BOGERIA.

    Pocs minuts després d'haver begut poden aparéixer una sèrie d'efectes la manifestació de la qual varia segons la quantitat ingerida i les característiques de cada persona. Per orde d'aparició en el temps i en relació amb la concentració d'alcohol en l'organisme, estos efectes serien els següents:

·         Desinhibició.

·         Eufòria.

·         Relaxació.

·         Augment de la sociabilitat.

·         Dificultat per a associar idees.

·         Descoordinació motora.

·         Decidir córrer una marató amb set dies d'antelació.

Però jo no recorde haver pres gens d'alcohol abans de la carrera d'Algemesí, no recorde haver afegit al meu café amb llet una altra cosa que no fóra un poc de sucre, tampoc recorde que les magdalenes estigueren banyades en licor, llavors que ha passat pa què decidim córrer el diumenge que ve la marató de Castelló? , si no ha sigut cap classe de droga deu ser bogeria.

En què consistix la bogeria? A tindre idees incoherents i a obrar amb incoherència. 

Val, esta clar, estem bojos, però com deia Sant Agustí, -Una vegada a l'any és lícit fer bogeries-, i 2010 se'ns esta acabant i la marató de Castelló és tal vegada la ultima oportunitat de realitzar la bogeria de 2010.

Amb el pas dels anys anem veient que les genialitats i la bogeria en nombrosos casos van de la mà. Hi ha per ací diversos estudis psicològics que intenten demostrar que gran part de les persones amb un poc de genialitat patixen d'algun trastorn psicològic, no dic que este no siga el nostre cas, perquè algun trastorn tenim, ja que no es decidix córrer una marató amb tan sols set dies d'antelació i pretendre estar bé del cap.  

Amb açò no intente tampoc dir que siga precisament una genialitat, això se sabrà la setmana que ve, però és una bogeria controlada ja què -“com més boja és l'aventura, més assenyat ha de ser l'aventurer”- i si algun defecte tenim és el de ser massa reflexius, i encara que l'exemple puga induir a error, Salvador Dalí va dir una vegada –“ L'única diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig”-  nosaltres crec que tampoc estem bojos però ens agraden els que estan bojos: bojos per parlar, bojos per pensar, bojos per viure, i com no, bojos per córrer.

El diumenge 12 de desembre serem més bojos a Castelló.

La pioggia.

El periódico informó
Que el tiempo cambiará
Hay nubes negras en el cielo
Y los pájaros allí no volarán ya más
Por qué será

Yo no cambiaré, no, no cambiaré
Mas si el mundo loco está
No me importa a mí

La lluvia no moja nuestro amor
Cuando yo soy feliz
La lluvia, la lluvia ya no existe si me miras tú
El paraguas tíralo, pues no sirve ya
No sirve ya, no sirve ya.

És possible que hi ha molts de nosaltres no ens sone de res estes tres estrofes, però Gigliola Cinquetti allà per l'any 1969 es presentá al Festival de Sant Remo amb la cançó -La pioggia- que comença amb estes tres estrofes, jo si que man recodi el dissabte passat a Benidorm.

I recorde que els periòdics ja ho anunciaven, plouria a l'hora de la carrera i el temps canvia i els núvols negres es van fondre amb la fosca nit i nosaltres els corredors no vam canviar perquè tenim un punt de bogeria que ens fa que no ens importe el que esta succeint perquè només volem córrer, així que vam ignorar la pluja i vam tirar el paraigues i els impermeables i ens vam llançar a córrer.

Va ploure, i va ploure més, inclús durant alguns moments diluvia i nosaltres continuàvem corrent, que ens importava, i l'aigua crida al vent i este es refreda i els corredors ens vam gelar, que ens importava, i l'aigua s'entolla i també es refreda i als corredors ja res ens importava, ni l'aigua ni el fred ni la marca només volíem arribar a meta i acabar, volíem que els nostres peus i les nostres mans, primer s'eixugaren i després es calfaren o al revés no em recorde ja i així despues poder-nos prendre alguna cosa calenta per a poder contar el que va ser La Mitja Marató de Benidorm 2010.

