IN MEMORIAM

divendres, 24 d’agost del 2012

“Açò també passarà”


Com en aquell vell conte, també els corredors deuríem portar un xicotet paper guardat en la cartera amb una frase de només tres paraules, per a traure'l i llegir-lo només quan el necessitàrem de veritat, quan tot funcione o molt bé o molt malament.
Però saludem davant de començar a tot el món de la carrera a peu.
Quan entrenem i no ens isquen com volguérem ni les sèries ni els ritmes, o les marques no són les que esperàvem, quan les lesions no ens abandonen i no podem entrenar com volguérem, quan estiguem a punt d'abandonar en una carrera o pensem que la marató és impossible, quan estiguem apunt de rendir-nos és hora de traure el paper i llegir el misteriós missatge.
Té només tres paraules: “Açò també passarà”.


Hem de comprendre que tot passa i que com diem moltes vegades “no hi ha mal que cent anys dure”, segur que d'ací a uns anys els problemes que ens estan obligant a no veure clar si correrem la marató de València i ens estan fent dubtar de les nostres facultats com a  corredors seran només una anècdota dins del 2012.
Però eixe paperet l'haurem de portar també el dia de la marató de València quan estiguem contents de la nostra gesta i ens alegrem de la nostra marca personal, llavors serà també el moment de traure el paperet i llegir eixes tres paraules “Açò també passarà”.
Hem de ser conscients que tot passa, que cap èxit o fracàs són permanents. Com el dia i la nit, hi ha moments d'alegria i moments de tristesa, i cal acceptar-los com a part de la dualitat de la naturalesa, perquè pertanyen a la mateixa essència de les coses.

Esta espècie de relat ens hi ha d'invitar a pensar que ens succeïsca el que ens succeïsca en este camí cap a la marató de València, ja en eixos moments d'abatiment o d'exaltació pels quals tots passem, a vegades amb molt poca diferència de temps. Y cuant, el bo o el pitjor pareix ocupar per complet el nostre cap. Y la memòria ressalte els fracassos o els èxits, segons el cas, i podem sentir-nos cridats alternativament al desastre o a la glòria. I cuant  probablement ens falte objectivitat en ambdós casos. Entonces, este missatge de "açò també passarà" és una crida i una invitació a pensar amb equanimitat, a alçar la mirada més enllà de l'èxit o el fracàs en esta marató de València d'este 2012, per a pensar en la llarga trajectòria com a corredors que encara ens queda.
Demostrarem intel·ligència quan sabem aprendre dels fracassos i no ens envanim estúpidament amb els triomfs. Per això s'ha dit que un home intel·ligent es recupera de seguida d'un fracàs, però un home mediocre mai es recupera d'un triomf.


Així que tranquils, comencem ara amb l'entrenament i tot el pitjor o el bo serà passatger i hi ha moltes més experiències encara per disfrutar.
De moment ahir dijous també ens en vam anar de carrera esta vegada a Almoines, i encara que en mitat de la setmana i sense ser festa, els que van poder assistir van disfrutar d'una calorosa carrera, com ho són totes les de l'estiu, i que va servir per a anar completant l'entrenament d'esta setmana que acabara el dissabte amb el llarg de 23 km. que realitzarem des del Chiringuito que hi ha en la doble revolta d'entrada a Santa Anna a les 07,15 per a així poder esmorzar després.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada