Hui hem trencat una altra norma, no ens hem mullat, són ja dos dies que descansem però és que quan tenim ja el treball realitzat és molt fàcil quedar-se a casa, així que aprofitem per a llegir i veure que succeïx en este gran món de la marató, hui m'ha cridat l'atenció una entrevista a Jos Hermens, entrenador i mànager de Gebrselassie i dels seus possible defectes.
Jos Hermens, diu que li falta elasticitat i si aconseguira ser més elàstic milloraria la seua tècnica de carrera i podria entrenar més ràpid.
Però Helie té la seua pròpia opinió, i és que Helie pensa que la seua falta d'elasticitat se deu al fet que es prenge poc de temps de recuperació des de l'olimpíada i per això va haver de descansar alguns dies a mitat del mes de setembre i és que si veiem com es desenrotlla un dia normal és per a posar-se a tremolar.
La seua filosofia d'entrenament és la de fer molts quilòmetres, realitza 3 entrenaments al dia: el primer a les 5,30 del matí amb una carrera tranquil·la però sempre sense tocar l'asfalt, al mig dia entra en el gimnàs per a fer una sessió d'enfortiment, a les 17,00 és quan realitza l'entrenament principal. Si mirem bé la seua jornada comença a les 5 del matí i es gita a les 21'30.
Haile confirma que no fa tantes sèries com quan preparava les carreres en pista, així i tot s'atrevix a realitzar en la final del deu mil de Pequín, 27 minuts i 6 segons, en una setmana realitza 200 km.
Jos Hermens, diu que li falta elasticitat i si aconseguira ser més elàstic milloraria la seua tècnica de carrera i podria entrenar més ràpid.
Però Helie té la seua pròpia opinió, i és que Helie pensa que la seua falta d'elasticitat se deu al fet que es prenge poc de temps de recuperació des de l'olimpíada i per això va haver de descansar alguns dies a mitat del mes de setembre i és que si veiem com es desenrotlla un dia normal és per a posar-se a tremolar.
La seua filosofia d'entrenament és la de fer molts quilòmetres, realitza 3 entrenaments al dia: el primer a les 5,30 del matí amb una carrera tranquil·la però sempre sense tocar l'asfalt, al mig dia entra en el gimnàs per a fer una sessió d'enfortiment, a les 17,00 és quan realitza l'entrenament principal. Si mirem bé la seua jornada comença a les 5 del matí i es gita a les 21'30.
Haile confirma que no fa tantes sèries com quan preparava les carreres en pista, així i tot s'atrevix a realitzar en la final del deu mil de Pequín, 27 minuts i 6 segons, en una setmana realitza 200 km.
I que pràcticament no corre mai lentament i és que la seua carrera lenta esta entre 3'30'' i 3'40'' i ens diu que per a millorar ara ha de realitzar mes quilòmetres i mes ràpids, increïble.
El seu mànager, Jos Hermens, esta convençut que un altre punt dèbil és la seua alimentació, perquè diu que menja pocs hidrats de carboni, per descomptat molts menys dels que li diuen els seus nutricionistes, en fi tota una revolució la que ens presenta Haile.
Però clar, estem parlant del primatista en marató, com és possible que es puga pensar que puga millorar la seua tècnica de carrera?, si hi ha un aspecte bio mecànic molt particular, Gebrselassie té el coeficient alçada/camallada mes elevat de tots els corredors de marató estudiada fins ara, i és que en la marató de Berlín, la del 2h03'59'', ha corregut amb una camallada mitjana d'1,95 metres, quasi dos metres per camallada, però és que Haile mesura 164 centímetres, és elàstic o no?, el coeficient és d'1,189.
La majoria de maratonians no supera el coeficient d'1,0. Açò evidència que la carrera de Haile és netament superior a la norma.
Perquè tinguem una referència pensem que Bolt quan ha realitzat el rècord en 100 m. ha tingut un coeficient d'1,35 el que evidència que Halie esta a la mateixa distància dels altres maratonians com Bolt esta de Gebre. Però tinguem en compte que el jamaicà ha recorregut només 1/420 de la distància de l'etíop.
Són dades curiosament sorprenents, ja sabem que sempre es pot millorar encara que ens puga paréixer impossible, però hi ha una teoria molt simple: qui venç sempre té la millor tècnica.
El seu mànager, Jos Hermens, esta convençut que un altre punt dèbil és la seua alimentació, perquè diu que menja pocs hidrats de carboni, per descomptat molts menys dels que li diuen els seus nutricionistes, en fi tota una revolució la que ens presenta Haile.
Però clar, estem parlant del primatista en marató, com és possible que es puga pensar que puga millorar la seua tècnica de carrera?, si hi ha un aspecte bio mecànic molt particular, Gebrselassie té el coeficient alçada/camallada mes elevat de tots els corredors de marató estudiada fins ara, i és que en la marató de Berlín, la del 2h03'59'', ha corregut amb una camallada mitjana d'1,95 metres, quasi dos metres per camallada, però és que Haile mesura 164 centímetres, és elàstic o no?, el coeficient és d'1,189.
La majoria de maratonians no supera el coeficient d'1,0. Açò evidència que la carrera de Haile és netament superior a la norma.
Perquè tinguem una referència pensem que Bolt quan ha realitzat el rècord en 100 m. ha tingut un coeficient d'1,35 el que evidència que Halie esta a la mateixa distància dels altres maratonians com Bolt esta de Gebre. Però tinguem en compte que el jamaicà ha recorregut només 1/420 de la distància de l'etíop.
Són dades curiosament sorprenents, ja sabem que sempre es pot millorar encara que ens puga paréixer impossible, però hi ha una teoria molt simple: qui venç sempre té la millor tècnica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada