Recordarem
que el II Gran Fons Nocturn dels Poblets se celebrara el divendres 8
de setembre i que forma part del IV “Open summer circuit training”
de Dorsal 19, tindrà la seua eixida des de la piscina municipal a
les 20:30, ho recorde perquè no existisca la confusió amb la nit
del dissabte, nit que dedicarem per a altres menesters.
Recordaré
també que Máximo Folques va aconseguir guanyar diumenge passat el VII Circuit Cross Arenes Alacantines 2017, i ho va fer tant en la
classificació general absoluta com per descomptat en la seua
categoria, i és que algunes vegades ens oblidem del que significa
guanyar un circuit de carreres.
El
món de la carrera a peu se'ns ha omplit de presses, de reaccions
davant de la immediatesa. Els missatges com els del telèfon mòbil,
o els que transmesos i que rebem en les xarxes socials (Facebook,
Twitter i companyia) ens encadenen al present, i ens fan deixar de
costat records importants, decisius.
Pareix
com si no haguera temps per a contemplar amb tranquil·litat un èxit
tan gran per a tot Dorsal 19 com eixa victòria de Máximo, enfront
de tantes presses, i davant del desgast continu d'una memòria
fràgil, cal aprendre a recordar el que val la pena.
Perquè
val la pena recordar que tenim al vencedor del VII Circuit Arenes
Alacantines, i que ho aconseguix per segon any consecutiu, val la
pena recordar a eixe corredor que de manera tranquil·la i silenciosa
ens plena de triomfs totes les setmanes, val la pena recordar que són
molts el motius pels quals cal felicitar-lo.
Hi
ha coses que val la pena recordar. Més enllà de la immediatesa, a
l'acudir a carreres tots els caps de setmana se'ns escapen moltes
sensacions que d'una altra manera ens duraven setmanes, cal tindre
una memòria oberta que faça possible tants records valuosos que
ràpidament oblidem. A festejar seriosament i no en sèrie!
Amb
una bona memòria, també els nostres entrenaments diaris se'ns faran
més suportables i el futur l’esperarem amb un poc més
d'humilitat, alegria i esperança, perquè sabrem vore el nostre
entrenament diari no com un acte aïllat sinó com una part d'un
conjunt que ens ha d'acompanyar a aconseguir els nostres objectius.
Recordar
és també reviure perquè al rememorar els triomfs de Máximo es
refà també la nostra il·lusió cap al futur, es renova aquell
moment en el qual vam decidim emprendre la nostra aventura, perquè
tots anhelem aconseguir també les nostres metes.
Reflexionar
amb assossec sobre estos resultats pot tindre efectes molt
beneficiosos, el pitjor és que moltes vegades és precisament açò
el més difícil, convéncer-nos que necessitem reflexionar.
En
fi, tindrem temps per a reflexionar sobre estos èxits i els que
vindran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada