Setembre ens ha deixat

     Un any més setembre ens ha deixat, i esta vegada ho fa amb un últim gran cap de setmana, la marató de Berlín ens mostra com dos corredors són capaços de batre el rècord del món de marató.

     Emmanuel Mutai segon classificat també va córrer més ràpid que Wilson Kipsang, però tot l'honor quedara per al primer classificat Dennis Kimetto al córrer la distància en 2h:02:57 rebaixant en 26 segons el rècord de Wilson Kipsang.

     La victòria en Sueca de Máximo, el dissabte, ja ens preparava per a un gran cap de setmana que també comptava amb les carreres de la Xara, Paterna i la de Llutxent, excepte a Berlín en totes les altres va estar present Dorsal 19.

     Així que amb estos antecedents ens rep octubre, un mes que si bé no compta amb cap objectiu de primer orde per a Dorsal 19 ja que la majoria de nosaltres hem posat les nostres metes en les carreres de novembre, és octubre on haurem de posar la màxima atenció en la nostra preparació.

    A molts ens agradaria poder controlar tots els aspectes del nostre entrenament, i fem tot el que es puga per a aconseguir-ho.

     Preparar bé els detalls d'un entrenament, parlar amb els nostres companys perquè ens ajuden a traure el màxim rendiment, evitar els riscos de patir algun tipus de lesió, buscar unes solucions per als nostres antics problemes. Són actes que realitzem perquè no ens sorprenga un imprevist, perquè un mal pas no pose el nostre entrenament ja de per si complicat i difícil, en situacions que voldríem veure el més lluny possible del nostre camí quotidià.

     Però la vida ens sorprén. Escapa i corre molt més enllà i més ràpid que les nostres previsions. Aquell consell que se'ns va donar que tot estava ben no va poder preveure que al següent entrenament un rastell ens danyara el turmell. El test que va certificar el bon estat de forma que teníem no havia sigut capaç de descobrir que iniciaríem un procés gripal que ens deixe en llit durant una setmana. L'amic que ens va assegurar que esta carrera estava homologada i es podia fer una bona marca no va poder imaginar que a l'anar a posar els punts quilomètrics va haver-hi un error i la carrera va ser més llarga.

     No es tracta, per descomptat, de veure perills en totes parts, ni de deixar de prendre precaucions per a evitar mals que, amb un poc d'atenció, podem allunyar. La previsió i l'anàlisi amatent de la realitat són part de la virtut de la prudència, eixa virtut que els filòsofs consideraven la reina de les virtuts, perquè tota la resta depén d'ella.

     Però també és part de la mateixa prudència i del realisme el reconéixer que hi ha una enorme quantitat d'esdeveniments i de coses en la carrera a peu que escapen al nostre control. Com també és realisme abandonar qualsevol obsessió teclosa que ens paralitze precisament perquè volem tindre tots els fils en la mà, tot baix control.

     Hem de reconéixer esta senzilla veritat: no podem tindre tot baix control. La carrera a peu i el seu entrenament, per la seua mateixa naturalesa, ens porta al risc i a l'aventura, a l'imprevisible, a l'inesperat. També, cal dir-ho, amb sorpreses felices: aquella meta que ens pareixia impossible, de sobte ha deixat d'existir perquè l'hem sobrepassat. La falta de temps per a entrenar se soluciona de sobte quan un amic ens anima a entrenar junts a l'alba, molts problemes ens van sorgint i els anem solucionant quasi sense donar-nos compte.

     Darrere de l'imprevisible, darrere de les mil sorpreses que ens anem trobant en els entrenaments sempre sorgix una solució que ens permet continuar corrent. Encara que moltes coses no estiguen, segons el meu pobre punt de vista, baix control.

     D'altra banda, despedim setembre amb eixes marques tan sospitoses de la Xara que fan somiar a tants corredors i que ens fan pensar que tot és possible.

Máximo, guanya en Sueca.

     Quan escrius en un blog pots arribar a pensar que controles tot el que escrius però la veritat és que moltes vegades no és així.

     Dissabte passat després d'haver preparat una entrada on manifestava la importància que té octubre per a la preparació de la marató de València i quan ja tènia tot preparat per a publicar-la en quan tinguera algunes imatges i les classificacions de les carreres del cap de setmana arriba, i no recorde ara per que mitjà perquè el SMS, el faceboox, el whatsapp, el twitter o l'e-mail  tots m'arriben pel mateix aparell, la notícia de la victòria de Máximo en els 20 K de Sueca.

     Davant de tal notícia tota la resta queda relegat a un segon lloc ja que no recorde que cap corredor masculí de Dorsal 19 haja guanyat cap carrera en la categoria absoluta, per tant tot el que tènia preparat queda aparcat i em pose ha escriure una altra entrada.

     El diumenge quan ja s'acabava la vesprada ja tenia preparada una altra entrada i al repassar-la em done compte en què a vegades les paraules quan totes són d'alabança i compliment poden derivar en cursileria i eixe crec era el meu cas.

     Així que, faré una cosa molt senzilla que no necessita paraules per a expressar-se; aplaudir i somriure.

     Si, aplaudirem en senyal d'aprovació i entusiasme, i a somriure per a agrair l'honor que ens ha brindat Máximo i que siga el so de les nostres mans i l'alegria en les nostres cares el que recorde d'eixos 20 K de Sueca un 27 de setembre del 2014.

Finalitza el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19.

     Molt bé, el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 ha finalitzat i ho ha fet amb el test VAMEVAL, dos mesos han transcorregut des que vam realitzar el primer i la millora que hem comprovat en els nostres corredors ha sigut l'esperada.

     Cap dels què hem realitzat el test per segona vegada ha abaixat el valor de la seua VAM, només els que ja estaven en un bon estat de forma al juliol han repetit, com és el cas de Máximo i Fede.

     Alguns corredors han mostrat una millora considerable i l'estrela, podríem denominar-ho així, ha sigut Ferran Mas que amb un augment d'1 Km/h ha aconseguit el màxim augment, li seguix en este recompte amb un augment de 0'9 Km/h Tino Navarro, de 0'6 Km/h ha sigut l'augment de Patxi, també han augmentat 0'4 Km/h Vicent Arbona i Ana González, Armando ha millorat en 0,2 Km/h. Amb la resta no tenim una referència exacta que ens puga servir per a valorar el seu estat de forma ja que no van realitzar el primer test així com tampoc tenim referència dels què no van poder realitzar el segon.

     Així doncs, una vegada que ja tenim prou informació sobre el nostre estat de forma és necessari proposar-se aspiracions i metes, però cal fer-ho sobre un nivell de marques i d'expectatives encertades. Un corredor pot i ha d'aspirar a millorar cada dia. Es tracta d'una tasca que sempre produïx grans satisfaccions, i que, en certa manera, omplirà de sentit la nostra vida esportiva.

     Mai arribarem a ser grans corredors, és veritat, i per això no ha de confondre's l'ideal de buscar la pròpia millora amb un malaltís afany perfeccionista. Voler aproximar-se el més possible a un ideal de perfecció és molt diferent del perfeccionisme, o d'embarcar-se en la utòpica pretensió d'arribar a no tindre cap defecte.

    Els corredors populars hem d'enfrontar-nos als nostres defectes d'una manera intel·ligent, aprenent de cada error, procurant evitar que ens succeïsquen de nou, coneixent les nostres limitacions, sense por de mirar-les de front, per a evitar exposar-nos innecessàriament a riscos que ens puguen provocar lesions.

     La tasca que tenim per davant fins a la Marató de València, la Mitja de Gandia o Santa Pola no l'hem d'afrontar com algo crispat, angoixós o estressant. Ha de ser un interés continu, que abordarem dia a dia amb ànim seré, de manera cordial i amb molt d'esperit esportiu, sabent les dificultats amb què ens n'anem a enfrontar i la importància radical de la constància en eixe propòsit.

     En eixe camí, el nostre entrenament s'entropessa amb la quantitat de carreres que tenim tots els caps de setmana i a les que ens agrada participar, ara són dissabte a la vesprada i l'entrenament del diumenge encara que es ressent almenys el podem realitzar però les dificultats ens vindran quan les carreres siguen el diumenge al matí i no puguem entrenar els dissabtes al matí i el risc d'esgotament per sobre esforç augmente.

     Este cap de setmana hem acudit el divendres a realitzar el test VAMEVAL, a córrer el dissabte a la vesprada a Orba i Quatretonda i el diumenge al matí hem realitzat el nostre primer “llarg” de dos hores així que ens podem donar per satisfets amb tot el que hem realitzat.

