IN MEMORIAM

dissabte, 16 d’octubre del 2010

LAKE GARDA MARATHON.

Toca ara parlar una altra vegada de marató, però esta vegada d'una marató per als que ens agrada córrer, si. Per als que ens agrada eixir a córrer els dies anteriors. Per als que ens agrada entrenar en paisatges espectaculars. Per als que ens agrada córrer quilòmetres i quilòmetres sense que ens molesten, només alguns ciclistes i alguns caminants. 


Per als que ens agrada córrer i detindre'ns, no a creuar cap carretera ni carrer, sinó per a disfrutar d'unes vistes que ens van obligar a repetir el circuit d'entrenament sol per a realitzar unes fotos de record i és que amb este entorn per a entrenar, la marató del Llac de Garda no ens podia fallar.

Dic tot açò estant segur que a Pego tenim la millor zona per a entrenar una marató, perquè posseïm els millors i variats circuits però és que si tinguera jo la sort de poder dissenyar un circuit per a una marató en el Llac de Garda seria sense dubte el que vam córrer el diumenge 10 d'octubre, això si li llevaria la pujada del quilòmetre 41 encara que els organitzadors han d'aver pensat que en una marató cal patir encara que siga un poquet i no tot ha de ser disfrutar d'una bella carrera.



Així que sabent que correríem en un entorn fascina't ens vam presentar en la línia d'eixida només amb el temor dels 42195 metres que no teníem molt entrenats, per la qual cosa havíem d'estar molt atents al cronometre pa què l'ambient no ens portara a córrer a ritmes que no ens estaven permesos i vam encertar perquè amb un ull en el crono i un altre en els 

punts quilomètrics i sempre amb la mirada posada en el paisatge que ens rodejava, i com no buscant sempre la línia recta, vam córrer en la marató mes bella, la marató perfecta.

LAKE GARDA MARATHON.

Carmen Sala: 03:05:18.
Vicent Sala: 03:27:48

  

1 comentari:

  1. Me da reparo contaros la envidia que me dáis, porque no tenía ni idea de esta prueba. De haberlo sabido, seguro que me hubiese "colado" en vuestras maletas, porque justo allí comulgarían mis dos pasiones: fotografiaros corriendo y la genealogía...¡Si es que con vuestras zapatillas habéis acariciado la tierra de mis bisabuelos!!!!

    ResponElimina