Ni tot el que és or lluïx ni tots els que vaguen estan perduts.

"No sempre brilla l'or ni tot el que camina errant va perdut."

Amb esta frase del “Senyor dels anells” vull començar este últim cap de setmana dels Jocs Olímpics de Londres 2012. Kenya es marxa de Londres sense cap medalla d'or en fons i és una danya o tal vegada una injustícia, però estem en uns Jocs Olímpics i ací tots vénen molt aguerrits.

El divendres en els 5 km. femenins una altra vegada Etiòpia amb una gran corredora que ja guanya l'or a Atenes 2004 i que des de llavors sempre a estat a l'ombra de Dibaba, però esta vegada Meseret Defar a sigut millor i repetix or. La història es repetix Meseret Defar es va penjar l'or a Atenes 2004 i Tirunesh Dibaba el bronze, algo que van repetir a Londres 2012. 

El dissabte en el 5 mil masculí Mo Farah a entrat en la història, en una carrera lenta, incomprensiblement lenta ja que les dos semifinals van ser molt més ràpides i ha tornat a deixar els africans sense l'or. 

Amb la seua victòria, Farah és el sèptim atleta que dobla or en 5.000 i 10.000 en uns Jocs. L'últim va ser Kenenisa Bekele, a Pequín. Abans Hannes Kolehmainen (1912), Emil Zatopek (1952), Vladimir Kuts (1956), Lasse Viren (1972 i 1976) i Miruts Yfter (1980).

I per fi hui la Marató, hem hagut d'esperar tots els Jocs Olímpics per a veure els hòmens córrer la Marató, i no han defraudat, molt tàctica, pense que hem tingut massa carreres tàctiques i cal aprendre d'elles. 

Hui hem comprovat com es pot rebentar una marató des del quilòmetre 10 al 30 perquè ho han realitzat en menys d'una hora i els kenyans ho han fet perfecte perquè van cremar els etíops però se'ls queda un ugandés i llavors desgraciadament els kenyans en compte de continuar espentant i quedar-se sols decidixen abaixar el ritme des del quilòmetre 30 al 35 -15' 45''- i li donen la vida i la medalla d'or a Stephen Kiprotich que adonant-se que li estan preparant un esprint en la part final decidix atacar i arribar en solitari a la meta. Recordar només que els kenyans Wilson Kiprotich i Abel Kirui tenen marques de 2 hores i quatre minuts.

No volia oblidar-me de l'ambient que hi havia en les carreres i agrair als londinencs el suport que han mostrat a tots els esports però sobretot a l'atletisme, sempre aplaudint i omplint tots els llocs on es podia disfrutar d'este bonic esport.

Esta vegada de totes les carreres de fons que hem vist em quede amb el deu mil femení i la marató femenina, per les seues marques i per la seua execució.

I sobretot amb Mo Farah autentique rei del fons en estos Jocs Olímpics 2012.

Donem-li la denominació que vullguem però als millors corredors de fons del món, és una danya que nos es porten cap or i és que no tot el que és or lluïx, i a Londres 2012 a sigut així, estic segur que si rasquem un poc les seues medalles comprovarem que són d'or amb una lleugera capa de plata i bronze per damunt.