“Els perdedors i els autodidactes sempre
saben molt més que els guanyadors. Si vols guanyar, has de concentrar-te en un
sol objectiu, i més et val no perdre el temps a saber més: el plaer de
l'erudició està reservat als perdedors”. Esta frase l'acabe de llegir en la
contraportada del llibre que acabe de començar, “Número Cero” d'Umberto Eco.
I, no he pogut aguantar-me a traslladar-la al
nostre món de corredors, si bé tots sabem que les nostres carències no ens fan
ser necessàriament perdedors, si que són les que ens portaran a ser millors
corredors perquè el saber que no anem hi ha poder, per exemple, córrer una
marató o el saber com puga ser de complicat el rebaixar la nostra marca
personal és el que ens farà entrenar més. Són les nostres imperfeccions les que
ens porten a entrenar, a córrer amb fred o amb calor, a buscar hores on no n'hi
ha i hi ha provar totes classe d'entrenaments per a millorar.
Però Umberto Eco afig una cosa diferent, fa
un pas més: -el plaer de l'erudició-, el plaer per la “Lectura diversa, docta i
ben aprofitada” com ens diu el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua.
El gust per conéixer, en el nostre cas, tot el que esta relacionat amb el món
de la carrera a peu.
Humanament hi ha una inclinació natural, un
gust per saber, per conéixer coses, per tindre notícies d'un fet o persona, per
ser docte en alguna matèria o habilitat per a algun ofici.
Els corredors d'un cert nivell tenen la sort
de poder comptar amb entrenadors, fisioterapeutes, nutricionistes i totes les
ajudes que es puguen permetre i no tenen la necessitat de saber molt més, només
complir el que els indiquen, però els corredors més normals hauríem de tindre
“el plaer de l'erudició” perquè estem bombardejats amb una quantitat
d'informació sobre la carrera a peu moltes vegades contradictòria.
Es fan afirmacions amb tanta aparença de
normalitat i cientisme que a la gent a penes li queden ganes de detindre's a
reflexionar i adonar-se que es tracta d'afirmacions sense fonament. Ens trobem
amb una sèrie de controvèrsies en este món de la carrera peu que ens deuen
portar a intentar aclarir-les, perquè mitjans hui en dia hi ha.
S'esta discutint sobre la inexistència del
llindar anaeròbic pel que la majoria de percentatges que apliquem en els
entrenaments estarien malament, s'esta posant en dubte l'efectivitat de la
majoria de suplements nutricionals o se'ls esta donant una importància que no
tenen, hi ha una corrent d'entrenadors que estan en contra quan es diu que en
l'entrenament de força s'han de dissenyar els exercicis de la manera més
semblant possible al gest esportiu. Però
potser hi ha eixa possibilitat amb la carrera a peu? Es poden activar en el gimnàs els músculs de les cames en
seqüències idèntiques o semblants a quan es corre? Servix per a alguna cosa la
tècnica de carrera per a corredors veterans? Hi ha els superaliments? És la
cervesa una beguda de reposició? Ajudes ergogénicas?
Estes i moltes altres preguntes són les que
ens han de fer despertar la nostra inclinació natural per conéixer, un gust per
saber, per conéixer les coses.
Els corredors, vullga's o no, necessitem
ser erudits. Tenim una vocació de pensadors perquè tenim
la necessitat pensar. Sentim que hem de saber més sobre l'estructura i
funcionament del cos humà, ens hauria d'interessar la nutrició esportiva, ens
convindria esbrinar tot el que puguem sobre el metabolisme i la fisiologia de
la carrera a peu, tenim la necessitat d'esbrinar tot allò que s'ha relacionat
amb el nostre entrenament, estar al corrent de que representa el massatge esportiu,
de com ens afecten les lesions, la seua prevenció i tractament.
Òbviament hi ha corredors amb més interés que
altres però generalment a tots ens agradaria tindre alguns coneixements de
totes eixes matèries, per al corredor modern el córrer ha d'anar de la mà del
gust per saber, el gust per conéixer i adonar-se que actualment tenim al nostre
abast una tecnologia que ens permet obtindre molta informació.
Però, atenció amb el doctor Google, cal saber
on buscar i que pagines mereixen confiança, on estan els estudis que són de
fiar o són interessats, cal buscar els documents de consens i on es troben els
metanálisis, una de les pagines que deurien tindre guardada tots els corredors
en la barra del navegador és: http://www.femede.es/ i la seua secció http://archivosdemedicinadeldeporte.com/.
És ací on haurem de mirar quan tinguem
dubtes, o quan tinguem interés en saber, o quan vullguem contrastar, i, a més
cal entendre que el saber implica la missió del compartir. Compartir, comunicar
el que sabem.
