Un any més, i van ja set, són els que
celebrem el Trofeu Dorsal 19, un trofeu que per tant podíem dir que ja forma
part de la tradició de Dorsal 19.
El Trofeu Dorsal 19, és un costum que tenim
tots els anys i on triem una carrera i en ella celebrem una competició entre
tots els nostres corredors i premiem als millors basant-nos en una
classificació compensada per l'edat de cada u. Aprofitàvem l'entrega de premis
del Trofeu Dorsal 19 per a celebrar la Gala de Dorsal 19 on es realitza un
repàs a tota la temporada i un xicotet homenatge als nostres corredors més
destacats.
El VII Trofeu Dorsal 19 es manté en la
tradició de Dorsal 19 però va hi ha patir un canvi, se separa de la Gala de
Dorsal 19.
Tradicionalment els dos actes s'han celebrat
junts i davant de la dificultat que representa l'organitzar una Gala fora de
Pego, degut en part a la duració de l'acte i al trasllat que normalment hem de
fer, anem hi ha mantindre la tradició de celebrar el Trofeu de Dorsal 19 i la
Gala de Dorsal 19 però per separat.
Una de les millors formes d'organitzar i
desenrotllar no sols un club sinó este complicat món de la carrera a peu és
créixer partint de la tradició, que no és la «tradició» anquilosada i romàntica
que es viu com a tradicionalisme, l'autèntica tradició és sempre creadora, ens
ho diu la mateixa paraula (tradere en llatí, entregar). La tradició no és per a
res conservadora: amb la tradició de les carreres a peu se'ns entrega una forma
de practicar i entendre la carrera a peu i ens dóna la possibilitat de
canviar-la sense perdre el contacte amb ella. El que hem de fer és repensar la
tradició a fi de conéixer millor eixa activitat i si fóra necessari modificar-la.
Fora d'ahí, està de moda ser antitradicional
en tot. Un exemple obvi són algunes carreres que se celebren per ahí que són
“rares” o “anormals”, en les que la tradició haguera de ser per pur sentit comú
ineludible. No obstant això, es prescindix d'ella buscant l'originalitat com si
ser original equivalguera a creador; original és a la seua manera un
extravagant o un boig.
Anem per tant a realitzar alguns canvis, el
més significatiu serà sens dubte el de la competició, com ens diu la nostra
tradició va hi ha ser compensada, però l'hem modificat afegint una altra
carrera per a poder arribar a més corredors, i així anem hi hi ha comptar tant
amb La Mitja Marató com el 10K.
Pel que hi haurà dos competicions, en este
enllaç es troba la llista amb el coeficient de puntuació.
Ja se que molts no es preocupen de la
competició i que no els interessen els trofeus, però els que senten el cuquet
de competir en igualtat de condicions una vegada a l'any amb els seus companys
més jóvens o més vells haurien de fer una ullada a les llistes i triar la
distància en què puguen aconseguir el coeficient més baix i la seua
possibilitat de quedar millor classificat.
Ho hem escrit i sobretot ho hem experimentat
infinitat de vegades. És un procés curiós. Comencem a córrer només per estar en
forma i sense donar-nos compta comencem a il·lusionar-nos amb la idea de córrer
un poc més i al final ens sentim campions quan acabem la primera carrera.
La manera que tinguem d'anar dosificant les
nostres metes és el que transformara la nostra carrera a peu en una activitat
estimulant. Ens agradara competir primer contra nosaltres mateixos sense rivals
però hi ha moltes forces ocultes en cada un que només aconseguixen la seua
eficàcia quan sorgix, com per a aclarir-les i fixar-les, un objectiu que puga
concretar i unir eixos impulsos confusos fins a fer-los prendre la forma i
l'atractiu d'una meta.
Una meta que no necessàriament siga derrotar
a algú sinó aconseguir alguna cosa que ens pot paréixer a primera vista
inabastable. Hi ha un lema ja tradicional en Dorsal 19 que diu: “l'important no
és guanyar, sinó que no ens deixem véncer”.
Eixe pas, és fonamental per a aconseguir la
pròpia competitivitat. La nostra competitividad s'aconseguix practicant-la, és
un procés que quasi sempre depén de la nostra capacitat per a aconseguir eixe
hàbit que ens ajude a gestionar bé les nostres aspiracions i objectius, que
moltes vegades són confusos i inclús contraposats. Perquè és freqüent que
tinguem ganes de fer alguna cosa però no ganes de fer el que és necessari per a
aconseguir això.
Quan tenim ganes de córrer una marató o
realitzar una marca cal tindre força de voluntat, perquè si no la tenim, només
aconseguirem fer el que es té ganes de fer en eixe instant, però no
aconseguirem res fora d'eixe curt termini. Per això la voluntat per a
aconseguir algun objectiu consistix en bona part a adquirir l'hàbit de voler
fer les coses necessàries per a aconseguir-ho.
La majoria de nosaltres abans d'aconseguir
algun objectiu destacable hem experimentat alguna vegada el ser presoners del
pantaix, de l'ofec i del cansament, ens hem sentit “morir” entrenant i només
l'anar a poc a poc habituant-los a eixos entrenaments ens ha permés aconseguir
alguna meta.
Per això l'entrenament que som capaços de
complir és un gran èxit de la intel·ligència i de la voluntat. Quan s'ha
adquirit una certa destresa a entrenar gràcies als hàbits, l'espontaneïtat
produïx grans creacions ja que qualsevol objectiu que se'ns ocórrega aconseguir
en una animada reunió l'anem a poder almenys intentar; però si no es té eixa
destresa que naix de l'esforç per adquirir hàbits, eixa mateixa espontaneïtat
sol ser desastrosa.
Ara ens acostem al VII Trofeu Dorsal 19 i si
volem d'alguna manera competir cal començar ja hi ha estudiar les nostres
opcions ja que decidir eixe dia embolicats en l'ambient ens pot portar al
desastre i un dia de festa se'ns pot transformar en una decepció.
I cal arribar al dinar com a vencedors siga quin
siga el nostre resultat i no permetre que l'espontaneïtat ens frustre, hem de
tindre present que en la carrera a peu el que volem no sempre coincidix amb el
que ens abellix.
Ja fa mesos que ho sabeu, el VII Trofeu
Dorsal 19 se celebrara el dia 6 de novembre del 2016 en La Mitja de Gandia i
les seues 10K, amb el seu dinar de celebració i la seua entrega de trofeus als
guanyadors, ara només ens queda triar la distància que més ens interesse i hi
ha disfrutar.
