Born to Run - Nacido para Correr -

És possible que al llegir l'entrada anterior algú li sonora el titule o la frase "" No hem nascut per a caminar o per a estar parats, hem nascut per a córrer…", és fàcil que per als amants de la musica de Bruce Springsteen els resultara familiar el "Born to Run" i és que "Nascut per a córrer" sona en moltes carreres com musica de fons per a animar als corredors, per als que no la coneguen ací va en castellà, no m'atrevisc a traduir-la.

Born to Run - Nacido para Correr -

De día las pasamos negras por las calles

De un fugitivo sueño americano

De noche atravesamos mansiones

De gloria en coches suicidas

Que saltan de sus jaulas en la Autopista 9

Con ruedas cromadas, combustible inyectado

Intentando no pasarnos de la raya

Oh nena, esta ciudad te arranca los huesos de la espalda

Es una trampa mortal, es una llamada al suicidio

Tenemos que salir de aquí mientras seamos jóvenes

Porque vagabundos como nosotros Nena,

nacimos para correr Wendy,

déjame entrar, quiero ser tu amigo

Quiero guardar tus sueños y visiones

Sólo tienes que enroscar tus piernas alrededor de estas llantas de terciopelo

Y atar tus manos al motor juntos

Podríamos escapar de esta trampa

Correremos hasta la última gota Nena,

nunca volveremos Oh ¿querrás caminar conmigo por el alambre?

Porque, nena, yo sólo soy un jinete asustado y solitario

Pero he de saber qué se siente

Quiero saber si tu amor es salvaje, quiero saber si el amor es real

Al otro lado del Palace los zumbidos a media potencia

Rechinan por el bulevar

Las chicas se peinan en los espejos retrovisores

los chicos intentan hacerse los duros

El parque de atracciones se alza rígido y desafiante

Los chicos se amontonan en una nube en la playa

Esta noche quiero morir contigo en las calles

En un beso eterno

Las autopistas están atascadas de héroes destrozados

En una última oportunidad a los motores

Todo el mundo ha huido esta noche

Pero no hay sitio donde esconderse

Juntos, Wendy, podemos vivir con la tristeza

Te amaré con toda la locura de mi alma

Oh, algún día, chica, no sé cuándo

Llegaremos a ese lugar al que queremos ir

Y pasearemos al sol pero hasta entonces

Vagabundos como nosotros

Nena, nacimos para correr

“ No hem nascut per a caminar o per a estar parats, hem nascut per a córrer…”

Quan parlem de córrer i de carreres quasi sempre ho fem de com entrenar mes, de com realitzar millor les sèries, sempre buscant la forma de millorar les nostres marques i ens oblidem que la majoria de corredors el que busquen és estar en forma i córrer per a divertir-se, també ens oblidem de rectificar-los en eixos errors que se solen cometre quan s'entra en este món del corredor, errors que moltes vegades sol acabar amb l'afició a la carrera.
Hui donarem unes xicotetes recomanacions que esperem els servisquen perquè comencen amb bon peu en este boig món de la carrera a peu.
En la revista Nature es publiqua un articule fa uns anys que deia mes o menys els següent: " No hem nascut per a caminar o per a estar parats, hem nascut per a córrer…" amb açò vull dir que la carrera per al ser humà és un exercici que es fa de forma natural, el nostre organisme ha evolucionat fins a estar perfectament preparat per a córrer, així que no hi ha que tindre por de començar a córrer, però si portem molt de temps sense fer-ho cal prendre algunes mesures.
Ací van unes recomanacions amb què podrem portar a feliç terme nostre propòsit d'Incursionar en el món dels corredors, els vull comentar sobre alguns aspectes tècnics que és important que nosaltres coneguem perquè puguem disfrutar d'esta activitat tan reconfortant i sobretot, sense riscos de lesionar-se o de patir un dany major.

El ritme: és la velocitat amb què vosté es desplaça tant en l'execució de la caminada com en la del trot, i dic de la caminada ja que si córrer se'ns fa molt dur cal començar caminant ràpid, el ritme o la velocitat estan determinades pel grau de condicionament individual que tenim en el moment de la nostra sessió d'entrenament; si la nostra condició física és bona , sense adonar-se podrem realitzar els entrenaments més ràpids que una persona amb absència de condició física.
La nostra recomanació consistix a tractar de no "córrer" més ràpid que el que el nostre organisme li permeta, aprengam a escoltar al nostre cos i no s'excedim competint amb el nostre company o veí, recordem que cada un de nosaltres té diferents característiques i pel mateix el nostre ritme ha de ser diferent.

El braceig: tant en la caminada com en el trot, nosaltres hem de procurar ajudar-se en el desplaçament amb els seus braços, per a això és que bracegem; relaxe els muscles i realitze el moviment dels braços en forma pendular cap al front sense exagerar la seua elevació, evite fer un braceig creuat que l'única cosa que li propiciarà és una més ràpida aparició de la fatiga.

La respiració: durant l'esforç físic el nostre organisme el que necessita és aire atmosfèric i oxigene, per la qual cosa devem portar-se'l … "per on es puga" , i per la boca resulta més efectiu el facilitar-li l'accés d'este vital element al nostre cos, respire per la boca, encara i quan la majoria de la gent pensa que açò és una pràctica equivocada, la veritat és que per la boca és per on els esportistes de els esports aeròbics més exigents li abastixen d'aire i d'oxigene als seus demandants pulmons.

La xafada: independentment de la qualitat de les nostres sabatilles i del grossor de la sola dels mateixos, moltes de les molèsties que els corredors patixen, sobretot en els seus inicis, són provinents de la seua forma de xafar quan es desplacen en la caminada i en el trot. La nostra recomanació en este apartat consistix en el fet que vosté pose atenció a fer contacte amb el taló, després desenrotllar la planta del peu i finalment impulsar-se amb la punta dels dits, és a dir "evite córrer de puntes".

Inclinació del cos: també este aspecte li ajudarà a evitar molèsties i dolors en l'esquena baixa, en la cintura i moltes vegades fins en els genolls, no córrega "assentat" incline el tronc del seu cos aproximadament uns cinc graus cap al front i amb això estarà ajudant-se també en el seu avanç cap avant.
Recomanacions fàcils de seguir i que ens ajudaren a començar a córrer.

La temporada de Marató comença en Carpi.

Enguany, com vau poder llegir ahir, la temporada de Marató comença en Carpi, no és esta una Marató de les conegudes possiblement perquè és una ciutat italiana de només 60 mil habitants, però el que primer ens ve a la ment és la ciutat natal de Darando Pietri, amb açò ja basta per a dir que és una ciutat maratoniana, però la seua Marató porta com a nom "Maratona d'Italia" i açò ja comença a donar una idea de la qualitat de la seua carrera, perquè Itàlia és un país de grans corredors, però hi ha més, és apuntales "memorial Enzo Ferrari" i a Itàlia quan es parla de Ferrari es parla d'un mite, d'una passió i és que la línia d'eixida de la carrera esta en Maranelo davant de la galeria Ferrari.

Però que té esta Marató pa nosaltres? Podríem començar perquè la torre que presidix la principal plaça de Carpi s'anomena "La Torre dels Espanyols", també podríem continuar dient que allà per l'any 1996 un corredor de Marató, llavors desconegut, dit Fabian Roncero guanya esta carrera establint el rècord del circuit en 2:09:43 i hui inclús continua sent la segona millor marca de sempre, i una cosa que hui és molt important, l'any 2000 realitze la que serà per sempre el meu marca personal i enguany aprofitant que en el seu 21a edició celebren el Centenari de la Marató de Pietri en l'Olimpíada de Londres del 1908 nosaltres també volem d'alguna forma recordar aquell matí plujós de tardor del 2000 en la que sens dubte vaig córrer la meua Marató mes ràpida, han passat ja huit anys i la Maratona d'Italia fidel al seu circuit i a la seua idea de com ha de ser una Marató popular, torna per a donar al corredor popular tot el que és necessari per a córrer ràpid, tot el que és necessari per a poder disfrutar d'un circuit molt turístic, on la rapidesa i la bellesa no estan renyits i on es pot disfrutar de tots els encants de les ciutats que anem creuant fins a tornar a trobar-nos amb la Piazza Martiri, la mas gran d'Itàlia, i creuar la meta baix l'atenta mirada de la Torre dels Espanyols, que si enguany no vora grans marques dels seus conciutadans si que vora la seua mateixa il·lusió huit anys despres.

VA DE BO.

Després d'haver assimilat el nou rècord del món i quan ens ha passat ja la ressaca d'eixos 2 minuts 56 segons al quilòmetre de mitjana durant la marató, va sent hora de començar a pensar en la millors marques de la temporada per als corredors de Pego.

Si en la temporada passada va ser Carlos Siscar Bay el que sanporta la millor marca en Mitja i en Marató, esta temporada que vam comencar al Juliol esta tot per decidir com no podia ser d'una altra forma, les Mitges ja han començat i ja tenim una marca de referència en carreres homologades i és la que va establir a Terol Carmen Sala, 1:22:49 el 13/09/2008.En marató ancara no tenim cap marca de referència però el diumenge 12 d'octubre, en Carpi començara la temporada i ja tindrem una idea, una marca que batre.
Veient com ens estem preparant, i com s'esta entrenant és quasi segur que s'acabe la temporada amb menys d'1:19 en Mitja i 2:52 en Marató, una altra cosa serà saber el nom del corredor o corredora que ho realitze.
Així que si vols ser el mas ràpid de Pego en Mitges o en Marató segur que hauràs d'estar per davall d'estes marques.
Encara que no tot esta a ser ràpid, participar en carreres no obliga a anar millorant les marques, l'interessant és divertir-se, conéixer gent, disfrutar dels nostres pobles i ciutats i comprovar que hi ha molta gent com nosaltres que s'atrevix tots els diumenges a posar-se un dorsal en el pit i eixir a córrer sense importar-li el resultat final de la carrera sinó que al final de la mateixa ja esta pensant en la del diumenge que ve.
Este dissabte estarem en dos Mitges la de Cheste i la d'Alaquas i el diumenge en la Vall d'Uixó.