ABNEGACIÓ.

«A qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa», diu un dita molt coneguda i poc popular. Coneguda perquè a penes sí que hi ha qui no l'haja sentida; poc popular perquè dol. Sí, dol, però és una veritat enorme; senzilla, però enorme. 

«A qui alguna cosa vol…» Tots estem plens de desitjos i de plans, esperançats a realitzar bons entrenaments amb sanes il·lusions en les nostres competicions i de continuar practicant la nostra carrera a peu de la manera més saludable possible. Tot açò és part d'eixe «alguna cosa» que es vol. Però ací està sempre el company habitual, la frase complementària: «Alguna cosa li costa». Costa. De distinta forma, però costa. Les xicotetes il·lusions es paguen a preus xicotets: renúncies xicotetes, sacrificis insignificants... Costen poc, però valen poc. Però segons tendim més amunt, segons busquem il·lusions majors, més alt és el preu, majors els “gastos”. Per això: «A qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa». 

Exemples? Els tenim tots els dies en els nostres entrenaments, millorar les nostres marques implica cansament, hores d'entrenament, suor vessada en quilòmetres de carrera. En canvi eixir a córrer amb l'esperança de posar-nos en forma i disfrutar dels nostres paisatges ens exigix menys esforç. I si pretenem competir amb els nostres companys d'entrenament i guanyar-los en la carreres o tal vegada el que volem és guanyar-nos a nosaltres mateixos o al nostre GPS, ai quin dolor!, això sí que és abnegació! Això requerix sacrifici, abnegació, renúncia, aguant i, moltes vegades, paciència. Són paraules simples, massa simples, que fan realitat allò que «a qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa». 

«A qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa». El cas és voler, tindre un ideal, un objectiu, el sacrifici vindrà sol i s'acceptarà amb alegria amb tal d'aconseguir el que es pretén. 

Així, cada cap de setmana, ens anem trobant amb les nostres carreres que són l'aparador en què ens miren els altres corredors, i on intentem esbrinar els avanços o els retrocessos dels nostres companys, i este cap de setmana hem vist com Pascual i Carlos continuen mantenint un estat de forma envejable, hem vist també com Toni, Arbona i Alberto continuen cuidant la seua preparació i com els altres hem aprofitat per a assimilar l'entrenament de novembre. 

ALGEMESI

COMPANY PUIG, PASCUAL CARLOS	1:21:46
SISCAR BAY, CARLOS	1:23:04
Mengual Moll, Carlos	1:31:41
Pons Soriano, Alberto	1:34:14
Server Millet, Juan Antonio	1:37:21
Sendra Franqueza, Vicente	1:54:22

EL RAVAL.

VICENS PASTOR, FERNANDO

0:41:25

SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL	0:44:32
CERESOLA PIERA, FRANCISCO	0:52:07
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA	0:52:29

CIEZA.

Carmen Sala: 01:26:59.

Vicent Sala: 01:45:07.

Cal fer entrenaments accessibles i fàcils.

Acabem de començar amb desembre el que podríem denominar l'entrenament especifique de la nostra marató, ho fem amb una sèrie de carreres per davant que es deuen afrontar de manera diferent de les del mes passat i és que l'entrenament específic per a la marató és un temps molt curt. No podem passar molt de temps en disposicions interiors ni en consideracions prèvies. La marató està molt prop i hi ha molt que fer. El nostre estat de forma no és el pitjor dels imaginables, com a vegades ens pensem. Però tampoc està tot perfecte. 

      Hi ha molt que fer. Cal posar mà a l'obra. Cal entrenar fallant lo mínim possible. Cal fer entrenaments accessibles i fàcils

      Hi hi ha treball per fer. Molt. Suposa compromís, esforç, dolor, sacrifici. Molt de suor i algunes llàgrimes. Però ja aguaitem en l'horitzó que la Marató s'acosta, que està venint, que totes les amargures tindran la seua resposta al febrer i que ha de ser gojosa i alegre. Val la pena l'esforç. Val la pena el treball. 

Durant l'entrenament és temps de mirar a l'horitzó, si, però amb l'esquena acatxada i corbada sobre la terra per a treballar-la, per a amassar-la de quilòmetres i sembrar la llavor que, al seu temps, donarà fruits en forma de “marques”. Encara no veiem els fruits, caminem en el dur treball de la sembra però ja sabem que camí devem seguir i en l'hem de continuar, perquè val la pena continuar treballant.

Però, atenció! El que passá el passat cap de setmana a dos companys nostres mentres entrenaven per Racons i per Sagra ens deu fer pensar molt sobre l'entrenament que estem realitzant i és que ho vaig escriure abans i ho torne a escriure “Cal fer entrenaments accessibles i fàcils”, per això ull!.

Demà veurem com hem estat el diumenge en les tres carreres en què vam assistir, Cieza, Algemesí i el Raval.

"MAI TARDA QUI ARRIBA"

Algunes vegades se'ns passen els dies sense donar-nos compte i ens oblidem d'alguns detalls importants,  i ha tornat a succeir.

La famosa concentració de desembre quasi se'ns passa, i com “mai tarda qui arriba” o si ho voleu d'una altra forma “mai és tard si dita es bona” i esta si que ho és.

Resulta que el dia 8 de desembre tením pensat eixir a córrer la majoria dels corredors de Dorsal 19 per a després anar a esmorzar.

S'havia pensat en un horari, que sera el següent,  lo primer,  l'hora de l'esmorzar que serà a les 9,45 i com resulta que els sistemes d'entrenament són distints per a cada un dels nostres corredors s'havia pensat a realitzar tres grups.

A les 7:00 del matí reunió en les Pistes de les “maquines” per a eixir a córrer a les 7:15 amb l'anim de realitzar 25 Km., ja sabeu els ritmes que solen portar eixes “maquines” de Pego. 

Més tard, a les 8:00 concentració una altra vegada en les Pistes, però en esta ocasió dels més tranquils, per a eixir a córrer durant 12 Km. o quedar-se en les Pistes per a realitzar el treball de velocitat a les 8:15 amb la intenció d'acabar tots a les 9:30 per a poder anar a esmorzar.

Així que ja ho sabeu, tria el teu grup i acudix el dimarts 8 de desembre a les Pistes, hi ha servici de vestidor i dutxes per al que el necessite.

JA ESTÁ ARRIBANT.

Pot ser que hi haja alguns que no s'assabenten però hui comença un cicle nou en el nostre camí cap a la marató, novembre ha passat. Nou en tots els sentits. Nou perquè comença l'entrenament especific, totes eixes proves que hem estat fent en les Mitges i que ens han ajudat a establir els nostres ritmes per a tot l'entrenament han quedat arrere. 

      Nou també perquè ens preparem en estos mesos per a celebrar i entrenar el nostre gran esdeveniment de la temporada, la Marató.

      Cal tindre l'ànim preparat per a començar a entrenar de veritat, per a preparar-nos per a la Marató. No és temps per a pensar en desastres. És temps d'alçar la vista a l'horitzó i aguaitar que ja ve, que ja s'acosta, tan sols 10 setmanes.

     Arriben dies en què haurem de tindre preparat el nostre cos a suportar els freds entrenaments que ens esperen.  

     La nostra marató no apareixerà de sobte ni vindrà fent grans ostentacions, la nostra marató té un altre estil, una altra forma d'arribar, una altra forma d'actuar.

     Més aïna caldrà reconéixer-la per la senzillesa, pels seus entrenaments naturals i pels seus ritmes pròxims al de la marató, per eixos esmorzars durant els quals establirem les nostres tàctiques. 

     Per això cal mirar i vigilar el nostre pla. Ja arriba la Marató.              Ja està arribant. I l'espera se'ns ha de fer gojosa. 

L'espera enfortix la camaraderia, el reconéixer-nos els uns als altres com a corredors que compartim sobretot la nostra afició.

     Viure entrenant la marató és tota una forma de viure, de relacionar-nos amb els altres corredors, de no deixar que ningú quede arrere. Perquè l'espera la fem junts, corrent junt i entrenant junts.     

     Hui comencem l'Entrenament i ho fem així: amb satisfacció i alegria perquè sabem que s'acosta el nostre gran dia. I això no ens fa témer sinó alegrar-nos. No ens fa acatxar el cap sinó alçar-lo. Ens fa comunicatius. No volem que ningú es quede sense disfrutar al febrer de la marató.

Però novembre ha passat i les seues ultimes Mitges han sigut a Benidorm i Tarragona.

Bay a Catalunya contínua el seu camí cap a la marató de València a un ritme frenètic pareix que té una marxa més que la majoria, els altres ens en vam anar a Benidorm.

Allí en la ultima carrera del mes va ser quan David va poder amb els 4:30 per quilometre i ja deu sentir-se tranquil amb el seu marca. 

A Benidorm va ser també on Arbona trobaria la moral amb vista a aconseguir la seu marca personal. 

També allí tornava a les grans carreres Raimundo que després de diversos anys com a espectador, torna. 

També Benidorm serà de grat record per a Picayna perquè és la primera vegada que aconseguix baixar de les dos hores. 

A tots ells la nostra enhorabona.

MITJA DE BENIDORM.

SALA FERRER, CARMEN     1:24:25.

SALA GONZALEZ, VICENT  1:33:41.

CAMPS SENDRA, DAVID     1:33:42.

PONS SORIANO, ALBERTO 1:35:51.

WOODALL, TONY                 1:36:55.

ARBONA ESCRIVA, JUAN  1:38:04.

PASCUAL PASCUAL, LAURA 1:42:31.

PIERA ESTELA, RAIMUNDO 1:49:11.

PICAYNA                                    1:50:18.

MITJA DE TARRAGONA.

CARLOS SISCAR. 01:24:31