LA CLAU ÉS SUPERCOMPENSAR

No se com anomenar a este cap de setmana, mirant les classificacions de les dos Mitges a què hem acudit veig que els catorze estem complint de sobra amb els nostres objectius, caldrà parar atenció perquè, cal començar ja a mesurar els nostres esforços i no passar-nos si volem aprofitar eixe fenomen tan perillós i difícil d'aconseguir que és la “SUPERCOMPENSACION”.


MITJA DE VALENCIA.

MAS SISCAR, FERRAN 1:27:13
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL 1:28:08
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE 1:28:19
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE 1:31:59
MENGUAL COTS, CARLES V. 1:45:21
MENGUAL MOLL, JOSE 1:58:32

MITJA DE GANDIA.

COMPANY PUIG, PASCUAL CARLOS 1:21:12
SALA FERRER, CARMEN 1:21:43
SISCAR BAY, CARLOS 1:21:49
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO 1:26:36
LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE 1:26:42
SALA GONZALEZ, VICENT 1:34:43
PASCUAL PASCUAL, LAURA 1:42:37
CAMPS SENDRA, DAVID 1:42:37

     Hem de pujar el nostre nivell sense”passar-nos de voltes”.       Cada vegada que entrenem fort estem sotmetent a una sobrecàrrega a les nostres articulacions, músculs i sistema cardiovascular, de manera que a l'acabar el nostre nivell físic és inferior al què teníem al començar (per això ens sentim cansats).
     El nostre cos al rebre l'estrés d'una sobrecàrrega es prepara per a la següent sobrecàrrega amb un creixement muscular i adaptacions neuromusculars que fan que els músculs es coordinen millor entre ells i siguen més eficients, a més d'una altra sèrie de millores més complexes.

     Així la següent vegada que entrenem estarem més forts i serem més ràpids i resistents. Esta capacitat d'adaptació o pujada de nivell és l'anomenada supercompensació.

     - Si no ens recuperem el temps suficient després d'un esforç dur la supercompensació no es produïx. Al contrari, si repetim estos esforços sense recuperació podríem arribar a un estat de fatiga crònica per entrenar amb el cos en estat de debilitat, la debilitat induïda pel propi entrenament.

     - Si deixem passar massa temps el nostre estat de forma tampoc millora, ja que els efectes de la supercompensació s'han passat i hem tornat al nivell inicial.

     - La clau és aprofitar la millora de forma de cada sessió, per a iniciar la següent en eixe moment bo. Les diferents qualitats tenen diferents temps de recuperació ideals a respectar.

     Una altra cosa que no podem oblidar és que els cossos s'adapten i no necessita la mateixa recuperació un atleta d'elit que nosaltres.

     En general un exercici aeròbic lleuger es pot fer cada dia (la carrera suau), l'aeròbic mig-intens requerix d'un dia de recuperació, encara que també es poden fer dos o tres seguits i prendre un descans d'un o dos dies; les sessions de força convé espaiar-les deixant un dia complet de descans i quan parlem de força màxima i treballs amb alt component anaeróbico és aconsellable no repetir-los fins a dos dies després.
     Són estos uns consells senzills, que com sempre ens diuen que hem de descansar.