“ No hem nascut per a caminar o per a estar parats, hem nascut per a córrer…”

Quan parlem de córrer i de carreres quasi sempre ho fem de com entrenar mes, de com realitzar millor les sèries, sempre buscant la forma de millorar les nostres marques i ens oblidem que la majoria de corredors el que busquen és estar en forma i córrer per a divertir-se, també ens oblidem de rectificar-los en eixos errors que se solen cometre quan s'entra en este món del corredor, errors que moltes vegades sol acabar amb l'afició a la carrera.
Hui donarem unes xicotetes recomanacions que esperem els servisquen perquè comencen amb bon peu en este boig món de la carrera a peu.
En la revista Nature es publiqua un articule fa uns anys que deia mes o menys els següent: " No hem nascut per a caminar o per a estar parats, hem nascut per a córrer…" amb açò vull dir que la carrera per al ser humà és un exercici que es fa de forma natural, el nostre organisme ha evolucionat fins a estar perfectament preparat per a córrer, així que no hi ha que tindre por de començar a córrer, però si portem molt de temps sense fer-ho cal prendre algunes mesures.
Ací van unes recomanacions amb què podrem portar a feliç terme nostre propòsit d'Incursionar en el món dels corredors, els vull comentar sobre alguns aspectes tècnics que és important que nosaltres coneguem perquè puguem disfrutar d'esta activitat tan reconfortant i sobretot, sense riscos de lesionar-se o de patir un dany major.

El ritme: és la velocitat amb què vosté es desplaça tant en l'execució de la caminada com en la del trot, i dic de la caminada ja que si córrer se'ns fa molt dur cal començar caminant ràpid, el ritme o la velocitat estan determinades pel grau de condicionament individual que tenim en el moment de la nostra sessió d'entrenament; si la nostra condició física és bona , sense adonar-se podrem realitzar els entrenaments més ràpids que una persona amb absència de condició física.
La nostra recomanació consistix a tractar de no "córrer" més ràpid que el que el nostre organisme li permeta, aprengam a escoltar al nostre cos i no s'excedim competint amb el nostre company o veí, recordem que cada un de nosaltres té diferents característiques i pel mateix el nostre ritme ha de ser diferent.

El braceig: tant en la caminada com en el trot, nosaltres hem de procurar ajudar-se en el desplaçament amb els seus braços, per a això és que bracegem; relaxe els muscles i realitze el moviment dels braços en forma pendular cap al front sense exagerar la seua elevació, evite fer un braceig creuat que l'única cosa que li propiciarà és una més ràpida aparició de la fatiga.

La respiració: durant l'esforç físic el nostre organisme el que necessita és aire atmosfèric i oxigene, per la qual cosa devem portar-se'l … "per on es puga" , i per la boca resulta més efectiu el facilitar-li l'accés d'este vital element al nostre cos, respire per la boca, encara i quan la majoria de la gent pensa que açò és una pràctica equivocada, la veritat és que per la boca és per on els esportistes de els esports aeròbics més exigents li abastixen d'aire i d'oxigene als seus demandants pulmons.

La xafada: independentment de la qualitat de les nostres sabatilles i del grossor de la sola dels mateixos, moltes de les molèsties que els corredors patixen, sobretot en els seus inicis, són provinents de la seua forma de xafar quan es desplacen en la caminada i en el trot. La nostra recomanació en este apartat consistix en el fet que vosté pose atenció a fer contacte amb el taló, després desenrotllar la planta del peu i finalment impulsar-se amb la punta dels dits, és a dir "evite córrer de puntes".

Inclinació del cos: també este aspecte li ajudarà a evitar molèsties i dolors en l'esquena baixa, en la cintura i moltes vegades fins en els genolls, no córrega "assentat" incline el tronc del seu cos aproximadament uns cinc graus cap al front i amb això estarà ajudant-se també en el seu avanç cap avant.
Recomanacions fàcils de seguir i que ens ajudaren a començar a córrer.