Ràpidament cap a 2015

     Ja ha passat el dia de Nadal i ara ens encaminem ràpidament cap a la festa de Cap d'Any o d'Any Nou i segur que la majoria de nosaltres farem o tal vegada ja ho estiguem fent el balanç de tot el que hem corregut en este 2014 i analitzarem si les nostres marques han millorat o han empitjorat, o si les nostres sensacions han sigut millors o pitjors, tal vegada som dels que pensem que la història tornarà a repetir-se igual que tots els anys. Per als corredors la nostra història avança en línia recta cap a una meta molt concreta.

     El 31 de desembre és una data important, sense cap dubte. Llevar l'últim full del calendari, produïx la sensació que s'ha acabat alguna cosa, i és veritat, ja que el canvi d'un nou calendari, porta amb si la pèrdua o el guany d'un any que no tornarà. Anem ha guardar l'agenda on hem anotat durant 12 mesos totes les carreres que hem realitzat i molts també tindran anotats tots els entrenaments, i molts ho guardaran amb recel, perquè en cada full que hem anotat les nostres carreres i els quilòmetres que hem realitzat, se n'ha anat part de la nostra vida.

     L'any vell se'n va amb un immens goig per a qui l'ha aprofitat i pot observar moltes carreres on ha vist complits els seus desitjos.

     I és estremidor per al que no ha aprofitat cada una de les grans oportunitats que ha tingut per a aconseguir les seues metes.

     Tots som simples corredors, que practiquem un esport que no permet que res del que hem realitzat es perda, ni una gota de suor del nostre front, ni una mala carrera, ni un mal entrenament. No sé què ens espera l'any que ve, si l'acabarem bé o tan sols arribarem a córrer bé Santa Pola. Però sé el prou dels corredors com per a endevinar que posaran cada dia i en cada entrenament el resto, gran o xicotet de les seues forces i de les seues il·lusions.

     En moltes facetes de la vida el nou any, la nit vella pot significar un “creu i ratlla”, però per al corredor no ha de ser així, perquè seria una danya que desperdiciàrem tots els entrenaments que hem realitzat perquè cada quilòmetre que hem corregut, cada experiència que hem emmagatzemat en eixa agenda que ara ja esta plena, segur que ens pot servir de molt en este 2015 que anem hi ha començar.

     Els entrenaments que estem realitzant per a Santa Pola seguixen el seu camí, van directes i en línia recta cap al 18 de gener i no entenen de canvi d'any, igual que nosaltres que continuem amb les xicotetes històries sobre la Mitja Marató.

     Vam dir que en la pròxima entrada escriuríem un poc sobre la importància de la recuperació entre les repeticions, com no vam tindre temps l'explicarem un poc en esta, així que anem allà.  

     Junt amb les repeticions la recuperació és el tema estrela de tots els entrenaments perquè inclús hi ha qui pensa que per a les carreres de resistència es deu recuperar o caminant o parant. 

     La recuperació sempre ha de realitzar-se corrent. Ho explicare un poc, durant la recuperació hem d'eliminar tot el lactat que hem produït, si estem parats o caminant el lactat s'acumula en canvi lo que mes es recupera són les pulsacions.

     La recuperació no és la mateixa quan preparem una mitja que quan ho fem per exemple per a una marató o una altra distància més curta, si les repeticions estan ben calculades ja siga en distància i velocitat la recuperació estarà també estudiada per a ja siga amb la distància a ritme lent o en el temps que ens marquen el lactat deuria haver sigut metabolitzat.

     Ens sol succeir que per diversos motius, que a tots ens vénen a la ment, realitzem les repeticions més ràpidament i llavors si recuperem el que tenim marcat se'ns acumulara el lactat i no les podrem acabar totes o farem les ultimes més lentes. Si pel motiu que siga ens succeïx açò haurem de recuperar a ritme més lent, i llavors és el corredor el que ha de gestionar el seu ritme segons les seues sensacions.

     A tots ens agrada realitzar les repeticions tots junts i és llavors quan ens trobem amb corredors que no estan entrenant com deuen, ja que al començar la següent repetició hi ha qui ha recuperat massa i un altre massa poc, i açò se deu al fet que cada corredor necessita un ritme i una recuperació diferent.

     El perquè de les diferents velocitats i les diferents distàncies serà una altra història, segurament ja serà en el jove 2015 ja que en este 2014 només ens queda córrer la Sant Silvestre i començar l'any que ve amb totes les il·lusions intactes.

El repte.

     Tots, segur que ja sabreu que el nostre corredor Carlos Siscar Bay participara en el repte de La Sansilvestrada 2014, segur que també sabreu que consistix a córrer 3 Sant Silvestres el 31 de desembre. 

     Encara que lo que importa no és lo gran o l'important que ens puga paréixer ni la quantitat de quilòmetres que ens proposem córrer en un dia perquè córrer 3 Mitges Maratons el mateix dia o tal vegada 3 Maratons serien igual d'important i gran. 

     Ací l'important és buscar el nostre repte i dur-lo a terme, i en això el nostre amic Carlos és un especialista, li agrada buscar-se els seus desafiaments i portar-los a cap.

     Les persones i com no els corredors estem fets per a buscar la bellesa i no el repte més gran o més difícil i ho definix molt ben un gran escalador com Maurice Hergoz: “No és més qui més alt arriba, sinó aquell que influenciat per la bellesa que l'embolica, més intensament la sent”

     Els corredors estem fets per a buscar la bellesa que existix en la carrera a peu. No sols per a l'entrenament, les sèries, les carreres o les marques.

     Podríem definir la bellesa com allò que posseïxen les coses que ens fan que ens agraden. La satisfacció que ens produïx i sentim quan correm pareix no respondre a cap necessitat concreta, com tampoc es pot explicar per que Bay s'enfrontara amb les tres Sant Silvestres.

     Els hòmens primitius van fer bols d'argila cuita per a aplacar amb més facilitat la seua fam i la seua set, i també per a conservar i traslladar millor el menjar i la beguda. El que no sabem és per què van adornar els seus atuells amb una sanefa de figures geomètriques. Eixa decoració no servix per a res, no complix cap finalitat biològica, i per això mateix revela que els hòmens no sols busquen satisfer les seues necessitats, sinó aconseguir també que les coses siguen o pareguen belles. Una necessitat, com hem dit, que no pareix tindre res de fisiològic, i sí mental.

¿Perque es bella aquesta imagte?

     Per què correm una Marató o ens enfrontem als nostres reptes? La solució potser ens la d'un altre escalador, Lionel Terray, quan es pregunta “Per què pujar muntanyes? Perquè estan ahí”.

     Carlos participara i aconseguira complir el seu repte perquè esta ahí, no són els 30 quilòmetres, ni córrer en tres carreres distintes el mateix dia, és eixa satisfacció personal que ha trobat que l'ha vist i que li portara a participar en eixe repte.

     Definir la bellesa és possible i insatisfactori al mateix temps. Definicions o frases sobre la bellesa les trobarem de moltes formes i totes elles ens vénen a manifestar la indefinició del concepte. No vol dir que tots coincidim a estimar belles les mateixes coses, sinó més aïna que només anomenem "bell" a lo que sentim que hi ha de ser considerat així per tot el món.

     Podem identificar i descriure conceptualment el que significa córrer una marató o la satisfacció que ens produïx realitzar una marca personal en una carrera, però no tenim una regla o un model que ens permeta establir si la marató i la marca personal són bells, ni en quina mesura, ni per què ho són.

     Siga com siga, nosaltres només veiem el valor, lo complicat o com puga ser de difícil realitzar el repte de la Sansilvestrada 2014, i pot ser que arribem a envejar a Bay per portar-lo a terme encara que no és això el que s'hauria d'envejar, sinó el que l'impulsa a realitzar-lo.  

L'entrenament Nadalenc de Dorsal 19

     En estes Festes Nadalenques hem comptat amb quasi de tot, amb betlems, arbres de Nadal, il·luminació en els nostres balcons, uns suculents sopars, cava, torró i si alguna cosa ens faltava era l'entrenament Nadalenc de Dorsal 19, així que aprofitant que el 26 de desembre és festa a Pego hem complit amb esta ultima obligació que tenen els clubs de corredors.

      Hem celebrat, si dic bé, hem celebrat que ve a ser el mateix que festejar un esdeveniment com és el Nadal amb tots a què ens unix la mateixa passió per la carrera a peu.

     Què hem fet? Per tant córrer. Ja se que pareix obvi que un club de corredors comence o acabe totes les seues celebracions corrents, però cal insistir en el fet que siga així.

     Hem corregut com ens agrada hi ha nosaltres, tranquils i xarrant cada un amb el grup que millor s'adaptava a les seues necessitats després enmig del passeig Cervantes un bon avituallament Nadalenc amb rialles, bromes i brindis per a desitjar-nos bones carreres i amb bones marques.

      Dorsal 19 és un xicotet club de corredors que com tots ja sabeu esta centrat en la pràctica de la carrera a peu i compromés a compartir la seua afició amb tots. Esta obert a hòmens, dones, adolescents, jóvens i adults.

     Esta podria ser l'una bona definició però la nostra ambició seria convertir-nos en un grup d'amics, que es coneixen, que es recolzen, que es reunixen regularment per a disfrutar amb la carrera a peu.

     Són estos entrenaments en grup un bon camí per a arribar a aconseguir que un club de corredors vaja transformant-se també en un grup d'amics que corren, en les conversacions i xarrades anem compartint tot el positiu que trobem en la carrera a peu, ajuntem les nostres idees i les nostres formes de veure la carrera a peu, ens animem i ens embarquem en nous projectes,  

     La idea de club es va formant per mitjà del contacte personal, tant en la reunió setmanal dels divendres, com en els entrenaments en grup i en les diverses trobades que anem organitzant durant tot l'any.