En Dorsal 19, bé com a pollets acabats d'eixir de l'ou, tremolant i tots mullats però contents, Paco realitza la seua marca personal en esta plujosa, freda i fosca Mitja Marató que recordara durant molt de temps perquè els seus últims dos quilòmetres corrents dins de l'aigua són per a no oblidar ja que si es para se'ns ofega ja que no crec que poguera ja nadar.

Els altres vam complir, vam acabar sense cap seqüela deguda a les males condicions meteorològiques i una experiència per a recordar i sobretot contar.

 Però el diumenge també vam tindre carrera esta vegada a càrrec del nostre incombustible Bay, a Tarragona i és que tots els que estan preparant la Marató de Castelló ja no poden parar perquè el seu entrenament s'esta acabant i estos dies són importants per a esbrinar el ritme de carrera.

BENIDORM.

Carmen Sala; 01:26:34.

Tony Woodall; 01:41:38.

Alberto Pons; 01:41:38.

Vicent Sala; 01:47:18.

Paco Ceresola; 01:47:19.

Juanjo Arbona; 01:47:20.

Juan Bolta; 01:48:44.

TARRAGONA.

Carlos Siscar; 01:24:11.

CIRCUIT MARCAT.

Ja hem mesurat i marcat el circuit de la I Mitja Marató “Vila de Pego”, hem tardat quatre dies i per a això hem utilitzat l'hodòmetre de precisió T 593 que molt amablement ens ha prestat el departament d'obres de l'Ajuntament de Pego.

Com és normal hem recorregut tot el circuit seguint una línia sempre recta i les revoltes les hem mesurat a 50 cm de la vorera, com sol ser habitual els quilòmetres estan marcats a mil metres de distància uns d'altres i en orde ascendent fins a arribar al 21, des d'ací a meta hem mesurat 97,50 metres.

L'eixida i la meta estan situades en el mateix lloc, Passeig El Clot cantó amb C/ Duanes, per a aconseguir que açò fóra possible hem mesurat de la forma següent: Els tres primers quilòmetres en el sentit de la carrera para a continuació mesurar des de la meta fins al quilòmetre cinc en direcció contrària, així teníem marcats tots els quilòmetres excepte el quatre. 

S'ha utilitzat la llarga recta de la carretera de Dénia per a realitzar un gir de 180é que ens permet ajustar eixos dos quilòmetres i col·locar en el seu lloc el quilòmetre quatre.

Com podeu imaginar no ha sigut complicat si no més aïna entretingut, hem caminat amb atenció perquè a l'haver-hi de tallar les revoltes els cotxes ens podien donar algun susto.

Han sigut quatre matins amb els seus quatre esmorzars els que ens ha costat mesurar-lo i els responsables dels 21097,50 metres han sigut els que veieu en les fotos i a ells és on aniran dirigides les queixes de ho llarg o curt que troben  la carrera els corredors.

DOS MANERES.

        Quan ja han passat set dies des de les Mitges de València i Gandia, ja no quedara ningú que no sàpia els temps que es van realitzar en elles, ja no hi haurà ningú en Dorsal 19 que no sàpia que la millor marca en Mitja Marató va ser millorada i que desgraciadament la pitjor també, ja no quedara en el club ningú que no sàpia que vam tindre també dos corredors que es van estrenar en este món de les Mitges maratons, eu sabem tot sobre el cap de setmana passat i ara ens toca conéixer-ho.

Esbrinem el que va succeir a Gandia i València.

En principi com en moltes altres ocasions tenim dos idees diferents, entrenar i competir. Dos formes d'organitzar la carrera que es forgen en dos carreres desiguals una homologada i una altra no. Dos festes de l'atletisme popular on ens sentim sempre rodejats d'amics i companys.

A Gandia estaven tots els corredors de la Marina i la Safor, estàvem per tant en família com en la Volta a la Marina, estàvem en la nostra llar, a València estaven tots els companys que hem anat coneixent a través dels anys, des que vam començar a córrer en Alcasser, Canals, Sagunt, Paiporta i València, companys, amics i rivals que ja ens guanyaven quan érem seniors i després en veterans A i B continuaven passant per meta davant de nosaltres i ara quan som tots veterans C o tal vegada ja D ens continuen mostrant la seua esquena en totes les carreres i és que en la Mitja de València estava el nostre passat i també el nostre present i a Gandia estaven els nostres companys de carrera habituals els que coneixem no sols de córrer sinó d'organitzar, preparar, esmorzar i sopar, això si, sempre amb les sabatilles posades, en fi dos carreres a les què calia acudir i que per desgràcia es corrien en el mateix dia i Dorsal 19 va repartir els seus corredors. 

Els interessats a conéixer el seu estat real de forma a València i els que volien entrenar i esperar a Benidorm a Gandia.

I vam complir, a València, carrera homologada, millor marca i pitjor marca així com una inauguració en Mitja, perfecte. A Gandia, entrenaments d'alt nivell amb molt bones sèries i ritmes de marató en molts cronos i també un estrene en la distància.

Així que dos bones carreres unides pel vent que en alguns llocs ens ajuda i en altres ens molesta, que molesta més als que volien anar ràpid i que només refresca als què entrenaven.

Vam tindre dos marques importants, Pascual Company rebaixa i Gerardo Ortola augmenta els temps en els dos rècords de Mitja Marató i és que per primera vegada esta temporada s'abaixava dels quatre minuts el quilòmetre, ja som sub.-quatre i Pascual entra per primera vegada en la llista de marques d'esta temporada i ho fa realitzant la seua marca personal el que ens demostra que esta realitzant un bon entrenament i que els seus temps aniran baixant, esperem que baixar d'1:20 siga un objectiu assequible i que enguany ho puguem veure en Dorsal 19.

L'altra marca que es va batre va ser la pitjor i va estar en les cames de Gerardo que després de quasi un any sense poder entrenar en les condicions necessàries torna a les carreres de llarga distància i ho fa amb una marca per davall de les 2 hores que el fiquen per merits propis en les llistes de Dorsal 19 i que ens agradaria que ja no es moguera en tota la temporada però Dorsal 19 compta amb corredors capaços de batre-la en quant troben una carrera homologada en la que poder demostrar els seus coneixements en la carrera a peu.

Dos fets més realcen el passat cap de setmana, dos estrenes, així que donem la benvinguda a este boig món de les Mitges Maratons als dos vèrtexs del nostre club, en una punta el més jove i en l'altra el més veterà, si ens estem referint a Mykhaylo Koval i Ramon Alemany. 

Mykhaylo entra en un món que li és desconegut perquè sempre hi ha estat en carreres curtes i ara experimentara sensacions noves pues ja heu deia Emil Zatopek “si vols una carrera corre els cent metres, si vols una experiència corre una marató”  i és que amb les Mitges s'entra en l'hàbitat de la soledat del corredor de fons, ja heu vora i heu disfrutara.

Ramon ha arribat a les Mitges tranquil·lament, sense presses, a la seua hora, quan el seu cos ha estat d'acord amb la seua ment, ha esperat que tot estiguera en el seu lloc, el seu estat de forma i el seu anim, i per fi ha arribat a les Mitges i li va hi ha costar eixir ja que es queda un atrapat en els 21097,50 metres, esta ja tancat en una gàbia immensa perquè ens trobem en la zona d'Espanya amb més Mitges Maratons, on va hi ha poder triar entre tot tipus de Mitges i localitats. Ramon té la mentalitat d'un corredor de fons.

Valencia

Pascual Company, 01:21:10.

Mykhaylo Koval, 01:31:36.

Alberto Pons, 01:34:00.

Gerardo Ortola, 01:51:22.

Gandia.

LLANBIES SENDRA, ENRIQUE        1:25:35       

SALA FERRER, CARMEN                           1:26:27       

SISCAR BAY, CARLOS                    1:26:29       

SENDRA FRANQUEZA, VICENTE    1:33:32       

SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL   1:35:32       

WOODALL, TONY                                     1:36:00       

VICENS PASTOR, FERNANDO                  1:39:17       

SALA GONZALEZ, VICENT              1:41:23       

ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE     1:41:23       

MENGUAL COTS, CARLES V.            1:46:20       

BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA     1:50:23

CERESOLA PIERA, FRANCISCO       1:51:59

ALEMANY SENDRA, ROMON          1:57:34