Com en aquell vell conte,
també els corredors deuríem portar un xicotet paper guardat en la cartera amb
una frase de només tres paraules, per a traure'l i llegir-lo només quan el
necessitàrem de veritat, quan tot funcione o molt bé o molt malament.
Però saludem davant de
començar a tot el món de la carrera a peu.
Quan entrenem i no ens isquen
com volguérem ni les sèries ni els ritmes, o les marques no són les que
esperàvem, quan les lesions no ens abandonen i no podem entrenar com volguérem,
quan estiguem a punt d'abandonar en una carrera o pensem que la marató és
impossible, quan estiguem apunt de rendir-nos és hora de traure el paper i
llegir el misteriós missatge.
Té només tres paraules: “Açò
també passarà”.
Hem de comprendre que tot
passa i que com diem moltes vegades “no hi ha mal que cent anys dure”, segur
que d'ací a uns anys els problemes que ens estan obligant a no veure clar si
correrem la marató de València i ens estan fent dubtar de les nostres facultats
com a corredors seran només una anècdota
dins del 2012.
Però eixe paperet l'haurem de
portar també el dia de la marató de València quan estiguem contents de la
nostra gesta i ens alegrem de la nostra marca personal, llavors serà també el
moment de traure el paperet i llegir eixes tres paraules “Açò també passarà”.
Hem de ser conscients que tot
passa, que cap èxit o fracàs són permanents. Com el dia i la nit, hi ha moments
d'alegria i moments de tristesa, i cal acceptar-los com a part de la dualitat
de la naturalesa, perquè pertanyen a la mateixa essència de les coses.
Esta espècie de relat ens hi ha
d'invitar a pensar que ens succeïsca el que ens succeïsca en este camí cap a la
marató de València, ja en eixos moments d'abatiment o d'exaltació pels quals
tots passem, a vegades amb molt poca diferència de temps. Y cuant, el bo o el
pitjor pareix ocupar per complet el nostre cap. Y la memòria ressalte els
fracassos o els èxits, segons el cas, i podem sentir-nos cridats
alternativament al desastre o a la glòria. I cuant probablement ens falte objectivitat en ambdós
casos. Entonces, este missatge de "açò també passarà" és una crida i
una invitació a pensar amb equanimitat, a alçar la mirada més enllà de l'èxit o
el fracàs en esta marató de València d'este 2012, per a pensar en la llarga
trajectòria com a corredors que encara ens queda.
Demostrarem intel·ligència
quan sabem aprendre dels fracassos i no ens envanim estúpidament amb els
triomfs. Per això s'ha dit que un home intel·ligent es recupera de seguida d'un
fracàs, però un home mediocre mai es recupera d'un triomf.
Així que tranquils, comencem
ara amb l'entrenament i tot el pitjor o el bo serà passatger i hi ha moltes més
experiències encara per disfrutar.
De moment ahir dijous també
ens en vam anar de carrera esta vegada a Almoines, i encara que en mitat de la
setmana i sense ser festa, els que van poder assistir van disfrutar d'una
calorosa carrera, com ho són totes les de l'estiu, i que va servir per a anar
completant l'entrenament d'esta setmana que acabara el dissabte amb el llarg de
23 km . que realitzarem des del Chiringuito que hi ha en la doble revolta d'entrada a Santa
Anna a les 07,15 per a així poder esmorzar després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada