Després
de la marató estem en un merescut descans, però ja és hora de
despertar, és hora ja d'alçar-se i tornar als entrenaments, no ens
enganyem: no estem esperant eixa carrera o eixa competició que ens
farà tornar a l'activitat; ni estem esperant que un matí a
l'alçar-nos se'ns encenga una llumeneta i ens decidim a entrenar.
No, això no és el que estem fent en este descans. Certament estem
en un període “d'espera”, però esperar no significa
assentar-se que vinga la nostra destinació; sinó un actiu “tendir
cap a”, moure's, procurar, fer que arribe. El que implica la
capacitat i el desig de despertar-se i la decisió de posar-se en
camí.
Ja
estem veient com estan d'espavilats en l'Escola d'Atletisme amb
Cristina Bañuls proclamant-se subcampiona Provincial en els 1000
metres dissabte passat a Elx.
El
diumenge en el Cross Comarcal de Nadal de Benissa, estaven també
molt desperts Anna Savall que quasi guanye la carrera, perquè va
tindre una caiguda quan anava en primera posició, excel·lent
actuació d'Adai Prada quedant segon i Miquel Martínez tercer,
mentres que Vicent Martínez el cap a en quinta posició.
Completament
espavilada havia d'estar Erika Miralles per a guanyar també la seua
carrera mentres que Ainhoa Savall ho va fer en quarta posició.
Cristina Bañuls no note el cansament i guanye la seua carrera
mentres que Clara Batalla el cap a en la posició desé segona.
Carlos
González va aconseguir la segona posició i Christian Roselló ho va
fer en la desena i Andrea Vicens la sexta.
Com
es pot comprovar l'escola no esta dormida, ja se que hi ha dorsaleros
que juren que no estan dormits només perquè tenen una activitat
febril i caminen d'una banda a l'altra. Però excepte a Máximo com
també vam veure en cap de setmana passat i Bay com vam comprovar en
la Marató de Màlaga i uns pocs més com Jose, Jacob, Jordi,
Juanito, Raul, Fede, Tino i Linda, els altres dorsaleros encara
caminen somnàmbuls amb els ulls embenats i en somnolència.
L'exemple és que no s'entrena sinó que s'ix a córrer. És hora ja,
de començar a desemperesir-se i és una bona opció fer-ho en
l'Entrenament de la Mantegada.
Hi
ha qui troba escuses en tot, per a no començar a entrenar: del fred,
de la calor, de la pluja o de la sequera, sense donar-se compta que
el corredor no pot estar molt de temps descansant. Cada estació,
cada lloc i cada circumstància tanca un cúmul de possibilitats. Ara
és temps de Mantegada i de SAN Silvestre.
Dorsal
19 ens urgix a prendre el moment present com el moment per a
començar. No deixar-ho passar, fins després de Nadal. El benestar
en un corredor, el sentir-se descansat i relaxat no pot ser mai un
fi, ni tan sols un ideal en si mateix; i menys basar-se en lo
material o en la salut, perquè prompte o tard voldrem córrer ràpid
per a aconseguir algun objectiu i estarem encallats.
El
verdader benestar d'un dorsalero és una conseqüència; i és la
conseqüència d'estar ben preparat per a afrontar qualsevol cap de
setmana una carrera amb garanties, és la conseqüència de
l'entrenament constant, sense presses però sense pauses. És la
conseqüència de confiar plenament en les nostres forces i la nostra
força de voluntat per a començar a entrenar, ja.
El
verdader benestar està a saber que estem en un estat de forma per a
ser el que estem cridats a ser, tinguem el que tinguem, poc o molt.
El verdader benestar està a saber que este diumenge amb
l'Entrenament de la Mantegada comencem una nova fase del nostre
caminar per estos camins de la carrera a peu que ens portaren a cada
un a un lloc diferent, Circuit de la Marina, Trofeu Dorsal 19, 10K,
Campionat d'Espanya de Cross, Marató de Castelló, cada dorsalero un
camí diferent però tots en moviment i desperts.
