantment noves experiències, noves formes de veure i sentir la carrera a peu. Eixes noves experiències amb els seus xicotets grups que sorgixen són, per tant, una expressió més de la carrera a peu.

     Els grups, ja siguen per especialitats o per qualitats no són algo paral·lel a l'essència d'un club, sinó simplement realitzacions concretes de la carrera a peu, que han d'estar units a la resta de corredors.
     En eixe sentit, els grups, les tendències a córrer la marató o les carreres de muntanya poden aparéixer i desaparéixer quan cada un dels membres d'un club va canviant d'especialitat pel motiu que siga.
     D'altra banda, constituïx una autentica sort tindre en un club tants corredors dedicats a tantes especialitats, ens correspon per tant estar agraïts a tots ells. Qui som nosaltres per a dir quina especialitat és l'única o la principal? La carrera a peu és com el vent, que ningú sap d'on ve ni a on va, sinó que bufa on vol. Volem preparar la marató però no podem per qualsevol circumstància i de sobte ens trobem entrenant per a una mitja o una carrera de muntanya per a continuació estar preparant un triatló, seria un embolic estar canviant de club segons l'especialitat que ens abellira practicar.
     Conte tot açò dels grups perquè una vegada que comence setembre apareixerà un grup de corredors que van hi ha començar a preparar la marató de València i podria paréixer que Dorsal 19 fóra un club de maratonians.

      Als maratonians, pel seu entrenament especial, els correspon vetlar per que es mantinga la unió del club, de manera que un grup no trenque l'harmonia, sinó que és el seu haver el respectar i valorar els distintes peculiaritats dels altres corredors com el que són, característiques especials de la carrera a peu.
     Em pareix essencial que els diferents grups que existixen dins d'un mateix club pertanyen a tots els seus corredors i no sols a qui practiquen eixa especialitat. No necessite ser corredor de muntanya per a disfrutar dels entrenaments que es realitzen per a la Botamargens o per a La Mitja de muntanya de Pego, ni ser maratonià per a comprendre que eixos llargs entrenaments requerixen uns horaris i unes característiques especials.

     En fi, anem hi ha preparar-nos per a un tardor plena de molts i variats entrenaments que intentarem unificar el màxim possible i que “la soledat del corredor de fons” siga només el nom d'una pel·lícula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada