¡TETELESTAI!

Amics i col·legues del món de la carrera a peu, ja se que he escrit diverses vegades que la Volta a la Marina, ha acabat, però la veritat és que acabá amb El Sopar Gala del divendres passat.

Vam anar a la Gala d'entrega de premis a acabar amb la 14a edició, vam anar allí a premiar als vencedors però també a aplaudir a la resta de corredors que van participar, perquè tots els que van participar són vencedors.

Només són uns pocs els que trien córrer en la Marina pels premis, som la gran majoria els que busquem el premi de practicar la carrera a peu ja que contribuïx a preservar i millorar la salut, perquè ens proporciona una serena relaxació, una sana ocupació del temps lliure, una forma d'alleujar els inconvenients i les dificultats de la vida moderna. 

A més d'això, la carrera a peu educa l'home en l'ensenyança de l'esforç, del compromís, del sacrifici, de la generositat, en la busca dels valors més elevats, en la superació dels límits, en l'aposta per una vida dotada de valors i objectius, contribuïx a alliberar-nos de totes les formes d'egoisme i potència l'honradesa, l'altruisme, el respecte als altres i el respecte a la naturalesa. 

En suma, que la carrera a peu ajuda a una vida més plena.

La Volta a la Marina ens facilita, carrera rere carrera la integració en un grup de corredors que es van convertint primer en companys i després en amics perquè compartim els mateixos desafiaments i lluitem per objectius idèntics.

Per molta rivalitat que puga existir mai haurem de perdre ni oblidar la condició de joc que té la carrera a peu.

És veritat que Dorsal 19 no va arreplegar cap premi, però no vam anar a la Gala a arreplegar premis vam ser a acabar la Volta a la Marina com ho feien els atletes grecs que ens conta Píndar, cridant ¡tetelestai¡.

Si amics meus, amb l'esperit dels antics atletes grecs perquè en les odes amb què Píndar va cantar en homenatge als campions dels jocs Olímpics, Nemeus, Pítics i Istmitos, el poeta va emprar el verb Teleo, del qual prové la paraula “tetelestai”, per a ressaltar que l'atleta va aconseguir el premi. Per als competidors grecs arribar a la meta és el mateix que aconseguir el premi. No seria inusual que quan els atletes arribant a la meta emeteren un fort i agònic crit de victòria, i poc després, deien alguna cosa referent a la culminació de la seua proesa, amb la paraula “tetelestai”, expressant així la seua consciència d'estar complint amb la missió per a la qual la seua ciutat els havia enviat a  Olímpia.

La paraula grega empleada, és “tetelestai”; d'ella s'han donat algunes traduccions com ara “Queda acabat”. “Consumatum est”, “tot s'ha consumat”, “està complit”, “Està acabat”, “està completat”, i “està acabat”.

Si, vam anar a acabar la Volta a la Marina amb el mateix ànim que John Akhwari participá en les Olimpíades de Mèxic 68, quan a més d'una hora després de l'arribada a meta del primer, en la Marató dels desé novens jocs olímpics que van tindre lloc en Ciutat de Mèxic del 12 al 27 d'octubre de 1968; quan ja molts dels espectadors començaven a retirar-se, perquè l'espectacle de l'ingrés dels corredors suposadament ja s'havia acabat, va entrar a l'estadi l'últim corredor, John Akhwari, que havia vingut des de la republica de Tanzània; mes que amb un pas de derrota, caminava lent, però amb l'actitud d'estar jugant-se la seua pròpia història i la del seu poble. 

John coixejava, el seu rostre mostrava unes carasses de dolor, el dolor que li produïa cada pas que donava per la pista atlètica; a pesar que portava embenada unes dels seus genolls, se li notava la sang escampada per la tela; el public que quedaba en l'estadi es va posar de peu i va animar a l'atleta durant els últims moments mes dramàtics d'esta marató; llavors, un gran crit de victòria, tal vegada major que el que li van propiciar al primer que va arribar a la meta, es va escoltar en eixe estadi quan el maratonia va sobrepassar forçosament la línia d'arribada. 

Mes tard quan els periodistes li van preguntar de perquè no s'havia retirat de la competència, el corredor per Tanzània va contestar: “El meu país no em va enviar a 7.000 milles perquè començara una carrera, m'envia a 7.000 milles perquè l'acabara”. 

Dorsal 19 fa seu este esperit, perquè vam participar en la 14a Volta a la Marina per a acabar-la, per a cridar “tetelestai” i cridar-lo al final en la Gala d'entrega de Premis, i eixe és el nostre premi. TETELESTAI.