El IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 arriba al seu final.

El IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 va acabar en un cap de setmana carregat de carreres i activitats, i és que tots els caps de setmana tenim a molts dorsaleros repartits per innumerables llocs.

Tots sabem que els corredors necessitem proposar-nos aspiracions i objectius alts, però cal fer-ho sobre una escala de valors i d'expectatives encertada. I una bona forma de progressar en la nostra afició per la carrera a peu és avançar en la pròpia millora personal. El dorsalero pot i ha d'aspirar a millorar cada dia al llarg de la seua vida. Es tracta d'una tasca que sempre produïx grans satisfaccions, i que, en certa manera, omplirà de sentit nostra existència.

El dissabte vam veure com Linda, però abans de continuar voldria tornar arrere, concretament fa dos setmanes quan es va córrer la carrera d'Orba, m'estic referint al 16 de setembre, on Linda pujava al podi després d'algunes setmanes, dissabte passat va tornar a pujar, esta vegada en la Xara. Hem d'estar agraïts tots els dorsaleros a este esdeveniment, Perquè? Veiem totes les setmanes en les carreres que cada vegada són més les dones que corren, encara que encara ho fan en un percentatge prou baix, per això tindre a dos dorsaleras que pugen regularment al podi només ens hi ha d'omplir de satisfacció.

No succeïx el mateix amb els dorsaleros. Només Máximo ens salva, encara que cal dir que ho fa a un excel·lent nivell, este cap de setmana a tornat a pujar a Vilallonga amb el segon lloc en la seua categoria, va arreplegar el premi com tercer classificat del circuit de cross d'Alacant i va pujar al podi com tercer de la general en la carrera Solidària Cartonatges Salinas 2017.

Mai un dorsalero siga home o dona arribarà a ser perfecte, és veritat, i per això no ha de confondre's l'ideal de buscar la pròpia millora amb un malaltís afany perfeccionista. Voler aproximar-se el més possible a un ideal de perfecció és molt diferent del perfeccionisme, o d'embarcar-se en la utòpica pretensió d'arribar a no tindre cap defecte (o la més perillosa encara, de voler que els altres tampoc els tinguen).

Tots els dorsaleros ens hem d'enfrontar als nostres defectes de manera intel·ligent, aprenent de cada error, procurant evitar que succeïsquen novament, coneixent les seues limitacions —sense por de mirar-les de front— per a evitar exposar-se innecessàriament a ocasions que superen la nostra resistència.

El IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 acaba amb la II Marjal de Gandia i ho va fer amb el mateix èxit que totes les altres etapes, ens devem de sentir orgullosos tots els dorsaleros, no sols els que es van encarregar d'organitzar cada etapa sinó tot Dorsal 19 que és capaç de mantindre actives tantes activitats.

Ara, ens toca continuar organitzant tots els caps de setmana els entrenaments per a la marató de València i fer-ho amb la idea d'anar millorant cada dia sense que arribe a convertir-se en algo crispat, angoixós o estressant. Ha de ser un interés continu, que s'aborda en el dia a dia amb ànim seré, de manera cordial i amb esperit esportiu, sabent les dificultats amb què ens enfrontarem i la importància radical de la constància en eixe propòsit.

II Marjal de Gandia

El IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 arriba a la seua ultima etapa, la II Marjal de Gandia, se'ns marxa també un estiu increïble que ens ha portat a córrer per tots els pobles de la nostra contornada, i ara fem la despedida també lluny dels nostres circuits habituals que ens acolliran durant tota la tardor i el llarg hivern.

Tal vegada el nom no diga el que exactament és la ultima etapa, la II Marjal de Gandia ens porta durant més de cinc quilòmetres per la platja i el port del Grau, quasi els mateixos que per la marjal i els altres cinc se'ns colen en els enllaços que hem de fer, però és una combinació quasi perfecta.

 

Escullera del Port.

I per què, quasi perfecta?, perquè no podem triar la meteorologia, no podem saber si durant eixe quilòmetre d'anada per l'escullera del port, els núvols o la boira ens permetrà veure durant tres minuts l'eixida completa del Sol amb el Montgó a la seua dreta, tampoc sabem si durant els quatre quilòmetres següents amb la platja a la nostra dreta podrem veure tota la costa fins a Cullera i és que la II Marjal de Gandia depén molt del que ens oferisca la nostra germana la naturalesa.

