¡¡¡L'acabaré!!!

 Bon dia!!! 

Continu el que vaig començar en el whatsapp: Jo, personalment no em col·locare en el calaix d'eixida per a recórrer uns quants metres dels 42195 metres que tindré per davant, no, em pose el dorsal per a recórrer tots els metres, per a recórrer cadascun d'eixos quaranta-dos mil cent noranta-cinc metres, tots, perquè la meua visió de la marató és començar-la per a acabar-la.

La meua missió el dia 3 de desembre de 2023 és acabar el que vaig començar a la fi de l'estiu i només podré cridar; està acabat! Quan creu la meta, no abans.

Com tots els dorsalers que serem allí, sé el que significa patir molts d'eixos metres, hi sé lo que significa començar una marató i sé que no comença el diumenge 3 de desembre a les 08.55 hores, sinó que va començar a la fi d'agost quan vaig decidir entrenar-la, i soc conscient que no acabaré amb la Marató de València fins que no detinga el meu crono després de travessar la línia de meta.

Cada vegada que he travessat la línia de meta en una marató he expressat d'una forma agònica un anunci, un crit de victòria que significa haver completat alguna cosa que m'havia proposat i que, després de moltes maratons, significa que done per finalitzada una part de la meua vida com a corredor que tindrà, sens dubte, conseqüències, jo, ja no seré mai el mateix corredor que unes hores abans va començar a córrer el primer metre. Cada marató acabada és el naixement d'un nou corredor.

Eixa exclamació de victòria no té res a veure amb el resultat cronomètric de la carrera, és una altra cosa, és el crit d'un físicament feble i espiritualment victoriós lluitador, que ha complit, que ha hagut de superar molts obstacles durant mesos, i que ha passat per moments en què li era molt difícil entrenar, en què les lesions no li deixaven córrer, i no obstant això no va caure en la temptació de deixar de córrer ni d'arribar a la meta.

Jo soc conscient que no vaig a València a començar una marató, sé que acabaré el que vaig començar i, que quan em pengen la medalla, només llavors; començaré a pensar que això no és fi, que la fi es troba en la línia d'eixida de la pròxima marató la data de la qual tindré necessitat de començar a buscar a partir d'eixe moment, i llavors tot tornarà a començar de nou.

Amics, vaig a València a acabar una marató no a començar una carrera més.

 ¡¡¡L'acabaré!!!

Calia cumplir i ho hem fet

 Bon dia a tots!!! 

Com deia en la matinada d'ahir calia complir i ho hem fet, totes les activitats que havíem de desenvolupar dirigides a persones i corredors de fora del club han acabat i, encara que puga semblar que no són necessàries són i han de ser de summa importància per a un club.

Un club de corredors no ha de mirar només cap a dins, sens dubte també cap a fora, i això significa compartir la nostra afició, significa guiar als que volen començar, significa mostrar a tots els que ens envolten el que significa córrer perquè arriben a entusiasmar-se amb la carrera a peu.

Estic segur que a tots ens ha succeït alguna vegada que, en assistir a un espectacle molt bo o anar de viatge a un lloc bell, immediatament sorgeixen en nosaltres desitjos d'explicar-li'l als amics, de compartir eixa experiència amb aquells que volem.

Quan estàs emocionat amb alguna cosa, vols parlar d'això tot el dia i amb totes les persones que et trobes. En això consisteix la comesa d'un club: parlar d'eixe tresor a tots.

Seria molt egoista que un club es guardara eixe tresor per a si, deixant als altres que vagen per camins equivocats. Segons ho veig jo, esta és una missió que no ha d'oblidar-se i, que no obstant això molts de nosaltres no veiem necessària.

Ara, passats ja tots els actes cap a l'exterior torna a ser hora de mirar-nos el melic, i concentrar-nos en nosaltres, en els dorsalers, en la Marató de València, en el XIV Trofeu Dorsal 19, el Polvoró, la Gala de Dorsal 19, en els entrenaments… Però cura, un dels perills en els quals podem caure és el de ser egoistes, i hem d'estar atents amb no confondre-ho amb voler que ens vaja bé.

És indiscutible que Dorsal 19 ha de buscar el seu propi bé i créixer, sent un clar error no fer-ho així, però no buscant-se exclusivament a si mateix, sinó obrint-se als altres, és a dir a través de ser generós. La millora de Dorsal 19 passa, no ho dubteu, per fer coses bones per a la carrera a peu i que tots estiguen contents, sent condició necessària per a ser un millor club tindre satisfets als altres, als quals pel motiu que siga no s'integren.

En canvi, un club egoista procura cridar l'atenció sobre si, es creu el centre de l'univers, només li importa ell i considera als corredors únicament des del punt de vista de la seua utilitat o conveniència per a si. Dorsal 19, si es tanca en si mateix, sense voler, intentarà utilitzar i manipular als seus membres, llavors no és que no vulga millorar, sinó tot el contrari, vol millorar, però seguint un camí equivocat; en realitat se sent incapaç de desenvolupar activitats que acosten a tots els seus membres pel que fracassarà en les seues relacions interpersonals entre ells.

Esta clar que Dorsal 19 s'ha de voler a si mateix, que no és el mateix ni molt menys que ser egoista perquè són en realitat conceptes oposats. Resumint: hem de superar l'egoisme per a arribar ser un gran club, perquè només serem més grans i millors quan les nostres activitats ens porten i ens acosten a tots els corredors.

Hem de desitjar amb totes les nostres forces ser millors, ser un club de referència en la Marina, la qual cosa ens imposa l'obligació de voler per damunt de tot als nostres corredors, a través de bolcar-nos a voler la carrera a peu i a tots els que la practiquen.

Ja sé que a vegades no m'explique bé i que per això no se'm comprén, però és que tinc les meues reticències a la gent fidel a si mateixa, vaig amb un exemple. Si una persona decideix casar-se, li demane que siga fidel al seu cònjuge, al seu projecte de vida, al seu compromís. No a si mateix. El mateix amb els corredors d'un mateix club. Si m'arriba un corredor que vol ser dorsaler i se'm presenta com algú fidel a si mateix, tinc les meues reticències sinó no m'ho explica molt bé. Ja se que la carrera a peu és un esport individual, però jo no estic insinuant que s'haja de renunciar a la millora personal, sinó tot el contrari. El perill és el de convertir-se cadascun en la seua pròpia mesura. I ser un jutge i part està molt lleig. I perillós. La grandesa de l'ésser humà, i un corredor ho és, està a comprometre's lliurement amb les coses que valen la pena. I saber mantindre eixe compromís per damunt de tot.

Per a mi fidel a si mateix és el que manté la fidelitat als seus compromisos lliurement adquirits. El que canvia d'opinions, el que evoluciona cap a compromisos cada vegada més grans, el que sap estar sempre al costat dels problemes, pero el que canvia el discurs segons les circumstàncies, no és fidel a si mateix. I no és lo mateix. Encara que ho disfresse aprofitant que estem en una farsa permanent.

En fi, ho deixe per hui.

Tres corredors.

     Ja és clar el VIII Relleu 12 x 1 Hora de Dorsal 19 i em sembla que també és possible que tinguem un altre equip format per corredors de tota la Marina, al qual li falten 3 corredors.

Tenim clar l'equip de Dorsal 19, no obstant això per a l'equip de la resta de la Marina es necessiten tres participants més per a completar el equipo. D'ací aquest xicotet esforç que se'ns demana encara per a tancar aquest segon equip.

Per això obrim una llista per a completar aquest equip.

Els dorsalers sabem que hem de donar-nos als altres clubs i corredors, aquest esperit de servei ens acompanya des de fins i tot abans de ser dorsalero. Però hi ha vegades que ho automatitzem i en moltes ocasions es queda només en la paraula. És el que se sol cridar com a “habituació”, quan tenim present alguna cosa en la nostra vida tan repetidament que ho integrem en el nostre dia a dia. Aqueixa habituació és perillosa.

Existeix una frase que em solc repetir moltes vegades, és de Sant Gabriel de la Dolorosa, que ens diu que; “La nostra perfecció no consisteix a fer coses extraordinàries sinó a fer perfecte l'ordinari”. I és ací on pot residir la “eròtica” d'una competició com un Relleu, fer el que fem moltes vegades a la setmana però alguna vegada convertir-ho en perfecte.

La gran majoria de nosaltres correm diverses vegades a la setmana una hora, i fins i tot és fàcil que ho fem en la pista i això ja és el quotidià, el repetitiu, ara cal buscar l'ocasió per a fer-ho perfecte, fer que siga també extraordinari.

M'adone que conforme les persones ens fem majors anem donant més importància a aquestes ocasions per a fer alguna cosa que s'isca de l'ordinari, que trenque aqueixa quotidianitat que a vegades ens pot resultar tan perillosa.

Fins i tot som a temps per a formar part d'aquest VIII Relleu 12 X 1 Hora que sens dubte marcarà un canvi per a les pròximes edicions, i encara que siga no en l'equip de Dorsal 19 si que ho serà representant a Dorsal 19.

Ja sé que a molts dorsalers els costa entendre la “eròtica” del córrer, fins i tot hi haurà qui no sàpia ni que existia ni on pot estar, i un camí per a anar fent-se la idea és estar en el VIII Relleu 12 X 1 Hora, siga com siga.

Va ser una experiencia.

     Tots els que correm distàncies llargues, el que se sol denominar carrera de fons, hem sentit parlar i alguna vegada hem patit la famosa “soledat del corredor de fons” i, un dels objectius que té tot club de corredors és el de trobar una solució per als seus corredors.

El Relleu 12 X 1 Hora és una d'aqueixes activitats que estan pensades per a alleujar aqueixa “soledat”. Participar implica reunir-se amb la resta del club per a aconseguir un objectiu, que pot ser personal, però que en general sol ser aconseguir la major quantitat de quilòmetres possibles en equip. Això no implica la participació només dels millors, perquè no es necessita cap marca ni cap distància per a inscriure's en la llista, només es necessita ser capaç d'estar corrent una hora.

Que un any es recórreguen una quantitat de quilòmetres més o menys gran no té perquè representar el valor real del club, si no que representa els quilòmetres dels quals han volgut passar dotze hores col-laborant en una divertida activitat.

La instal-lació d'un servei d'informàtica per a controlar la distància, amb dorsal i xip, només és una mostra de la serietat que ha de tindre tot acte perquè siga important.

La instal-lació d'un equip de música, només és una mostra del divertida i animada que ha d'estar tota activitat perquè siga entretinguda.

La instal-lació d'una barra, només és una mostra del que ens agrada als mediterranis que en tota celebració important puguem estar prop d'una cervesa i d'un entrepà.

La celebració del Relleu 12 X 1 Hora, només és una mostra del dinàmic que és Dorsal 19 per a pal-liar aqueix estrany virus de la “soledat del corredor de fons” i que pateixen tots els corredors.

Una de les coses que més m'impressiona la primera vegada que participe en un Relleu 24 X 1 Hora va ser la sensació de por, aqueixa sensació que el meu equip patira les conseqüències d'una mala actuació que anava acompanyada d'aqueixa por escènica, que comentava ahir, i em va fer sentir les mateixes sensacions d'abans d'una marató.

Com a corredors que acudim a carreres no estem exempts de la por de perdre, la por de fallar i la por escènica. I és que no ser capaç de guanyar o a quedar malament és un component de la competició que cal saber controlar i aprofitar.

Hi ha una cosa que moltes vegades els corredors populars oblidem; es competeix per a guanyar. Ho veiem en tots els esports: futbol, básquet, ciclisme, natació o a les cartes, ho fem per a guanyar.

En el mateix moment en el qual hi ha un desig de guanyar, encara que siga un café, en el qual fas uns esforços per a aconseguir batre a algú, també apareix un rebuig a perdre, van de bracet. Si aqueix café és molt important, o si li done molta importància, en el moment en què durant la carrera alguna cosa pose en risc aqueix café, es convertirà en una cosa preocupant, i començaré a tindre por de perdre o a no ser capaç de guanyar aqueix café.

Tots sabem “bregar” amb aqueixa por de perdre el café, és fàcil, no donar-li importància al café, sinó fer-lo tan bé com siga possible i després hi ha o no hi ha café ja ho resoldrem en acabar.

Però, i la por escènica o por de quedar malament?

Aquest és la por del Relleu 12 X 1 Hora, que estas exposat durant a una hora a les mirades i judicis dels altres. Si ens preocupa molt el que puguen pensar de nosaltres, més ens preocuparà com s'est veient la nostra actuació.

Pot ser que em preocupe no estar a l'altura del que esperen de mi, pot ser que em preocupe quedar malament, fer el ridícul, o pot ser que em preocupe la critica.

En qualsevol cas, la solució passa per acceptar que si tens exposició, sempre hi haurà crítica i a algú no li agradaràs tu, o el que faces.

Com veieu, el Relleu 12 X 1 Hora és molt més que estar corrent una hora en una pista d'atletisme, és una classe practica de psicología esportiva.

El VIII Relleu 12 X 1 Hora, algo més que una carrera.

     En l'atletisme popular les responsabilitats d'un corredor amb el seu club es pot dir que són molt còmodes, no se sol competir com a equip en quasi cap ocasió. No se sent la necessitat ni l'obligació de defensar ni aconseguir un lloc o una marca. I si alguna vegada succeeix, ho deixem en mans dels millors, els que estan en millor forma, els corredors “normals” no solem tindre la “obligació” ni esta “a les nostres mans” ser la imatge del club.

I resulta, que ara ens trobem amb el VIII Relleu 12 X 1 Hora, on el corredor “normal” representarà i serà la imatge de Dorsal 19 mentre duren aqueixes 12 hores, i aqueixa és una situació que costa encaixar.

Córrer durant una hora seguida no és un esforç massa gran per a la majoria de nosaltres però fer-lo en una pista d'atletisme és una altra història. Es passa de ser un corredor anònim dins d'un escamot de mil corredors a ser el protagonista absolut durant tota una hora.

La por escènica és una realitat per al qual no aquesta acostumat a ser constantment observat, la cara de sofriment la solem amagar molt bé en una carrera, però en una pista d'atletisme és bastant més complicat.

 Nosaltres estem acostumats a competir buscant una marca o un temps en una distància determinada però en aquesta ocasió és tot al contrari anem a la recerca d'una distància en un temps determinat.

Quan correm qualsevol carrera coneixem la distància i ens plantegem l'estratègia basant-nos en els quilòmetres, sabem fins que quilòmetre podem anar a un ritme ràpid, sabem a quants quilòmetres de meta podem canviar de ritme i entrenem per a recórrer aqueixa distància en el mínim temps.

 L'estratègia en una carrera d'una hora és diferent, no sabrem tots els quilòmetres que faltaran per a la meta sinó que coneixerem només els minuts. Córrer durant una hora és molt més temps del que la majoria de nosaltres ha corregut en qualsevol de les carreres del Circuit de la Marina i molt menys del que correm en una mitja marató, és un repte nou.

En fi, una danya, en aquesta ocasió, no poder guanyar-li un café a cap dorsaler, en una altra ocasió i circumstància.

VIII Relleu 12 X 1 Hora de Pego

     Tot dorsalero sap que el Relleu 12 X 1 Hora és un substitut del Relleu 24 X 1 Hora, i que utilitza el mateix reglament i objectiu, que no és un altre que aconseguir el màxim de quilòmetres per equip, els 307 quilòmetres vam aconseguir en la primera edició només es podran batre si aconseguim sumar els quilòmetres dels dos dels equips de Dorsal 19 que mes quilómetres tinguen i que la seua suma els vaiga a superar.

Per tant, el repte en la pista és aconseguir aqueixa meta i el repte a la muntanya és aconseguir mantindre un equip corrent durant 12 hores seguides per les nostres muntanyes.

