IN MEMORIAM

dijous, 29 de gener del 2015

Test VAMEVAL i sopar.

TEST VAMEVAL i SOPAR.
Dia: Divendres 6 de febrer.
Lloc: Pistes d'Atletisme.


Horari:
19,30.- Calfament. (Opcional)
20,00.- Primer test.
Segon test a la terminació del primer.
Tercer test a la terminació del segon i així fins a l'últim.
15 minuts després d'acabar l'ultime test, SOPAR,
PD.- Per al sopar cal avisar, serà a base de coques escaldades.
Per a realitzar el test només cal presentar-se amb roba per a córrer.

Hi ha servici de vestidor i dutxa.

dissabte, 24 de gener del 2015

Fontilles i El Verger, curses solidaries

     Si, ja se que no hem dit res de la carrera de Fontilles ni de la del El Verger però donada la casualitat que les dos eren amb fins benèfics o solidaris ens ve de meravella unir-les en una entrada.

     Saludem primer a tots els corredors que de forma desinteressada van participar en eixes dos carreres i de pas a tots els que ajuden a estes organitzacions.
     Una, la del El Verger, contra el càncer, en concret per a l'associació AECC i la de Fontilles per a ajudar a l'Associació Fontilles en la seua lluita contra la lepra. Dos carreres que ajuden a lluitar contra estes dos malalties, del càncer tots sabem quals són les seues conseqüències perquè la tenim al nostre voltant i veiem les seues conseqüències en canvi la lepra només els que viuen al voltant de Fontilles la recorden i coneixen.
     Amb la lepra ens succeïx que creem que no existix ja, però encara que hui és una malaltia curable perdura encara en nombroses zones del planeta i curiosament el pitjor de la lepra no és la malaltia en si, sinó l'exclusió social que patixen les persones malaltes i que molts recordem i és en eixe camp on la Fundació Fontilles també realitza la seua labor.

     Ja vos n'haureu adonat que poc anem hi ha parlar en esta entrada de la carrera a peu, però si que ho farem de les, cada vegada més abundants, carreres amb fins benèfics. I. encara que a primera vista este tema parega un poc alié, en realitat no és així, ja que condiciona la nostra participació en moltes carreres.
     Hi ha moltes formes en què els organitzadors de carreres col·laboren amb alguna obra benèfica, n'hi ha que aporten una quantitat per corredor que finalitza la carrera, altres donen l'oportunitat de triar per a donar una quantitat afegint-la a la inscripció i altres aporten una part de la inscripció, totes al cap i a la fi intenten ajudar econòmicament a una institució.
     La decisió i la voluntat de col·laborar sempre estaran unides al coneixement que tinguem de les necessitats de eixes organitzacions o institucions, també al que pensem de l'obligació de l'Estat per a fer-se càrrec d'eixes necessitats així com del concepte, tan escarnit, de caritat que tinguem. Concepte de caritat, que per cert, se sol substituir per solidaritat segurament per a no fer ús d'eixa paraula mil·lenària que ja sabem d'on ve i qui la utilitza en la practica, no siga que no siga políticament correcta. 

     En fi, les carreres s'han convertit en un nou sistema d'apadrinament així com en un recurs de sensibilització i de finançament per a alimentar la malparada economia de les ONG a Espanya.
     Tots guanyem. Les associacions poden llançar els seus missatges de sensibilització i a més aconseguixen fons i els corredors sentim que estem lluitant per una causa social alhora que practiquem el nostre esport favorit.
     Les carreres populars s'estan convertint en un esdeveniment perfecte per a la difusió de problemes que la nostra societat no soluciona adequadament donant-nos una oportunitat per a conéixer-los i saber quals són les seues necessitats i no sols conformar-nos amb un xicotet donatiu.

     No vull jo ara parlar en nom d'eixes associacions però pense que més important que eixe xicotet donatiu és el coneixement, el saber d'eixos problemes i prendre consciència de la necessitat que existisquen eixes associacions.
     Així que no estaria malament que visitàrem la pagina web d'AECC, https://www.aecc.es/, i la de la Fundació Fontilles, http://www.fontilles.org/, per a conéixer-los i poder continuar col·laborant amb ells tot l'any i no esperar fins a l'any que ve per a tornar a recordar-nos d'ells i donar-los només un xicotet donatiu.
CURSA SOLIDARIA DEL VERGER.
CERESOLA PIERA, PACO.- 0:29:59.
RODRIGUEZ VALDERRAMA , JOSÉ.- 0:34:11.


divendres, 23 de gener del 2015

La Mitja de Santa Pola

     Amb la Mitja de Santa Pola hem realitzat el primer viatge amb autobús en este acabat d'estrenar 2015 i podríem dir que ha tingut dos parts, com un díptic. 

     La primera taula ha sigut el viatge en l'autobús, on hem pogut xarrar i compartir opinions amb tots els corredors i acompanyants. Allí ens vam trobar amb un grup de corredors orgullosos i convençuts que correrien en una gran carrera. Que es desplaçaven encoratjats per l'esperança d'aconseguir no sols una bona marca sinó també per a confirmar que la seua passió per la carrera a peu és una sana passió. 
     El desplaçament fins a Santa Pola, tal vegada massa breu per a poder conversar amb tots, ha sigut molt intens i ens va servir perquè tots ens atibacàrem d'entusiasme i frenesí cap a la carrera que realitzaríem. 

     La segona taula del díptic ha sigut él lloc emblemàtic, que atrau i captiva a tot corredor. La Mitja de Santa Pola és com una llum per a tots a què els agrada córrer. Santa Pola ha obert una porta a molts corredors cap a un més enllà de la simple carrera diària. 
     Hem acudit per a córrer en una carrera especial. Dorsal 19 havia de vindre per a estar en la gran festa de la carrera a peu.
     Davant del gran espectacle de l'eixida hem sentit l'emoció de l'espera. Hem assaborit cada metre del seu circuit convertits en un més entre els més de huit mil corredors i ho hem fet durant molts quilòmetres junt amb el mar que és ja tot un luxe, tal vegada siga Santa Pola la carrera en què durant més quilòmetres podem córrer tan prop del mar. 

     Com qualsevol fidel club de corredors, Dorsal 19 ha volgut participar en la major festa atlètica que se celebra en la província d'Alacant, en Santa Pola també es reunixen com tots els anys la majoria de clubs de la Comunitat València i nosaltres hem volgut compartir amb ells la convicció que la carrera a peu és un esport que contínua entusiasmant a milers de persones.
     En fi, volguts corredors, Visca la Mitja Marató de Santa Pola! Tres hurres per la Mitja Marató de Santa Pola! Hip, hip, hurra! Hip, hip, hurra! Hip, hip, hurra!.
     Esperem que esta carrera ens acompanye molts anys, i que continue sent rent en esta gran massa de corredors que acudim a ella. Tornarem a Santa Pola? És el nostre desig, desig que mantindrem viu corrent moltes altres a l'espera de l'edició del 2016.

     I els nostres corredors? Com es van portar? Anem per parts, si diem que dos corredors van baixar de quatre minuts el quilometre, que nou corredors van baixar de quatre minuts i 30 segons el quilometre, que 17 corredors van baixar dels cinc minuts, que 22 corredors van baixar de les dos hores, que van acabar la mitja de Santa Pola 26 corredors i que van abandonar 3.
     Si diem totes estes coses i mirem tots els eixos números només ens queda dir que els nostres corredors es van portar com lo que son, corredors de Dorsal 19.

     Si a més enumeràrem als què s'estrenaven en la distància com José González, Marcos Martín i Alvar González, i continuàrem amb els que van realitzar la seua millor marca personal començant per la millora mes gran acarrec de Manolo Mira i continuant amb Frederic Server, Carlos Bañuls, Armando Giner, Rosa Bolta i Tino Alcina, i si a més volguerem recordar que tornem hi ha tindre dos dones en una classificació de mitja marató, no tindríem més remei que dir que la Mitja Marató de Santa Pola va ser una riuada de adjectius favorables i d'alabança.

dissabte, 17 de gener del 2015

El Dinar de Nadal

     Normalment, els clubs només convoquen a tots els seus socis a l'assemblea general. És veritat que l'assemblea General és l'assemblea per antonomàsia; en ella el club acorda i decidix sobre les qüestions més importants.


     Però hi ha una sèrie de reunions que arriben a tindre més transcendència, on arribem a descobrir els verdaders objectius de cada corredor i per tant cap a on es dirigix un club. Per molt important i útil que siga saber els que formen part de la Junta Directiva o la quota que haurem de pagar, sempre es tracta de qüestions minoritàries que només afecten l'aspecte legal i administratiu, que molt poc tenen a veure amb la carrera peu.
     El Dinar de Nadal, igual que algunes reunions més, són realment les assemblees on es decidix i es parla de la carrera a peu. Ens sol succeir que si no aclarim el que volem fer, succeïx el que no volem.
     Quan ens trobem amb tota una temporada per davant somiem amb el millor dels futurs, però el fet de no aclarir amb precisió eixe futur ens portara a no posar en marxa les accions necessàries per a aconseguir-ho.

     I llavors succeïx el que succeïx: que eixa marca o eixe objectiu mai arriba o resulta tot al contrari al que havíem somiat.
     Per a aconseguir que el nostre club este ple d'activitats, que acudisca a moltes carreres o que organitze molts entrenaments, primer cal aclarir amb precisió què és el que realment volem, i després posar-nos a treballar per a aconseguir-ho.
     Diumenge passat vam esbrinar quals són molts dels nostres objectius i possiblement el de més transcendència siga la data i el lloc en què se celebrara el VI Trofeu Dorsal 19, així que enguany viatjarem fins Mora de Rubielos l'ultime dissabte d'octubre per a córrer el seua mitja marató.
     També vam esbrinar o per a ser més precisos vam confirmar, que el que més ens agrada és estar assentats al voltant d'una taula menjant, sobretot si l'encarregat de preparar el menjar és el nostre Armando, també ens vam adonar de lo tant que ens agraden els emprenyaments, perquè la competició és una part important de la carrera a peu i Dorsal 19 esta ple de xicotets desafiaments.

     L'elecció de La Mitja Marató de Mora de Rubielos com la seu en què es disputara el VI Trofeu Dorsal 19 va ser una decisió a què s'arriba després de quatre votacions i durant les quals no van ser triades amb la suficient quantitat de vots carreres com, el Gran Fons de Massamagrell o el de Set Aigües, La Mitja Marató d'Albacete, la Mitja del Burgo d'Osma o les 3 Llegües de Villamalea així com la que va aconseguir arribar a la ultima votació o siga a la votació final, La Mitja Marató de Formentera.
     Com veieu carreres que totes elles mereixerien l'honor d'albergar el VI Trofeu de Dorsal 19 i que segurament l'albergaran en els pròxims anys quan el nostre club tinga la capacitat per a poder desplaçar-se durant tot un cap de setmana.
     que més vam parlar? De menjar, clar que si! Quant ens agrada menjar, del bon menjar s'entén, eixe que ens preparen els nostres cuiners i que en esta ocasió va estar a càrrec d'Armando, paque ens recuperàrem de tots els nostres esforços. Vam parlar de lesions com no! Dels absents però sobretot dels presents. De carreres, de moltes carreres. De desafiaments i apostes que ens fan entrenar i competir amb un poc més d'emoció i com dic sempre en estos casos, vam parlar de la carrera a peu.
     Després d'una reunió com esta ens pareix saber-ho tot d'un club com Dorsal 19. No obstant això, en el fons, és un gran desconegut. Dorsal 19, en un poble de tants corredors és un desconegut, incloent en este desconeixement, no sols a qui no corren, sinó a molts dels corredors de Pego.
     Què coneix la gent de Dorsal 19? Sobretot dos aspectes: per un costat la Volta a Peu a Pego, per un altre la part dels corredors que es veuen pel poble amb el mateix logo en la camiseta. No obstant això, ni l'una ni l'altra és “tot” Dorsal 19.
     Han sentit parlar els pegolins dels tests que realitzem en les pistes per a conéixer el nostre estat de forma? Coneixen els entrenaments en grup que realitzem? Els sona l'assistència a les Maratons i altres competicions del nostre club? Tenen notícia del VI Trofeu de Dorsal 19 o del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19? Tots estos, exemples sense voler enumerar cada una de les nostres activitats.

     Molts ciutadans, dels que ixen a córrer, segurament desconeixen eixos aspectes del nostre club. Molts, moltíssims pegolins tenen de Dorsal 19 una imatge de quatre bojos que els agrada córrer. Pocs, tant dins com fora de Pego, coneixen a este club que realitza una labor de propagació de la carrera a peu.

     A poc a poc, anirem proposant i donant a conéixer una forma de practicar un esport sa com és la carrera a peu i actes com El Dinar de Nadal és una forma més d'això.