IN MEMORIAM

dissabte, 17 de gener del 2015

El Dinar de Nadal

     Normalment, els clubs només convoquen a tots els seus socis a l'assemblea general. És veritat que l'assemblea General és l'assemblea per antonomàsia; en ella el club acorda i decidix sobre les qüestions més importants.


     Però hi ha una sèrie de reunions que arriben a tindre més transcendència, on arribem a descobrir els verdaders objectius de cada corredor i per tant cap a on es dirigix un club. Per molt important i útil que siga saber els que formen part de la Junta Directiva o la quota que haurem de pagar, sempre es tracta de qüestions minoritàries que només afecten l'aspecte legal i administratiu, que molt poc tenen a veure amb la carrera peu.
     El Dinar de Nadal, igual que algunes reunions més, són realment les assemblees on es decidix i es parla de la carrera a peu. Ens sol succeir que si no aclarim el que volem fer, succeïx el que no volem.
     Quan ens trobem amb tota una temporada per davant somiem amb el millor dels futurs, però el fet de no aclarir amb precisió eixe futur ens portara a no posar en marxa les accions necessàries per a aconseguir-ho.

     I llavors succeïx el que succeïx: que eixa marca o eixe objectiu mai arriba o resulta tot al contrari al que havíem somiat.
     Per a aconseguir que el nostre club este ple d'activitats, que acudisca a moltes carreres o que organitze molts entrenaments, primer cal aclarir amb precisió què és el que realment volem, i després posar-nos a treballar per a aconseguir-ho.
     Diumenge passat vam esbrinar quals són molts dels nostres objectius i possiblement el de més transcendència siga la data i el lloc en què se celebrara el VI Trofeu Dorsal 19, així que enguany viatjarem fins Mora de Rubielos l'ultime dissabte d'octubre per a córrer el seua mitja marató.
     També vam esbrinar o per a ser més precisos vam confirmar, que el que més ens agrada és estar assentats al voltant d'una taula menjant, sobretot si l'encarregat de preparar el menjar és el nostre Armando, també ens vam adonar de lo tant que ens agraden els emprenyaments, perquè la competició és una part important de la carrera a peu i Dorsal 19 esta ple de xicotets desafiaments.

     L'elecció de La Mitja Marató de Mora de Rubielos com la seu en què es disputara el VI Trofeu Dorsal 19 va ser una decisió a què s'arriba després de quatre votacions i durant les quals no van ser triades amb la suficient quantitat de vots carreres com, el Gran Fons de Massamagrell o el de Set Aigües, La Mitja Marató d'Albacete, la Mitja del Burgo d'Osma o les 3 Llegües de Villamalea així com la que va aconseguir arribar a la ultima votació o siga a la votació final, La Mitja Marató de Formentera.
     Com veieu carreres que totes elles mereixerien l'honor d'albergar el VI Trofeu de Dorsal 19 i que segurament l'albergaran en els pròxims anys quan el nostre club tinga la capacitat per a poder desplaçar-se durant tot un cap de setmana.
     que més vam parlar? De menjar, clar que si! Quant ens agrada menjar, del bon menjar s'entén, eixe que ens preparen els nostres cuiners i que en esta ocasió va estar a càrrec d'Armando, paque ens recuperàrem de tots els nostres esforços. Vam parlar de lesions com no! Dels absents però sobretot dels presents. De carreres, de moltes carreres. De desafiaments i apostes que ens fan entrenar i competir amb un poc més d'emoció i com dic sempre en estos casos, vam parlar de la carrera a peu.
     Després d'una reunió com esta ens pareix saber-ho tot d'un club com Dorsal 19. No obstant això, en el fons, és un gran desconegut. Dorsal 19, en un poble de tants corredors és un desconegut, incloent en este desconeixement, no sols a qui no corren, sinó a molts dels corredors de Pego.
     Què coneix la gent de Dorsal 19? Sobretot dos aspectes: per un costat la Volta a Peu a Pego, per un altre la part dels corredors que es veuen pel poble amb el mateix logo en la camiseta. No obstant això, ni l'una ni l'altra és “tot” Dorsal 19.
     Han sentit parlar els pegolins dels tests que realitzem en les pistes per a conéixer el nostre estat de forma? Coneixen els entrenaments en grup que realitzem? Els sona l'assistència a les Maratons i altres competicions del nostre club? Tenen notícia del VI Trofeu de Dorsal 19 o del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19? Tots estos, exemples sense voler enumerar cada una de les nostres activitats.

     Molts ciutadans, dels que ixen a córrer, segurament desconeixen eixos aspectes del nostre club. Molts, moltíssims pegolins tenen de Dorsal 19 una imatge de quatre bojos que els agrada córrer. Pocs, tant dins com fora de Pego, coneixen a este club que realitza una labor de propagació de la carrera a peu.

     A poc a poc, anirem proposant i donant a conéixer una forma de practicar un esport sa com és la carrera a peu i actes com El Dinar de Nadal és una forma més d'això.

dissabte, 10 de gener del 2015

Xeraco, el principi

     Molt bo va ser el matí del dia dels Reis Mags, amb una meteorologia perfecta per a disfrutar dels regals que ens van portat i com als corredors el millor dels regals és eixir a córrer a Xeraco vam poder desempaquetar eixa ofrena que els organitzadors de la Volta a Peu a Xeraco ens van brindar.

     Fins a 21 corredors de Dorsal 19 han corregut i és que hem començat molt dinàmics este 2015, un any que pareix nascut perquè no parem de córrer i en el que anem hi ha passar molts moments junts, ja siga entrenant, competint o simplement xarrant.
     La dinàmica que s'establix entre corredors és diferent de les meres relacions materials o somàtiques. D'ací que no es troben amics entre les espècies animals. Entre els animals també s'establixen relacions: hi ha una relació forta entre la cria i la mare, l'època de zel condiciona l'atracció entre el mascle i la femella, i també es dóna la relació de supervivència en la bandada perquè el més dèbil subsistisca a l'ombra del més fort. No obstant això, l'amistat és un poc més.
     Els corredors i sobretot els populars ens reunim en clubs que es convertixen en grups d'amics que no ens són impostos ni es pot pensar que tinguem cap obligació de tindre'ls. Cada corredor pot triar els seus companys. Quasi segur que en un principi ens ajuntem per a aconseguir alguns avantatges de l'efecte “bandada” i, no obstant això, açò no és el definitiu.

     Amb el pas dels quilòmetres que anem realitzant junts, de totes les penes i alegries que ens anem trobant durant les carreres va sorgint una amistat que va molt més enllà de la simple elecció dels companys de carreres. És en este punt on els corredors o un club poden desplegar tot el seu potencial.
     El diumenge en el Dinar de Nadal, Dorsal 19 mostrara part d'eixe potencial, el mostrara de la manera més notòria per a molts espanyols, amb una bona tertúlia i al voltant d'una taula.      Es dirà que es tracta d'una forma secundària d'amistat, allunyada de les exemplars que van estudiar els antics grecs i romans. És cert, però l'interessant és que en estos dinars hi ha una part d'amistat i il·lusió, en les nostres tertúlies hi ha molts elements i trets característics d'unes bones amistats com tindre els mateixos projectes, les mateixes metes, la busca de les mateixes satisfaccions i tot açò unit al desig i a la nostra ajuda pa què els nostres companys aconseguisquen tot allò que s'han proposat.

     En fi, demà tindrem un dia complet, entrenament per a uns, carrera en Fontilles per a altres i després tots junts una bona tertúlia al voltant d'una taula d'on naixeran la majoria de tots els projectes de Dorsal 19 en este, incara jove, 2015.

Xeraco.
00:59:26.- FOLQUES LORENTE, MAXIMO.
01:00:08.- SALA FERRER, CARMEN.
01:00:09.- SISCAR BAY, CARLOS.
01:01:12.- LLANBIES SENDRA, ENRIQUE.
01:02:29.- MIRA SENDRA, MANUEL.
01:05:42.- SERVER COSTA, FEDE.
01:05:53.- NAVARRO MARTINEZ, TINO.
01:06:23.- SENDRA FRANQUEZA, VICENT.
01:06:24.- PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.
01:06:37.- PIERA FERRER, BAUTISTA.
01:08:13.- ARBONA CARAVACA, VICENTE.
01:09:38.- GINER MOMPARLER, ARMANDO.
01:10:21.- MAS SISCAR, FERRAN.
01:10:59.- WOODALL, TONY.
01:11:26.- ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE.
01:12:19.- SENDRA ALCINA, TINO.
01:14:22.- GONZALEZ MESTRE, JOSE.
01:15:26.- SENDRA FRANQUEZA, J.PASQUAL.
01:21:01.- MIRALLES PUIG , JUAN SALVADOR.
01:21:19.- ALEMANY SENDRA, RAMÓN.
01:25:21.- BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA. 

dilluns, 5 de gener del 2015

V Sant Silvestre de Pego.

     Res hem dit fins ara de la Sant Silvestre de Pego, ni de qui era Sant Silvestre, ni de Cásper Líbero ni de la Falla la Font i és que estem passant una Festes Nadalenques i d'Any Nou plenes d'activitats, i encara que no totes estiguen relacionades amb la carrera a peu ens estan deixant els dies sense hores.
     Tenim sort de ser un dels pocs pobles en què es corre una Sant Silvestre, segurament l'únic de la Marina que ho fa i d'això hem de donar les gràcies a la Falla la Font. Donar el nom de Sant Silvestre a la carrera que organitza la Falla la Font, que ja va per la quinta edició, no és per homenatjar Sant Silvestre, encara que ho puga paréixer, perquè Sant Silvestre no va ser corredor ni és el patró dels corredors, que per cert no s'inclús qui és, sinó que va ser un papa i per cert el primer que no va morir màrtir encara que si que ho va fer en el 31 de desembre de l'any 335.
     Pa què la Falla la Font organitzara una Sant Silvestre a Pego va haver d'existir un costum a França en el segle XIX en la que s'organitzaven carreres l'ultime dia de l'any, on els corredors per a il·luminar-se portaven torxes, esta tradició de carreres l'arreplega l'any 1924 un periodista brasiler director de la Gazeta Esportiva dit Cásper Líbero que organitza una carrera en Sao Paulo amb el nom de Sant Silvestre per celebrar-se el dia de Sant Silvestre i és llavors quan torna a nàixer una altra tradició en el món de la carrera a peu, la Sant Silvestre.

     Des d'aquella “I Correguda Internacional de Sao Silvestre” en Sao Paulo fins als nostres dies han passat 90 anys i han sigut milers de corredors els que per tot el món han volgut acabar l'any corrent i és ara fa cinc anys quan l'esperit dinàmic i l'afany per innovar que tant caracteritza la Falla la Font a fet possible una Sant Silvestre a Pego.
     Que siga una carrera que pel seu esperit festiu es córrega moltes vegades disfressat com les de carnestoltes no lleva que no siga competitiva, molt competitiva, només hem de mirar la classificació per a poder-ho comprovar, els escassos cinc quilòmetres ens donen la possibilitat de córrer ja des del primer metre a límit, i és que per a molts de nosaltres és com una sèrie de 5000.
     Podria ara, enumerar les classificacions i mostrar les bones classificacions dels corredors de Dorsal 19 però en una carrera tan festiva preferiria deixar de costat el podium de Manolo Mira, el de Vicent Sendra i el de Rosa Bolta per a centrar-me més en la part més festiva.

En l'ambient festiu de la vesprada de Nit de Cap d'Any és difícil córrer concentrat només en la carrera, les disfresses de la gran quantitat de corredors fa que els forts ritmes ens passen més inadvertits però després quan es veuen les classificacions nos en adonem que els corredors poden compaginar els forts ritmes amb un semblant festiu i acabar l'any amb bones sensacions en les cames i encara que comptem amb l'absència de diversos dels nostres corredors la carrera va ser una bona forma d'acabar l'any. 

diumenge, 4 de gener del 2015

Ja estic ací! Es pot! Sóc el 2015!

     Bo ja estem en el 2015, i ara que, si començàrem l'any nou com si fóra qualsevol cosa estaríem cometent una enorme malaptesa. Un any de carreres per davant és un regal massa gran per a tirar-lo a perdre.

     Veritat que alguna vegada a l'hora d'ara hem sentit el desig de millorar o de canviar, si ha sigut així, no deixem que el desig se'ns escape, perquè no tots els dies l'anem hi ha sentir. Si hui estem sentint eixa crida a voler ser un altre, a ser distint, atrapem-la amb força i fem-la realitat.
     S'han acabat les Sant Silvestres i les carreres Nadalenques i este 2015 continuarà donant-nos l'oportunitat de continuar disfrutant de la nostra afició així que el millor és començar-lo bé perquè siga més fàcil que ens vaja bé i que acabe de la mateixa manera que va començar, bé.
     La primera carrera de l'any sol ser el Gran Fons de Xeraco i eixa serà la primera oportunitat que haurem d'aprofitar per a canalitzar bé l'any, encara que és possible que haja sigut el primer entrenament de l'any on hàgem començat ja a posar les bases per a un bon any.
     De totes maneres no hi ha tornada, ho vullguem o no, anem hi ha haver d'enfrontar-nos amb el nostre futur i podem triar ser dels que hem desitjat als altres i a nosaltres mateix un Feliç 2015 o ser a més dels que lluiten per obtindre'l. Optarem per ser dels lluitadors.

     Així doncs començarem enguany sabent algunes coses més sobre com entrenar, en este cas continuarem amb la Mitja Marató.
     La Mitja Marató és una carrera que ens obliga per les seues característiques a realitzar una gamma molt àmplia de repeticions, les anem hi ha tindre curtes, mitges i llargues. Encara que per a ser sincer això depén molt de les característiques de cada un de nosaltres, del nostre estat de forma i com no de la marca que ens agradaria realitzar. La longitud solen ser les normals: el 200, el 300, el 400, els 1000, 2000 i 3000 metres.
     La pregunta sol ser sempre  que ritme? Comencem per exemple pels 200 m.
     Tots sabem que abans de començar a entrenar devem tindre una velocitat o un ritme que ens deu servir de referència, sense ell és una bogeria, és el ritme que aconseguim esbrinar amb el test de la velocitat aeròbica màxima que solem realitzar en les pistes, encara que a vegades ens sol bastar amb els tests d'un tres mil i un dos mil realitzats en dos dies diferents, però el més utilitzat per nosaltres els populars sol ser la nostra marca actual en un 10 k.
     Bé, hem d'esbrinar a quant correspon els cent metres a eixe ritme per exemple; si el nostre ritme és a 5' el quilòmetre els 100 metres ens eixiran a 30'', per tant una repetició de 200 metres la realitzaríem, a eixe ritme en 60'', dos vegades eixe temps, hi ha eixe temps cal restar-li de 7 a 12'', o siga que la repetició la deurem realitzar en 48''. Què hem fet? Li hem restat 12'' a la nostra velocitat de referència. Si la nostra velocitat estiguera per davall de 4' li deuríem restar només 7''.
     Fins esta senzilla formula ens deuria bastar, repetim l'exemple amb una de les repeticions que més ens agraden, els 400.

     Si som dels de 5', a la nostra velocitat serien 120'' o 2', així la sèrie l'hauríem de fer en 108'' o 110'', li hem restat els 12'' i si tinguérem la sort de ser dels que la nostra velocitat de referència fóra per exemple 3' 40'' llavors faríem la mateixa operació, a 3' 40'' la repetició seria en 88'' així que restaríem 7'' i la deuríem córrer en 81''.
     Espere haver fet les operacions bé en els exemples, però inclús ens queden algunes dades per esbrinar abans de ficar-nos a córrer, i és saber la quantitat de repeticions per sèrie que deurem realitzar, però això ja serà una altra història, ara ens toca preparar una entrada sobre la nostra volguda Sant Silvestre que enguany ja ha complit cinc anys.