La XXXII Volta a Peu a Pego a punt.

     Bo, tot ens indica que per fi la XXXII Volta a peu a Pego esta ja preparada per a la seua celebració, i estic convençut en el meu moderat “optimisme” i la meua convicció que tot va hi ha eixir com ho tenim pensat té una de les seues causes en què el cercle de corredors de Dorsal 19 que l'estan preparant tenen una qualitat molt acceptable per al muntatge d'esta carrera.

     I açò no és casualitat. Crec que és decisiva, les 31 edicions de la Volta a Peu que ja hem celebrat. Dir que enguany va ha ser un èxit tal vegada siga vanitós i tindré molt de cuidat en frenar la meua vanaglòria perquè la paraula èxit, té una màgica ressonància en tots nosaltres i pràcticament quasi tots anhelem el que esta paraula expressa o representa.

     La zona d'eixida i meta esta ja pensada perquè siga còmoda, l'aigua en quantitat suficient, les camisetes de record preparades, els trofeus estan quasi preparats, els dorsals estaran unes hores abans –creuem els dits-, el circuit ja esta mesurat i ajustat –falta pintar-lo-, els col·laboradors i tot Dorsal 19 estaran en el seu lloc, l'ambulància preparada, així que pot ser un èxit la XXXII Volta a Peu a Pego.

     A tots ens agrada tindre èxit en el que realitzem i Dorsal 19 no és una excepció però devem considerar que l'èxit només es dóna sempre com a conseqüència d'una acció o una activitat prèvia, el resultat de la qual és el que es qualifica d'èxit.

     Generalment podrem considerar que hem tingut èxit si el nombre de participants a superat al d'anys anteriors, si tots els corredors han tingut el seu record i la suficient aigua, si els guanyadors ho han sigut a dreta llei, si ningú s'ha fet mal i no se'ns ha presentat cap problema que no hàgem pogut solucionar. Totes estes coses seran les que es lloaran o es criticaran durant els dies successius, però dins de molts dels corredors de Dorsal 19 el simple fet d'haver pogut realitzar la XXXII Volta a Peu haurà sigut un èxit i tal vegada ho siga ja l'estar intentant-ho.

     La XXXII Volta a Peu a Pego potser serà un èxit el 3 de maig del 2014 o potser no ho siga, però l'èxit de què es parlara, del que ens felicitaran no deu constituir una verdadera obsessió, una necessitat ineludible, perquè l'actual societat, ens dividix a tots en una dicotomia entre vencedors i perdedors, i lògicament ningú vol formar part del grup dels perdedors, i moltes vegades sotmetem al nostre club i al nostre poble a uns esforços contraproduents. Hem de reconéixer en molts casos nostres limitacions.

     L'important no és un triomf total en l'organització de la carrera sinó assentar les bases per a continuar triomfant en totes les activitats que siguem capaços de realitzar en Dorsal 19 i eixa ha de ser la nostra principal preocupació.

     L'èxit que hem tingut algunes vegades en la Volta a Peu ens hi ha fet presumir, ens ha fet elevar-nos en eixe pedestal que tots hem creat pa què tot el món reconeixeca les nostres capacitats i merits, ens rendisca homenatge. El sentir-se subjecte d'adoració pels altres, és un desig que maquiavèl·licament ens estimula.

     Però el verdader triomf deuria quedar-se dins de Dorsal 19, romandre mig ocult, mala cosa és que gallegem de tindre més corredors que ningú, donar més regals que ningú, tindre el circuit més ràpid, perquè podem estar segurs que a la llarga la nostra falta d'humilitat ens perjudicara.

     Quan acabe la XXXII Volta a Peu a Pego el verdader triomf estarà a haver aconseguit que Dorsal 19 se senta més segur, més unit i si pot ser un club de corredors millor del que era abans. Isca bé o isca malament la carrera eixe serà el nostre èxit. Si la carrera es desenrotlla sense cap problema, tots contents però si hi ha contrarietats el primer ha de ser dominar el mal humor, després no abatre's i acceptar eixa contrarietat tal com es presenta i intentar traure quelcom positiu d'ella.

     Ja esta tot preparat perquè el dissabte que ve Dorsal 19 pose tot el seu esforç i qualitats al servici de tots els corredors que els abellisca córrer en el nostre poble, espere que tots ens sentíem agraïts, uns per participar i altres per organitzar.

     La carrera a peu ha de ser alegria i simpatia. Una de les coses més belles és ser sembrador d'alegria. L'home alegre és feliç i fa feliços als altres. Anem hi ha intentar que la XXXII Volta a Peu a Pego porte alegria a tots els seus participants, que es vagen de Pego amb un semblant somrient que transmeta felicitat i que comunique alegria.