Començarem la Volta a la Marina i això representa nou setmanes seguides en què haurem d'eixir a competir, i davant d'açò és interessant recordar i tindre present algunes coses.
La competició és el moment més important per als corredors perquè és l'ocasió per a arreplegar el fruit de tants mesos d'entrenament. La carrera representa per tant un esdeveniment rellevant per a nosaltres i l'afrontem de la millor manera possible, ja siga en l'aspecte físic, ja siga en el mental, encara que també hem cuidat altres aspectes per a tindre el nostre cos en una forma òptima, per a rendir al màxim.
Igual que per al llaurador la recol·lecció dels fruits és un moment de festa ja que representa la fase final de tant de treball realitzat, per al corredor la carrera representa una fascinació única: és el moment de donar el màxim de si.
Abans d'una competició notem uns estímuls nerviosos que no trobem mentres entrenem. No hi ha estimule millor per a l'organisme que aquell que prové de la competició.
La carrera és per tant el millor entrenament. Basta pensar que quan realitzem 8 sèries de Km. realitzem un esforç semblant al què realitzem en una carrera de 8 Km., en canvi en la carrera l'esforç no es nota tant.
Competir és per tant un bon entrenament ja que, després d'algunes carreres, la forma física augmenta. Moltes vegades haurem notat com després de 3-4 carreres el nostre rendiment físic va millorant, al mateix temps que mentalment estem millor predisposats per a competir a un ritme superior.
Els efectes positius que té la competició sobre el nostre cos vénen de la intensitat amb què l'afrontem.
En l'exemple de les sèries de 1000 m. és possible que la intensitat siga la mateixa que en la carrera, però la diferència esta en què la competició no hi ha el temps de recuperació, per la qual cosa en carrera l'estimule per al nostre cos és major, amb la qual cosa el rendiment de l'entrenament serà millor.
D'altra banda, participar en una carrera crea menys estrés mental que fer sèries en la pista ja que cal estar controlant les recuperacions, les voltes que hi ha de donar, el temps de cada sèrie, i tot açò és psicològicament molt cansat. En canvi en la carrera l'adrenalina ens manté preparats per a sostindre millor l'esforç, i ens cansem menys.
Si, és bo competir però devem prestar atenció a no sol·licitar al nostre cos mes esforç del necessari.
La carrera representa el millor entrenament açò se deu al fet que un numere adequat de competicions ens millora, però massa ens portara a una perduda de la nostra forma. On esta per tant eixa línia que no haurem de creuar?.
Quan estem en un període de moltes carreres, com la Volta a la Marina, cal organitzar l'entrenament de manera que reservem els màxims esforços per al dia de la carrera.
En este període, és molt simple organitzar l'entrenament: després del dia de la carrera seguiran dos dies de recuperació; al tercer dia ja podrem fer un entrenament de qualitat però reduint la quantitat, després seguiran dos dies en què afinarem, fent canvis de ritme, esperant ja la carrera del cap de setmana.
Este sistema no deuria durar mes de dos mesos, no perquè acabe la Volta a la Marina, si no perquè la forma progressivament va baixant i les nostres prestacions empitjoren.
Açò es deu a motius fisiològics, quasi sempre per una menor estimulació hormonal. En cada carrera, per efecte de la tensió nerviosa per a rendir al màxim hi ha una forta sol·licitació d'algunes hormones, sobretot de l'adrenalina. Esta substància pot ser considerada com l'activadora d'una espècie de bateria elèctrica dins del nostre cos, i si la utilitzem molt seguit, la nostra bateria es va descarregant i comencem a notar una disminució en les ganes d'acudir a les carreres, i cada vegada tenim menys ganes de córrer ràpid, és llavors l'hora de començar a recarregar una altra vegada nostra bateria.
Ràpidament ens posarem “mà a l'obra”, haurem de recuperar-nos físicament i psíquicament. Normalment ens deuen bastar dos setmanes, els cicles d'alt rendiment seguits d'altres de baixa forma són naturals al llarg de tot el nostre entrenament. Per a millorar el nostre rendiment és necessari que fem una programació amb prou antelació, evitant així situacions forçades, ja siga en la preparació o en la competició.
Les carreres a què m'estic referint són aquelles en què anem a límit, com pot ser en La Volta a la Marina.
Les altres carreres a què acudim perquè ens servisquen d'entrenament les devem afrontar com el que són, i devem ser valents i hàbils per a no donar mai el màxim, no hi ha confondre mai un entrenament amb una carrera amb els amics, el cap ha d'estar sempre fred perquè la clau que ens obrirà la porta de les nostres marques esta allí dalt i no baix en les nostres cames.
Vicent... ¡me encantan tus crónicas!
ResponElimina