Els primers quilòmetres.

Estos dies he vist moltes fotografies de la meua marató en Carpi en diferents quilòmetres, i me n'he adonat que els corredors que tinc al voltant no són mai els mateixos, les he repassat i resulta que de les 9 fotografies no coincidisc amb ningú, i em resulta estrany perquè he realitzat una marató sempre al mateix ritme i només en els tres quilòmetres finals he abaixat un poc el ritme, una cosa que deuria ser estranya perquè al ser la marató una carrera que es corre a ritme i el meu no era una velocitat estranya ja que al anar a 4:30 el quilòmetre deuria haver coincidit amb alguns corredors.
Així que he estudiat un poc la classificació i em done compte que els corredors amb què coincidisc en els primers quilòmetres han realitzat una marca sobre 3 hores 15 minuts el que vol dir que van eixir ràpid, i vull remarcar en eixe dato, com córrer els primers quilòmetres d'una carrera perquè resulta important per a aconseguir el resultat final que esperem.
Els primers quilòmetres d'una carrera són decisius en el rendiment final d'esta. Quasi sempre el temor que tenim els corredors en l'eixida és el de perdre temps, millor dita d'eixir lents i no poder realitzar la marca que volem.
Però succeïx el contrari, ja que si veiem el temps de pas en els 2-3 primers quilòmetres resulta que són els mas ràpids. Açò és prou normal perquè és quan estem mes frescos i totes les nostres energies estan inclús intactes, es comprén que segons vagen passant els quilòmetres nostre rendiment va baixant.
Però si en els 2-3 quilòmetres finals la baixada del ritme és considerable s'ha de comprendre que són els primers minuts de la carrera els han determinat el rendiment final, perquè havent-los corregut massa ràpids, condicionen la màxima eficiència del nostre organisme.
A pesar de tot, són pocs els corredors que tenen la fredor mental per a adequar l'esforç al principi, per a així respectar el temps necessari perquè nostre organisme s'adapte a l'esforç.
Els que tenen un pulsòmetre ja se n'hauran adonat el que li costa al nostre cor pujar i estacionar les pulsacions, si açò és així, resulta que el nostre cor va lent, la nostra sang també i ens esta succeint una cosa interessant, anem allà: estem en l'eixida d'una carrera que en teoria s'ha de córrer a un ritme aeròbic i encara que el nostre ritme ho siga, el nostre cor va lent amb la qual cosa la sang li arriba als nostres músculs en quantitat insuficient, amb la qual cosa les nostres cames estan realitzant un exercici amb falta d'oxigene que és un exercici anaeróbic, si açò dura alguns quilòmetres haurem aconseguit d'eixida produir una quantitat d'acide làctic que serà en part el causant de la nostra reducció de ritme dels últims quilòmetres, interessant veritat?.
Que fer, el primer calfar bé i així tindre ja el nostre cos en condicions, és una solució fàcil, però si en l'eixida estem mes de 10 minuts parats l'efecte del calfament s'haurà perdut en part amb el que no ens quedara mes remei que durant els 2-3 primers quilòmetres regalar entre 5 i 10 segons per quilòmetre que segur a mitat carrera ja haurem recuperat i que no ens passara factura al final.
És el mateix que la dita aquell del ciclista i els ports de muntanya "Cal començar a pujar com un vell per a poder arribar dalt com un jove"
Fàcil.