IN MEMORIAM

dimarts, 5 de setembre del 2017

Vos acordeu! Del VII Circuit Cross Arenes Alacantines 2017

Recordarem que el II Gran Fons Nocturn dels Poblets se celebrara el divendres 8 de setembre i que forma part del IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19, tindrà la seua eixida des de la piscina municipal a les 20:30, ho recorde perquè no existisca la confusió amb la nit del dissabte, nit que dedicarem per a altres menesters.


          Recordaré també que Máximo Folques va aconseguir guanyar diumenge passat el VII Circuit Cross Arenes Alacantines 2017, i ho va fer tant en la classificació general absoluta com per descomptat en la seua categoria, i és que algunes vegades ens oblidem del que significa guanyar un circuit de carreres.
El món de la carrera a peu se'ns ha omplit de presses, de reaccions davant de la immediatesa. Els missatges com els del telèfon mòbil, o els que transmesos i que rebem en les xarxes socials (Facebook, Twitter i companyia) ens encadenen al present, i ens fan deixar de costat records importants, decisius. 

Pareix com si no haguera temps per a contemplar amb tranquil·litat un èxit tan gran per a tot Dorsal 19 com eixa victòria de Máximo, enfront de tantes presses, i davant del desgast continu d'una memòria fràgil, cal aprendre a recordar el que val la pena.
Perquè val la pena recordar que tenim al vencedor del VII Circuit Arenes Alacantines, i que ho aconseguix per segon any consecutiu, val la pena recordar a eixe corredor que de manera tranquil·la i silenciosa ens plena de triomfs totes les setmanes, val la pena recordar que són molts el motius pels quals cal felicitar-lo.
Hi ha coses que val la pena recordar. Més enllà de la immediatesa, a l'acudir a carreres tots els caps de setmana se'ns escapen moltes sensacions que d'una altra manera ens duraven setmanes, cal tindre una memòria oberta que faça possible tants records valuosos que ràpidament oblidem. A festejar seriosament i no en sèrie!

Amb una bona memòria, també els nostres entrenaments diaris se'ns faran més suportables i el futur l’esperarem amb un poc més d'humilitat, alegria i esperança, perquè sabrem vore el nostre entrenament diari no com un acte aïllat sinó com una part d'un conjunt que ens ha d'acompanyar a aconseguir els nostres objectius.
Recordar és també reviure perquè al rememorar els triomfs de Máximo es refà també la nostra il·lusió cap al futur, es renova aquell moment en el qual vam decidim emprendre la nostra aventura, perquè tots anhelem aconseguir també les nostres metes.

Reflexionar amb assossec sobre estos resultats pot tindre efectes molt beneficiosos, el pitjor és que moltes vegades és precisament açò el més difícil, convéncer-nos que necessitem reflexionar.
En fi, tindrem temps per a reflexionar sobre estos èxits i els que vindran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada