Patrick Makau (Kenia) 2h.03:38.

Cap de setmana intens el que vam viure la setmana passada, amb rècord del món de marató inclos. Però saludem abans Patrick Makau que va polvoritzar el diumenge el rècord mundial de marató.

Si amics meus moltes coses que contar, Dorsal 19 va acudir a tres carreres Llutxent, Alcalans i la Xara amb tots els corredors que tenim en actiu, ens vam repartir triant cada un segons les seues necessitats, els que estan preparant una marató en La Mitja d'Alcalans, els que estan ficats de ple en el circuit de la Vall d'Albaida a Llutxent i els que volien passar una divertida vesprada a la Xara.

Però no sols vam córrer sinó que també vam pujar al podium, i ho vam fer tres vegades.

A Llutxent vam pujar al mes alt en la categoria Senior femenina, i com no podia ser d'una altra manera va ser Laura Pascual la que s'encarregua del dit honor, Laura esta realitzant un excel·lent circuit de la Vall d'Albaida i este primer lloc l'esta fent pujar posicions per a la classificació final, al ser un circuit llarg cal tindre paciència i anar sumant punts carrera rere carrera i podrem comprovar com al final del circuit tornarà a pujar al podium a arreplegar un altre trofeu, i no m'atrevisc a dir ara qual serà, ja que cal eliminar carreres i inclús queden algunes però pujar segur que puja.

En Alcalans vam arreplegar els altres dos trofeus, Carmen Sala primera en la seua categoria i un rejovenit Vicent Sendra ho va fer en la tercera posició de la seua categoria, mencionar també l'excel·lent entrenament amb vista a la marató que vam realitzar els maratonians amb el nostre primer llarg de qualitat.

En la Xara m'agradaria ressaltar el bon estat de forma que van demostrar tres dels nostres corredors, Carlos Siscar, Bautista Piera i Ramon Alemany que van demostrar que es troben en constant millora.

LLUTXENT.

0:38:01          VICÉNS PASTOR, FERNANDO  

0:41:16           PASCUAL PASCUAL, LAURA

0:41:21           CAMPS SENDRA, DAVID

0:44:17           SERVER MILLET, JUAN ANTONIO

0:48:36         CERESOLA PIERA, FRANCISCO

ALCALANS.

SALA FERRER, CARMEN                         1:29:16.

SENDRA FRANQUEZA, VICENT             1:40:21.

PONS SORIANO, ALBERTO                    1:41:02.

SERVER COSTA, FREDERIC                 1:51:50.

WOODALL, TONY                                       1:52:00. 

ARBONA ESCRIVA, JOSE                        1:52:02.

SENDRA FRANQUEZA, J. PASCUAL     1:53:03.

BOLTA NAYA, JUAN                                  2:00:13.

SALA GONZALEZ, VICENT                       2:00:13.   

LA XARA.

SALVÀ CERESOLA, JOAN.-                      0:01:11

TORRALBA MARQUINA, AURORA.-       0:03:01

SALVÀ CERESOLA, LAIA.-                        0:06:33

FOLQUES DEVESA, ADA.-                        0:07:29

SISCAR PASTOR, CARLOS.-                    0:29:03

PIERA FERRER, BAUTISTA.-                   0:30:01

ALEMANY SENDRA, RAMO.-                   0:34:56

PASTOR SASTRE, XIMO.-                         0:37:35

FOLQUES I NADAL, PAU.-                       0:38:29

No hi ha manera de deixar passar el rècord de marató, i és que la marató de Berlín pareix la seu del rècord del món i ,com no, en enguany que els kenyans estan arrasant en el fons, ha sigut el kenyà Patrick Makau el que es va proclamar nou plusmarquista mundial de marató, amb un sensacional 2h.03:38, la marca mundial del qual va rebaixar en 21 segons.

Hi ha dir que en Makau no va estar en el mundial on ja van triomfar els kenyans.

Però tornem a Makau, de 26 anys, que tornava a la capital alemanya com a vencedor de l'anterior edició.

Nascut en 1985 en Manyanzwani, en l'est de Kenya, Makau va ser exponent de serenitat i càlcul, sobre un asfalt que coneix al mil·límetre, ja que abans de véncer en eixa distància en 2010 ho va fer en la mitja marató berlinesa de 2008.

Tres anys després de debutar en el seu primera marató, en Rotterdam, Makau va aconseguir el diumenge la seua màxima glòria, que va brindar a Paul Tergat, el seu compatriota, amb qui ha compartit entrenaments a Nairobi.

La prova berlinesa s'havia presentat com un duel entre Makau, de 26 anys, i Gebrselassie, amb 38 anys i defensor del rècord establit en 2008, a Berlín, i fins al diumenge vigent, 2h.03:59.

Així va ser fins a aproximadament la mitat de la carrera, que ambdós es van mantindre en el grup de cap. Ací el kenyà va estrényer el ritme, en el quilòmetre 27, i Gebre va defallir.

Per uns minuts pareixia que l'etíop abandonava, després es va reposar i fins va defendre el segon lloc. Finalment va tirar la tovalla, superats dos terços dels preceptius 42,195 quilòmetres.

Makau es va desapegar de tots i va seguir, sobirà, en solitari i acompanyat d'un sol radiant des de l'eixida i fins a creuar la Porta de Brandenburg. Tot un canvi respecte al 2010, quant va entrar primer amb 2h.05:08 després d'una carrera davall la pluja.

Berlín es va revalidar com "capital" dels últims quatre rècords mundials de la distància -2005, del kenyà Paul Tergat; 2007 i 2008, Gebrselassie; i este 2011.

Va ser una festa cent per cent kenyana, ja que el podi masculí va quedar copat per tres atletes d'eixa nacionalitat: Makau, seguit de Stephen Chemley i Edwin Kimaiyo.

Com podeu comprovar Makau igual que nosaltres sap com recuperar-se d'una marató, i és que on es pose una bona cervesa que s'aparten les isotòniques.

En la categoria femenina, la compatriota de Makau Florence Kiplagat va aconseguir el triomf a Berlín amb un temps de dos hores, 19 minuts i 36 segons en la primera marató que va aconseguir completar. Fins ara només havia corregut una carrera. Tampoc va estar en el mundial de marató on cal recordar els tres primers llocs van ser per a Kenya.

Kiplagat i la posseïdora del rècord Paula Radcliffe, que corria el seu primera marató des que acabara quarta a Nova York fa dos anys, van prendre prompte la davantera seguides per l'alemanya bicampiona de Berlín Irina Mikitenko.

En el quilòmetre 17, Kiplagat va començar a escapar-se de la britànica Radcliffe i a mitat de carrera li treia un avantatge de 19 segons.

Mikitenko es va imposar finalment a Radcliffe i va acabar segona en 2:22:18, mentres que la britànica va arribar tercera en 2:23:46, còmodament classificada per als Jocs Olímpics de Londres de l'any pròxim.

Radcliffe, l'entrenament del qual s'havia vist dificultat per problemes d'esquena i tiroide, va dir que 2011 havia sigut un any difícil.

En fi, VISCA KENYA.

MARATO DE BERLIN.

Clasificación masculina:

1. Patrick Makau (Kenia) 2h.03:38

2. Stephen Kwelio Chemlany (Kenia) 2h.07:55

3. Edwin Kimaiyo (Kenia) 2h.09:50

4. Felix Limo (Kenia) 2h.10:38

5. Scott Overall (Reino Unido) 2h.10:55

6. Ricardo Serrano (España) 2h.13:32

7. Pedro Nimo (España) 2h.13:34

8. Simon Munyutu (Francia) 2h.14:20

9. Driss El Himer (Francia) 2h.14:46

10. Hendrick Ramalaa (Sudáfrica) 2h.16:00

Clasificación femenina:

1. Florence Kiplagat (Kenia) 2h.19:44

2. Irina Mikitenko (Alemania) 2h.22:18

3. Paula Radcliffe (Reino Unido) 2h.23:46

4. Atsede Habtamu (Etiopía) 2h.24:25

5. Tatjana Petrowa (Rusia) 2h.25:01

6. Anna Incerti (Italia) 2h.25:32

7. Rosaria Console (Italia) 2h.26:10

8. Valeria Straneo (Italia) 2h.26:33

9. Eri Okubo (Japón) 2h.28:49

10. Miranda Boonstra (Holanda) 2h. 29:23

La paraula i el silenci.

              Així com hi ha dolor i alegria, així com hi ha inquietud i pau; així l'home té en la seua vida dos vies per on transcorre la seua existència: La paraula i el silenci. Però saludem primer Laura Pascual pel bon circuit d'Albaida que esta realitzant.

Si, hem estat en silenci durant dos setmanes, almenys en el blog, pero hem utilitzat molt la paraula.

La nostra era és l'era de la comunicació i de la informació. Però la paraula té també la seua part contrària: El silenci.

El nostre viure transcorre entre estes vies: la paraula i el silenci. O parlem o estem en silenci.

Durant estes dos setmanes hem parlat amb el Departament de carreteres de la Diputació d'Alacant, ens hem comunicat amb unes quantes empreses que es dediquen al cronometratge de carreres, hem tingut contacte amb botigues de camisetes, ens hem reunit amb la coordinadora d'esports, hem acudit a la primera reunió de la Volta a la Marina, hem demanat pressupost per a completar la nostra indumentària i a més hem eixit un poc a entrenar.

En canvi en el blog tot hi ha sigut silenci. El silenci és un tresor d'infinit valor.

El silenci és una cosa vital en la nostra existència per a trobar-nos amb nosaltres mateixos.

És poder donar-li forma i resposta a les preguntes que van amalgamant al nostre club. Qui som? Quina quota anem hi ha pagar? Com anem ha organitzar la II Mitja Marató? Estem dins o fora de la Volta a la Marina? ¿N'hi ha prou pressupost per a les pròximes carreres?.....

I ha sigut en este silenci on hem buscat les respostes, no en el sarau, en el tràfec, en el nerviosisme, en el "accelere" de la vida inquieta i conflictiva perquè ha sigut en estes setmanes de  silenci i pel silenci on hem buscat les respostes.

Hem buscat moltes respostes perquè el divendres que ve puguem triar les que més ens agraden.

Ja ho saps, divendres que ve a les 21,30 en les Pistes d'Atletisme ens reunirem per a decidir com es va a desenrotllar la pròxima temporada, donarem les nostres opinions i escoltarem les dels altres i intentarem triar la millor.

Ja sabeu, podem parlar o guardar silenci, podem dedicar-nos hi ha endevinar com es desenrotllara este món de la carrera a peu en Dorsal 19  i a Pego durant la pròxima temporada, o si ens atrevim, a triar com es desenrotllara la nostra afició a la carrera a peu.

Tenim moltes coses de què parlar i no podrem dir-les totes en una sola nit però este pròxim divendres serà la primera Reunió de la temporada 2011 – 2012.

Tenim per davant una temporada plena de reptes, organitzar La Mitja i la Volta a Peu, acudir a alguna marató, participar en totes les carreres que puguem, organitzar el viatge a alguna carrera que ens agrade, eixir a córrer sempre que puguem i disfrutar xarrant de la carrera a peu en els nostres esmorzars, dinars o sopars, en fi viure en este món de la carrera a peu.

Crisi? Quina crisi?

      És cert que l'economia està en crisi i convé aclarir què significa açò. La paraula crisi sol relacionar-se amb significats negatius, amb hecatombes. No obstant això el significat real no és eixe, crisi significa canvis. Les persones patim crisis i amb elles no té per què arribar la fi del món. 

     Però saludem abans a tots els que ens preparem per a no patir una crisi en la Marató de València.

     Si mirem la definició de crisi que ens dóna la Reial Acadèmia en el seu primer enunciat ens diu: 1. F. Canvi brusc en el curs d'una malaltia, ja siga per a millorar-se, ja per a agreujar-se el pacient.

     Com veieu és un canvi brusc d'una situació, i en la marató eixe canvi ens vindrà quan canviem de consumir hidrats de carboni a consumir greixos, eixa és la crisi de la marató.

     És el que podem anomenar Crisi Energètica.

     Quan afrontem una carrera dura i la marató ho és, molts de nosaltres portem damunt els anomenats gels que pensem ens serviran per a millorar el nostre rendiment. Òbviament la nostra carrera no serà millor respecte al nostre potencial físic només per utilitzar eixes substàncies energètiques.

     Quan els gels funcionen, com a màxim ens ajudaran a resoldre crisi de rendiment, però quan ja estem en crisi per motius energètics el resultat final ja esta compromés.

     Perquè servixen per tant els gels?

     Estes substàncies les podem considerar com la roda de recanvi del nostre cotxe. No servix per a res si no punxem però serà important si ens tara una roda, arribarem al nostre destí però haurem perdut temps.

     El mateix ens succeïx amb els gels: hem de córrer amb l'esperança de no tindre una crisi energètica i que no ens faça falta utilitzar-los.

     Però perquè tindrem una crisi energètica en la nostra marató?

Per tres motius principalment:

   1) Per un error tàctic, causat per una elecció errònia del ritme de carrera que ens obligara a consumir en excés nostre glucogen (hidrats de carboni).

   2) Per una falta de condicionament del nostre metabolisme al ritme de marató que ens fa utilitzar de manera inapropiada  les nostres reserves energètiques.

   3) Una inadequada alimentació els dies anteriors i sobretot el dia abans de la marató.

     Només en este ultime cas els gels tenen una elevada eficàcia.

    Per tant quan entrenem cal tindre molt present el següent:

1) Entrenar de manera que els nostres músculs estalvien glucogen a ritme de marató.

2)  Triar bé el ritme de carrera segons les nostres capacitats.

3)  Alimentar-nos de forma adequada.

     El factor per tant més important en un entrenament de marató és evitar la crisi i evitar haver de recórrer a cap gel.

     Però açò és una habilitat difícil de realitzar per que, curiosament, per com és de fàcil de posar en practica la solució.

     I és que a vegades el corredor aconseguix complicar-se l'entrenament.

     De fet, confiem a coses poc importants la solució dels nostres propis errors. Benvinguts siguen per tant els gels que són necessaris per als corredors que comenten errors en el plantejament de la carrera ja que són útils per a posar remei a un error tecnicotàctic però que ja ha obstaculitzat l'èxit final.

     Prendre gels sense tindre necessitat real no comporta cap avantatge, ja que l'organisme només utilitzara l'energia que li faça falta, no més.

     Quan parlem en les nostres tertúlies dels problemes que se'ns presenten en les carreres podem comprovar que molts confonem la crisi energètica amb la fatiga muscular, però esta ultima és causada pels repetits impactes de les nostres cames sobre l'asfalt i de la progressiva perduda d'eficàcia i a partir d'ací la nostra mecànica de carrera canvia i al no estar habituat ens produïx molèsties. 

     No hi ha solució a este problema en carrera, només el podrem solucionar amb un entrenament adequat. Els gels res poden fer amb la fatiga muscular. Si no sabem distingir el problema triarem solucions inapropiades.

     Acostumar-nos als gels sense motiu ens succeïx llavors com el conductor que per por de punxar es para a agafar més rodes de recanvi, el corredor pren més energia de què necessitarà.

     Mai punxem les quatre rodes! Llavors si que tindríem de veritat un bonic problema!

     Però molts de nosaltres hem notat una milloria amb els gels sense haver arribat a esgotar totes les nostres reserves d'energia, Que succeïx llavors? En realitat la millora només és mental perquè la cafeïna o qualsevol tipus d'estimulant que porten ens eleven la moral i notem una milloria, i quan la falta de sucre en sang és molt gran llavors el nostre organisme sol alimentara al nostre cervell pel lo que ens sentirem millor i no anira a les nostres cames ni en la nostra marca, ah que dóna el mateix! Millora és.

     Els gels només ens serviran per a anar subministrant-nos energia a poc a poc amb la finalitat de no arribar a esgotar-la, si l'esgotem la marca esta perduda, realitzar una bona marató només s'aconseguix tenint  ben entrenat el ritme de marató i així no tindrem ni fatiga muscular ni fatiga energetica. 

     Ací esta el debat.

VIVA KENYA.

Este cap de setmana ha tornat ha estar ple de carreres i ha acabat el mundial d'atletisme. Però saludem primer a tots els que no han pogut disfrutar del mundial.

I és que si ja sabíem del poder de Kenya en la carrera a peu este mundial ha demostrat que es troben en un altre nivell i és que la sèptima medalla d'or, obtinguda per Abel Kirui en la marató, va rubricar el millor resultat de Kenya en un Mundial d'atletisme des que es va disputar per primera vegada, en 1983.

Tot va començar el primer dia amb la marató femenina i el 10000 femení perquè Kenya va agranar, primer en la marató femenina, i després, en la final femenina dels 10.000 metres, les atletes kenyanes van aconseguir sengles tripletes per a emportar-se així totes les medalles que estaven en joc en la primera jornada de competició.

Nosaltres no vam poder disfrutar de cap carrera perquè no es va retransmetre el mundial en cap televisió espanyola però sabem per la premsa que Edna Ngeringwony Kiplagat va cronometrar dos hores, 28 minuts i 43 centèsimes per a avantatjar als seus compatriotes Priscah Jeptoo, qui va fer 2:29.00 hores, i Sharon Jemutai Cherop (2:29.14).

Però si açò va ser al matí a la vesprada ens vam perdre el 10.000 femení que va ser una altra exhibició, on Vivian Cheruiyot es va imposar amb un crono final de 30:48,98 minuts. Al segon i tercer caixó del podi van pujar també les seues compatriotes Sally Kipyego (30:50,04) i Linet Massai (30:53,59), respectivament. A més, per si tot això fora poc, l'equip kenyà va ficar també a la seua última participant, Priscah Cherono, en el Quart lloc.

Millor impossible.

En la marató masculina els que la van poder veure van disfrutar de l'èxit de l'ara ja doble campió mundial Abel Kirui -un sergent de policia, de 29 anys, un membre del poble Nandi de Kapsabet, en la vall del Rift,- en la marató que li va valdre el seu segon mundial els seus registres acovardixen.

Va fer els cinc quilòmetres més ràpids de la història. Va cobrir en 14m 18s la distància entre el 25 i el 30 (el tram en què va llançar el seu atac definitiu per a acabar guanyant en solitari amb 2m 28s sobre el segon, la major diferència de la història del Mundial, també). I el seu temps final, 2h 7m 38s, és el segon més ràpid dels mundials, amb la segona mitja marató correguda en 62m 30s (clar que el rècord del campionat, 2h 6m 54s, és el que va aconseguir el mateix Kirui a Berlín...).

Només un xicoteta dada, Jesús España que va córrer la final de 5000 m. realitze un temps de 13:33.99, només 45 segons més ràpid, sense paraules.

Vincent Kipruto, després dels 42,195 quilòmetres, va creuar la meta a 2.28 minuts del guanyador. L'etíop Feysa Lilesa (2:10.32) va impedir un triplete kenyà com l'aconseguit en la marató femenina.

Però els corredors de Dorsal 19 també vam córrer i ho vam fer en tres llocs diferents i amb tres distàncies diferents i en tres dies diferents i és que al no poder veure les carreres del mundial ens va donar per competir.

Recordar que la temporada 2011 – 2012 ha començat al setembre pel que les dos marques de Torralba de Calatrava són les primeres millors marques i les pitjors.

4ª VOLTA A PEU L´ALQUERIA DE LA COMTESSA.

COMPANY PUIG, PASCUAL.- 0:33:57

VICENS PASTOR, FERNANDO.- 0:36:10

SENDRA FRANQUEZA, VICENT.- 0:38:52

PONS SORIANO, ALBERTO.- 0:38:52

SENDRA FRANQUEZA, PASCUAL.- 0:42:56

PASCUAL PASCUAL, LAURA.- 0:45:08

ALEMANY SENDRA, RAMON.- 0:47:16

WOODALL, TONY.- 0:47:16

FOLQUES I NADAL, PAU.- 0:55:29

SANSALONI I ORTOLA, CARLES.- 0:56:55

III VOLTA A PEU A LA VILA D’AGULLENT

0:36:31      PASCUAL PASCUAL, LAURA      

0:36:31      CAMPS SENDRA, DAVID  

0:36:32     BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA.

