Decidir com córrer una marató és algo que setmanes abans d'esta ja hauríem de tindre estudiat i haver tret les conclusions, espere que encertades, de com desenrotllarem la carrera.
Però sempre sorgixen imprevistos que solen regirar tots els nostres plans, si estos sorgixen quan ja estem a 3 o 4 dies llavors tenim un gran problema.
Esta marató la recordaré pels problemes que se'm presenten en estos dies claus i que fins demà no sabré si els tindré solucionats o no.
Per a ser breu vos contare que tot comença per un lleuger dolor en la planta del peu esquerre el dimarts a la nit, després de conduir tot el dimecres, la molèstia continua a la nit i només espere que arribe el dijous per a poder eixir a córrer i veure l'efecte en carrera.
Durant l'entrenament no note res especial, però el dijous a la nit comence a notar un lleugera picor, en l'entrenament del divendres no continua augmentant però és de nit quan mes ho patisc.
El que em fa que passe les hores intentant saber que li passa al meu peu esquerre, no faig mes que pensar i pensant, pensant este matí després de córrer arribe a la conclusió que si serà “peu d'atleta”, així que ací em teniu a menys de 24 hores de la marató sense saber que fer.
Si fóra “peu d'atleta” no hi hauria, en principi, cap problema per a eixir a córrer al ritme previst però si al contrari fóra algun tipus de fascitis plantar l'error seria gravíssim perquè em deixaria tirat a mitat carrera, com veieu esta vesprada me la passaré intentant esbrinar que passa i decidir que ritme he d'eixir demà.
De moment ací vos deixe el circuit que hem realitzat este matí i em vaig a pensar.
Però sempre sorgixen imprevistos que solen regirar tots els nostres plans, si estos sorgixen quan ja estem a 3 o 4 dies llavors tenim un gran problema.
Esta marató la recordaré pels problemes que se'm presenten en estos dies claus i que fins demà no sabré si els tindré solucionats o no.
Per a ser breu vos contare que tot comença per un lleuger dolor en la planta del peu esquerre el dimarts a la nit, després de conduir tot el dimecres, la molèstia continua a la nit i només espere que arribe el dijous per a poder eixir a córrer i veure l'efecte en carrera.
Durant l'entrenament no note res especial, però el dijous a la nit comence a notar un lleugera picor, en l'entrenament del divendres no continua augmentant però és de nit quan mes ho patisc.
El que em fa que passe les hores intentant saber que li passa al meu peu esquerre, no faig mes que pensar i pensant, pensant este matí després de córrer arribe a la conclusió que si serà “peu d'atleta”, així que ací em teniu a menys de 24 hores de la marató sense saber que fer.
Si fóra “peu d'atleta” no hi hauria, en principi, cap problema per a eixir a córrer al ritme previst però si al contrari fóra algun tipus de fascitis plantar l'error seria gravíssim perquè em deixaria tirat a mitat carrera, com veieu esta vesprada me la passaré intentant esbrinar que passa i decidir que ritme he d'eixir demà.
De moment ací vos deixe el circuit que hem realitzat este matí i em vaig a pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada