Cap de setmana olimpic.

Alguna cosa pareix que s'esta movent en les carreres de fons, alguna cosa esta canviant o en alguna cosa s'estan equivocant. Tres carreres de fons portem ja en els Jocs Olímpics i només el 10000 m. femení va ser d'un complet domini africà.

Però saludem abans a tots els que han disfrutat d'estes carreres.

I és que fóra d'Àfrica també es corre encara que no es realitzen marques impressionants i si els corredors més ràpids pel motiu que siga comencen a utilitzar tàctiques conservadores es poden portar algun sobresalt.

Durant el passat cap de setmana vam poder presenciar la final dels 10 Km. masculina, la marató femenina i vam acudir a córrer a Novelda i a Ador, com podeu comprovar un cap de setmana complet.

Si recordem la final de 10 Km. masculina nos en adonarem que si la carrera és molt tàctica i no es baixa d'un minut i cinc segons per volta durant quasi tota la carrera els corredors africans perden moltes de les seues opcions. És veritat que entre els 10 primers només dos no són africans, però estos dos els van aigualir la festa.

Mohamet Farah i Galen Rupp ens van donar la sorpresa a l'aconseguir la medalla d'or i plata en una carrera on els sis primers llocs deurien haver-hi sigut africans i açò ens ensenya que entrenant ens podem acostar als kenyans i etíops. Ara bé, les casualitats en atletisme molt poques vegades existixen i que Farah i Rupp entrenen junts en Oregon amb el maratonià Alberto Salazar no pot ser una casualitat i haurem d'estar atents als seus sistemes d'entrenaments per a veure si tenen algo nou que ensenyar-nos.

Cal recordar que és la final més lenta des de Barcelona 92, ja se que corredors que puguen fer 53'' 48c en l'ultime quatre-cents hi ha molt pocs, però s'ha de pensar que si la carrera és lenta i és una final directa, sense sèries de classificació, i a més et trobes en uns Jocs Olímpics eixos pocs corredors estaran darrere de tu i potser tambe davant.

El diumenge vam disfrutar de la Marató femenina amb rècord olímpic inclòs, una carrera molt interessant en la que Etiòpia tornava a imposar-se a Kenya en una carrera una altra vegada molt tàctica que quasi els costa un disgust a les corredores africanes.

Hi ha mil maneres de córrer una marató i molts tenim la idea que és millor córrer la segona part de la carrera més ràpida que la primera però realitzar rècord olímpic amb 02:23:07 i córrer la segona mitja marató tres minuts mes ràpida és senzillament extraordinari i només a l'abast de molt poques corredores.

Però tot el que té d'extraordinari ho té de temerari, perquè se sol dir que un minut més ràpida la segona mitja quan realitzarem marca és el limite ja que si el sobrepassem correrem el risc de patir una "pajara", a causa de l'esforç tan gran que hem de realitzar en la part final.

Per a la mi, Kenya i Etiòpia es van equivocar en la tàctica, si es pot dir fallar el guanyar i realitzar rècord olímpic, però és que si recordem la carrera; la mitja marató la pasa en primer lloc la italiana Valeria Straneo acompanyada per moltes corredores en 01:13:10 i la segona mitja la realitza l'etíop Tiki Gelana en uns sorprenents 01:09:57 per a acabar en 02:23:07, senzillament magistral, però, sempre hi ha un però, van cremar amb la seua tàctica a la mitat de les seues corredores.

Totes les corredores etíops i kenyanes tenien unes marques al voltant de 02:20 i algunes per davall així que amb un pas de 01:12:00 per la primera mitja haguera sigut suficient per a arribar les sis tranquil·les a la part final però el seu ritme de 3' 29'' en la primera mitja va permetre que moltes altres corredores estigueren prop d'elles, com la russa, i a més va aconseguir que elles corregueren un risc tan gran en la segona mitja que només tres d'elles van arribar entre la 15 primeres.

Un exemple de com m'agrada tàcticament córrer una marató el podem veure en la italiana Straneo.

En fi una gran marató la de les dones en què russa Tatyana Pedrova li va posar una emoció afegida a l'aconseguir la medalla de bronze inquietant les africanes ressaltar també que realitza de pas la seua marca personal.

Una curiositat, l'etíop Tiki Galana va començar a córrer les seues primeres mitges maratons a Espanya on guanya en 2006 primer la Mitja de Tarrasa després la Mitja de Mataró i la Sant Silvestre de Barcelona.

Ressaltar també la bona carrera que realitza l'espanyola Alessandra Aguilar que va finalitzar en el lloc 26 per davall de les dos hores i mitja, no molt lluny de la seua millor marca personal.

En fi, un bon cap de setmana de carreres que vam completar nosaltres acudint a Novelda i Ador i així no sols vam veure córrer si no que també vam ser participants.

NOVELDA.

Sala Ferrer, Carmen.                       0.47.49

Sala Gonzalez, Vicent.                    0.57.08

Sendra Franqueza, Pascual.           1.03.40

ADOR.

Joan Oltra Bañuls.            0:35:34

Maximo Folques Lorente. 0:36:17