Ja no podem tirar balons fora.

             Hem arribat al punt decisiu, no podem esperar més per a prendre la nostra decisió de córrer la Marató, ni podem endossar-se-la a un altre. No podem passar-ho a una altra persona. No podem tirar balons fora. Hem de posar un límit a eixa tendència natural que moltes vegades sentim i que ens espenta a llevar-nos del mig, o a allargar inútilment els debats, o a prolongar el recompte d'avantatges i inconvenients d'una opció o de l'altra quan, en el fons, sabem que el problema principal és que ens fa por afrontar la realitat i assumir les conseqüències d'una resolució difícil.  Ja ha arribat el dia de prendre decisions i, amb elles, córrer el risc d'encertar o d'equivocar-se.

Però saludem primer a tots els que s'estan preparant per a marató si o marató no.

Mentrestant anem acudint a carreres, este cap de setmana a sigut, com molts, molt prolífic ja que ens hem desplaçat a la Pobla del Duc el divendres i el dissabte a Set Aigües i a Piles.

El camí cap a la Marató és ardu. Demana dedicació, constància i disciplina. Però comporta, a més, una sèrie de renúncies a algunes costums a què estem acostumats: ens lleva una part de les nostres relacions socials, les relacions familiars patixen alguns canvis, renunciem a xicotets vicis per a aconseguir una vida més saludable, etc.

La Marató, i per tant l'entrenament que requerix, es desenrotlla en un àmbit divers, i conseqüentment, per motivacions diverses, per costums que res tenen a veure amb les que estem portant. Tots els canvis, inclús els més anhelats, porten amb si una certa melancolia.

Dimecres passat vam realitzar un entrenament llarg, com tots sabeu ens en vam anar a Murla i vam començar el que podríem denominar un treball en equip; una marató “rajola a rajola”. La tasca d'entrenar una marató, com ja segurament hem escoltat o llegit moltes vegades, pot comparar-se amb la construcció d'un edifici. Prenent per descomptat el material (és a dir el corredor) la primera cosa que hi haurà que pregun­tarse al plantejar esta obra és qui pot i ha d'alçar-la, i per a això realitzarem divendres que ve 31 d'agost el  nostre test dels 7 minuts i després mentres sopem decidirem que posem damunt dels fonaments que hem construït este estiu.

Si hem corregut els nostres 7 minuts i ja sabem qual és la distància i hem observat la lista ja coneixerem el nostre VO2max, ara només haurem de realitzar unes senzilles operacions i tindrem aproximadament el nostre umbral anaeròbic.

Al llindar anaeròbic el podríem cridar també potència aeròbica ja que és la intensitat a la qual els nostres músculs comencen a acumular acide làctic i ens mostra qual és la nostra línia de separació entre el mecanisme anaeròbic i l'aeròbic, podríem dir que és la “cilindrada del nostre motor aeròbic” i per tant representa el principi per a saber qual és el nostre estat de forma actual.

Generalment s'usen els test de laboratori i moltes vegades el test de Conconi però nosaltres enguany provarem el test de 7 minuts per a identificar a partir del VO2max el nostre llindar anaeròbic.

Ja sabem la distància que hem recorregut i mirant el esquema sabem el VO2max i com resulta que les estadístiques ens diuen que el llindar anaeròbic esta al voltant del 5% menys del VO2max ja sabrem el nostre llindar. Però vegem un poc els càlculs que realitzarem, si tenim la distància que hem recorregut en el nostre test és molt fàcil esbrinar a quina velocitat mitjana hem estat corrent així que li restem el 5% i ja tenim qual és la velocitat a partir de la qual creuarem eixe llindar i llavors amb una altra operació matemàtica esbrinem el temps per quilòmetre i ja tindrem la dada principal per a preparar el nostre entrenament.

És cert que hi ha diferència entre els test de laboratori i el de Conconi i el nostre però sol variar al voltant d'uns cent metres en la nostra velocitat així que arredonirem per dalt per a assegurar que no ens passem, ja se que una variació de 100 m. en la velocitat durant tota una marató pot representar algun minut però som populars i si volem ser més exactes haurem de recórrer a un entrenador personal.

Ja se, que molts de vosaltres esteu pensant que ací tara alguna cosa perquè tots sabem que hi ha corredors que són molt ràpids en distàncies curtes i recorreran molta distància en el nostre test i els més maratonians correran menys metres, però és ací on ens haurem d'assentar en una taula amb la calculadora i una fresca cervesa i realitzar algunes operacions. 

Succeïx que hi ha corredors que són, podríem dir, en estes dates més anaeròbics i altres que són aeròbics i per a esbrinar-ho haurem de confrontar la velocitat del test de 7 minuts amb la velocitat de l'ultime 10 deu mil, per això la necessitat que teníem per trobar un bon deu mil a l'hora d'ara, així que utilitzarem la marca del Grau de Gandia, dividirem les dos velocitats i si el resultat és inferior a 0'95 els nostres músculs estaran més anaeròbics i si és superior estarem més aeròbics.

I en termes pràctics açò que significa? Per tant que el corredor més anaeròbic haurà de realitzar en l'entrenament més carrera contínua a ritmes ràpids, sèries llargues i carreres en progressió mentres que l'aeròbic haurà de tindre les sèries més curtes, ràpides i amb poca recuperació.

Què tenim llavors? Un ritme per quilòmetre que serà el punt del qual es tragueren tots els ritmes d'entrenament. Un exemple, resulta que els corredors de marató amb un nivell mitjà corren la marató amb un ritme que se situa entre el 85% i el 90% del seu llindar anaeròbic així que nosaltres tindrem el nostre ritme de marató en el 85% de la nostra velocitat del llindar anaeròbic.

Molts estareu pensant que no pot ser tan fàcil, i tindreu raó ja que tindrem algunes fallades des del principi, una deles més importants serà que els nostres plans d'entrenament al ser molts, es basaran en un corredor del tipus neutre és a dir ni anaeròbic ni aeròbic pel que succeirà que tindrem corredors que realitzaran una marca en marató inferior a les seues possibilitats reals a pesar que intentarem formar, el divendres 31 d'agost, tres grups d'entrenaments, no seran plans individualitzats si no que intentarem que cada un es trobe en el grup més pròxim a les seues possibilitats.

Com veieu se'ns presenten tres mesos de fortes emocions que començaren el divendres 31, aixina que 12 setmanes d'entrenaments per a disfrutar no sols en 18 de novembre a València o tres setmanes més tard a Castelló sinó a divertir-se durant tot l'entrenament, ja que açò és com les Olimpíades i els Jocs Olímpics, ens preparem durant 6 mesos per a estar només un matí corrent.

LA POBLA DEL DUC.

0:31:51         PASCUAL PASCUAL, LAURA.

0:31:53        BOIX FERRI, JOSE.

0:32:32       CAMPS SENDRA, DAVID.