PA LIQUID.

Ja que tots bevem cervesa estarà bé que donem alguns apunts del que és la cervesa, de com pareix que es va descobrir i de com a arribat als nostres dies, mes avant ja veurem si realment ens ajuda o no en els nostres entrenaments.

La cervesa és una beguda alcohòlica produïda al fermentar, sense destil·lar, sucre en un mitjà aquós. El sucre per a la solució que se sotmet a fermentació s'obté generalment de cereals maltatges.

Concretament, la cervesa comuna a Occident s'obté d'ordi maltat i del llúpol que és usat com a aromatitzant, agregant també el seu sabor amarg.
La cervesa s'obté de l'ordi, a l'arreplegar-lo es mol en molins, després s'introduïx aigua a un barril i es fica l'ordi, després d'unes hores, comença a pujar la temperatura i s'introduïx el rent de la cervesa: Saccharomyces cerevisiae (fong microscòpic). Amb l'augment de la temperatura es produïx el creixement del rent i esta amb el seu metabolisme fermentativo produïx alcohol a partir dels sucres de l'ordi maltat i al final, després de tot el procés, l'única cosa que ix del barril és la cervesa llesta per a beure's.
La invenció: cervesa i pa.
L'home va domesticar els cereals entre el 10000 ad C i el 6000 ad C en la zona de Mesopotàmia. És llavors prou probable que tant el pa com la cervesa fossen descobertes al mateix temps.

Només és una qüestió de proporcions: si es posava més farina que aigua i es deixava fermentar, s'obtenia pa; si s'invertia la proporció posant més aigua que farina i es deixava fermentar, s'aconseguia cervesa.
Els rastres més antics que testifiquen l'existència de panificació i de cerveseria apareixen a Mesopotàmia, però seria ociós buscar una filiació amb procediments idèntics descoberts en la resta d'Europa.

És precís llavors creure que la cervesa es va descobrir o va inventar en molts llocs del Mediterrani i d'Europa de forma prou simultània.

Cervesa com a aliment.
Originàriament és necessari concebre la cervesa com un aliment que oferia dos avantatges bàsics. En primer lloc, permetia un ús més mesurat d'un ingredient no molt fàcil de cultivar al principi.

En efecte, era més fàcil fer molta cervesa amb un poc de gra que molt de pa amb la mateixa quantitat de gra.

De fet, moltes cerveses es van fer remullant pans fermentats, olles en aigua i deixant fermentar la mescla. La cervesa es xuplava amb canyes per a evitar trobar-se amb grums de pa.

En segon lloc, la fermentació produïa alcohol i desinfectava l'aigua oferint així una beguda neta de contaminació bacteriana. No en va, en llocs com la República Txeca, s'anomena a la cervesa fins hui "pa líquid".
Que interessant no?

La cervesa li guanya al vi.

Desprès d'uns dies sense poder entrar en Internet, tornem a estar en la xarxa, lo primer serà parlar un poc del nostre sopar dels divendres.
Ens vam reunir, vam sopar i per damunt de tot vam parlar de carreres, de moltes carreres, una de les conclusions a què vam arribar és que la gran cita serà la Marató de València i pareix que va prenent forma la possibilitat de formar un any mes un "autobus" que intentara portar fins esbossa de meta al major numere possible de corredors però enguany ja estàvem parlant de fer-ho en 3 h. 30 m. i això ja són paraules majors, cal córrer a 5 minuts el quilometre i açò ja és córrer.
Trobem algunes coses curioses, per exemple la gran quantitat d'entrepans vegetals que es van demanar, caldrà posar atenció a esta dada i intentar saber el motiu. Important va ser també la quantitat de cervesa que es va beure, no vaig comptar les botelles però en la pròxima ocasió les comptarem, un altra dada interessant i curiósa, no es va beure vi i este és un problema que caldrà solucionar a poc a poc, ja sabem que la cervesa és l'estrela de les begudes per als corredors i que qualitats no li falten però cal trencar una llança a favor del vi que també té els seus avantatges.
En els pròxims dies veurem el que ens dóna la cervesa per a despres veure que ens oferix el vi.
Un altra dada, de moment no hi ha ningú amb idea de baixar de les tres hores però les "maquines" no es van presentar, i els que estàvem allí, inclús comptant amb l'ajuda dels "gin tonic" no ens vam atrevir, ja veurem en vinents sopars.

UN DIVENDRES AL MES, SOPAR.

Pareix que va prenent forma el costum d'un divendres al mes reunir-nos per a prendre un lleuger sopar i poder xarrar de la nostra aficcion, la carrera a peu, pareix també que és Arbona qui s'encarrega de moure els fils pa què vaja prenet forma esta saludable costum.
El lloc ja el coneixem tots, el Bar Balbino, el sopar també un entrepà o algun plat combinat acompanyat per una bona ensalada i regat amb vi i cervesa, sol guanyar la cervesa.
No és una reunió de Dorsal 19, ni tan sols de C.E. Ambra, no anem hi ha triar president, ni xunta directiva, ni cap tipus de càrrec, ni posarem quotes per a res, ni organitzarem cap carrera només anem hi ha parlar de córrer, si que parlarem de carreres, d'entrenaments, d'on pensem anar a córrer les pròximes setmanes i quan arribem al café i tal vegada a les copes quan el nostre sentit comú començe a deixar de ser-ho llavors parlarem de les marques que pensem fer, imaginarem fantàstiques carreres, els quilòmetres els passarem molt ràpids i els nostres rivals deixaren de ser-ho perquè el nostre estat de forma sera tal que les nostres marques cauran com per art de màgia, això si, tot açò assentats en una taula de bar amb un café o un gin-tonic.
I si estes trobades dels divendres els trobes masa relaxaes i eres dels que pensa que on millor es xarra de carreres és corrent, si penses que la millor forma de deixar sense paraula al teu interlocutor és accelerar el ritme fins a deixar-lo sense aire, llavors prepara't perquè prompte començarem les eixides dels diumenges, així que comença a entrenar per a poder realitzar entre 12 i 20 km al ritme que vullgues i si no saps com fer-ho vine el pròxim Divendres al Bar Balbino a les 21,30 o mes tard si només vols prendre café i preguntau i segur que algú teu dirà.
No ancara quin nom prendran els sopars d'eixe divendres de cada mes però si estes interessat ja ho saps acudix.

CONSELLS - Menys quilòmetres i més resultats

     Molts de nosaltres ja estem pensant en marató i com va sent costum ja comencem a pensar en els plans d'entrenament, fem els nostres plantejaments aprofitant el coneixement que hem anat adquirint en temporades anteriors, i mes o menys els duem a terme, la setmana passada ja vam escriure un poc sobre els errors que podem cometre en els entrenaments però esta vegada vull anar un poc mas lluny, i estar en contra sobre la llegenda que tenim els corredors de Pego, es diu, es comenta i és possible que siga veritat que en la Vall de Pego és on els maratonians mes quilòmetres fan, on les sessions d'entrenament i sobretot les eixides dels diumenges són mes llargues, i jo des d'ací vull posar un poc el fre.
     M'explicare, el mateix objectiu de marca en la marató es pot aconseguir per diferents vies. Aplicant distints mètodes d'entrenament s'arriba al mateix lloc.

     Hi ha tants mètodes d'entrenament com a entrenadors. Uns els basaran més en la càrrega de km, altres en la qualitat dels mateixos. Un corredor pot fer uns 100 km a la setmana (amb màxims de 110 i mínims de 85) per a baixar de 3 hores en la marató, però això només li permetrà entrenar llargs rodatges i necessitarà almenys sis dies a la setmana.

     Un altre corredor aconseguix la mateixa marca entrenat 5 dies a la setmana, amb una mitjana de 75 km setmanals, amb pics de 85 i valls de 65. Però encara es pot arribar més lluny, es pot aconseguir baixar de tres hores en la marató entrenant la carrera a peu quatre dies a la setmana i un més de bicicleta de muntanya.
     Quan parlem amb els nostres companys i ens diuen els entranaments que fan, els quilòmetres setmanals que realitzen podem afirmar que la gran majoria dels corredors aficionats estem sobreentrenats.
     I quan competim en marató, els nostres resultats estan molt per davall de l'esforç i la dedicació emprada en la seua preparació. Per a preparar una marató no sols és qüestió d'entrenar, sinó que també s'ha de descansar prou per a assimilar els entrenaments.
     Cal continuar realitzant les labors quotidianes amb normalitat. Com la gran majoria treballem, inclús molts han d'atendre a la seua família, res d'això s'ha de descuidar.

Per tot això considere que és molt important traure-li el màxim profit a l'entrenament dedicant-li el mínim temps possible. Els populars hauríem de concentrar els nostres entrenaments en pocs dies., de tal manera que puguem traure-li el màxim rendiment amb la mínima dedicació.

