IN MEMORIAM

dissabte, 29 de novembre del 2008

PERÒ ME FA FALTA UN CAFE.

Han sigut també matins com este en què el vent s'ha unit als núvols i estos al fred les que ens han portat ha disfrutar d'un bon café, quants de nosaltres no hem buscat una cafeteria hores abans d'una carrera amb la idea que un bon café ens torne les ganes de córrer i d'enfrontar-nos a la carrera al mateix temps que ens faça entrar en calor.

Si hi ha tot açò hem d'afegir els possibles avantatges que puga tindre a l'hora de córrer ja tenim els al·licients suficients perquè ara m'este prenent un d'eixos cafés casolans que encara que no reunisquen les condicions d'un bon expresso almenys ens ajudara a eixir a córrer i és que la cafeïna crea habite.
I és que la cafeïna i el seu consum és legal en l'esport d'alta competició i es considera una substància dopen-te només si es consumix en altes dosis (8-9 tasses de café fort).


La cafeïna estimula la secreció d'adrenalina, la qual cosa accelera l'alliberament a la sang d'àcids grassos que estan emmagatzemats en el teixit adipós (reserva de greixos).
Açò permet que durant els primers moments de l'exercici, l'organisme utilitze àcids grassos, per la qual cosa les reserves musculars de glucosa duren més i es retarda l'aparició de la pajara.
No obstant això, a causa de l'elevat nombre d'estudis científics en què es valora l'acció de la cafeïna amb distints efectes sobre esportistes, resulta difícil una interpretació única dels seus resultats.
En fi amb la tranquil·litat que em dóna el saber que este matí no donaré positiu per cafeïna em vaig a entrenar, seran només 12 km. Però me fa falta el café.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada