IN MEMORIAM

dilluns, 14 d’abril del 2008

12 - 13 d'Abril




Este diumenge, com molts altres, a l'acabar el dia comence a buscar en internet les classificacions de les carreres que s'han realitzat, este diumenge tènia un interés especial a veure la classificació de Teulada, però passaven les hores i si bé estava la general no col·locaven la dels clubs, i al ser molt pesat buscar un a un tots els de Pego, em vaig decidir a veure altres carreres.
I crec que hi ha sigut dels diumenges mes interessants, cada classificació que veia s'havia corregut mes ràpid que l'anterior, és veritat que ja havia tingut un avis amb un missatge en el mòbil, Bay em diu que a Vinaros en 9 km corre a 3m. 38 s. el km i sèptim de la general, la vesprada no podia començar millor i em faltava veure el Gran Fons de Masamagrel, la Marató de Londres, la Marató de Rotterdam.
Comenze per Massamagrell, veig els 5 primers i no m'ho puc creure, ja que els 15 Km de Massamagrell no són fàcils, o tal vegada si perquè el guanyador corre a 2 m. 52 s. Fa rècord del circuit, i això és córrer molt però és que els tres que el van seguir també van baixar de 3 m. El Km. I vaig baixant i per a trobar al primer a córrer a 3' 15'' m'he de desplaçar fins al lloc 12 i em trobe que no és un altre que Jose Rios, per a tranquil·litzar-me busque la classificació de Teulada, i no ix encara, torne a Massamagell per a buscar les dones.
Gran nivell, la guanyadora corre a 3' 28'' i la tercera a 3' 36'' que no és una altra que Maria Abel, i una altra cosa sorprenent és les dos primeres classificades estan en categoria promesa i és que en Àfrica hi ha una planter increïble en este cas són d'Etiòpia.
Dir també que era Campionat Autonòmic de Gran Fons i que els guanyadors van ser Beatriz Pellicer Amat i Luis Felix Martinez.

Dones.

TUFA, TIGST 0:52:06
TESHOME, SENTAYEHU 0:52:46
ABEL, MARIA 0:54:00

Despues d'açò, per a recuperar-me m'alce i els quàdriceps em recorden lo que van patir en Teulada, però ja he decidisc veure primer les maratons i me'n vaig a Rotterdam.
Una altra vegada rècord, un altre kenyà que ens torna a sorprendre, i és que açò és increïble, 42 km a menys de 3 minuts el km. , però i els que el seguixen, els 5 primers baixen de 2 h. 10 m. i les dones les 5 primeres per davall de les 2 h. 30 m. però senyors que ha passat hui en el món, i jo recuperant-me dels meus quàdriceps a Múrcia, i o sorpresa, sorpresa, la tercera classificada és espanyola, Alessandra Aguilar que ens assegura que en Pekín tindrem representació en les dos maratons, quan ja pensàvem que no tindríem cap dona, i baixant de 2 h. 30 m., molt bona marca.

1 William Kipsang Kenia 2:05:49
2 Daniel Rono Kenia 2:06:58
3 Charles Kamathi Kenia 2:07:33
4 Richard Limo Kenia 2:08:43
5 Paul Kirui Kenia 2:09:46

Dones
1 Lyubov Morgunova Russia 2:25:12
2 Zekiros Adenach Etiopia 2:27:32
3 Alessandra Aguilar Spagna 2:29:03
4 Alice Chelagat Kenia 2:30:18
5 Inês Monteiro Portogallo 2:30:36

Me'n vaig ràpid a Londres.
No pot ser

Estic veient visions i em tem que hui ja no podré continuar, he de recuperar-me del que acabe de veure, demà continuara i ja estaré millor dels quàdriceps.

dissabte, 12 d’abril del 2008

Antioxidants



Fa algunes setmanes vam anar a córrer a l'Ejido, a l'acabar la seua mitja marató, en la zona de meta ens van obsequiar a tots els corredors amb una caixa plena de productes de la zona, eren hortalisses de diversos tipus, lo curiós va ser que el senyor que ens les donava ens Deia, "ací teniu antioxidants naturals" i li ho repetia a tots els corredors, i em pica la curiositat.
Què són els antioxidants? Perquè servixen? On estan?
Intentarem contestar un poc a estes preguntes.
Hi ha moltes definicions dels antioxidants per exemple; Els antioxidants són substàncies que poden protegir les cèl·lules dels efectes dels radicals lliures. Els radicals lliures són molècules produïdes quan el cos degrada els aliments o per l'exposició ambiental al fum del tabac i la radiació. Els radicals lliures poden danyar les cèl·lules i poden representar un paper important en les malalties cardíaques, el càncer i altres malalties.
Resumint un poc els antioxidants són les substàncies que eliminen els radicals lliures, que són com el fum en els motors dels cotxes, normalment són eliminats majoritàriament però els que es queden en el cos són els anomenats radicals lliures.
I on estan els antioxidants? es troben en molts aliments. Entre estos, les fruites i els vegetals, les anous, els grans i algunes carns, aus i peixos.
Nosaltres ens centrarem en els que es troben en les hortalisses, ja que ho tinc més fàcil perquè només he de mirar en la caixa que ens van donar en l'Ejido.
Si mire la caixa, la primera cosa que em crida l'atenció és el color roig de les tomaques, així hui parlarem de les excel·lències de la tomaca.

La tomaca és un aliment poc energètic que aporta a penes 20 calories per 100 grams. El seu component majoritari és l'aigua, seguit dels hidrats de carboni. Es considera una fruita-hortalissa, ja que el seu aportació de sucres simples és superior al d'altres verdures, la qual cosa li conferix un lleuger sabor dolç.
Com veieu perfecte per a córrer. Continuarem veient les seues característiques.
És una font interessant de fibra, minerals com el potassi i el fòsfor, i de vitamines, entre les que destaquen la C, E, pro vitamina A i vitamines del grup B, en especial B1 i niacina o B3. A més, presenta un alt contingut en carotenos com el licopeno, pigment natural que aporta a la tomaca el seu color roig característic.
Que vos pareix és quasi perfecte.
L'alt contingut en vitamines C i E i la presència de carotenos en la tomaca convertixen a este en una important font d'antioxidants, substàncies amb funció protectora del nostre organisme. La vitamina E, igual que la C, té acció antioxidant, i esta última a més intervé en la formació de col·lagen, glòbuls rojos, ossos i dents. Després d'açò ja és perfecte, mireu ja en la nevera.
La tomaca també afavorix l'absorció del ferro dels aliments i augmenta la resistència front les infeccions. La vitamina A és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic, a més de tindre propietats antioxidants.
Què? Ja el teniu davant, sinó que espereu.
La niacina o vitamina B3 actua en el funcionament del sistema digestiu, el bon estat de la pell, el sistema nerviós i en la conversió dels aliments en energia. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, a més d'intervindre en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.
Que tal, ha que és necessari que ens mengem una tomaca ara mateix, pues espereu un poc perquè en l'Ejido també ens van donar un llibret amb receptes, ja se que amb un poc d'oli d'oliva i sal és com millor esta, però ja que tinc el llibre entre les mans no puc resistir-me a mostrar-vos una recepta.
Com ací ja sabem de sobra preparar la tomaca en ensalades, esta recepta és un poc especial.
Mousse de Tomaca amb Api.
Ingredients: per a 4 persones.
1l. de salsa de tomaca.
100 ml. De nata.
1 branqueta d'api.
Sal
30 g. de gelatina.
Ceba.
All.
Porro.
Partint d'una salsa de tomaca que farem ofegant ceba, all, porro, api i afegint després la polpa de la tomaca pelada sense llavors. Esta ha de coure i reduir fins que la salsa resulte amb la densitat i grau de cocció desitjat. Passem per la batedora i el xinés. Assaonem. A esta salsa afegim la gelatina, que prèviament haurem remullat i eixugat, en calent i l'api tallat molt xicotet. Deixem que es vaiga refredar i abans que comence a quallar-se li incorporem la nata semimontada i col·loquem en els motles. Refredem fins que qualle per complet. Desemmotlem submergint el motle en aigua calenta durant uns segons.
No pareix complicat, però si algú la prova ja ens contara.
La setmana que ve continuarem estudiant la caixa de l'Ejido.

divendres, 11 d’abril del 2008

La diferència entre una bona carrera i una roïna.



Demà comença la Volta a la Marina, i com tots ja sabeu és Teulada, i la distància són 11 km , doncs bé, ara donaré uns quants consells per a poder realitzar una bona carrera.


Hi ha un consell base per a poder realizar una bona carrera, el ritme d'eixida és el ritme que se sap que es va a poder mantindre durant tota la carrera, és així de fàcil i així de complicat.
És fàcil, eixim al nostre ritme i ja esta, però és difícil perquè amb l'ambient i els altres corredors sol succeir que correm a un ritme que no és el nostre i ahí esta la complicació.


Quan donen l'eixida en una carrera en realitat correrem dos carreres. Les dos són d'un grandària molt semblant, però es diferencien molt en el seu contingut.
La primera mitat pareix fàcil, sovint massa fàcil. Un sap que ha d'estalviar un poc per a despres, però el cos suplica: "Mes ràpid" . I és difícil contindre's.
Llavors ve la segona mitat, la que pareix una carrera diferent. Ací és on comencem a patir. On se'n va anar tota eixa velocitat i energia? El cos crida ara: "Mes lent". I un sap que hauria d'anar mes ràpid. És difícil continuar.


Les males carreres són resultat d'un defecte humà molt comú: córrer ràpid quan ens sentim frescos, i lentament quan comencem a patir. Les bones carreres, d'altra banda, són en molt el resultat de fer cas omís dels instints de frescor i dolor, controlant-nos quan ens sentim millor, i estalviant l'energia per a utilitzar-la quan ens sentim pitjor.


La diferència entre una bona carrera i un roïna és el bé o mal que ens mostrem en la ultima part. La primera mitat senzillament establix l'escenari; la ultima és on es Du a terme l'actuació principal. La força de l'actuació final descansa en el treball de base que es va establir a l'inici.


El doble caràcter amb què hem de trobar-nos en una carrera ens exigix que arribem a l'eixida amb una mentalitat fraccionada. L'ideal és tractar la mitat, com si estiguérem preparant-nos per a una actuació i en la que establim l'escenari amb fredor, l'atenció i meticulositat d'un tècnic. Ací hem de fer un treball definit, amb certs limites en els nostres ritmes; esta és la part de la carrera que es tracta com un negoci.


En la segona mitat, la carrera canvia d'estil i nosaltres deurem adoptar un nou paper a què ens tenim d'ajustar. És l'hora de l'artista, és quan ix a escena l'actor. Hem d'actuar en l'escenari que abans hem establit. Ens devem oblidar de les precaucions i inhibicions i ens posarem a córrer amb abandó creatiu, hem d'improvisar, cal traure tot el que queda. Si el tècnic ha fet el seu treball en la primera part, l'artista actuara bé i triomfara. Si no, els errors de la primera mitat tornaran com a fantasmes i nos persiguiran fins a la meta.


Bé, ja tenim suficients analogies; no es tracta d'eixir lent, jo diria fer una eixida cautelosa. El ritme d'eixida ha de ser el que sapiem que podem mantindre durant tota la carrera. Al principi és possible que ens parega massa fàcil; despres, el mateix ritme ens pareixerà impossible de mantindre.


En fi, si a açò afegim que hi ha pujades i no sabem com són ni on estan açò fa que hàgem d'improvisar prou, és possible que siga complicat però és molt divertit.
Fins a Teluada.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Últims resultats



Si el dissabte que ve comença el Circuit de la Marina, este dissabte passat va començar el Circuit Diputació de València, seran dotze carreres que ens portaran fins a finals del mes de novembre, huit mesos de competicions, en el que tenim de moment a sis corredors.
Ja anirem donant els resultats, perquè al ser classificacions diferents de les carreres sempre tarden uns dies.
Este cap de setmana ens hem repartit en 3 carreres, el dissabte, el Gran Fons de Puçol (Diputació de València) i el diumenge La Mitja Marató de Segorbe i La Mitja Marató d'Elx i ací estan els seus resultats.


Gran Fons de Puçol.


Carlos Siscar Bay 0:56:40
Carmen Sala 0:58:03
Vicent Sala 1:03:02
Enrique Llambies 1:03:03
David Camps 1:13:17
Laura Pascual 1:13:31

Mitja Marató d'Elx.


Pascual Sendra 1:28:52
Fernando Vicens 1:32:04


Mitja de Segorbe.


Carlos Siscar Bay 1:24:20


No hi ha cap error Bay a corregut el dissabte i el diumenge.