     Els trofeus aconseguits este cap de setmana encara que es repetixen en moltes carreres no deuen deixar-nos indiferents perquè darrere de cada pujada a un podi hi ha un esforç no sols en la carrera sinó en tot l'entrenament que es realitza durant la setmana, entrenar per a guanyar és un esforç suplementari que molt pocs som capaços de comprendre.

Quatretonda

     Tindre corredors i corredores que setmana darrere setmana porten el nom de Dorsal 19 als primers llocs de les classificacions ens deu omplir d'orgull i satisfacció perquè pertanyem a un club xicotet i humil amb pocs corredors i molt lluny de posseir un pressupost que ens poguera permetre una bona promoció i ensenyança de la carrera a peu.

     Per tant, gràcies i l'enhorabona a tots els que ens porten fins als primers llocs de les classificacions.

A per el VAMEVAL.

     Tinc davant meu els resultats del test que vam realitzar al principi de l'estiu, i he estat temptat a publicar-los en el blog perquè cada un puga saber qual era el seu estat de forma i qual és en l'actualitat, però he pensat que l'important d'este test no és esbrinar com es troben els nostres companys si no el conéixer-se i esbrinar cada un com es troba.

     “Coneix-te a tu mateix” era el lema que els grecs tenien gravat en el frontispici del temple de Delfos. S'entenia que era per a conéixer-se com a sers humans, és a dir, saber que no eren només animals però tampoc déus. Que eren humans, sotmesos a la desgràcia i a la mort, la mort del què sap que morirà, i que ho sap tota la vida.

     Però el coneix-te a tu mateix a què jo al·ludisc, més que a açò, que és un coneixement metafísic, és el conéixer-se un físicament, saber quals poden ser les nostres velocitats d'entrenament i poder conéixer els nostres progressos o retards.

     Esta qüestió planteja un desafiament. Tots coneixem més o menys qual és el nostre estat de forma. I està bé. Però ser el que som és menys del que podem arribar a ser. Hi ha una altra part o una altra forma de veure la carrera a peu i és intentar ser millor del que som. No anem a convertir-nos en corredors diferents ni a canviar la nostra manera d'entendre la carrera a peu si ho intentem perquè no deixarem de ser com som, perquè u, certament, és el que és, però a més pot conéixer-se millor com a corredor.

     Conéixer-se bé, representa un primer i important pas per a aconseguir conéixer millor els nostres entrenaments i el perquè de molts sistemes d'entrenament.

     L'observació d'un mateix per mitjà dels tests permet separar-se un poc per a així veure'ns amb un poc de distància, com fa el pintor de tant en tant per a observar com va quedant la seua obra.

     Observar-se a si mateix és com aguaitar el cap un poc per damunt del que ens està ocorrent, i així tindre una millor consciència del nostre estat de forma. Per exemple, és diferent estar en bona forma, sense més, a estar-ho però donant-se compte que ho està, és a dir, tenint una prova que ens ho diu.

     Saber qual és la nostra VAM no ens dirà tal vegada moltes coses que ens agradaria saber, com qual serà la nostra marca en tal distància, ni si serem capaços d'acabar la marató, només ens dirà com ho deurem aconseguir.

     Conéixer la nostra VAM és indispensable per a planificar un entrenament i establir les velocitats de l'entrenament.

     Si observem bé els plans d'entrenament nos en adonarem que totes les velocitats a què hem de córrer es calculen a un cert percentatge de la VAM.

     No és un valor que siga imprescindible per a un corredor popular i recreacional però si hem adquirit un cronometre o un GPS per a ser més precisos en el saber la nostra distància i la nostra velocitat no estaria de més saber a que velocitat hauríem de córrer segons el nostre estat de forma.

     El divendres donarem per acabat el “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 i sabrem un poc més sobre nosaltres mateixos. L'estiu que ve hi haurà segur una segona edició però ara comença el temps dels entrenaments i les competicions on els ritmes i les distàncies guanyen protagonisme davant de les conversacions relaxades i on el carril bici i el seu panorama substituirà a tots els circuits i paisatges del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19.

    7a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19.

Dia: divendres 19 de setembre.

Lloc: Pistes d'atletisme.

Activitat: Test VAMEVAL.

Hora: 20:30.

Aperitiu: 21:30.