     En fi, acabe ja, perquè en cas contrari puc resultar pesat i al final avorrit. Ens despedim com no podia ser d'una altra manera amb un brindis, amb un dels brindis més famós el de la Traviata i en una versió que va ser tota una revolució, el conegut com el del “sofà roig” amb una espectacular Anna Netrebko en el Festival d'Opera de Salzburg 2005.

          Però no em despediré sense alçar la meua imaginària copa i brindar; “ A la salut de tots els corredors !”

Les repeticions i la Mitja Marató.

     Abans de començar amb esta entrada alegrem-nos d'estar feliços i gojosos per ser hui Nadal i desitgem a tots Feliç Nadal.  
     Així que una vegada que hem exclamat el Feliç Nadal a tots! I saber que ja estem ficats de ple en les carreres Nadalenques, que ens les trobarem per tots els pobles de la nostra contornada i que ens resultara molt difícil controlar-les totes és hora de continuar parlant un poc més de la Mitja Marató. 

     El fet que diumenge passat es corregueren les dos ultimes de l'any en la nostra Comunitat, la Paiporta-Picanya i la d'Aspe, ens podria servir perquè realitzàrem un recorregut resumint com ha sigut el 2014, però ho deixarem per a cap d'any que és quan se solen fer els balanços del que hem realitzat i quan ens proposem les noves metes.  
     Acabar l'any amb l'esperança de millorar o d'aconseguir atrapar les metes que no hem pogut en este 2014 és important. Però l'esperança en la carrera a peu no s'improvisa, ni depén dels brindis, el raïm o els SMS o whatsapps més o menys originals, s'aconseguix entrenant i sobretot no parant d'eixir a córrer. 
     Molts de vosaltres, que esteu preparant la Mitja de Santa Pola ja vos haureu adonat de la quantitat de sèries que estem fent i és que les mal anomenades sèries, perquè una sèrie és un grup de repeticions d'una distància en un temps establit. Així que el lògic seria parlar de repeticions, però bo l'anomenem com l'anomenem, és un mtambé ho fa l'acide làcticitjà d'entrenament necessari per al que vol aconseguir millorar la seua marca però no tant per al que només la vol acabar.

     Perquè servixen? Normalment les repeticions que estem realitzant per a Santa Pola ens deuen servir per a millorar la nostra potència aeròbica, perquè per a millorar en una mitja cal aconseguir ser més resistent però també més potent. 
     Quan som capaços de córrer els 21 quilòmetres sense parar-nos som resistents i ara el nostre objectiu és ser prou potents per a poder córrer el més ràpidament possible. 
     Quan correm tranquil·lament, a pas lleuger, no produïm acide làctic i segons la nostra velocitat va augmentant també ho fa l'acide làctic, llavors el nostre organisme el va eliminant fins que arriba a una certa quantitat que no elimina el suficient, el nostre objectiu serà per tant que el nostre cos metabolitze tot l'acide làctic que produirem al ritme de carrera.

     Tot açò ho aconseguirem amb les repeticions, però que ens esta passant en els entrenaments, m'estic donant compte que molts de nosaltres estem cometent errors, anem amb un exemple: suposem que el nostre ritme per a Santa Pola és de quatre minuts el quilòmetre i que estem realitzant les repeticions d'un quilòmetre a 3' 20'' o 3' 30'' llavors no estem entrenant bé la mitja marató, ho estem fent per a distàncies més curtes. Per què? Perquè a eixa velocitat el nostre organisme produïx tal quantitat d'acide làctic que no tenim temps d'eliminar-lo i se'ns acumula en els músculs pel que tindrem d'interrompre prompte l'entrenament. 
     Per a entrenar bé devem produir acide làctic en una quantitat un poc superior al que produirem a la velocitat de carrera pa què el nostre organisme vaja estimulant el seu metabolisme i el puga eliminar per complet i així poder aguantar molts quilòmetres. Si en els entrenaments correm a una velocitat molt superior i produïm una quantitat molt superior d'acide làctic respecte a què es produirà en el dia de la carrera no estem entrenant bé la mitja marató. Amb paraules un poc més tècniques, per a la mitja s'ha d'entrenar la potència aeròbica i no la potència anaeròbica.

     Una altra cosa que haurem de cuidar molt en els nostres entrenaments és la recuperació entre repeticions i entre les sèries, però això ja serà una altra història i un altre dia.
     Ara recordem un poc els resultats del cap de setmana passat, amb eixe magnific tercer lloc de Máximo en la carrera de Beniflá i les bones marques que es van aconseguir a Paiporta – Picanya així com alguna participacio en les carreres Nadalenques com la de Xaló.

MITJA DE PAIPORTA-PICANYA.

01:38:29.- SENDRA FRANQUEZA, J.PASQUAL            .            

01:38:29.- SERVER COSTA, FEDE.

01:40:09.- SENDRA FRANQUEZA, VICENT.       

01:40:09.- WOODALL, TONY.

SAN SILVESTRE DE XALO.

GONZALEZ MESTRE, JOSE.- 0:15:49.

SAN SILVESTRE DE BENIFLA.

MAXIMO FALQUES LORENTE.- 0:25:46.