Passeig Marítim

Algunes vegades, just abans del clarejar quan estem esperant que el sol comence el seu camí, encara que en realitat ell no es mou sinó que ho estem fent nosaltres, es pot veure per un o dos segons un punt o raig de llum verda en l'horitzó, fenomen conegut com a llampada verda. Açò es deu a la refracció de la llum provocada per l'atmosfera terrestre, que fa que la llum d'alta freqüència provinent del Sol (verd/blau) siga més visible que la de baixa freqüència (roig/ataronjat). 

Les dunes

Passarel·la de les dunes.

Este fenomen el va popularitzar Jules Verne en la seua novel·la de 1882 “El raig verd”, en què diu que l'última llampada del dia sempre és de color verd, ja que també es pot observar en el capvespre.

Però el que segur podrem sentir és el so de les onades del mar, que estimula un estat meditatiu i potència una actitud de relaxació. De fet, no és casualitat que este so s'utilitze sovint en les sessions de relaxació perquè s'ha demostrat que genera canvis en les ones cerebrals. Específicament, promou les ones alfa, les quals s'han vinculat amb un estat d'atenció sense esforç. I açò és molt important per al corredor, curiosament, estes ones també promouen un estat de claredat mental i estimulen el pensament creatiu.

Entrada a la marjal 

No hi ha res com contemplar la immensitat del mar per a experimentar eixa sensació mescla de sorpresa i admiració davant de la immensitat. Totes estes sensacions ens vindran bé per a quan abandonem la platja i ens endinsem en plena Marjal de Gandia perquè ens trobarem més oberts a les experiències que experimentarem. 

Passarel·la per la marjal 

El que anem a veure en la Marjal de Gandia ens sorprendrà com ens va sorprendre la Marjal de Pego, no vaig ara a enumerar tots els avantatges que té el mantindre estos zones humides, només diré que tots tenim l'obligació moral de cuidar el planeta i que fent-ho ens estem cuidant també nosaltres, la persona ha d'estar per damunt d'un guany a qualsevol preu. Les marjals estan sotmeses a una pressió urbanística i d'explotació agrícola, i ens incumbix a tots que no es perda de vista el necessari equilibri entre progrés i dignitat humana, una dignitat que va unida a cura del nostre entorn, que sapiem que el progrés no és possible a qualsevol preu i que caldrà mantindre una harmonia. 

              

Anem amb un poc d'informació del circuit. 

En esta primera imatge en què estan els primers 6,800 metres, amb l'eixida que tindrà lloc en la Piscina del Grau, podem veure tot el recorregut que realitzarem per la platja i podrem saber on esta localitzada la ultima font de la platja, hi ha moltes durant tot el recorregut. 

En la segon mapa veiem el tram que ens portara fins al control d'avituallament després de creuar tota la Marjal de Gandia, el control d'avituallament es troba al voltant dels deu mil metres.

El tercer mapa ens mostra els últims cinc quilòmetres que ens traslladara a veure tots els brolladors que hi ha al voltant de l'Alqueria del Duc, on hi ha una altra font. 

Font l'Alqueria del Duc

Ara només ens falta enumerar algunes dades per a tindre tota la informació necessària per al diumenge 24 de setembre de 2017 participar en la II Marjal de Gandia.

Lloc de trobada: Instal·lacions esportives de la Unió Esportiva Portuaris.

https://goo.gl/maps/nUsbWVgfthR2

Hora: 07:15.

Hora d'eixida: 07:38.

Dutxes: Piscina del Grau. (Al costat).

Esmorzar: 10:00.

Lloc de l'Esmorzar: Bar el Charro, carrer Verge.

La reunio del divendres i mes coses...

Divendres passat 15 de setembre vam realitzar una reunio per a preparar la pròxima temporada, allí vam decidir algunes qüestions com l'establiment de la cota anual, així com el termini per a fer-la efectiva. També vam establir un numere mínim de números de loteria de Nadal que s'hauran de vendré. Vam decidir la data per a la II Gala de Dorsal 19 i vam parlar sobre l'escola d'atletisme i donar d'alta en la federació d'atletisme al club. No s'oblidá triar el dia en què decidirem en que carrera celebrarem el IX Trofeu Dorsal 19. Els quatre dorsaleros que s'encarregaren d'acudir als reunions del Circuit a peu a la Marina Alta també és va acordar.

Com veieu una reunio del mes interessant i constructiva en la que no esta tot dit ni decidit sobre la pròxima temporada, posat la gran quantitat d'esdeveniments que realitzem fa impossible decidir-ho tot en una sola reunio, però que ens servix per a posar en marxa una temporada que se'ns presenta plena de nous reptes.

Intentarem esmicolar un poc el que allí és va decidir; la cota anual és manté en els 30 € que s'hauran d'abonar abans del 30 d'octubre, és podran abonar en el compte: ES92 0081 1028 8700 0117 4527.

La II Gala de Dorsal 19 és realitzara el dissabte 13 de gener de 2018, on repassarem el que haurà sigut esta temporada 2017 que ja camina cap a la seua recta final i a la que li queda inclús la Marató de València on enguany Dorsal 19 comptarà amb una representació mai aconseguida fins a la data.

El numere de dècims o de paperetes que calç vendré o millor dit el benefici que te d’aportar cada soci és de 30€ que els podrà aconseguir venent o be ho dècims o els participacions necessàries, o aportar la diferència.

El sopar-reunio per a decidir la carrera on és realitzara el IX Trofeu Dorsal 19 sera el divendres següent a la Marató de València o sigua el divendres 24 de novembre de 2017.

Però no avancem esdeveniments, el IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 no ha arribat encara al seu final perquè ens queda la II Marjal de Gandia i els seus quinze quilòmetres, que transcorreran pel port i la llarga platja del Grau de Gandia i la seua marjal, un circuit que mai ens deixara indiferents, perquè cada dia és distint ja que el mar no manté dos dies seguits els mateixes condicions.

Hem parlat moltes vegades dels sensacions que s'experimenten en els muntanyes, però molt poques vegades ho hem fet del mar i això que tenim en Máximo al guanyador durant dos anys seguits del Circuit Arenes Alacantines. I és que molt poques vegades entrenem en la platja.

Segur que mes d'una vegada hem disfrutat d'una pau increïble mentres caminàvem per la vora al llarg del mar, o potser de sobte, hàgem notat que tenim mes energia i que el nostre estat d'ànim ha millorat. La veritat és que la majoria dels persones experimenta una agradable sensació de calma, relaxació i benestar quan està prop de l'aigua. I, per què no ens anem a aprofitar d'això en el nostre entrenament?

Bàsicament, l'efecte relaxant del mar és deu al fet que li dóna una espècie de vacacions al nostre cervell de la sobreestimulació a la que ens exposem contínuament. De fet, l'entrenament per a una marató sempre ens sobre càrrega no sols muscularment si no també amb una tensió que moltes vegades ens impedix relaxar-nos i que acaba passant-nos factura.

No obstant això, veure el mar i escoltar el sota dels onades ens permet desconnectar-nos d'eixe entorn moltes vegades aclaparador, és com si creara una barrera al nostre voltant. De fet, el moviment del mar i la seua immensitat tenen un efecte quasi hipnòtic, el qual genera eixa sensació de tranquil·litat i benestar que ens permet recarregar energia.

Però anem a deixar-ho ací, perquè la II Marjal de Gandia complisca amb tots els requisits perquè ens deixe relaxats i preparats per a la fase final de la marató haurem d'estar preparats per a poder-ho assimilar i això ho desenrotllarem demà o tal vegada despús-demà.

El cap de setmana passat

De tot el que va pasar el cap de setmana passat, diverses són les activitats que mereixen que ens detinguem en elles, la primera és l'entrega de premis del Circuit les Arenes Alacantines en què el nostre Máximo Folques va rebre el trofeu com a guanyador absolut i el de la seua categoria.

Ho vam dir la setmana passada, té una gran importància per a Dorsal 19 que els nostres corredors aconseguisquen unes bones classificacions i si són com a guanyador absolut la nostra alegria és si és possible encara més gran. A l'èxit de Máximo cal unir l'aconseguit per Paco en l'organització de la penúltima etapa del IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 el ja famós II Gran Fons dels Poblets.

Vam córrer també en dissabte a Bellreguard i el diumenge vam realitzar un entrenament en grup amb les vistes posades en la Marató de València. Com veieu vam començar el divendres amb el II Gran Fons dels Poblets i amb les seues variacions sobre com solen ser les etapes, perquè al desenrotllar-se en divendres i córrer de nit junt amb el sopar li va donar una singularitat que la convertirà en un clàssic i sinó temps al temps.

La gran quantitat de corredors que ens reunim en cada una de les etapes del IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 esta aconseguint que l'èxit este assegurat, quan inclús ens falta la ultima etapa, la II Marjal de Gandia, de la que anirem donant informació durant els pròxims dies.

La tan coneguda i tan mencionada “soledat del corredor de fons” és una frase que ja no té quasi validesa en els clubs de corredors i molt menys en un club com a Dorsal 19, a part que els hòmens estem destinats a conviure en la societat a què pertanyem, els corredors conviuen amb els companys del club a què pertanyen.

Alguna vegada he assenyalat l'interés que tenen els entrenaments en grup per a no sols millorar físicament sinó també per a la millora psicològica del corredor. És veritat que a la majoria de dorsaleros ja no els fa falta per a entrenar trobar una motivació especial que ens poden donar les etapes del IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 però tindre a mà esta opció per a eixos dies en què tenim un poc de peresa és sempre bo.

Tots sabem que en estos entrenaments augmenta la nostra capacitat de rendiment, i, distàncies o ritmes que entrenant en solitari se'ns farien quasi impossibles en qualsevol entrenament és grup són més fàcils.

Només ens queda la ultima etapa, la II Marjal de Gandia, després els nostres entrenaments tornaran als seus “quarters d'hivern”, al nostre carril bici, a la nostra Marjal Pego-Oliva, al circuit de San Antoni, a la nostra volta de Rafol-Sagra-Pego, a la nostra serra de Mustalla, tornarem a recórrer tot el perimetre del nucli urbà de Pego, en fi, tornarem als nostres circuits de sempre.

Vos acordeu! Del VII Circuit Cross Arenes Alacantines 2017

Recordarem que el II Gran Fons Nocturn dels Poblets se celebrara el divendres 8 de setembre i que forma part del IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19, tindrà la seua eixida des de la piscina municipal a les 20:30, ho recorde perquè no existisca la confusió amb la nit del dissabte, nit que dedicarem per a altres menesters.

          Recordaré també que Máximo Folques va aconseguir guanyar diumenge passat el VII Circuit Cross Arenes Alacantines 2017, i ho va fer tant en la classificació general absoluta com per descomptat en la seua categoria, i és que algunes vegades ens oblidem del que significa guanyar un circuit de carreres.

El món de la carrera a peu se'ns ha omplit de presses, de reaccions davant de la immediatesa. Els missatges com els del telèfon mòbil, o els que transmesos i que rebem en les xarxes socials (Facebook, Twitter i companyia) ens encadenen al present, i ens fan deixar de costat records importants, decisius. 

Pareix com si no haguera temps per a contemplar amb tranquil·litat un èxit tan gran per a tot Dorsal 19 com eixa victòria de Máximo, enfront de tantes presses, i davant del desgast continu d'una memòria fràgil, cal aprendre a recordar el que val la pena.

Perquè val la pena recordar que tenim al vencedor del VII Circuit Arenes Alacantines, i que ho aconseguix per segon any consecutiu, val la pena recordar a eixe corredor que de manera tranquil·la i silenciosa ens plena de triomfs totes les setmanes, val la pena recordar que són molts el motius pels quals cal felicitar-lo.

Hi ha coses que val la pena recordar. Més enllà de la immediatesa, a l'acudir a carreres tots els caps de setmana se'ns escapen moltes sensacions que d'una altra manera ens duraven setmanes, cal tindre una memòria oberta que faça possible tants records valuosos que ràpidament oblidem. A festejar seriosament i no en sèrie!

Amb una bona memòria, també els nostres entrenaments diaris se'ns faran més suportables i el futur l’esperarem amb un poc més d'humilitat, alegria i esperança, perquè sabrem vore el nostre entrenament diari no com un acte aïllat sinó com una part d'un conjunt que ens ha d'acompanyar a aconseguir els nostres objectius.

Recordar és també reviure perquè al rememorar els triomfs de Máximo es refà també la nostra il·lusió cap al futur, es renova aquell moment en el qual vam decidim emprendre la nostra aventura, perquè tots anhelem aconseguir també les nostres metes.

Reflexionar amb assossec sobre estos resultats pot tindre efectes molt beneficiosos, el pitjor és que moltes vegades és precisament açò el més difícil, convéncer-nos que necessitem reflexionar.

En fi, tindrem temps per a reflexionar sobre estos èxits i els que vindran.

II Gran Fons Nocturno dels Poblets.

Se'ns ha acabat agost i pareix com si les vacacions s'acabaren i tornàrem al treball, en una certa forma és així ja que comencem amb la fase principal dels entrenaments que estem realitzant per a les maratons que correrem.

        Però no ens desviem, en els últims dies hem vist com el nostre “IV Open summer circuit training” de Dorsal 19 va avançant i ja hem corregut la Volta a la Marjal, i ara estem a l'espera dels dels Poblets, també hem vist com a Màximo continua pujant-se al podi en cada carrera a què va, la ultima vegada em pareix que va ser en el passat diumenge, en el cross de la platja de Sant Joan on queda segon de la general i primer en la seua categoria.

        També vam estar participant en el la carrera d'Almoines, pertanyent al circuit de la Safor, com podem comprovar un cap de setmana d'allò més mogut.

        I açò és només el que podríem anomenar el calfament, ja que se'ns presenten uns caps de setmana intensos. Tots ja sabem l'important que és el calfament per a qualsevol activitat física que realitzarem i per tant també ho és per a una marató. Però en la marató se'ns presenten unes xicotetes variacions. Deixem per hui com cal calfar abans de córrer una marató o si no cal calfar, això ho aclarirem en els pròxims dies, ara concentremos en esta data; 6 de setembre del 2017 a les 09:04:55.

        A primera vista a la majoria de nosaltres no ens indicara quasi res, però als més llunàtics els dirà que en eixe moment exacte estarem en lluna plena. Però un llunàtic no és una persona enamorada de la lluna, és una persona que patix bogeria, no contínua, sinó per intervals.

        La majoria dels dorsaleros són uns llunàtics de la carrera a peu per això no és res estrany que en la pròxima etapa del “IV Open summer circuit training” de Dorsal 19 es pretenga fer coincidir esta bogeria amb què sens dubte provoca la Lluna, i així l'etapa dels Poblets passa a ser nocturna amb l'esperança de poder disfrutar el dia 8 de setembre a partir de les 20:30 d'eixa, quasi, lluna plena.

       Esperem tindre l'ocasió de poder veure allí penjada en el cel a la Lluna, i que ens il·lumine per eixos 12 quilòmetres per als corredors i els 4 per als que caminaran, ja se que se li atribuïxen poders màgics i misteriosos com convertir un home en llop o fer que el cabell ens cresca més ràpid, però nosaltres només aspirem a convertir-nos en millors corredors disfrutant un poc més de la carrera a peu.

        Resulta innegable que algunes experiències que ens succeïxen corrent ens desperten emocions: l'eriçar-se el borrissol al realitzar la nostra marca personal o les llàgrimes a l'acabar la nostra primera marató, són reaccions que tots els corredors han experimentat d'una forma més o menys pareguda, no obstant això, encara ens falta buscar la sensació de córrer davall la llum pàl·lida de la lluna.
Però més enllà dels mites, el satèl·lit de la Terra és en veritat únic i sí que exercix una extraordinària influència sobre el planeta com l'orquestració de les marees, alguns creuen que la lluna plena ens altera, inclús que en eixes nits hi ha més crims, en el que s'ha donat a anomenar efecte Transsilvània. No obstant això, açò és una cosa que la ciència no ha pogut comprovar.

Però sí que és cert que molts animals es tornen més actius, sonors i fèrtils quan brilla la lluna plena i tal vegada als corredors també ens puga succeir una cosa pareguda, es diu també que hi ha una influència de la lluna sobre les plantes  i que afavorix que la saba ascendisca o descendisca.

Així que, si pot existir una relació entre el moment de les labors de l'hort i les fases de la lluna, tal vegada, el pròxim pla d'entrenament  per a la marató l'hauríem de començar en la fase lunar que més avantatges ens proporcione.

Però, açò ja serà per a la vinent marató perquè els plans ja estan en marxa, de moment enguany ens conformarem a acudir el divendres als Pobles per a córrer eixe Gran Fons Nocturn i veure que beneficis ens brinda.