     Alguns corredors necessiten cinc dies, la majoria entrenen quatre i els que comencen o busquen objectius senzills no necessiten més de tres dies. El nombre de dies setmanals d'entrenament estarà en funció del nivell de forma de cada corredor i dels seus objectius.
     L'important és no sobrecarregar massa cada dia d'entrenament i buscar un equilibri, treballant el que el corredor realment necessita en cada moment de la planificació.      Així, quan han de fer molts exercicis complementaris els rodatges han de ser menys llargs i més suaus.
     Un dels errors més generalitzats entre els corredors aficionats és el d'aplicar directament a la seua preparació, el mètodes d'entrenament dels corredors d'elit.
     Açò ens ha portat a molts a realitzar grans barbaritats.
     Quants de nosaltres no hem seguit amb els ulls tancats alguns entrenaments publicats per grans maratonians. Quan este diu que dos diumenges abans de la marató realitzava una tirada llarga de 30 km. Ja tots consideren que és necessari realitzar eixa quilometrada per a estar preparat per a la marató. En el que ningú es fixa és en el temps que tardava eixe corredor d'elit a fer-ho. Normalment 1 h 45'. Este realment era la dada important i la que s'hauria de traslladar.
     Un altre exemple és el del quilometratge setmanal. Els corredors d'elit poden oscil·lar entre els 160 i els 220 km setmanals. Este variarà en funció del seu mètode, de les seues qualitats, del seu grau d'assimilació, de la seua genètica, del temps que porte en l'elit, de la seua edat, etc.
     En qualsevol cas són corredors professionals que viuen d'això i dediquen tot el seu temps a entrenar i a descansar. Seria una barbaritat que un aficionat que treballa i que no viu d'això intentara imitar-los, encara que anara a ritmes molt més lents.
     No és fàcil entrenar-se a soles i bé, però el consell és senzill. Aplicar el sentit comú a l'entrenament i procurar descansar més que córrer.
     Hi ha diverses teories sobre els quilòmetres que devem realitzar per a preparar una marató, vos presente una que crec que és prou realista per a nosaltres els corredors populars.
     Estos quilometratges setmanals són mitjanes en una planificació d'uns quants mesos.
     És a dir, són efectius si es realitzen durant uns quants mesos i sempre que hi haja una base mínima de preparació.
     Una planificació mínima adequada pot durar entre quatre i sis mesos.
     Açò no cal confondre'l amb les preparacions específiques de 10 a 12 setmanes que es realitzen per a preparar una marató, quan prèviament s'estaven entrenant per a distàncies més curtes.
     En este segon cas els km suficients es referixen a les setmanes de treball específic per a la marató.
     No és tan important realitzar massa km cada setmana com haver entrenat de forma regular durant uns quants mesos seguits. El millor és ser prudent i molt regular. En la marató, es comencen a obtindre resultats quan es porten diversos anys d'entrenaments consecutius i sense parades massa llargs.

     Estos són alguns exemples:
Per una marca de 3 hores serien suficients i aconsellables uns 75 km. A la setmana repartits en 5 dies podent arribar alguna vegada com màxim als 85 i no baixar dels 65, i no seria aconsellable arribar als 100 km. Un altre exemple: Una marca de 3:30, es podria realitzar amb 65 km. Setmanals i amb 4 dies amb un pic màxim de 75 i un mínim de 55 sense passar mai dels 90 km.Per a fer 4 hores en teoria amb 45 km setmanals hi hauria suficient i els repartiríem entre 3 o 4 dies, podent arribar als 60 km però sense baixar dels 40, però arribar 80 ja seria excessiu.

    El quilometratge setmanal ha de realitzar-se en funció de l'objectiu proposat i el nivell de forma del corredor. Este és suficient per a realitzar la marca proposada. I pot oscil·lar entre un mínim i un màxim que dependrà de les qualitats físiques de cada corredor i de la seua capacitat de control mental.

     Segurament molts corredors que porteu anys corrents maratons penseu que són pocs quilòmetres, totalment insuficients per a arribar a aconseguir els objectius. Però és qüestió de provar i esperar els resultats.
    Els km a partir dels quals considere que son desaconsellables, fer eixos o més km en relació a cada objectiu és una barbaritat, resta més que suma en la programació de qualsevol corredor.
   És important descansar un dia entre cada dos o tres d'entrenament.
     No és aconsellable realitzar més de quatre dies seguits i és perillós fer dos dies seguits de sèries, pel risc de lesió.
     Quan s'han de fer tres dies seguits, la millor combinació és dos dies de rodatge amb un de sèries intercalat.

     Com veieu tot és qüestió de provar, sinó abandonem algunes vegades les velles sendes, mai trobarem les sendes noves.