Algun de vosaltres recordara quan fa uns dies contàvem la carrera de Riba-roja i vam parlar llavors de Duncan Kibet, sabíem llavors que era un gran corredor però no podíem pensar això del diumenge passat.
Açò és el que va succeir el diumenge en la marató de Rotterdam amb els kenyans Duncan Kibet i James Kwambai. Duncan va arribar només uns passos per davant del segon, darrere d'un estret i inusual esprint, però als dós els van donar la mateixa marca, 2h.04:27.
Cal recordar que la normativa de la Federació Internacional d'Atletisme suprimix les centèsimes de segon en la marató, encara que s'arriben a prendre en el cronometratge.
El resultat d'esta carrera adquirix un major prestància perquè els dos kenyans van fer la tercera i no la segona com es diu per ahí, millor marca mundial de la història, només superada pel rècord de l'etíop Gebreselassie, en 2h.03:59 i la que va fer el mateix Gebreselassie a Berlín en el 2007 i que és 2:04:26.
Només tres hòmens havien corregut fins al diumenge per davall de 2h.05, el mencionat Gebreselassie i els kenyans Paul Tergat (2h.04:55) i Sammy Korir (2h.04:56).
Duncan i Kwambai residixen a Itàlia, on s'entrenen junts en el grup de Claudio Berardelli. El primer tenia una millor marca personal de 2h.07:53 i el segon de 2h.05:36 al ser segon en la marató de Berlín en el que Gebreselassie va superar el rècord del món. El favorit era Kwambai, qui tenia deu metres d'avantatge al prendre l'última revolta, però Duncan va donar un brusc aceleró i el va batre sobre la mateixa línia de meta.
Vos imagineu el que significa despres de 42 quilòmetres un esprint i fer-lo despres de 2 hores i 4 minuts, i es que a tots els que hem corregut una marató ens deuen tremolar les cames només de pensar-ho.
Moltes vegades no valorem el que significa haver corregut a Riba-roja eixe dia o el dia que vam córrer a Almeria junt amb Gebreselassie o el que significa córrer a Granollers junt amb Wanjiru o a Madrid amb Baldini, però és gràcies als organitzadors d'eixes carreres que hem pogut donar-nos compta que eixos grans corredors existixen i que nosaltres hem estat junt amb ells en la mateixa línia d'eixida , en fi, va ser un plaer estar amb ells encara que només van ser uns breus instants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada