MOLT DE FRED ESTE CAP DE SETMANA.

Ja estem en la setmana de Nadal i més d'un ja haurà acudit a algun sopar o dinar, ja siga d'empresa o amb els amics i si no les dinars de Nadal ja estan ací, intentarem que quan ens prenguem eixos pastissets d'ametla i moniato no hàgem de sentir cap tipus de remordiment, i és que resulta que la glucosa és l'únic tipus de carbohidrato (sucre o midó) que el múscul esquelètic pot metabolitzar fàcilment per a energia i emmagatzemar-lo com glucogen. 

Així que el propòsit principal de menjar carbohidratos, a banda dels bons i dolços que ens resulten, és prendre'ls abans, durant, i després de l'exercici per a brindar eixa glucosa al múscul esquelètic. El propòsit secundari és brindar glucosa i fructosa al fetge, per a la síntesi glicògena en eixe òrgan. 

La reposició del glucogen muscular després de l'entrenament intens o de la competició, sovint, el que dictamina és el temps necessari de recuperació entre els entrenaments.

És comunament establit que el glucogen muscular es buida després de 2-3 hores d'exercici continu, realitzat a intensitats d'aproximadament entre mitjanes i forts. A pesar de ser cert, usualment es pot dir també que després de només 15-30 minuts d'exercici realitzat a altes intensitats, tipus sèries amb recuperacions entre elles entre 1 i 5 minuts, ens pot portar també a buidar els depòsits de glucogen. 

Per tant, els corredors com nosaltres que intentem entrenar diàriament a intensitats que produïxen buidament glicogen, hem d'augmentar el consum de carbohidratos de 50-60% al 70-80% del total calòric, la qual cosa ens ajudarà, però no sempre garantirà, una reserva òptima de glucogen muscular. 

Per tant, segons alguns estudis que hi ha per ací, es requerixen 20 hores per a reposar les reserves glicògenes.

Serà necessari més temps si la dieta no és l'adequada. 

Els factors alimentaris que intentarem aclarir en els pròxims dies, a tindre en compte seran: (a) la taxa de consum de carbohidratos, (b) el tipus de carbohidrato, i (c) el moment per al consum de carbohidratos, després de l'exercici.

Però això ja sera un altre dia, de moment veurem el que va succeir este cap de setmana, perquè vam tindre de tot, una carrera de Nadal el dissabte en Gata, un cross el diumenge i també dos mitges, una a Paiporta i una altra a Aspe, com podem observar molts corredors amb el dorsal posat.

GATA.

ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE. 0:24:07.

GARRIGOS PINA, PEDRO. 0:25:26.

CERESOLA PIERA, FRANCISCO. 0:27:39.

ALEMANY SENDRA, RAMON. 0:28:35.

PAIPORTA.

 PONS SORIANO, ALBERTO JOSE 1:31:08.

SENDRA FRANQUEZA, VICENTE  1:31:25.

SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL 1:32:10.

ASPE.

Sala Ferrer, Carmen. 1:27:36.

Sala Gonzalez, Vicent. 1:42:54.

CROSS DE BENICARLO.

Carlos Siscar Bay. 00:35:38.

Els dolços Nadalencs i l'Amabilitat.

Entrarem la setmana que ve en les festes Nadalenques i açò un any més ens pot portar a algun tipus de desgavell en el nostre entrenament així com en la nostra rutina de tots els dies, també  com tots els anys ens portara a tindre bons designis i serem per alguns dies més simpàtics i agradables, també ens convertirem en més amables i és que les coses funcionarien millor si estiguérem en Nadal tot l'any.

I és que no hauria de ser cap problema ser amables tot l'any. Entre els corredors sempre sol haver-hi un ambient agradable i no ens costa ser-ho però el que sol ser més complicat és ser-ho amb la resta de la gent i tota la resta de l'any.

Paregut també és el que ens succeïx amb els pastissets de Nadal, els torrons, els massapans, les mantegades i aliments diversos que ens alegren estes festes i que no sols ens deurien alegrar el cos en Nadal si no que la resta de l'any també poden resultar beneficiosos ja siga per a alegrar-nos la vida o p'ajudar-nos en els nostres entrenaments.

Intentarem estos dies donar algunes idees per a com diu el refrany “que no ens amargue un dolç” i de pas que mantinguem el bon anime i l'alegria en la nostra relacions.

Si la dieta d'una persona normal ja ha de contindre quantitats adequades dels distints nutrients que són utilitzats per a regenerar teixits i per a proveir de  combustible als diferents processos, particularment a l'exercici muscular.  I si sabem que els carbohidratos són els nutrients més importants en la dieta d'un atleta, ja que són l'únic combustible que pot donar potència a exercicis intensos durant períodes prolongats, i si sabem que la seua reserva en l'organisme és relativament xicoteta, i si sabem tambe que els corredors sovint estem “desnodrits” respecte als carbohidratos, i si sabem tantes coses perquè no menje'ns mes dolços la resta de l'any i asi el nostre entrenament i les nostres competicions no es voran afectats.

També sabem que quan tenim un davallada de sucre el nostre caràcter se'ns torna més intractable i solem estar de mal humor i encara que  en la cultura que es va imposant en els nostres dies pareix que ser amable és ser acovardit, dèbil o, simplement, panoli i que les expressions que denoten respecte i educació s'eviten, ja que pareix que si les usem ens faria quedar malament davant del nostre “cercle d'amistats”, el que farem en els pròxims dies és veure com devem prendre els nostres saborosíssims dolços de Nadal per a poder entrenar millor i de pas tindre bon humor, perquè el que té el caràcter “dur” es fa respectar però el que és amable és respectat pel que és. 

El propòsit en estos dies serà veure els mètodes per a augmentar la ingesta de carbohidratos, amb el propòsit d'accelerar els processos de recuperació d'entrenaments intensos i millorar el rendiment durant les carreres. També veurem quals són les condicions que requerixen suplementació de carbohidratos, així com el tipus i les quantitats més adequades.

Intentarem passar un FELIÇ NADAL.

NOMES FALTEN 60 I PICO DIES.

Acabem una setmana de molta activitat per al nostre club, va començar el dijous en Jesús Pobre amb la reunió de la Volta a la Marina i continua el divendres a València amb l'entrega de trofeus de la Diputació de València després el dissabte ens vam dedicar a realitzar els nostres llargs i el diumenge ens vam ocupar de les mitges maratons, en este cas en llocs tan distints com, Tortosa, Ontinyent i Torre-Pacheco, una setmana amb molt de moviment i no passem a especificar els entrenaments que vam realitzar la resta dels dies i és que només queden 60 dies per les maratons i ja estem a en ple entrenament, danya de la frenada de hui per culpa del fred i de la pluja, però és el que té entrenar una marató per a febrer.

El nostre corredor en l'exili ens ha enviat un parell d'informacions que podeu llegir a continuació, i és que Bay esta en una forma envejable, sempre per davall dels 4 minuts el quilòmetre, un autentique “amo” de la carrera a peu, interessant també la notícia que ens envia sobre la marató de Castelló, pues mos fea falta als valencians ja que al desaparéixer la de Benidorm sol ens quedàvem amb la marató de València i pense que era poc per a tant de corredor.

Hola Dorsal 19:

Diumenge 13 de desembre de 2009.

II Mitja Marató de Jesús-Tortosa: 1h 21m 42sg. Total 200 participants: 5è en la general i 2 en la categoria de veterans.

Mitja Marató molt dura amb dos pujades d'uns 900metres, circuit de dues voltes de 10km + 1km d'arribada, amb un 100% d'asfalt.

Cal dir que tota la Mitja ha estat plovent i amb fred. He realitzat tota la carrera amb un company d'entrenament de Vinaròs. En fi una mitja més i super content.

El proper diumenge 20 de desembre aniré federat i amb el CE.Vinaròs al Cross de Benicarlò a veure noves sensacions amb el meu company d'entrenaments.

Maratón Internacional de Castellón

Noticia procedente del diario "El Mundo", edición de Castellón del 10 diciembre 2009

El I Maratón Ciudad de Castellón se disputará el 12 de diciembre de 2010

Efe Castellón

Actualizado jueves 10/12/2009 22:51 horas

El alcalde de Castellón, Alberto Fabra, acompañado por el atleta español Chema Martínez, han dado a conocer este jueves que la capital de La Plana prevé organizar, en 2010, la primera edición del 'Maratón Ciudad de Castellón' en el que esperan contar con importantes deportistas nacionales e internacionales.

La carrera está programada para que se desarrolle el 12 de diciembre de 2010, dentro de un año, y en su presentación, Alberto Fabra, explicó que "la ciudad se ha convertido en un referente de eventos deportivos de alto nivel dentro de la política que sigue el equipo de Gobierno de organizar grandes competiciones deportivas como viene sucediendo en los últimos años".

El circuito, que se presenta es un recorrido muy rápido y llano, con el objetivo de que sea atractivo para los participantes, tendrá la llegada en el Paseo Ribalta y transcurrirá por los lugares más emblemáticos de Castellón y del Grao; La Farola, Puente de la UJI, Estatua de Tombatossals, Basílica de Lledó, Auditorio, Plaza María Agustina, plaza de la Mar, avenida Casalduch y calle Herrero.

Se han establecido premios para los ganadores en categoría absoluta, pero también se han dotado premios para los primeros atletas de la Comunidad Valenciana y atletas locales, del mismo modo que se ha potenciado la participación femenina, igualando la cuantía de los premios en todas las categorías.

En total, serán más de 33.000 euros los que se repartirán entre los primeros clasificados en todas las categorías.

El atleta olímpico español Chema Martínez ya ha confirmado su presencia en esta primera edición y en la promoción de la carrera tanto en el ámbito nacional como en el internacional.

Gran carrera a Ontinyent on Laura i David continuen demostrant-nos que el seu estat de forma es va consolidant ja que el circuit no era res fàcil i els seues marques no fan una altra cosa que confirmar com estan entrenant de bé.

En Torre-Pacheco, una altra vegada un bon entrenament això si el circuit era molt pla i el dia perfecte per a córrer.

Mitja de Jesus-Tortosa.

Carlos Siscar: 01:21:42.

Mitja de Ontenyent.

David Camps: 01:37:00.

Laura Pascual: 01 42:00.

Mitja de Torre-Pacheco.

Carmen Sala: 01:26:09.

Vicent Sala: 01:33:02.

CARMEN.

 El nom de Carmen, ve de Carmelo, una muntanya situada en la població marítima d'Haifa en el nord d'Israel, en la zona de Galilea. Precisament, Karmel (Carmen) significa en hebreu "jardí" i en llatí "poesia”.

No és el principi d'esta informació la millor manera de començar però és que no sàvia com fer-ho, ni tan sols se com continuar-la i menys encara com acabar-la. 

El següent pas que s'hauria de seguir hauria de ser; Carmen va nàixer a Pego fa…  no especifique quants, ja que les dones no agraden descobrir els seus anys i l'home ha d'evitar endinsar-se en eixos amagatalls de la coqueteria. Jo si els sé i puc assegurar-vos que la envege per estar en eixe punt on la naturalesa humana es troba en la seua plena esplendor i la dona en el seu millor i més resplendit moment. 

Però el motiu d'esta informació és molt senzill i fàcil; el divendres 11  a les 20, 30 el president de la Diputació de València farà entrega a Carmen Sala del trofeu com a guanyadora del XII Trofeu Diputació de València de Carreres Populars, com veieu la notícia és curta i fàcil d'escriure. 

En canvi no ho és expressar el que açò significa i molt difícil serà enunciar el que ella sentirà al rebre el Premi però també és complicat enumerar el que este Premi representa per a un modest club com a Dorsal 19.

Per a un club com a Dorsal 19 tindre una corredora com Carmen Sala que porta més de deu anys guanyant carreres i portant el nom, primer del C.E. Ambra, ara de Dorsal 19 i sempre el de Pego per tota la geografia  Valenciana i Espanyola, ha de ser simplement de goig  i satisfacció.

I des d'este blog i en nom de tot Dorsal 19 m'atrevisc a desitjar-li a la meua volguda i admirada amiga i excel·lent companya que este nou èxit que acabes d'aconseguir supose una de les majors alegries i èxits en la teua vida esportiva i que Déu ens concedisca el favor de poder continuar corrent amb tu, disfrutant de la teua amistat i admirant-te molts anys més. Un fort abraç i felicitats de tot Dorsal 19.

P.D.

Es que se que d'ací a uns dies, quan Carmen llija estes línies, hauré de suportar els seues critiques i reprotxes per escriure el que pense que és el sentir de tot el nostre club i no tindré més remei que intentar fer-li comprendre que ja m'oblide setmana darrere de setmana de tots els triomfs que va aconseguint, però esta vegada, Carmen, “al Cessar el que és del Cessar”.