CANVI DE CIRCUIT.

El tindre en Dorsal 19 un Equip Oficial de Mesuradors pensava jo que era una sort i un avantatge però resulta que només és un fruit de la necessitat.

El E.O.M. de Dorsal 19 sorgix per les moltes necessitats de mesurar circuits que es té a Pego, en La Mitja Marató ja vam realitzar 3 mesuraments en 3 circuits i la ultima sol 2 dies abans de la celebració de la carrera.

I ara en la XXIX Volta a Peu ens torna a succeir el mateix perquè el circuit que amb tant d'afecte havíem dissenyat i del que teníem demanat els oportuns permisos i després d'haver-lo mesurat, trafic no ens autoritza a utilitzar un tram de carretera per la coincidència amb una carrera de bicicletes que se celebra en Xàbia.

Però tenim sort, el E.O.M. ha buscat ràpidament una alternativa i hui ja estarà mesurat, però també tenim poca sort perquè en La Mitja Marató ja no vam poder oferir als corredors el millor circuit i ara en la XXIX Volta a Peu tampoc anem hi ha oferir el circuit més ràpid, ara bé, estem segurs que oferirem, vistes les circumstàncies, el millor circuit.

Este nou circuit presenta unes característiques diferents, no és tan ràpid pel que serà més difícil véncer al crono però en canvi és un circuit molt tècnic perquè no serà fàcil mantindre un ritme constant, la qual cosa el fa ideal per a l'emprenyament entre corredors ja que serà necessari conéixer les nostres característiques i saber aprofitar-les, tindrem llargues rectes planes per als corredors ràpids, curtes pujades per als corredors amb força i llargues baixades en què podrem utilitzar tota la nostra velocitat i és qüestió de cada un saber utilitzar en el seu profit cada un dels trams.

Els corredors que ja siguen veterans en la Volta a Peu a Pego s'acordaran del famós circuit de Sant Antoni, que ha sigut en moltes edicions la part principal de la carrera, es recordaran de les dos ermites per les quals es passa, Sant Antoni i Sant Sebastian, es recordaran d'eixes vistes sobre el nostre terme municipal i el nostre poble que permetrà a molts corredors disfrutar d'un bonic paisatge.

Van hi ha ser dos voltes molt conegudes per als més veterans, això si, sense les dos pujades al poble, que van hi ha tindre l'aprovació de molts corredors i la crítica d'altres tants però pensem que és el millor circuit que podem oferir enguany.

Així que tornem a brindar, desitjant els millors desitjos per a este nou circuit que naix per la necessitat i ho tornarem a fer amb el “Libiam ne'liete calici” però esta vegada i fent cas d'una critica en la que se'm recorda que el Bríndisi de La Traviata de Verdi és un “duetto” i interpretat per una parella, he triat per tant per a esta ocasió a un fabulós Carreres i a l'excel·lent Caballe per a deixar tranquils els seguidors de Verdi.

La Vall de Pop.

          L'excursió a la vall de Pop va ser un èxit ja que el matí es presenta amb un cel blau només adornat per uns núvols baixets que donaven un poc més de bellesa a esta xicoteta vall, però nosaltres no buscàvem sols la boniques vistes ni creuar els seus  encantadors pobles ni tan sols córrer pels seus tranquils camins buscàvem trobar-nos amb altres corredors i muntar una bona tertúlia, en la que com sol succeir els que reben el major numere de comentaris solen ser els absents, però estos esmorzars no es poden reproduir, es parla ràpid amb moltes interrupcions i els temes van canviant a la mateixa velocitat de com es buiden els gots de cervesa.

En una tertúlia es comenta de tot el que esta relacionat amb la carrera a peu i convé que la tertúlia siga el més variada possible perquè cada un exposa el seu pensament de les coses i cada un sent la dels altres fins que va prenent una postura, però no és fàcil trobar corredors que parlen i deixen parlar, ara ja lluny del fum dels cigarrets.

Molts corredors solen mantindre les tertúlies través de les pantalles d'ordinador entre milions de persones desconegudes entre si, que de manera immediat aboquen la seua opinió en un fòrum, un blog, en xarxes socials com facebook o tuenti.

Jo invite a tots a vindre per que ací és on es pot veure com disfrutem de les carreres els corredors, si amb un entrepà i dos cerveses no estes llest per a xarrar, serà el café, que alguns preferim amb un poc de rom perquè encara que tinguem un caràcter mediterrani ens encanta la calor del carib i només en comptades ocasions ens atrevim amb un gin-tonic però llavors les tertúlies es transformen en conferències amb alguns monòlegs.

Però el divendres també vam córrer, 16 quilòmetres que vam realitzar a bon ritme, 5' 02'' de mitjana, el circuit no era l'idoni per a eixe ritme però si que ho eren en esta ocasió els corredors, en estos entrenaments solem córrer en grups que es formen segons les característiques dels corredors així poden participar tots, també hi ha unes quantes vies de fuga per a poder recórrer menys quilòmetres si no estem en condicions de realitzar tot el circuit, per tant intentem que tots puguen participar.

En fi, una bona excursió i ara a esperar la pròxima que la realitzarem en la Vall d'Alcala, seguint un circuit que fa anys que no realitzem i que transcorre pels termes municipals d'Alcala i de Biniaya també amb dos circuits el més llarg de 20 quilòmetres en què alternarem asfalt amb pistes de terra i com no amb la seua tertúlia posterior.

Brindem per tant perquè tot es puga complir i fem-ho amb un dels brindis més famosos el “Bríndisi” de la Traviata amb tres grans corredors, perdó tenors.

El Au Fenix.

     Estava esta vesprada descansant i recuperant-me, i és que arriba un moment en què sempre ens trobem recuperant-nos d'alguna cosa ja siga d'una carrera o d'un entrenament o tal vegada de tot un dia de treball o d'alguna lesió i inclús d'una nit de “querer” però això ja serà un altre tema, la qüestió és que em recordava de les 4 hores i 16 minuts de Carlos Siscar en la marató de Pàdua diumenge passat.

Estava pensant que des d'aquell mes de febrer de 1984 en la marató de València ningú s'havia acostat tant en Dorsal 19 a la marca que realitze eixe dia, sol 5 minuts més lenta i és que Bay és gran, gran en les seues millors marques i gran en els seus pitjors marques.

He de dir, que crec que hi ha tingut sort perquè només es lesiona l'esquiliotibial de la cama dreta en el quilòmetre 16, crec, jo en canvi estic segur que des de la mitja marató tènia cada un dels músculs de les dos cames lesionats i és que els temps canvien i en quatre hores es poden fer i pensar moltes coses mentres correm una marató.

El circuit de la marató de Pàdua és prou bonic perquè admirant el paisatge i les distintes poblacions que s'encreuen i sobretot els dos últims quilòmetres podem pensar que és entretingut, però admira Bay el paisatge?  es va sorprende al creuar els cascos antics dels pobles de Borgoricco, Campodarsego, Cadoneghe i Pàdua?, ja ens ho comptara.

Açò em recorda al mite grec del Fènix, eixa au que sempre renaix de les seues cendres, així, el Fènix, una vegada arribada a la seua maduresa i desenrotllades totes les seues potencialitats, s'immola en una pira funerària, alhora que reproduïx el seu més bell cant, que ella mateixa construïx; una vegada reduït tot a cendres, un cuc, que apareix entre la mimes, donarà lloc amb el temps a un nou Fènix que repetirà el seu procés de desenrotllament.

És interessant adonar-se de la similitud amb la marató de Pàdua: 1- El Fènix s'immola en el seu moment de màxima esplendor; 2- és consumit pel foc, que en la mitologia universal simbolitza la purificació, el pur; 3- l'au renaix de les seues pròpies cendres en la primitiva forma d'un cuc, en les antípodes de la forma en què tornar a immolar-se.

Com veieu Bay renaixerà de les seues cendres i tornarà este estiu hi ha volar i serà una altra vegada el que era.

Camiseta XXIX Volta a Peu.

Dos fets han succeït esta vesprada que mereixen una breu ressenya, en la presentació de la camiseta oficial de la XXIX Volta a Peu Pego 2011 hem decidit el canvi de data per a la “Quality First Training” que serà el pròxim 8 de maig, el dia després de la Volta a Peu, els horaris continuen sent els mateixos i la necessitat de avisar amb anterioritat per a acudir a l'esmorzar continua sent necessària perquè hi haja suficient menjar.

En la primera vista de la camiseta que serà de color gris amb els logotips dels organitzadors i dels principals espònsors, san fet 1200 còpies per a ser repartides als 1200 primers corredors que passen per meta, s'ha ressaltat les bones expectatives que es tenen en la millora de la carrera al traslladar la carrera al passeig de Michel i l'esperança que el nou circuit siga del grat dels corredors.

El Verger, interessant, exitant, intrigant i apassionant.

Uf!, que carrera la que es disputa en el El Verger, va tindre tots els ingredients per a ser excitant i al mateix temps interessant per a saber com anem millorant, va tindre un bon circuit, va tindre també molt d'ambient ja que va comptar amb més de 1300 corredors i a més per a fer-la intrigant, era la primera carrera que fea calor, en fi una carrera apassionant.

I és que, l'objectiu de quasi tots els corredors és obtindre unes prestacions cronomètriques cada vegada millors, i per això ens sentim motivats a seguir plans d'entrenament sempre més forts que ens permeten amb el temps aconseguir millors resultats. Però, amb el pas del temps, ja siga pel nostre envelliment, ja siga a causa de l'adaptació del nostre cos a l'entrenament que realitzem, la qüestió és que cada vegada ens costa més millorar.

 Quan açò succeïx els corredors que poden solen canviar d'entrenador, esperant que el nou trobe nous tipus d'entrenament que els permeta millorar, però la majoria sol buscar entrenaments nous on siga.

Saber qual és el millor entrenament no és fàcil, ja que les variacions que poden existir d'un corredor a un altre varien tant que un mateix entrenament afecta de manera diferent de cada organisme.

Per això és interessant conéixer els efectes dels diferents mitjans d'entrenament i tindre un orde d'eficàcia.

Segons la majoria d'estudis sobre sistemes d'entrenaments, l'entrenament que determina en un corredor la màxima eficàcia pareix l'interval training.

Este sistema és el que utilitza en els entrenaments les distàncies que van entre els 400 metres i els 3 quilòmetres a diferent intensitat.

El següent sistema d'entrenament que pareix determina el més rendiment per a la nostra carrera  és l'interval training  a velocitat màxima, ací l'esforç a realitzar és molt elevat pel que són sèries molt curtes per tant no sobrepassen els 30”.

El tercer mitjà d'entrenament el podríem denominar força explosiva. Ja que els exercicis d'específics per a millorar la nostra força significa obtindre una tècnica de carrera més eficient i econòmica, el que ens permet consumir menys energia per a recórrer una determinada distància.

Continuant amb esta curiosa classificació de mitjans d'entrenaments més eficaços, en el quart lloc posaríem la carrera curta i ràpida, i la carrera a ritme mitjà. Sempre es corre per davall del llindar anaeróbico, en la curta i ràpida ho faríem entre 10-15” més lent que el nostre ritme de 10 quilòmetres i així ensenyaríem als nostres músculs a utilitzar poc oxigene, entre els 3000 metres i els 5000, el que solem dir sèries mitjanes.

En la carrera mitjana correríem inclús un poc més lents a fi que els nostres músculs s'acostumen a utilitzar com a combustible un poc més els greixos per a així economitzar el tan escàs glucogen, vénen a ser les nostres volgudes sèries de 10 Km.

Com sempre tot teoria, però ja ho va dir  Leonardo Da Vinci “Els que s'enamoren de la pràctica sense la teoria són com els pilots sense timó ni brúixola, que mai podran saber a on van.”

En fi, els que van millorant carrera rere carrera que seguisquen amb els seus entrenaments i els que pensen que estan estancats ja tenen un poc en què pensar.

En el El Verger vam trobar una gran milloria, vam tornar a tindre a un sol corredor per davall de 4' i a cinc a menys de 4'30'' a més ho van fer molt bé els set que van baixar de 5', bona la progressió que porta nostre Ramón que ja esta en el club dels 5'30'', punt i a part són els dos que van estar per damunt dels 6' i és que al començar a córrer es necessita un gran sacrifici que ens portara indubtablement a una gran  satisfacció i hi ha entrar en un món que ens proporcionarà grans moments i grans alegries, acabar la carrera era el seu triomf i van guanyar.

EL VERGER.

COMPANY PUIG, PASCUAL               03:49

PONS SORIANO, ALBERTO JOSE   04:17

SENDRA FRANQUEZA, VICENT      04:17

LLANBIES SENDRA, ENRIQUE        04:18

WOODALL, TONY                             04:29

ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE     04:29

SALA FERRER, JAUME                    04:30

GARRIGOS PINA, PEDRO                 04:45

SERVER MILLET, JUAN ANTONIO 04:48

PIERA FERRER, BAUTISTA              04:50

PEREZ MARI, JOSE                         04:50

CERESOLA PIERA, FRANCISCO       04:57

PEREZ GARCIA, ANGEL                    04:59

ALEMANY SENDRA, RAMON           05:30

GONZALEZ MONTERO, CARMELO  05:45

MENGUAL MOLL, JOSE                   05:47

PASCUAL FEMENIA, JUAN              06:08

BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA     06:08

El nou circuit esta mesurat.

     Dissabte passat el E.O.M. -Equip Oficial de Mesuradors- de Dorsal 19 acaba de mesurar el nou circuit de la Volta a Peu i com ja va sent habitual durant els últims anys hem buscat els 10.000 metres, perquè pensem que és la distància que millor s'adapta al corredor popular d'asfalt.

Sempre busquem en Dorsal 19 la comoditat per al corredor per això enguany hem canviat tota la carrera i també el seu circuit.

Sempre resulta complicat trobar un circuit que satisfaça els gustos de tots els corredors ja que ens trobem amb corredors que els agrada córrer pels carrers de les ciutats perquè només el dia de la carrera estan tancads al trafique i l'ambient dels espectadors sol ser major, però córrer pels estrets carrers de Pego ens exigiria un constant i dur puja i baixa, que faria molt dura la carrera als 900 corredors i que els obligaria a haver de passar per alguns embuts que els forçaria a ralentitzar el pas, per a evitar açò hem canviat la ciutat pel camp evitant les constants pujades i baixades.

Però la solució total no esta en eixir a córrer al camp, encara que tinguem a molts corredors que els encanta córrer en un bosc de tarongers ja que l'absència d'espectadors fa que la soledat del corredor de fons es faça patent així que per a evitar en part este problema hem triat un circuit amb dos voltes amb una gran avinguda que pot albergar a tots els espectadors que esperem este prou animada per a pal·liar en part eixa tranquil·litat que ens dóna córrer en el camp.

Un altre dels aspectes que hem buscat millorar és tota la infraestructura de l'eixida i meta, en el passeig de Michel, antic El Clot, comptem amb espai suficient perquè siga còmoda la zona d'aparcament així com tenim els suficients vestuaris perquè molts corredors i corredores els puguen utilitzar amb alleujament.

Distint problema és el de l'eixida, ha tots ens agrada començar la carrera hi ha el nostre ritme sense haver de fer molts avançaments i sense haver de suportar els avançaments continus que ens obliguen a haver de patir uns primers quilòmetres de bogeria, per a esta molèstia pensem que hem trobat un subterfugi, realitzarem dos eixides simultanieges i en diferent lloc, dos eixides que estaran situades una a cada costat del passeig de Michel, separades en una distància de 66 metres que són els que té de més la primera revolta a la dreta.

Expliquem un poc més; dos eixides una per als que pensen córrer per davall de 5 minuts el quilòmetre i una altra per als que esperen no superar este ritme, dos eixides una amb una distància fins a la primera revolta a dreta de 199 metres i una altra amb una distància de 133 metres fins a la primera revolta a dreta que té una longitud de 66 metres fins que coincidix amb l'altra eixida.

En total 10.000 metres per a les dos eixides.

Esperem amb tot açò que abans d'arribar als primers 1000 metres ja estiguen tots els corredors corrents al seu ritme. 

La solució el dia 7 de maig a partir de les 19 hores.

El 1 de maig “Quality First Training”.

       El 1 de maig no sols va hi ha ser el dia del Treball sinó que serà també el “Quality First Training”  de la temporada.

Dedicarem eixe dia a l'entrenament de qualitat i per a això ens reunirem en les pistes d'atletisme per a entrenar tres de les facetes més importants de l'entrenament de qualsevol corredor.

Posarem molta qualitat en l'anomenada L.S.D., o siga llarga distància lenta que realitzarem per alguns dels immillorables circuits que tenim per açi,  per als que preferisquen el “Interval Training”, posarem en funcionament la poc coneguda “Súper Sèrie” que realitzarem en les mateixes pistes d'atletisme per a continuació tots junts poder realitzar allí mateix una “The Súper Recovery”.

Per a la L.S.D. i la S.S. haurem d'estar en les pistes a les 07,30 del matí i per a participar en la T.S.R. haurem d'estar a les 09,30.

Els que trien la L.S.D. i recórrer entre els deu i els vint quilòmetres millorarán la seua eficàcia cardíaca i respiratòria així com el seu metabolisme energètic i van a capilarizar els músculs de les cames, la L.S.D. és el primer i únic mitjà d'entrenament dels principiants  en canvi per als que tenen més quilòmetres en les seues cames els servirà per a consolidar la seua resistència base i per als experimentats més que un mitjà d'entrenament els pot servir com una recuperació i regenerar el seu cos, recordar que és el mitjà d'entrenament essencial per a córrer una marató.

Si algú no li abellix córrer pels nostres camins es pot quedar en la pista i provar a realitzar una Súper Sèrie, el principi d'este entrenament prové del body building però nosaltres intentarem traslladar-lo als corredors. 

Encara que l'hem catalogat d'interval, contràriament en este cas no realitzarem pràcticament cap recuperació, o siga serà carrera contínua.

Normalment quan realitzem sèries ens solem guardar les forces per a la ultima sèrie que la solem fer al límit però en la súper sèrie el màxim esforç el tindrem de fer en la primera i successivament anirem reduint la nostra velocitat. Hi ha moltes variants però el millor és començar agafant confiança amb la súper sèrie i començar amb distàncies curtes.

Primer calfarem durant tres quilòmetres i començarem corrent 200 metres al límit i continuarem a una velocitat un poc inferior altres 400 metres, podríem dir que hem realitzat una sèrie de 200 seguida d'una altra de 400 o un 600 amb una primera part molt ràpida. La recuperació serà el doble del temps que tardat, després tornarem una altra vegada  amb el 200 i el 400 fins a repetir-ho 4 0 5 vegades, a continuació trotarem dos quilòmetres i ens prepararem per a “The Súper Recovery”.

Com tots haurem consumit molta energia i moltes forces l'important serà que recuperem ràpidament els hidrats de carboni i les proteïnes consumides.

Per a recuperar els hidrats de carboni no tenim encara clar si anem hi ha utilitzar a “Sant Miquel” a la “Amstel” o el “Heineken”, encara que també és possible que hàgem de recórrer al “Cruzcampo”, és este un apartat en què de moment hi ha alguns dubtes.

En el reposat de les proteïnes estan les coses més clares, en la preparació de les brases i de la seua utilització per a les xulles de corder i les llonganisses i botifarres de porc comptarem amb la inestimable col·laboració del xef Juanjo Adriá Arbona que posarà tot el seu saber en l'elaboració d'esta recuperació.

Una altra cosa, per a poder participar en la “The Súper Recovery” cal confirmar l'assistència perquè per al càlcul de totes les proteïnes que necessitarem el xef necessita tindre la màxima informació.  

A un mes de la XXIX Volta a Peu.

Bo, ja estem quasi a un mes de tornar a l'acció, quasi un mes per a celebrar la que serà la tercera carrera de l'any a Pego i la XXIX edició de la Volta a Peu. Són dos números importants, tercera carrera quan només portarem quatre mesos d'este 2011 i 29 edicions de la Volta a Peu són números per a sentir-nos orgullosos, perquè tots sabem que no és fàcil, sobretot perquè som corredors i el que ens agrada és córrer i no tant organitzar.

Enguany el repte torna a ser important perquè som la quarta carrera de la Volta la Marina que esta comptant amb més de mil corredors, amb el que ens obliga a posar tota la nostra tenacitat en què la carrera isca bé.

Tots ja sabeu els canvis que realitzarem, per tant convertiran a Volta a Peu en una carrera nova, nova serà la zona de meta i eixida així com completament nou serà el circuit amb el que intentarem que el corredor este més còmode ja siga abans, durant o després de la carrera.

A poc a poc anirem mostrant les novetats.

Però la segona carrera de la Marina ja sa celebrat, va tindre lloc en Gata i va comptar amb una nombrosa participació de Dorsal 19, la duresa del circuit pareix que ens afecta de distinta manera, vam empitjorar un poc al no tindre a cap corredor per davall dels quatre minuts però en canvi ens vam trobar amb quatre corredors que van baixar dels 4,30 i un a 4,30, on ens trobem més a gust és per davall dels 5 minuts el quilòmetre perquè huit van poder amb eixe ritme i només cinc corredors van estar per damunt d'eixa frontera imaginària que separa el córrer del trotar.

Al Verger millorarem segur, el seu circuit completament pla ens va hi ha mostrar el nostre verdader potencial i veurem ja a tots els nostres corredors per davall dels 5, 30, per tant el circuit donara una mà a l'entrenament que hem realitzat estes setmanes, tots sub-55.

GATA.

COMPANY PUIG, PASCUAL.-                 04:11

KOVAL SZUMIC, MYKHAYLO.-             04:14

SENDRA FRANQUEZA, VICENT.-         04:24

PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.-      04:24

SALA FERRER, JAUME.-                       04:30

ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE.-        04:40

GARRIGOS PINA, PEDRO.-                   04:43

PIERA FERRER, BAUTISTA.-                04:47

MENGUAL COTS, CARLES V.-               04:46

SERVER MILLET, JUAN ANTONIO.-   04:47

PEREZ MARI, JOSE.-                           04:48

BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA.-       04:54

PEREZ GARCIA, ANGEL.-                      04:54

CERESOLA PIERA, FRANCISCO.-         05:04

PASCUAL PASCUAL, LAURA.-               05:12

FOLQUES NADAL, PAU.-                      05:24

MENGUAL MOLL, JOSE.-                     05:34

ALEMANY SENDRA, RAMON.-             05:41

Carnet.

           Alguns de vosaltres ja tindreu el carnet de Dorsal 19 i els que encara no el tenen l'obtindran en els pròxims dies. El carnet servix perquè ens identifiquem, perquè sapiem els que som i al club que pertanyem encara que per a això no és imprescindible ja que ens coneixem tots.

Però hi ha llocs on resulta interessant que ens coneguen i que ens identifiquen i que de moment són dos, Piscina Municipal de Pego i Esports Colau a Ondara.

En la piscina mostrant el nostre carnet tindrem una rebaixa en l'entrada ja que se'ns aplicara una tarifa reduïda, amb la qual cosa podrem recuperar-nos dels nostres entrenaments i aconseguirem disfrutar dels avantatges que la natació pot aportar als nostres entrenaments amb menys diners.

En Esports Colau mostrant el nostre carnet tindrem un descompte en el material que comprem amb el que de moment ja no tenim excuses per a poder córrer amb unes sabatilles que s'adeqüen als nostres peus, així que de moment ja podem entrenar i recuperar-nos amb un cost un poc més baix.

Ja se que de moment la recuperació per excel·lència en Dorsal 19 és la cervesa i l'entrepà i esta encara no la tenim subvencionada amb el nostre carnet però ho estem intentant.