Cal fer entrenaments accessibles i fàcils.

Acabem de començar amb desembre el que podríem denominar l'entrenament especifique de la nostra marató, ho fem amb una sèrie de carreres per davant que es deuen afrontar de manera diferent de les del mes passat i és que l'entrenament específic per a la marató és un temps molt curt. No podem passar molt de temps en disposicions interiors ni en consideracions prèvies. La marató està molt prop i hi ha molt que fer. El nostre estat de forma no és el pitjor dels imaginables, com a vegades ens pensem. Però tampoc està tot perfecte. 

      Hi ha molt que fer. Cal posar mà a l'obra. Cal entrenar fallant lo mínim possible. Cal fer entrenaments accessibles i fàcils

      Hi hi ha treball per fer. Molt. Suposa compromís, esforç, dolor, sacrifici. Molt de suor i algunes llàgrimes. Però ja aguaitem en l'horitzó que la Marató s'acosta, que està venint, que totes les amargures tindran la seua resposta al febrer i que ha de ser gojosa i alegre. Val la pena l'esforç. Val la pena el treball. 

Durant l'entrenament és temps de mirar a l'horitzó, si, però amb l'esquena acatxada i corbada sobre la terra per a treballar-la, per a amassar-la de quilòmetres i sembrar la llavor que, al seu temps, donarà fruits en forma de “marques”. Encara no veiem els fruits, caminem en el dur treball de la sembra però ja sabem que camí devem seguir i en l'hem de continuar, perquè val la pena continuar treballant.

Però, atenció! El que passá el passat cap de setmana a dos companys nostres mentres entrenaven per Racons i per Sagra ens deu fer pensar molt sobre l'entrenament que estem realitzant i és que ho vaig escriure abans i ho torne a escriure “Cal fer entrenaments accessibles i fàcils”, per això ull!.

Demà veurem com hem estat el diumenge en les tres carreres en què vam assistir, Cieza, Algemesí i el Raval.

"MAI TARDA QUI ARRIBA"

Algunes vegades se'ns passen els dies sense donar-nos compte i ens oblidem d'alguns detalls importants,  i ha tornat a succeir.

La famosa concentració de desembre quasi se'ns passa, i com “mai tarda qui arriba” o si ho voleu d'una altra forma “mai és tard si dita es bona” i esta si que ho és.

Resulta que el dia 8 de desembre tením pensat eixir a córrer la majoria dels corredors de Dorsal 19 per a després anar a esmorzar.

S'havia pensat en un horari, que sera el següent,  lo primer,  l'hora de l'esmorzar que serà a les 9,45 i com resulta que els sistemes d'entrenament són distints per a cada un dels nostres corredors s'havia pensat a realitzar tres grups.

A les 7:00 del matí reunió en les Pistes de les “maquines” per a eixir a córrer a les 7:15 amb l'anim de realitzar 25 Km., ja sabeu els ritmes que solen portar eixes “maquines” de Pego. 

Més tard, a les 8:00 concentració una altra vegada en les Pistes, però en esta ocasió dels més tranquils, per a eixir a córrer durant 12 Km. o quedar-se en les Pistes per a realitzar el treball de velocitat a les 8:15 amb la intenció d'acabar tots a les 9:30 per a poder anar a esmorzar.

Així que ja ho sabeu, tria el teu grup i acudix el dimarts 8 de desembre a les Pistes, hi ha servici de vestidor i dutxes per al que el necessite.

JA ESTÁ ARRIBANT.

Pot ser que hi haja alguns que no s'assabenten però hui comença un cicle nou en el nostre camí cap a la marató, novembre ha passat. Nou en tots els sentits. Nou perquè comença l'entrenament especific, totes eixes proves que hem estat fent en les Mitges i que ens han ajudat a establir els nostres ritmes per a tot l'entrenament han quedat arrere. 

      Nou també perquè ens preparem en estos mesos per a celebrar i entrenar el nostre gran esdeveniment de la temporada, la Marató.

      Cal tindre l'ànim preparat per a començar a entrenar de veritat, per a preparar-nos per a la Marató. No és temps per a pensar en desastres. És temps d'alçar la vista a l'horitzó i aguaitar que ja ve, que ja s'acosta, tan sols 10 setmanes.

     Arriben dies en què haurem de tindre preparat el nostre cos a suportar els freds entrenaments que ens esperen.  

     La nostra marató no apareixerà de sobte ni vindrà fent grans ostentacions, la nostra marató té un altre estil, una altra forma d'arribar, una altra forma d'actuar.

     Més aïna caldrà reconéixer-la per la senzillesa, pels seus entrenaments naturals i pels seus ritmes pròxims al de la marató, per eixos esmorzars durant els quals establirem les nostres tàctiques. 

     Per això cal mirar i vigilar el nostre pla. Ja arriba la Marató.              Ja està arribant. I l'espera se'ns ha de fer gojosa. 

L'espera enfortix la camaraderia, el reconéixer-nos els uns als altres com a corredors que compartim sobretot la nostra afició.

     Viure entrenant la marató és tota una forma de viure, de relacionar-nos amb els altres corredors, de no deixar que ningú quede arrere. Perquè l'espera la fem junts, corrent junt i entrenant junts.     

     Hui comencem l'Entrenament i ho fem així: amb satisfacció i alegria perquè sabem que s'acosta el nostre gran dia. I això no ens fa témer sinó alegrar-nos. No ens fa acatxar el cap sinó alçar-lo. Ens fa comunicatius. No volem que ningú es quede sense disfrutar al febrer de la marató.

Però novembre ha passat i les seues ultimes Mitges han sigut a Benidorm i Tarragona.

Bay a Catalunya contínua el seu camí cap a la marató de València a un ritme frenètic pareix que té una marxa més que la majoria, els altres ens en vam anar a Benidorm.

Allí en la ultima carrera del mes va ser quan David va poder amb els 4:30 per quilometre i ja deu sentir-se tranquil amb el seu marca. 

A Benidorm va ser també on Arbona trobaria la moral amb vista a aconseguir la seu marca personal. 

També allí tornava a les grans carreres Raimundo que després de diversos anys com a espectador, torna. 

També Benidorm serà de grat record per a Picayna perquè és la primera vegada que aconseguix baixar de les dos hores. 

A tots ells la nostra enhorabona.

MITJA DE BENIDORM.

SALA FERRER, CARMEN     1:24:25.

SALA GONZALEZ, VICENT  1:33:41.

CAMPS SENDRA, DAVID     1:33:42.

PONS SORIANO, ALBERTO 1:35:51.

WOODALL, TONY                 1:36:55.

ARBONA ESCRIVA, JUAN  1:38:04.

PASCUAL PASCUAL, LAURA 1:42:31.

PIERA ESTELA, RAIMUNDO 1:49:11.

PICAYNA                                    1:50:18.

MITJA DE TARRAGONA.

CARLOS SISCAR. 01:24:31

¡JA TENIM JUNTA DIRECTIVA!

Molts de vosaltres vos estareu preguntant com quedá aquella Assemblea General que es va fer?, Es va triar una junta directiva?, Quins seran els seus membres?, es va decidir un poc més?

 Pues si, vam celebrar l'Assemblea General, va ser una reunió divertida i entretinguda només dir que vam començar la reunio en les dutxes i que quasi tots els que vam assistir ens vam despullar i encara que no ens vam dutxar si que ens vam provar les talles del nostre nou vestit d'atletisme que espere ens ajude a aconseguir les metes que ens proposem, per descomptat lleugera si és.

Com ens sol passar quasi sempre se'ns escapa la nit parlant de carreres i d'entrenaments encara sort que al final vam triar president a Ferran Ferrando, encara que l'haguera preferit que fóra un corredor en actiu el que ens representara, pero jo pense que en la Volta de la Marina ja el tindrem, perquè espere que Ferran ja siga un president corredor i així se'ns passa la nit explicant com serien els xandalls i les camisetes d'atletisme, bo també vam parlar de la mitja de Gandia i de com l'afrontaríem.
Ah quasi se m'oblida, este divendres passat ens vam reunir i es forma la Junta Directiva que ens va ha representar, com ja he dit abans el president és Ferran Ferrando, però també tindrem vicepresidents, si, si dos vicepresidents com el govern espanyol i és que estem a la ultima, tindrem vicepresident 1r i 2n, i seran Pascual Sendra i David Camps encara que no quedá clar qui era el 1r i qui el 2n però dóna igual, el sou serà el mateix per als dos.

I ull! Tindrem també Tresorer, el que s'encarregara de controlar qui a pagat la quota i qui a pagat els xandalls i les equipacions, encara que també ens dirà qui no ho ha fet, i qui serà eixe valent?, pues no serà un altre que el nostre Carlos Briones, que ja deu estar mà a l'obra, la que li espera.
Però, no seria una Junta Directiva sensata si no tinguera a algú que s'encarregara de prendre nota del que es decidisca, quan es decidisca, i ho tinguera apuntat en una acta i per a això fa falta un secretari que per ara serà Vicent Sala, que esperem que no tinga molt de treball perquè serà senyal que tot va normal i que no cal prendre moltes decisions.

Si pensàveu que ja estava tot esteu molt equivocats, perquè la Junta Directiva de Dorsal 19 tindrà també dos vocals, Picayna i Paco Ceresola, no em pregunteu que faran els vocals, perquè jo només se'l que van a fer el tresorer i el secretari perquè el president, els vicepresidents i els vocals com en totes les juntes no tenen una tasca especifica, així que no es pot concretar més, i és que la Juntes Directives són així.

Encara que parega mentida, però alguna cosa vam traure en clar per exemple i perquè no servisca de precedent vam decidir que el menjar del dia 3 de gener del 2010 serà en el Bar Zorrilla, com veieu les Juntes Directives si que servixen per a alguna cosa i encara que em pareix que vam decidir alguna cosa mes no em recorde en estos moments perquè el secretari encara que portava paper i bolígraf no els utilitza.

I així van transcórrer les primeres reunions de la Junta Directiva que ens va a “dirigir” en la temporada 2009 – 10.

P.D. També vam decidir que el dia 8 de novembre eixirem a córrer, per a després anar a esmorzar tots junts.

Postdata a la postdata: l'horari serà més o menys el que seguix, esmorzar a les 9,45 sense saber de moment el lloc. 

A les 7,15 concentració en les pistes per a eixir a les 7,30 a realitzar 25 km. (només valents). 

A les 8,00 concentració en les Pistes per a eixir a córrer a les 8,15 per a realitzar o treball de sèries en les pistes o disfrutar corrent durant 12 km. (sols atrevits encara que també valents).

Així que ja ho sabeu.

Eixa serà la nostra nova Junta Directiva que segur tindrà fallades però de moment jo només veig una molt evident i és la falta de “maquines”, no tenim a cap sub-3 hores i esta mal que els que estan ho siguen almenys en els pròxims anys una altra carència que li veig és la falta de dones, elles sabran perquè no estan.