Enguany intentarem tindre una novetat, intentarem que juntament amb la participació dels equips de Dorsal 19 la participació d'equips d'altres clubs.

En aquest moment ja hem cursat les invitacions i segons anem rebent les confirmacions us l'anirem comunicant.

A estes altures ja tots sabem que el Relleu 12 X 1 hora és una carrera de relleus en equip que dura 12 hores, on cada corredor ha de córrer per una hora seguida. Es van sumant les distàncies recorregudes per cada corredor i així sabrem la distància final.

El reglament per al VIII Relleu 12 X 1 Hora de Pego queda com seguix:

ARTICULE 01.

L'associació Cultural Dorsal 19 amb la col·laboració del M.I. Ajuntament de Pego organitza el dia 17 i 18 de juny del 2023 el VIII Relleu 12 x1 Hora de Pego, en les pistes del Pujol.

Donant començament el dissapte 17 de juny a les 20:00 hores i acabant el diumenge 18 de juny a les 08:00 hores.

ARTICULE 02.

2.1. Participaran equips formats per 12 corredors a relleus d'una hora cada u.

ARTICULE 03.

3.1. Cada corredor prendra l'eixida a l'hora que tinga assignada amb el seu dorsal i el seu xip, en la línia oficial de meta.

3.2. Una vegada passats els 60 minuts el corredor haurà de completar la volta en què es trobe, inclús després que el temps expire.

3.3. El quilometratge exacte de cada un es determina per interpolació en l'última volta.

3.4. El quilometratge final del equip serà el resultat de la suma de les distàncias de cada un dels seus corredors.

ARTICULE 04.

4.1 Cada corredor podrà portar una llebre que haurà de prendre l'eixida junt amb el seu company.

4.2. No estaran autoritzades les llebres que s'incorporen una vegada començada l'hora de cada corredor.

ARTICULE 05.

5.1. Seguint el criteri de l'organització, existirà un lloc d'avituallament líquid, un d'esponges.

ARTICULE 06.

6.1. La totalitat de la pista estarà restringida a totes les persones excepte els corredors.

ARTICULE 07.

Es realitzaren les modificacions d'este reglament que l'organització crega oportunes i que se n'aniran afegint si fan falta.

Ja esta açi el “X Open summer training circuit”

Ja s'han acabat els principals compromisos de Dorsal 19, hem finalitzat les nostres activitats encaminades a la promoció de la carrera a peu a Pego i a tota la comarca, hem aconseguit que els nostres companys de tota la Comunitat Valenciana puguen gaudir de la carrera a peu a Pego, ens hem encarregat que els corredors puguen córrer, que es puga córrer el Trail i la Volta a Peu, també hem posat el nostre gra d'arena perquè els Minijocs foren una realitat a Pego i, ara ens toca dedicar-nos al que volem fer i sobretot més ens agrada fer, córrer.

Deixarem aparcada fins a cap d'any la nostra labor com a organitzadors i ens concentrarem en el que en realitat ens agrada, en el que millor sabem fer, correrem.

Quasi sense adonar-nos ens hem plantat al juny i ja tenim l'estiu ací, i com des de fa anys començarem l'estiu amb la nostra carrera de relleus en la Pista d'Atletisme, ens falta la data, el VIII Relleu 12 o 24 X 1 hora de Dorsal 19, i amb aqueixos entrenaments llargs, els anomenats “llargs” dels caps de setmana que realitzem per tota la comarca de la Marina Alta i la Safor, que ens serveixen com a excusa per a reunir-nos a córrer i després, al voltant d'una taula, parlar de carreres i de córrer.

Enguany ens trobem amb la decima edició, el “X Open summer training circuit” de Dorsal 19 que ens portarà a abandonar les nostres rutes habituals i recórrer els pobles del nostre voltant.

I com cada any es posarà sobre el tapet la discussió sobre si és massa prompte per a realitzar aquests entrenaments amb tants quilòmetres quan la marató de València está tan lluny.

 Però hem de recordar que la sessió llarga representa un entrenament fonamental per al maratonià perquè ajuda al nostre cos a adaptar-se per a estar molt de temps corrent i ensenya al nostre cos a consumir greixos al mateix temps que capilarizem  els nostres músculs.

I els que no som maratonians o ens agrada la muntanya, pues tindrem de tot, distàncies més curtes, així com rutes de muntanya.

 El que isquem de Pego a realitzar aquests entrenaments a l'estiu és per a deixar els nostres circuits tranquils, perquè quan estiguem a la tardor i hivern puguem tornar als nostres circuits de sempre i no trobar-los tan repetitius.

 Desplaçar-nos és, fonamentalment, per a buscar circuits diferents, circuits on és més important l'entorn que els ritmes que s'han de seguir i on la sensació d'estar entrenant es veu eclipsada per la sensació d'estar d'excursió.

 Una altra raó i no menys important, és que, és més fàcil córrer en grup a aquesta altura de la temporada on els ritmes quasi no importen, que quan estem ficats de ple en un pla d'entrenament.

 Hi ha un problema en l'entrenament per a una marató que intentem anar solucionant durant l'estiu amb aquests entrenaments, resulta que molts de nosaltres no tenim la força mental per a suportar aqueixos entrenaments tan llargs, no per la velocitat si no per la duració, per això córrer en companyia aquestes distàncies llargues ens prepara mentalment per als llargs que algunes vegades ens veurem obligats a realitzar sols.

 Córrer aquests entrenaments en companyia, per circuits nous ens fa l'efecte que el temps i els quilòmetres passen més ràpidament, córrer i parlar al mateix temps ens relaxa i no estem tan pendents del nostre cos pel qual la sensació de fatiga és menor.

 Córrer en companyia és bo per a anar agafant fons i anar adaptant-nos mentalment, però no ho és tant quan estem realitzant els “llargs” per a la marató, m'explicare: Succeeix que, quan realitzem els “llargs” de 30 km normalment els realitzem amb ritmes més lents sobretot en la part final, la qual cosa ens obliga a canviar la mecànica de carrera, quan correm més lent del normal resulta que el temps de duració de la fase de suport del peu és més llarga, i això determina que la força d'impacte del peu en el sòl estiga més temps repartint-se entre els músculs que s'encarreguen d'esmorteir els colps, com això succeeix en la part final on els músculs i tendons estan més rígids el risc de lesió augmenta considerablement.

Això ens porta a la conclusió que els “llargs” és millor córrer-los en la part final sols, perquè corrent sols percebrem millor qualsevol anomalia que puguem tindre i com a conseqüència el nostre cos reaccionarà adequadament i intentarà resoldre el problema, i a més, també importa molt el que no caurem en aqueixos “piques” que ens obliguen moltes vegades a canvis de ritme que no ens beneficien en res.

 El dia de la marató, és fàcil que ens trobem sols en els últims quilòmetres i és bo que ens anem acostumant a les doloroses sensacions físiques i psíquiques que sentirem, el dia de la marató ja hauríem de saber controlar-les i superar-les.

 És hora, per tant, d'aprofitar aquests entrenaments per a anar acostumant el cos als ritmes lents i anar acostumant, en bona companyia, a la nostra ment en les llargues hores d'entrenaments que ens esperen.

 Dels beneficis del “cremaet”, del “carajillo” i del gintònic en finalitzar l'esmorzar no parlaré hui, em guardaré el secret durant algunes setmanes més.

Ara, ens toca anar col·locant les dates per als diferents “Summers”, això el podrem anar aclarint en el WhatsApp. 

Què ens ensenya?

     Córrer a peu és a vegades una necessitat i moltes altres vegades un esport, per tant, quan acudim a una carrera ens trobem també amb una competició el que comporta perquè es puga desenvolupar unes regles que complir i esportivitat per a no incomplir-les. 

És una festa del joc net entre els corredors. És, a més d'un joc amb les seues regles, una oportunitat per a relacionar-nos amb els altres, per a comprendre'ns i un enriquiment humà mutu.

Córrer com a esport i fer-ho com a membre d'un club implica no sols una forma d'entreteniment, sinó també – i sobretot diria jo – si es pertany a Dorsal 19, una manera de comunicar els valors que promouran el bé de la persona humana i contribuiran a la construcció d'una societat més pacífica i fraterna. Pensem en la lleialtat, la perseverança, l'amistat, el compartir, la solidaritat. De fet, hi ha molts valors i actituds fomentades per la carrera a peu que no sols són importants quan correm, sinó en tots els aspectes de la vida, especialment en la construcció de les bones relacions. La carrera a peu podria dir que és una escola de pau, ens ensenya a viure en pau.

Què ens ensenya? Principalment veig tres actituds essencials: La necessitat de “entrenar-se”, el “joc net” i el respecte entre els corredors. Ens ensenya que, per a guanyar, cal entrenar-se, una metàfora de la vida. En la vida, cal lluitar, “entrenar-se”, esforçar-se per a obtindre resultats importants.

La segona actitud: aprendre del “joc net” de la carrera. Per a córrer individual i sobretot en equip cal pensar, en primer lloc, en el bé del grup, no en un mateix. Perquè la nostra falta de “joc net” pot veure's reflectida en l'equip, és una taca que els nostres companys no mereixen.

L'última lliçó és el respecte entre els competidors. El secret de la victòria en una carrera, però també en la vida és aprendre a respectar al meu company d'equip, però també al meu oponent. Ningú guanya només en l'asfalt o en la vida! Que ningú s'aïlle o se senta exclòs, Cuidao! I si bé és cert que, al final de cada carrera, només un corredor alçarà la copa com a guanyador, aprendre les lliçons que la carrera ens ensenya farà que tots isquem guanyadors enfortint els llaços que ens uneixen.

Doncs bé, dit tot l'anterior, espere que en totes les carreres en les quals hem participat el cap de setmana passat hagen transcorregut amb serenitat i tranquil·litat, sempre amb respecte mutu, i que el nom de Dorsal 19 no s'haja tacat amb cap falta.

El dissabte, vam córrer en:

X Perimetral Benissa:

42 k:

 07:17:13 - SENDRA CARDONA, JORDI.

07:07:15 - PIERA BORDES, MARTA

07:07:15 - MIRA SENDRA, MANOLO

07:07:15 - IVARS LLAMBIES, LAURA

07:00:45 - DOMINGUIS LLAMBIES, JAUME

07:00:45 - SENDRA ESPLUGUES, SONIA

06:40:53 - CANET MARTINEZ, MARCOS

23 k:

02:45:32 - SISCAR PASTOR, CARLOS

03:14:46 - SISCAR BORDES, JULIA

Volta a peu a Gata.

 

GIMÉNEZ, JOSE MANUEL                  0:38:01.

SISCAR BAY, CARLOS                        0:38:32.

HIPÓLITO, MARIO                              0:38:29.

MARI FUNES, LORENZO                     0:39:17.

SERVER COSTA , FEDE                       0:39:54           

MARTINEZ SENDRA, GUILLEM         0:41:50           

SALA FERRER, CARMEN                    0:42:09.

FRANQUEZA ROBLES, DIANA           0:42:10.

SENDRA FOLQUES, FERNANDO       0:42:10.

LLORCA SANTAMARÍA, JOSEP         0:43:29.

SISCAR PASTOR, CARLOS                   0:43:58.

CARAVACA PONS, ESTEBAN             0:45:31.

CANET MARTINEZ, MARCOS             0:46:42.

BALLESTER CHACON, IVAN             0:47:08.

BLANCO CISCAR, LINDA                   0:47:16.

SENDRA FRANQUEZA, VICENT        0:47:16.

GARCIA GISBERT, JAVIER                 0:47:57.

ARBONA CARAVACA, VICENTE      0:50:04.

PIERA FERRER, BATISTE                    0:50:08.

NAVARRO AGUD, TANIA                   0:50:25.

SASTRE SENDRA, RAFA                     0:50:26.

SENDRA FRANQUEZA, J. PASQUAL  0:51:32.

SASTRE PUIG, JUAN CARLOS            0:51:58.

LLAMBIES SENDRA, ENRIC               0:52:24.

WOODALL, TONY                                0:53:05.

DOMINGUIS CERESOLA , MARIA JOSÉ        0:53:54.

TORRE DE MIGUEL, FELIPE                            0:56:25.

RODRÍGUEZ VALDERRAMA, JOSE                1:00:02.

MALLOL OLIVER, SUSANA                            1:04:12.          

Cal destacar com no podia ser d'una altra manera els tres podis i especialment el de Carlos Siscar Pastor per ser un protagonista nou en aquests actes que tant alegren a Dorsal 19.

Cal tindre serenitat.

     D'alguna manera, Dorsal 19 es troba davant diverses madeixes embullades, de les quals cal anar fent fins a cabdellar-les per separat; treball de xinesos sens dubte. No obstant això, l'esperança que en uns mesos comencem a contemplar els resultats ens ajuda a prendre aire i seguir, a poc a poc, a desnuar tot aquest treball organitzatiu que se'ns presenta.

Davant el panorama que ens envolta, no obstant això, és necessari començar espentant, continuar amb empenyiment i finalitzar la tasca amb l'impuls renovat. I no em referisc només a la possible dificultat econòmica, una eventualitat de la qual eixirem més o menys ben parats. Pense en el treball que ens queda per realitzar, en les nostres carreres, en els nostres circuits de carreres, en els nostres avituallaments, en els permisos i assegurances que hem d'anar concretant i en els nostres entrenaments.

 Tots sabem, perquè ho hem experimentat, que el treball en equip és la base de tota organització ja siga per a portar avant un club o per a muntar una carrera, tant pel treball que realitzen els socis, com el que realitzen els membres de l'ajuntament i els voluntaris que ens ajuden.

 L'esforç individual de cadascun de nosaltres no garanteix bons resultats, aquests s'aconsegueixen cooperant, compartint informació i coneixements, “dos caps pensen millor que un”.

Així que ens hem de posar ja a treballar perquè el 23 d'abril d'aquest 2023 podem una vegada més realitzar el Trail, el 6 de maig de 2023 la XXXIX Volta a Peu a Pego i els dies 19- 20-21 de maig de 2023 els Minijocs de la Marina.

 “Si vols fer una cosa bé, fes-ho tu mateix” Quina frase tan contundent, tan directa, tan senzilla i tan… errònia! Hi ha una millor: “si vols fer una cosa gran, meravellosa i duradora, cerca un bon equip”.

I en això estem, a la cerca d'aqueix equip encarregat d'organitzar totes aqueixes activitats que necessiten mesos de preparació, ha arribat l'hora de donar continuïtat a aqueixos projectes, de moure'ns i de començar. No n'hi ha prou amb sentir els missatges; cal posar-los en pràctica.

Cal tindre serenitat en aquests moments, perquè la seua absència es presenta amb una certa freqüència quan s'acumulen activitats o problemes als quals no es poden fer front d'una manera completa i obtindre els resultats que desitgem. En aquestes situacions, resulta difícil mantindre la serenitat, i cal admetre que tenim limitacions, que no som multitasques, que necessitem establir un ordre de prioritats clar o procurar que l'urgent no ens impedisca fer l'important.

Tinc associat els finals d'abril com una època d'aclaparaments, es veuen en molts dorsalers els principals símptomes de l'aclaparament: nerviosisme, estrés i ansietat, dormir menys i pitjor de l'habitual, perquè la Volta a Peu és a prop, aquest any més encara perquè tenim un mes en què tenim les tres activitats més grans concentrades. És moment ara de mantindre la serenitat.

Quan ens trobem en una situació d'aclaparament, cal parar-se a pensar, reflexionar sobre què ens passa i per què perdem la serenitat. Resulta convenient aprofitar aqueixes situacions per a conéixer millor el club i concretar alguns aspectes en els quals hem de millorar. I acceptar amb humilitat les nostres limitacions, però abans cal estar segurs que estem sent coherents amb els objectius que orienten a Dorsal 19, cal pensar abans de decidir. Quan tinguem dubtes no ens ha de costar cap esforç demanar consell, perquè comptem amb grans professionals al nostre ajuntament, el treball dells també és ajudar-nos.

En fi, un gran club no és el que sempre está de festa i somrient, sinó aquell l'esperit del qual, ple d'alegria i confiança se sobreposa i és superior als esdeveniments.

Aplaudim o valorem.

     En aquest món de la carrera a peu hi ha una qüestió que em resulta a vegades desconcertant, quan aplaudim en una carrera als corredors en realitat sentim que valorem el que estan fent o només els animem.

Quan en aquest cap de setmana hem aplaudit a tots els dorsalers que han pujat al podi o han fet una bona carrera els estem animant o realment valorem el que han fet.

És fàcil que ara molts de vosaltres estigueu pensant que aqueixa disjuntiva que he plantejat és innecessària. “Aplaudim perquè valorem”, objectarà qui no es trobe còmode amb la pregunta. Però no et quedes ací. Et repte al fet que ho penses, que penses també si aqueixos emoticonos, aqueixos likes o aqueixos m'agrada que utilitzem quasi automàticament valoren tot el treball i l'esforç que hi ha darrere de cada corredor. 

Aquest cap de setmana ha sigut especialment propens per a l'aplaudiment i més encara per a valorar tot l'ha succeït.

I Atzavares Trail Orba-Vall-Laguar

03.56:13            PIERA FERRER, BATISTE.

04.19:30            PASTOR MORELL, SILVIA.

04.19:31            Dominguis Llambíes, Eva.

04.56:10            Garcia Gisbert, Javier.        

02.11:16            Enguix Bataller, Clara.

Un aplaudiment més que merescut a aqueix primer lloc de Dorsal 19 com primer equip femení, que ha estat format per Silvia, Eva i Clara. Valorem, que no se'ns oblide només li donem a l'em agrada o en acabar de llegir-ho.

Estic segur que no desapareixerà tan fàcilment la gran labor que hem realitzat en l’avituallament que hem realitzat, col·laborant perquè la I Atzavares Trail Orba-Vall Laguar fora un èxit.

Èxit que es va traslladar al diumenge a Calp, amb dos podis, el de Diana i Fede: segona i tercer en la seua categoria. Sense oblidar als altres 32 dorsalers que han participat i que han ajudat al fet que aquests èxits foren possibles. Les seues classificacions les podem trobar en Somesport.

També vam tindre participació en la Mitja Marató de Riba-roja de Túria, on Carmen va aconseguir el tercer lloc de la general femenina i primera en la seua categoria, i no vull oblidar-me que Vicent Sala a aconseguit col·locar la pitjor marca en Mitja Marató per a aquest 2023 en uns estupends 01: 54: 42, marca que com ja podreu imaginar estarà bastants mesos com una referència.

Els aplaudiments d'aquest cap de setmana impulsen, però només el que es valora ens fa perseverar, créixer i donar fruit.

Que les nostres renúncies siguen per a bé

         Maratón de Murcia.

Lorenzo Mari Funes: 3:26:55.

Carlos Siscar Bay: 3:28:22.

Maratón de Sevilla.

Iván Ballester Chacón: 03:51:30.        

Maratón de Castellón.

Carlos Siscar Bay: 3:14:33

Mitja maratón de Xativa.

Máximo Folques Lorente: 01:20:52.                          

Fede Server Costa: 01:29:40.                        

Tino Navarro: 01:37:50.

Vicent Cuevas: 01:45:56        

Acabem de llegir unes classificacions i, ràpidament ens haurem adonat que la temporada de marató ja ha començat i, per tant, ja tenim una millor marca i una pitjor marca per a tindre en compte, també haurem notat que estem ja de ple en temporada de mitjes maratons i, us haurà cridat l'atenció que la millor marca de la temporada ha sigut batuda.

Són dades que moltes vegades ens passen desapercebides i que amaguen darrere molts esforços, i alguna cosa que m'agradaria hui reivindicar; moltes renúncies.

Els corredors ho sabem molt bé, coneixem en tota la seua amplitud el significat de la paraula “renuncia” i els seus beneficis. Hi ha una famosa frase sobre la carrera a peu que va dir una vegada Lauren Fessenden que ho resumeix molt bé: “Això no es tracta d'una gratificació instantània. Cal treballar intensament per a això, suar per això, deixar de dormir els matins de diumenge”.

 Quan preparem una carrera no ens basta només amb el desig d'aconseguir una determinada marca, d'entrenar amb afany, sabem que es requereix més. És el fet de saber renunciar. Quants de nosaltres no hem renunciat aquests dies al carnestoltes o a la pinyata per a seguir amb el nostre pla d'entrenament, i és que la cerca d'un objectiu implicarà sempre alguna renúncia. Vols aconseguir una bona marca en una carrera? No ho aconseguiràs mai si no t'entrenes, si no cuides la teua alimentació i la teua condició física i si no estàs disposat a renunciar a altres activitats que pogueren interferir amb els teus entrenaments diaris.

 Pensaves de veritat que es pot realitzar una bona carrera sense renúncia?

 La clau del nostre èxit pot estar en la renúncia. No ens basta voler aconseguir el nostre objectiu sol amb l'entrenament, hem d'entrenar aplicant els mitjans necessaris i un mitjà imprescindible és la renúncia, tots els corredors sabem a les coses a les quals renunciem per a entrenar, no obstant això, sempre ho fem pensant que l'estem fent per una cosa que ens sembla molt més important.

 Les moltes renúncies d'un corredor no són eternes perquè les nostres renúncies també signifiquen necessitat d'optar i nosaltres evidentment hem fet una opció. El Cohèlet (el llibre del Eclesiatès) ens recorda que a baix el cel hi ha un temps per a cada cosa, que tot té el seu moment:

"Un moment per a nàixer i un moment per a morir.

Un moment per a sembrar i un moment per a collir.

Un moment per a parlar i un moment per a callar."

 Passat aqueix “moment” podem reprendre aqueixa altra rutina de vida que havíem abandonat i és que estem contínuament optant, triant i per tant renunciant.

 Cada vegada que optem per a renunciar a alguna cosa per a eixir a córrer ho fem perquè desitgem dedicar-nos amb més interés al nostre entrenament, per tant, la raó, sembla clara i senzilla, però pot ser no gaire ben entesa o mal entesa, celebrada o desvirtuada no pel que diguem o fem sinó en funció de com aqueixa decisió interfereix en la vida quotidiana dels que ens envolten.

 Naturalment aqueixa renúncia exigeix una explicació a tots els que es vegen involucrats sense voler-ho en ella i com molt bé sabem no sempre és fàcil que se'ns comprenga sobretot si la nostra elecció comporta l'obligatòria renúncia a algunes coses dels que ens envolten.

Esperem que les nostres renúncies siguen per a bé.

Ja estem en marxa.

          Un any més hem començat el Circuit a peu Marina Alta i amb aquest ja són 25, són ja moltes les edicions per a pensar que és una cosa passatgera i que no tindrà continuïtat. Amb el pas dels anys el Circuit a peu Marina Alta s'ha convertit en l'esdeveniment esportiu més important de l'any a la nostra comarca i a més és el més popular per la quantitat i varietat dels seus participants, així com pels seus espectadors.

 Moltes coses han canviat en tots aquests anys i molt poc s'assembla la primera edició amb la d'enguany, el Circuit de la Marina sempre ha estat en un procés d'aprenentatge continu i la 25 edició tampoc serà la definitiva.

 Com tot procés d'aprenentatge és també un procés de canvi i el que es va aprenent cada any ens va canviant i passa a formar part de la següent edició.

 Són 12 carreres o més ben dit 12 pobles amb les seues respectives Volta a peu i amb 12 clubs de corredors. El Circuit a Peu Marina Alta va assimilant a poc a poc totes les millores que anem trobant i per a això és necessari que els clubs que organitzen cada carrera se senten motivats, la qual cosa només es produeix si tenen clar el que volen i si ho van aconseguint, així com si aquests canvis estan dins de les possibilitats i manera d'entendre la carrera de cada club.

 L'opció principal que sempre es persegueix és que siga un Circuit el més popular possible i per a corredors populars, buscar el benefici del corredor popular esta sempre en la presa de decisions dels organitzadors i en aqueix camí és en el qual intenta millorar cada any.

 El Circuit a Peu Marina Alta cal recordar que és plural, el pluralisme és una dada forçosament determinant en el Circuit, en ell conviuen 12 carreres diferents, amb diferents organitzadors, diferents distàncies i on coexisteixen 12 clubs de corredors, a vegades molt diferents.

 Cal no oblidar aquesta dada en pensar en el Circuit i en la pregunta que sorgeix; és possible unes mateixes normes o un mateix reglament acceptat per tots? O cal limitar-se a unes normes o reglaments molt genèrics que garantisquen un mínim d'igualtat als corredors i organitzadors?

 El problema és vell, i les solucions davant el mateix són variades, i any rere any anem unint propostes que ens estan portant a considerar que el Circuit a peu Marina Alta no és una simple agregació de carreres, sinó com un grup de carreres que busca fomentar la carrera a peu, i que promou l'esport popular.

 Això implica, d'una banda, anar unint el millor i el més recomanable per al corredor popular en reglaments, categories, inscripcions, classificacions i anar creant una mateixa imatge i amb una mateixa idea en totes les carreres. D'un altre, individualitzar quines coses no ens agraden o creguem que no són recomanables i anar traient-les de les carreres del Circuit a peu Marina Alta.

 Ha d'haver-hi unitat en lo que és necessari, en les qüestions fonamentals. Després, s'ha d'admirar la gran varietat de matisos en les formes de cadascuna de les 12 carreres; en el circuit, les distàncies, les organitzacions, els premis i la idiosincràsia de cada poble i club.

 El corredor popular acudeix al XXV Circuit a peu Marina Alta sabent de la unitat i de la senzillesa de les seues normes, un mateix dorsal, un mateix xip, unes mateixes categories i a gratcient també de la pluralitat de les seues carreres, aquesta combinació no podria ser la base del seu èxit?

 La pluralitat en el Circuit constitueix certament un bé. Tot uniformisme, en canvi, asfíxia a les carreres i no crea sinó una aparença d'harmonia, mentre que la vertadera unitat es potencia integrant les diferències. Això no significa que sempre resulte fàcil l'èxit en un circuit amb diverses carreres; però, almenys, tenim la certesa que aquest desafiament es troba en la mateixa línia que estan seguint els organitzadors del XXV Circuit a peu Marina Alta.