XXXIV Mitja de Torralba de Calatrava.

Carmen Sala.- 1:24:16.

Vicent Sala.- 1:34:18.

El Rei també és Príncep d'Astúries.

  La concessió el divendres del Premi príncep d'Astúries de l'Esport a l'etíop Haile Gebrselassie ens plena d'orgull a tots els maratonians i corredors populars. Però saludem abans a tots els corredors que senten que un poc d'eixe premi és també per a nosaltres.

Tots ja haureu endevinat l'alegria que sentim en Dorsal 19, perquè l'estima que sentim pel Naftanga –El cap- com el van dir des de xiquet per les seues qualitats atlètiques, és des de fa molts anys molt gran, en este blog és quasi un déu, molts vídeos hem vist, des d'eixa final de 10.000 quan era júnior en què va rebre eixa un calbot de part del segon classificat fins a alguns dels seus rècords.

Però Haile és un poc més per als corredors populars, nosaltres correm per a estar en forma i millorar les nostres marques i açò ho fem durant molts anys i per a molts de nosaltres Haile Gebrselassie ha sigut eixe company que ens ha acompanyat durant tot eixe temps, nosaltres batent nostres marques i el guanyant medalles, nosaltres acumulant maratons i carreres i Haile col·leccionant rècords.

Es va convertir en company quan abandona la pista, tal vegada espentat per Bekele, i es va unir hi ha nosaltres en l'asfalt i va aconseguir el que nosaltres sempre somiem,anar millorant les nostres marques i el millorava rècords del món, rècord del món de 10000 en carretera, rècord de Mitja Marató i es va convertir en un corredor mes quan vam parlar i vam fer una volta de calfament en pista d'Almeria, després a Granollers va tornar a demostrar-nos que amb els populars era un més.

Però si Haile Gebrselassie volia ser com un corredor de Dorsal 19 tènia que ser maratonià, i ho va fer, es passa a la marató li costa com a tots assimilar la distància, es lesiona, va haver d'abandonar en les primeres maratons però un maratonià ha d'insistir, i Haile ens va demostrar que després de tants anys en la pista es podia córrer marató, i siga convertit en el millor maratonià de la història i és l'ultime d'eixos grans corredors que eren capaços d'estar una dècada en el més alt nivell, que no eren flor d'un dia, que eren Gallina i no l'Ou que solen ser la majoria dels maratonians d'elit, corredors com Carlos Lopes, Paul Tergat, Abel Anton, Martin Fiz, Gelindo Bordin, Robert de Castela, Monegetti i Abebe Bikila són irrepetibles ja que eren capaços de mantindre's en forma durant tot l'any, començaven la temporada amb els deu en pista, Mundials de Cross, Mundials de Mitja Marató i inclús era capaços de córrer una marató a la primavera i Haile Gebrselassie inclús es va atrevir a participar en els mundials de pista coberta i ser campió en 1500 m. I en els 3000 m..

En fi fondista perfecte, capaç de córrer el 1500 en 3:31.76, els 3000 en 7:25.09, els 5000 en 12:39.36, els 10000 en 26:22.75, La Mitja Marató en 58:55 i per fi la Marató en 2:03:59.

Si voleu tota la informació dels seus rècords i carreres punxa en Haile Gebrselassie.

Seria el Dorsal 19 perfecte, perquè nosaltres que pensem que la carrera a peu és un poc més que la pura competició. Que el «tot val» a vegades embruta l'essència d'una pràctica, siga en la disciplina que siga, que va nàixer amb l'objectiu de cultivar no sols el cos, sinó també la ment i l'ànima. Per això estem molt contents que el Premi príncep d'Astúries dels Esports se l'hagen donat a Haile Gebrselassie. No ens importen tant en este cas els seus èxits professionals (doble campió olímpic, del món i rècord mundial de marató), sinó el fet que se l'haja portat un bon tipus. 

A un corredor com nosaltres, encara que un poc mes ràpid, un corredor que disfrutaria en els nostres esmorzars i les nostres tertúlies i a les que sens dubte esta invitat, i al que sens dubte una bona cervesa i un bon entrepà li encantarien.